Sessió 2. El Teló d'Acer i la formació dels blocs

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica havien lluitat al mateix bàndol contra l’Alemanya nazi. Eren aliats per necessitat, no per amistat: un era la gran democràcia capitalista; l’altre, el primer estat comunista de la història. Mentre van tenir un enemic comú, les diferències van quedar aparcades. Però l’endemà de la victòria, el 1945, l’enemic comú havia desaparegut, i cadascun mirava l’altre amb desconfiança. L’exèrcit soviètic havia alliberat mig continent de mans dels nazis, i no tenia cap intenció de marxar-ne: als països de l’Europa de l’Est s’hi van anar imposant governs comunistes fidels a Moscou. A Occident, aquell control es llegia com una amenaça; a Moscou, com una garantia de seguretat després de dues invasions en trenta anys. En quatre anys, aquella gran aliança es va desfer i el món va entrar en una nova mena de conflicte, sense una declaració de guerra però amb la por sempre a punt.

Fulton, març del 1946

El primer a posar-hi paraules va ser un vell conegut. El març de 1946, Winston Churchill, que ja no era primer ministre del Regne Unit, va viatjar als Estats Units i hi va pronunciar un discurs que faria història. Va dir que una cortina havia caigut sobre Europa, deixant a l’altra banda els països que la Unió Soviètica controlava. La imatge era tan potent que va donar nom a tota una època: el Teló d’Acer.

Dòlars abans que soldats

Churchill parlava com a observador, però aviat els fets li van donar la raó. El 1947, el president nord-americà Harry Truman va anunciar davant del Congrés el que es coneixeria com la Doctrina TrumanDoctrina TrumanPolítica dels EUA (1947) de donar ajuda a qualsevol país amenaçat pel comunisme. És l'inici oficial de l'estratègia de «contenció»: no derrotar l'URSS, sinó impedir que s'estengués.: els Estats Units ajudarien qualsevol poble que resistís, deia ell, la pressió d’una minoria armada o d’una potència estrangera. Era una manera diplomàtica de dir que Washington es comprometia a frenar l’expansió del comunisme arreu del món. Aquesta estratègia rebria un nom que definiria tota la Guerra Freda: la contenció.

A les paraules van seguir els diners. Aquell mateix any, el pla d’ajuda econòmica conegut com a Pla MarshallPla MarshallPrograma d'ajuda econòmica dels EUA per reconstruir l'Europa occidental després de la guerra (1948-1952). Buscava evitar la misèria que podia empènyer els països cap al comunisme. va abocar milers de milions de dòlars a reconstruir l’Europa occidental, arrasada per la guerra. La lògica era doble: una Europa pròspera compraria productes nord-americans i, sobretot, no cauria en la temptació del comunisme, que sempre creix millor sobre la misèria. No era pura generositat, doncs, sinó també una inversió estratègica: cada país reconstruït amb dòlars americans era un país que quedava lligat a Occident. La Unió Soviètica ho va entendre així i va prohibir als països que controlava d’acceptar aquesta ajuda, tot i que la necessitaven. A canvi, va bastir les seves pròpies estructures: el KominformKominformOficina d'Informació dels Partits Comunistes (setembre del 1947 - 1956), que coordinava des de Moscou els partits comunistes de nou països. A la reunió fundacional, Andrei Jdànov va formular la teoria dels «dos camps»: l'imperialista, dirigit pels Estats Units, i l'antiimperialista, dirigit per l'URSS. per coordinar-los políticament, on Andrei Jdànov va formular la resposta soviètica a Truman, la teoria dels «dos camps», l’imperialista i l’antiimperialista, i, el gener del 1949, el COMECONCOMECONConsell d'Assistència Econòmica Mútua (1949-1991), l'organització econòmica del bloc de l'Est, resposta a l'OECE del Pla Marshall: lligava les economies dels satèl·lits a la soviètica. per lligar-ne les economies. El febrer del 1948, a Praga, els comunistes txecoslovacs, que governaven en coalició, van prendre tot el poder en una setmana: era l’únic país de l’Est amb una democràcia sencera, i el cop va convèncer el Congrés dels Estats Units de votar el Pla Marshall. El continent quedava dividit en dues meitats que ja no parlaven la mateixa llengua econòmica ni compartien la mateixa informació: cada bloc tenia els seus mitjans de comunicació i explicava el món a la seva manera.

Berlín, 1948

El punt on tot això va estar a punt d’esclatar va ser Berlín. La ciutat, capital de l’Alemanya derrotada, havia quedat repartida entre els vencedors, però era una illa enmig de la zona soviètica. El 1948, l’URSS va tallar totes les carreteres i vies de tren que hi arribaven des de l’oest, amb l’esperança d’expulsar-ne els aliats occidentals per fam. La resposta va ser espectacular: durant gairebé un any, els avions americans i britànics van abastir la ciutat sencera per aire, aterrant cada pocs minuts, de dia i de nit, amb menjar, medicines i carbó per a més de dos milions de persones. Va ser un desafiament calculat: si l’URSS volia aturar-los, hauria de ser ella qui disparés primer, i cap dels dos bàndols volia carregar amb la culpa d’obrir una nova guerra tot just tres anys després de l’anterior. El bloqueig de Berlín va acabar el 1949 amb la victòria occidental, però va deixar clara una cosa: la línia entre els dos móns no es podia creuar sense risc de guerra.

Dos tractats, una mateixa paraula

L’any 1949 va segellar la divisió. Alemanya es va partir en dos estats: la República Federal a l’oest, lligada als Estats Units, i la República Democràtica a l’est, satèl·lit de Moscou. I aquell mateix any, els països occidentals van crear una aliança militar per defensar-se conjuntament: l’OTANOTANOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord (1949): aliança militar dels països occidentals. Un atac contra un membre es considera un atac contra tots.. La resposta soviètica va trigar, però va arribar: el 6 de maig de 1955 l’Alemanya Federal entrava a l’OTAN amb un exèrcit nou, i vuit dies després naixia a Varsòvia el Pacte de VarsòviaPacte de VarsòviaAliança militar dels vuit països comunistes d'Europa de l'Est sota direcció soviètica (14 de maig de 1955 - 1 de juliol de 1991), creada com a resposta a l'entrada de l'Alemanya Federal a l'OTAN. L'única vegada que va actuar va ser contra un dels seus membres, Txecoslovàquia, el 1968.. El seu preàmbul, que llegiràs a L’Arxiu, ho diu amb totes les lletres: neix per «la integració» d’una «Alemanya Occidental remilitaritzada» al «bloc nord-atlàntic», que «augmenta el perill d’una altra guerra»; els signants es diuen a si mateixos «Estats pacífics», com Truman en deia «pobles lliures» dels seus. A partir d’aquell moment, cada bloc tenia el seu exèrcit, la seva economia i la seva veritat oficial, i cada un tenia un tractat que deia que només es defensava de l’altre. El mapa d’Europa havia quedat pintat de dos colors.

Convé, però, no llegir aquesta història com si un sol bàndol l’hagués escrita tota. Els dos blocs es van anar construint per reacció l’un a l’altre: cada gest defensiu d’un semblava una amenaça a l’altre, que responia amb un gest encara més gran, en una espiral de desconfiança. Aquesta és la lògica que veurem funcionar durant tota la càpsula, i que a la propera sessió arribarà al seu extrem més perillós, quan els dos blocs s’omplin d’armes capaces de destruir el planeta sencer.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Nou anys, dues columnes

Amb la primera línia de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del 1946 al 1955 i situa-hi vuit fets. Marca amb un color els que fa Occident i amb un altre els que fa l'URSS, i uneix amb una fletxa cada fet amb aquell al qual respon. Sota, explica en dues frases si es pot dir que un dels dos blocs va «començar».

La línia amb vuit fets en dos colors, les fletxes de resposta i dues frases.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença així: «El primer fet és… i l'altre bloc hi respon amb…». Mira les dates de la Fitxa: quan dos fets de blocs diferents són molt a prop, sovint un respon a l'altre.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Truman amb lupa (lectura de font)

Llegeix la primera font de L'Arxiu, la de Truman, i respon en tres passos. FET: què demana Truman al Congrés, i per a qui? PARER: com anomena els que vol ajudar i els que els amenacen? SENYAL: per què no diu mai «Unió Soviètica»?

Els tres passos, amb una expressió de Truman copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Segons Truman, els Estats Units han de…». Per a qui demana els diners ho diu el context; els noms que fa servir són a la primera frase de la cita. Per al senyal, pensa a qui parla.

2.3 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Europa en tres colors (comentari de mapa)

Mira el mapa del cos de la lectura. DESCRIU: quins tres colors hi ha i tres països de cada un. IDENTIFICA: amb la quarta línia de la Fitxa, quina aliança és cada color i què promet cada una si ataquen un membre. INTERPRETA: per què Berlín, que no es veu al mapa, va ser el lloc on tot va estar a punt d'esclatar?

El comentari del mapa en tres passos retolats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «En blau hi ha… i en vermell…». Per a Berlín, la lectura diu on era la ciutat respecte de la zona soviètica.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dues aliances, una mateixa paraula (anàlisi de dues fonts)

Compara les dues fonts de L'Arxiu: la doctrina Truman (1947) i el preàmbul del Pacte de Varsòvia (1955). FET: quina amenaça diu cada una que té al davant? PARER: com s'anomena cada una a si mateixa? Copia una expressió de cada font. SENYAL: què calla cada una sobre si mateixa? Acaba dient quina descriu millor el que passava a Europa, amb una prova de la Fitxa. Fes servir el terme «dos camps».

El contrast de les dues fonts en tres passos i la tria justificada (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «totes dues», «en canvi», «tot i que». El que calla el Pacte de Varsòvia ho diu el context de L'Arxiu.

2.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La contenció en un esquema

Fes un esquema 1-3-1 sobre la contenció amb la segona, la tercera i la cinquena línies de la Fitxa. A dalt, defineix la contenció amb paraules teves. Al mig, tres branques, cada una amb una data i una xifra: els diners, l'aliança i Berlín. A baix, explica què esperava Kennan que passés a l'URSS si la contenció durava prou.

L'esquema amb la definició, tres branques amb data i xifra, i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Qui va posar la paraula i què volia és a la cinquena línia de la Fitxa. Connectors: «és a dir», «per tant».

2.6 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una frase que amaga un procés (desmuntant el tòpic)

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta la idea que l'URSS va aixecar el teló d'acer de cop i que la frase és de Churchill. Explica què era el teló d'acer el març del 1946, quan es va tornar filferro i qui havia fet servir la frase abans que ell.

El desmentit del tòpic, amb dues dates i un ús anterior de la frase (90-125 paraules).

💡 Pista: No diguis que no hi va haver murs: n'hi va haver, però més tard. Pots acabar amb: «Dir que el teló d'acer el va aixecar l'URSS de cop amaga que…».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de Berlín, 25 de juny de 1948

Ets el general Lucius Clay, governador militar nord-americà a Alemanya. És el 25 de juny de 1948 i ahir l'URSS va tallar totes les carreteres i vies de tren cap a Berlín Oest. Envia a Washington un telegrama de vint paraules exactes que digui què ha passat i què proposes. Sota, justifica en tres frases la teva proposta davant de les altres dues opcions: marxar de Berlín o obrir pas per la força.

El telegrama de vint paraules exactes, amb el compte al costat, i tres frases de justificació.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama diu el màxim amb el mínim: els articles i les cortesies sobren. Pensa qui carregaria amb la culpa del primer tret en cada opció.

2.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Praga, juliol del 1947: acceptar el Pla Marshall?

Ets ministre del govern de coalició de Txecoslovàquia el 9 de juliol de 1947. El govern ha acceptat anar a París a parlar del Pla Marshall, i Stalin acaba de cridar el primer ministre a Moscou per dir-li que no hi vagi. Decideix si hi aneu o us retireu. Defensa-ho amb dues raons de la segona línia de la Fitxa o de la lectura, i digues quin risc assumeixes. Només val el que es podia saber aquell dia. Fes servir el terme «contenció».

La decisió amb dues raons i el risc que assumeixes (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què necessita el país aquell estiu i qui té tropes a prop. El que va passar després, tu encara no ho saps.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: l'aliança que només es defensa

El 1949 i el 1955 dues aliances es van escriure cada una com a resposta defensiva a l'altra. Avui, segons la quarta línia de la Fitxa, l'OTAN té trenta-dos membres i cap Pacte de Varsòvia al davant. Argumenta, amb el que saps de l'Europa d'avui, què s'assembla al 1947-1955 i què hi és diferent, i decideix com es pot saber, en un conflicte, qui ataca i qui es defensa. Fes servir el terme «article 5».

L'argumentació amb una semblança, una diferència i el teu criteri (80-100 paraules).

💡 Pista: Mira les dates de la primera línia de la Fitxa: qui respon a què. Pregunta't si amb el text dels tractats n'hi ha prou per saber-ho.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre el 1946 i el 1955 la gran aliança es va desfer i el món es va partir en dos per reacció: Churchill va posar-hi la metàfora a Fulton (març del 1946), Truman la política davant del Congrés (març del 1947: 400 milions per a Grècia i Turquia, «pobles lliures» contra «minories armades», sense dir mai «URSS»), Marshall els diners (13.300 milions per a setze països, 1948-1952) i Kennan el nom, contenció: no derrotar l'URSS sinó impedir que s'estengui fins que s'esgoti per dins. L'URSS va respondre a cada gest: el Kominform de Jdànov i els «dos camps» (1947), el cop de Praga (febrer del 1948), el bloqueig de Berlín (juny del 1948 - maig del 1949: 278.000 vols i 2,3 milions de tones, sense un tret), el COMECON. El 1949 van néixer les dues Alemanyes i l'OTAN (article 5: un atac contra un és un atac contra tots); el 1955, vuit dies després que l'Alemanya Federal entrés a l'OTAN, el Pacte de Varsòvia, que al preàmbul es justifica pel «bloc nord-atlàntic» i una «Alemanya Occidental remilitaritzada». Dues aliances, cada una escrita com a defensa contra l'altra, i un mapa d'Europa en tres colors.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons L'Arxiu, què demanava Truman al Congrés el 12 de març de 1947?

   A. Ajuda sobretot militar per a l'Alemanya Federal, que tot just entrava a l'OTAN amb un exèrcit nou B. Ajuda sobretot econòmica a Grècia i Turquia, contra «minories armades» i «pressions exteriors» C. Ajuda econòmica per a setze països d'Europa occidental, que l'URSS va prohibir als seus satèl·lits D. Ajuda per a Polònia i Txecoslovàquia, perquè es poguessin alliberar del control de la Unió Soviètica

2. 2. Segons el seu preàmbul, per què neix el Pacte de Varsòvia el maig del 1955?

   A. Per respondre al Pla Marshall, que lligava les economies de l'Europa occidental als interessos nord-americans B. Per crear l'aliança militar que l'URSS encara no tenia amb cap dels països de l'Europa de l'Est C. Per donar suport als pobles lliures que resisteixen les pressions exteriors del bloc imperialista D. Perquè l'Alemanya Occidental, remilitaritzada, entra al bloc nord-atlàntic i acosta una altra guerra

3. 3. Com va acabar el bloqueig de Berlín del 1948-1949?

   A. L'URSS el va aixecar sense haver disparat, després d'onze mesos d'avions aterrant cada tres minuts B. Els occidentals van obrir pas per carretera amb un comboi armat, i l'URSS no va gosar disparar-hi C. L'URSS el va aixecar quan els occidentals van renunciar a crear un Estat alemany separat a l'oest D. Amb el mur que l'URSS va aixecar per tancar del tot el pas entre les dues meitats de la ciutat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els dos blocs es van omplir d'armes capaces de destruir el planeta, i el 1962 catorze dies van decidir si les feien servir. La dissuasió, l'Sputnik i Cuba: la sessió següent.