Sessió 9. La Xina, de Mao a la nova rivalitat global

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Vam començar la càpsula amb una notícia d’avui: la pugna entre els Estats Units i la Xina pel control dels xips més avançats, aquelles peces minúscules sense les quals no funciona res del que tens a la butxaca. Aleshores vam deixar una pregunta a l’aire: allò s’assemblava a una nova Guerra Freda? Per respondre-la calia entendre primer què havia estat la Guerra Freda de debò. Ara que ja hem fet aquell camí, podem tornar al present amb els ulls més oberts. I la primera cosa que descobrim és que, per entendre la rivalitat d’avui, cal recular fins a un any que sembla molt llunyà: el 1978.

Però abans deturem-nos en com va quedar el món quan va caure el mur. El 1991, amb la Unió Soviètica dissolta, semblava que un dels dos models havia guanyat de manera definitiva. Els Estats Units quedaven com l’única superpotència, i alguns pensadors occidentals van anunciar que havíem arribat a la fi de la històriafi de la històriaExpressió popularitzada pel politòleg Francis Fukuyama en un assaig de 1989. No volia dir que deixessin de passar coses, sinó que la democràcia liberal ja no tindria cap gran rival ideològic. Els fets posteriors van complicar molt aquesta idea.: la democràcia liberal i l’economia de mercat ja no tindrien cap competidor seriós. Durant una dècada, aquella lectura va semblar raonable. El món es globalitzava, les fronteres s’obrien al comerç i molts països adoptaven eleccions i mercats. La història, però, no s’havia acabat. Només havia canviat d’escenari.

Mao: l’altre comunisme

Per entendre el gir del 1978 cal saber d’on venia. L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong va proclamar la República Popular després d’una guerra civil guanyada al camp, amb un exèrcit de camperols i no d’obrers: era ja una diferència amb el model soviètic, que la Xina va copiar (partit únic, plans quinquennals, l’ajuda tècnica de Moscou) i va desfer alhora. El Gran Salt EndavantGran Salt EndavantLa campanya de Mao del 1958 al 1962 per industrialitzar la Xina en pocs anys: comunes agrícoles de milers de famílies, alts forns als patis per fondre ferro, i collites declarades que no existien. Va causar la fam més gran de la història, amb entre 15 i 45 milions de morts, i va apartar Mao del poder fins que el va recuperar amb la Revolució Cultural. del 1958 va voler fer en tres anys el que l’URSS havia fet en vint, amb comunes de milers de famílies i alts forns als patis de les cases, i va causar la fam més gran de la història: entre 15 i 45 milions de morts. El 1960 Khrusxov va retirar els tècnics soviètics i la ruptura entre els dos comunismes va arribar a combats a la frontera el 1969: la Xina era un tercer pol que no encaixava en cap dels dos blocs, i el 1972 Nixon va anar a Pequín per aprofitar-ho. I del 1966 al 1976 la Revolució CulturalRevolució CulturalLa mobilització de Mao (1966-1976) per recuperar el poder després del Gran Salt: els guàrdies rojos, milions de joves, van perseguir «els que segueixen la via capitalista» dins del Partit, van tancar les universitats i van humiliar o matar mestres, funcionaris i dirigents (Deng, entre els purgats). Entre un i dos milions de morts. va fer de la mobilització permanent un sistema de govern: els guàrdies rojos contra el Partit mateix, les universitats tancades, entre un i dos milions de morts, i Deng Xiaoping purgat dues vegades. El model maoista era el soviètic girat: el camp en lloc de la ciutat, la mobilització en lloc de la burocràcia, i un enemic que era Moscou tant com Washington; quan Mao va morir el 1976, la Xina era tan pobra com l’Índia.

El gir de Deng

Perquè mentre Occident celebrava la seva victòria, a l’altra punta del món un país immens seguia un camí que no encaixava en cap dels dos motlles de la Guerra Freda. La Xina havia estat, durant dècades, un estat comunista pobre i tancat. Però el 1978, un nou dirigent, Deng Xiaoping, va engegar un gir profund. En un discurs davant del Comitè Central, va demanar als seus que «emancipessin les ments» i «busquessin la veritat en els fets», és a dir, que deixessin enrere els dogmes i miressin què funcionava de debò. D’aquella idea en va sortir la reforma i oberturareforma i oberturaEn xinès, 改革开放. Política iniciada per Deng el 1978: mantenir el poder del Partit Comunista però obrir l'economia al mercat, a la inversió estrangera i al comerç mundial. És l'origen del creixement espectacular de la Xina.: la Xina mantindria un únic partit al poder, però obriria la seva economia al mercat i al món. A Deng se li atribueix una frase que ho resumeix tot: no importa que el gat sigui blanc o negre, mentre caci ratolins.

Obrir l’economia sense obrir la política

El resultat d’aquell gir va superar totes les previsions. La Xina va obrir zones econòmiques especialszones econòmiques especialsZones on l'Estat permetia el capitalisme, la inversió estrangera i l'exportació abans que a la resta del país. Shenzhen, veïna de Hong Kong, va ser la primera i la més famosa: va passar de poble a megaciutat en poques dècades. com Shenzhen, on les empreses estrangeres podien instal·lar fàbriques i vendre’n la producció a tot el món. Milions de treballadors del camp van anar a parar a les noves ciutats industrials, i el país va créixer a un ritme que cap gran economia havia assolit mai. En una sola generació, centenars de milions de persones van sortir de la pobresa. El que no es va obrir va ser la política: el 4 de juny de 1989, el mateix any que Moscou decidia no enviar els tancs a Leipzig, Deng els va enviar a la plaça de Tiananmen contra els estudiants que demanaven democràcia, i el Partit va sortir de la crisi amb el mercat intacte i el monopoli intacte; el 1992 el «viatge al sud» de Deng va rellançar les reformes i el 2001 la Xina va entrar a l’OMC. A principis del segle XXI, la Xina ja era «la fàbrica del món»: bona part de la roba, els electrodomèstics i els aparells que compraves a Europa sortien de les seves plantes. Cap al 2010 s’havia convertit en la segona economia del planeta, només per darrere dels Estats Units. Un país que la Guerra Freda havia deixat en un segon pla tornava al centre del tauler, però amb unes regles pròpies: economia de mercat i partit únic alhora, una combinació que ni Washington ni Moscou havien previst. Washington s’hi va avenir durant trenta anys amb una aposta: que una Xina rica acabaria sent una Xina liberal. El desembre del 2017, l’Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units, que llegiràs a L’Arxiu, va donar l’aposta per perduda i va passar a tractar la Xina com un competidor.

Tornar al cas

Aquí és on tornem al cas del principi. La rivalitat d’avui entre els Estats Units i la Xina (pel comerç, per la tecnologia, per la influència al món i, molt especialment, per aquells xips) neix d’aquest ascens. Molts analistes han recuperat l’expressió «Guerra Freda» per descriure-la, i és fàcil entendre per què: dues grans potències que competeixen a escala global, cadascuna amb aliats, tornen a recordar el pols del segle passat. Però convé anar amb compte amb les etiquetes. Hi ha diferències importants respecte de 1947. Les economies dels Estats Units i la Xina estan entrellaçades fins a un punt que les de la Guerra Freda mai no van estar: es compren i es venen mercaderies per valor de milers de milions cada any, i les seves empreses depenen les unes de les altres. El telèfon que fas servir n’és un bon exemple: sovint el dissenya una empresa nord-americana, es fabrica a la Xina i porta xips pensats en un país i fabricats en un altre. Els dos rivals, alhora, són socis comercials. No hi ha un mur ni dos blocs tancats i clarament separats, sinó un món més embullat, on molts països comercien amb tots dos rivals alhora. Dir si això és una «nova Guerra Freda» o una cosa diferent no és una pregunta amb resposta senzilla: és, precisament, un dels grans debats oberts del vostre temps.

I amb aquesta pregunta es tanca la càpsula. Vam obrir-la demanant-nos si el món tornava a partir-se en dos, i hem après que la divisió en blocs de la segona meitat del segle XX va marcar guerres, murs, dictadures i tota una manera d’entendre el planeta. Avui les peces tornen a moure’s, però el tauler no és el mateix. Us toca a vosaltres, amb la història a la mà i sense deixar-vos endur per les etiquetes fàcils, mirar el vostre món i decidir què hi veieu.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De Mao a l'OMC, en una línia

Amb la primera i la segona línies de la Fitxa, dibuixa una línia del temps de la proclamació de la República Popular a l'entrada a l'OMC i situa-hi vuit fets amb la seva data. Pinta d'un color els de l'època de Mao i d'un altre els de l'època de Deng. Sota, explica en una frase què canvia el 1978 i què no canvia.

La línia amb vuit fets datats en dos colors, i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença pels extrems: la Fitxa en dona les dues dates. Per al que no canvia, mira què passa a Tiananmen el 1989.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Washington, 2017, amb lupa (lectura de font)

Llegeix la font de L'Arxiu, l'Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units del 2017, i respon en tres passos. FET: què diu el document que vol aconseguir la Xina? PARER: què havien cregut els Estats Units durant dècades? SENYAL: quina expressió delata que el document reconeix un error, i amb quin gir del 1978 té a veure?

Els tres passos, amb una frase del document copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Segons el document, la Xina vol…». L'error és a l'última frase de la cita; el gir del 1978 és a la lectura i a la Fitxa.

9.3 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús de la Xina

Cada llista té un element que no hi encaixa. Troba'l i justifica-ho amb la Fitxa, en una frase per llista. (1) Gran Salt Endavant, Revolució Cultural, guàrdies rojos, zones econòmiques especials. (2) Shenzhen, Zhuhai, Shantou, Hong Kong. (3) 1949, 1958, 1966, 1978.

Tres intrusos, cada un amb una frase que ho justifiqui.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Comença així: «L'intrús és… perquè…». Per a cada llista, digues primer què tenen en comú els altres tres.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una aposta perduda (comentari de font)

Comenta l'Estratègia de Seguretat Nacional de L'Arxiu com a document. FET: què és, qui la signa i per a qui s'escriu? PARER: com veu la Xina? Copia'n una expressió. SENYAL: què li convé, a qui l'escriu, presentar la Xina així? Acaba explicant quina aposta havia fet Occident des de la «reforma i obertura» de Deng i per què la Xina de Tiananmen ja la desmentia. Fes servir el terme «reforma i obertura».

El comentari en tres passos i qui hi perd (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Connectors: «segons el document», «en canvi», «per això». Què va passar el juny del 1989 és a la segona línia de la Fitxa; qui escriu el document i per a què, al context.

9.5 🔍 Investigar · contrast amb el present 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Shenzhen, 1979 i avui

Mira la fotografia de Shenzhen al cos de la lectura i llegeix la tercera i la sisena línies de la Fitxa. Compara el Shenzhen del 1979 amb el d'ara: explica un canvi, amb dues xifres, i una continuïtat. Acaba explicant què hi ha a la foto que l'URSS de la sessió 8 no va aconseguir mai.

Un canvi amb dues xifres, una continuïtat i la comparació amb l'URSS (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Per a la continuïtat, pregunta't qui manava a Shenzhen el 1979 i qui hi mana ara. Connectors: «en canvi», «igual que».

9.6 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La mateixa pel·lícula? (desmuntant el tòpic)

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta la idea que la rivalitat entre els Estats Units i la Xina és la mateixa pel·lícula que la Guerra Freda. Explica una semblança real i dues de les quatre diferències, cada una amb una dada, i per què l'etiqueta només serveix per a una part del cas. Fes servir el terme «multipolar».

El desmentit del tòpic en cinc frases: una semblança, dues diferències amb dades i la conclusió.

💡 Pista: No diguis que no s'assembla en res: Taiwan i els xips hi són. Pots acabar amb: «Dir que és la mateixa pel·lícula amaga que…».

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · Exposició transversal 📚 Tota la càpsula 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Anem cap a una nova Guerra Freda? (exposició transversal)

Argumenta la teva resposta a la pregunta de la càpsula com a l'exercici 3 de la PAU: anem cap a una nova Guerra Freda? DESCRIPCIÓ: què va ser la Guerra Freda, amb dades de dues sessions diferents. RAONAMENT: en què s'assembla la rivalitat d'avui i en què no, amb proves de dues sessions més. CONCLUSIÓ: la teva resposta en una frase, i què hauries de comprovar d'aquí a uns anys per saber si l'has encertada. Fes servir el terme «bipolar».

L'exposició amb descripció, raonament i conclusió, i la sessió d'on surt cada prova (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Transversal vol dir que les proves vénen de sessions diferents: cita la sessió d'on treus cada dada. Si vas escriure el microassaig de la sessió 1, rellegeix-lo abans de començar.

9.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 📖 La lectura ✏️ Individual

El moment que més explica el present

Tria el moment de la càpsula que més explica la rivalitat d'avui: la doctrina Truman (s2), Cuba (s3), el Vietnam (s4), el petroli del 1973 (s5), l'Estat del benestar (s6), la CECA (s7), el Mur (s8) o el gir de Deng (s9). Defensa la tria amb tres criteris: quanta gent hi va tenir part, quant en dura l'efecte i què hauria passat sense ell. Acaba dient quin hauries triat en segon lloc, i per què no el primer.

La tria defensada amb els tres criteris i el segon lloc (70-90 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Rellevant no vol dir el que més surt als llibres, sinó el que més va decidir el que ara passa.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: el que has de comprovar

Guterres va dir a la sessió 1 que el món que ve seria «menys previsible que la Guerra Freda». Pensa en una notícia recent que coneguis sobre la rivalitat entre els Estats Units i la Xina, o fes servir un dels fets de la quarta línia de la Fitxa (Taiwan, els xips, el mar de la Xina Meridional). Argumenta quina eina de la càpsula serveix per llegir-la i quina no, i a quin any de la Guerra Freda s'assembla més. Acaba decidint què t'hauria de fer canviar la teva resposta a la pregunta de la càpsula. Fes servir el terme «dissuasió».

L'argumentació amb l'eina que serveix, la que no, l'any que s'hi assembla i la teva resposta (80-100 paraules).

💡 Pista: La resposta de la càpsula no és un sí o un no: és la llista del que cal mirar.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Xina va fer el contrari de l'URSS. Mao (1949-1976) va construir un comunisme de camperols i mobilització permanent, va trencar amb Moscou el 1960 i va deixar el Gran Salt (entre 15 i 45 milions de morts de fam) i la Revolució Cultural; Deng, purgat dues vegades, va prendre el Partit el desembre del 1978 amb una frase de Mao, «buscar la veritat en els fets», per obrir l'economia sense obrir la política: zones especials (Shenzhen, de 30.000 a 17 milions), el camp per compte propi, la inversió estrangera, i el 1989 els tancs a Tiananmen el mateix any que Moscou no els enviava a Leipzig. Del 1978 al 2010 va créixer prop del 10 % l'any, 800 milions van sortir de la pobresa, i el 2001 va entrar a l'OMC: la fàbrica del món, primera economia en paritat de compra, i amb Xi Jinping (2012) un rival sistèmic: la Belt and Road, els xips, Taiwan. Tornant al cas: tres semblances amb la Guerra Freda (models oposats, cursa tecnològica i militar, punts calents) i quatre diferències (la interdependència de 580.000 milions, un rival que no exporta un sistema, un món multipolar, un competidor que no s'esgota). L'etiqueta serveix per a la meitat del cas; l'altra meitat és la que Guterres va dir que la faria «menys previsible».

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, en què es diferenciava el comunisme de Mao del soviètic?

   A. En el poder: la Xina de Mao permetia diversos partits, mentre que l'URSS només en tenia un B. En l'economia: Mao va obrir zones especials al mercat, mentre que l'URSS ho planificava tot C. En la base: una revolució de camperols i mobilització de masses, en lloc d'obrers i burocràcia D. En les aliances: la Xina de Mao va ser l'aliada més fidel de Moscou durant tota la Guerra Freda

2. 2. Què va fer Deng Xiaoping a partir del 1978 que Gorbatxov no va fer?

   A. Obrir l'economia al mercat sense obrir la política, i enviar els tancs contra qui demanava democràcia B. Obrir la política i l'economia alhora, amb eleccions de més d'un candidat a partir del 1989 C. Tancar el país al comerç exterior per no dependre dels dòlars del petroli, com havia fet l'URSS D. Renunciar a l'exèrcit per sostenir el Partit, i deixar que cada província triés el seu camí

3. 3. Segons el Desmuntant, quina és la diferència més gran entre la rivalitat d'avui i la Guerra Freda?

   A. La dissuasió: ara no hi ha cap arma nuclear que impedeixi una guerra directa entre les dues potències B. L'economia: els rivals d'ara comercien per 580.000 milions l'any, i els blocs del 1950 gairebé gens C. Els punts calents: ara no hi ha cap lloc, com Berlín el 1948, on una guerra entre tots dos sigui possible D. El model: la Xina exporta el seu sistema polític i té una aliança militar com el Pacte de Varsòvia

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La càpsula acaba on va començar, amb una pregunta oberta i una llista del que cal comprovar. La següent, la 9, obre l'altra cara de la democràcia: com es buida per dins sense cap cop d'Estat.