Sessió 7. La construcció europea: de la CECA a Maastricht

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 9 de maig de 1950, cinc anys després de la fi de la guerra i un any després del naixement de l’Alemanya Federal, el ministre d’Afers Exteriors francès, Robert Schuman, va llegir davant de la premsa un text de tres pàgines que ningú no esperava: França proposava a Alemanya, el país que l’havia envaïda tres vegades en setanta anys, posar tot el carbó i tot l’acer dels dos països sota una autoritat comuna. La Declaració SchumanDeclaració SchumanText llegit per Robert Schuman el 9 de maig de 1950 i escrit per Jean Monnet: proposa posar el carbó i l'acer de França i Alemanya sota una Alta Autoritat comuna, oberta a altres països, perquè la guerra sigui «materialment impossible». El 9 de maig és el Dia d'Europa des del 1985. l’havia escrita Jean MonnetJean MonnetJean Monnet (1888-1979), comerciant de conyac, alt funcionari i planificador francès, autor del text de Schuman i primer president de l'Alta Autoritat de la CECA. El seu mètode, fer Europa amb «solidaritats de fet» econòmiques abans que amb política, és el que la Unió encara segueix., i contenia un mètode i un punt. El mètode: Europa «no es farà de cop ni en una construcció de conjunt» sinó «per realitzacions concretes», creant «una solidaritat de fet»; la política vindria després, si venia. El punt: el carbó i l’acer, que no eren una elecció innocent: eren la indústria de guerra i eren a la frontera, al Ruhr, al Sarre i a la Lorena, i posar-los en comú era vigilar-los junts, de manera que cap dels dos no en tingués prou per rearmar-se sol. El 18 d’abril de 1951, sis països (França, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg) van signar a París el tractat de la CECACECAComunitat Europea del Carbó i de l'Acer (Tractat de París, 18 d'abril de 1951; en vigor del 1952 al 2002): els sis fundadors posen la producció de carbó i acer sota una Alta Autoritat supranacional, presidida per Monnet, amb una assemblea, un consell de ministres i un tribunal: l'esquelet de les institucions d'avui., amb una Alta Autoritat que Monnet presidiria, una assemblea, un consell i un tribunal: l’esquelet de tot el que vindria. La construcció europea va començar amb un sol punt, triat perquè era el que servia per fer canons, i amb un mètode que encara mana: fer economia perquè la política no es pugui desfer.

La política falla, l’economia continua

El segon pas havia de ser la política, i va fallar. El 1952 els sis van signar el tractat d’una Comunitat Europea de Defensa, un exèrcit europeu que els Estats Units volien per rearmar Alemanya contra l’URSS sense un exèrcit alemany; el 30 d’agost de 1954 el Parlament francès el va rebutjar, i amb ell la comunitat política que l’acompanyava. El que va continuar va ser l’economia: el 25 de març de 1957, a Roma, els mateixos sis van signar els tractats que creaven la Comunitat Econòmica Europea (el preàmbul i l’article 2 del primer són a L’Arxiu), un mercat comúmercat comúL'objectiu dels Tractats de Roma (1957): un espai sense duanes entre els membres, amb un aranzel comú cap a fora i lliure circulació de mercaderies, treballadors, serveis i capitals. La unió duanera es va completar el 1968; el mercat únic, que hi afegeix les normes comunes, el 1993. sense duanes interiors, i l’Euratom. El 1962 va arribar la política agrícola comuna, que encara avui és un terç del pressupost; el 1968, la unió duanera. I quan De Gaulle va voler frenar la política, deixant la cadira buida al Consell durant set mesos el 1965 fins a obtenir el dret de veto, la Comunitat va continuar com a mercat, que era el que tots els governs volien. El 1979 els europeus van elegir per primera vegada el Parlament per sufragi directe, i el 1986 l’Acta ÚnicaActa ÚnicaTractat del 1986 (en vigor el 1987) que fixa el mercat únic per al 1992 (no només sense duanes: amb normes comunes) i substitueix la unanimitat pel vot per majoria qualificada en la majoria de decisions: la primera reforma dels tractats de Roma. va fixar el mercat únic per al 1992 i va treure el veto a la majoria de decisions. Els governs cedeixen sobirania sobre l’acer, les duanes i el blat, no sobre l’exèrcit: cada vegada que la política va fallar, l’economia va ser el que quedava, i el mètode Monnet ho havia previst.

Ampliar-se: cada entrada, un càlcul

De sis a dotze, de dotze a vint-i-vuit, de vint-i-vuit a vint-i-set. Cada ampliació va tenir una raó que no era només europea. El Regne Unit, que el 1950 havia dit que no a la CECA i que De Gaulle va vetar dues vegades (1963, 1967), hi va entrar el 1973 amb Irlanda i Dinamarca per no quedar fora d’un mercat que creixia més que el seu. Grècia el 1981 i Espanya i Portugal el 1986 hi van entrar tot just sortides de tres dictadures: la Comunitat els donava el certificat de democràcia (la sessió 6 de la càpsula anterior) i tancava la porta al comunisme al sud. Àustria, Suècia i Finlàndia hi van entrar el 1995, quan ser neutral ja no volia dir res. I l’1 de maig de 2004 hi van entrar deu països, vuit dels quals havien estat del bloc de l’Est fins al 1989, per sortir per sempre de l’esfera d’influènciaesfera d’influènciaTerritori on una potència mana sense governar-lo (sessió 1). Per als vuit països de l'Est que van entrar el 2004, la Unió (i l'OTAN el 1999 i el 2004) era la manera de sortir per sempre de l'esfera russa; per a Rússia, la prova que Occident avançava cap a la seva frontera. russa; Romania i Bulgària el 2007 i Croàcia el 2013 van completar el mapa. Des del 1993 hi ha condicions escrites per entrar, els criteris de Copenhaguencriteris de CopenhaguenLes condicions d'entrada fixades pel Consell Europeu de Copenhaguen el 1993: democràcia estable, Estat de dret, respecte dels drets humans i de les minories, economia de mercat capaç de competir, i capacitat d'aplicar el dret de la Unió. Són el que Turquia, Sèrbia o Ucraïna han de complir avui.: democràcia, Estat de dret, economia de mercat. El 31 de gener de 2020 el Regne Unit va ser el primer a sortir-ne. Les ampliacions dibuixen la Guerra Freda al mapa: cap al sud quan cauen les dictadures que els Estats Units havien tolerat, cap a l’est quan cau el bloc que l’URSS havia imposat; i cap país no hi ha entrat per la pau sola.

Maastricht, dos mesos després de l’URSS

El 7 de febrer de 1992, dos mesos després de la dissolució de l’URSS i amb una guerra a Iugoslàvia que la Comunitat no podia aturar, els dotze van signar a MaastrichtMaastrichtEl Tractat de la Unió Europea (Maastricht, 7 de febrer de 1992; en vigor l'1 de novembre de 1993): crea la Unió, la moneda única (l'euro, 1999-2002), la ciutadania europea i una política exterior i de seguretat comuna. Els danesos el van rebutjar en referèndum el juny del 1992 i els francesos el van aprovar per un 51 %. el tractat que tornava a la política: la Comunitat passava a dir-se Unió Europea, hi hauria una moneda única, l’euro, una ciutadania europea i una política exterior comuna. Era el moment: sense l’URSS al davant, la Unió havia de decidir què era per si mateixa, i els governs ho van fer amb el mètode de sempre, l’economia primer (la moneda) i la política a mitges (l’exterior, per unanimitat). Els danesos van votar que no el juny del 1992 i els francesos que sí per un 51 %: era la primera vegada que els ciutadans deien que la Unió no era només cosa de governs. Avui la Unió té vint-i-set Estats i 450 milions d’habitants, una Comissió que proposa, un Consell de ministres que decideix, un Parlament de 720 diputats que colegisla, un Tribunal que fa manar el dret europeu sobre el nacional des del 1964, i un pressupost de prop de l’1 % del que produeix. La pau va ser l’objectiu, el mercat el mètode i la por a l’URSS la raó del calendari: quan l’enemic va desaparèixer, la Unió va intentar tornar a ser política, i la pregunta de la càpsula torna: un projecte fet dins d’un bloc, què fa quan n’ha de fer de bloc ell mateix?

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quaranta-dos anys en una línia

Amb la primera línia de la Fitxa, dibuixa una línia del temps de la Declaració Schuman al Tractat de Maastricht i situa-hi vuit fets amb la seva data. Pinta d'un color els que són d'economia i d'un altre els que són de política. Sota, explica en una frase quin color guanya.

La línia amb vuit fets datats en dos colors, i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença pels extrems: la Fitxa en dona les dues dates. Per saber si un fet és d'economia o de política, pregunta't si parla de diners i duanes o de vots i exèrcits.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El Tractat de Roma amb lupa (lectura de font)

Llegeix la font de L'Arxiu, el preàmbul i l'article 2 del Tractat de Roma, i respon en tres passos. FET: què decideixen crear els sis, i amb quins dos instruments, segons l'article 2? PARER: per a què diuen que ha de servir aquest conjunt de recursos? SENYAL: per què un tractat econòmic parla de «la pau i la llibertat», i per què ho posa al final?

Els tres passos, amb una frase del tractat copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Els sis decideixen crear…». Els dos instruments són al començament de l'article 2. Per al senyal, busca a la Fitxa què havia fallat el 1954.

7.3 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Sis tons de blau (comentari de mapa)

Mira el mapa de la Unió Europea al cos de la lectura. DESCRIU: quants tons de blau hi ha i quin país té un color a part. IDENTIFICA: amb la segona línia de la Fitxa, posa l'any a tres tons i digues quan va marxar el país del color a part. INTERPRETA: per què el mapa creix cap a l'est el 2004?

El comentari del mapa en tres passos retolats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El blau més fosc són…». Per a la interpretació, pensa què havia estat l'Europa de l'Est fins al 1991 (sessió 2).

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De la pau al mercat: la cadena

Encadena en cinc baules com un projecte de pau (1950) es va convertir en un projecte econòmic (1986). A cada baula, digues què va funcionar o què va fallar, i qui ho va decidir. Sota la cadena, explica per què els governs cedien sobirania sobre l'acer i no sobre l'exèrcit.

La cadena de cinc baules datades i dues frases.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les dates són a la primera línia de la Fitxa: busca-hi els dos intents de fer política. Connectors: «per això», «com que», «en canvi».

7.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres portades del 26 de març de 1957

Escriu el titular de tres diaris del 26 de març de 1957, l'endemà de la signatura del Tractat de Roma: un de París, un de Bonn i un de Moscou. Tots tres han de ser veritat amb el text de L'Arxiu i dir coses diferents. Sota cada titular, explica en una frase què hi veu el diari.

Tres titulars de màxim 12 paraules i una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: El de Moscou és el difícil: la quarta línia de la Fitxa diu com va respondre l'URSS.

7.6 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per la pau, i per què més (desmuntant el tòpic)

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta la idea que la Unió Europea es va fer només per la pau. Explica per què el tòpic és cert però incomplet, i dona dues de les altres raons, cada una amb una data. Fes servir el terme «mercat comú».

El desmentit del tòpic, amb dues raons datades (90-125 paraules).

💡 Pista: No diguis que la pau és mentida: la cinquena línia de la Fitxa diu quants anys fa que França i Alemanya no es fan la guerra. Pots acabar amb: «Dir que Europa es va fer per la pau amaga que…».

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Roma explicat a Maastricht, 7 de febrer de 1992

És el 7 de febrer de 1992 i dotze governs signen el Tractat de Maastricht. Reescriu el preàmbul del Tractat de Roma de L'Arxiu com el discurs breu d'un dels ministres aquell dia: cinc frases que diguin què s'ha complert del 1957 i què no. Només val el que es podia saber aquell dia.

El discurs de cinc frases, amb una expressió del Tractat de Roma entre cometes.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: El febrer del 1992 l'URSS ja no existeix i a Iugoslàvia hi ha guerra: pregunta't com canvia això el que diu el ministre.

7.8 🔍 Investigar · contrast amb el present 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De sis a vint-i-set (contrast amb el present)

Compara la CECA del 1951 (sis països, carbó i acer, una Alta Autoritat) amb la Unió Europea d'avui (segona i tercera línies de la Fitxa). Explica una continuïtat i un canvi, cada un amb una dada concreta. Acaba dient si la Unió d'avui és més o menys un projecte de pau que la CECA. Fes servir el terme «solidaritat de fet».

Una continuïtat i un canvi amb dades, i la teva conclusió (mínim 125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Pregunta't què fa una Unió nascuda dins d'un bloc quan el bloc ja no hi és.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: entrar, quedar-se, sortir

El 1973 el Regne Unit va entrar a la Comunitat i el 2020 en va sortir; el 2004 hi van entrar vuit països de l'antic bloc de l'Est (segona línia de la Fitxa). Tria un país que avui vulgui entrar a la Unió, o un que se n'hagi anat, que coneguis. Argumenta què fa que un país vulgui entrar o sortir, i què s'assembla al 1950-1992 i què hi és diferent. Fes servir el terme «criteris de Copenhaguen».

L'argumentació amb el cas, una semblança, una diferència i la teva conclusió (80-100 paraules).

💡 Pista: Pensa-ho des del sondeig: què fa que un país vulgui entrar, i què fa que vulgui sortir?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 9 de maig de 1950 Schuman va proposar, amb un text de Monnet, posar el carbó i l'acer de França i Alemanya sota una Alta Autoritat comuna perquè la guerra fos «materialment impossible», i Europa es faria «per realitzacions concretes» i «solidaritats de fet»: la CECA dels sis (1951). La política va fallar (la Comunitat de Defensa, rebutjada pel Parlament francès el 1954; la cadira buida de De Gaulle el 1965) i l'economia va continuar: els Tractats de Roma (1957, el mercat comú), la política agrícola (1962), la unió duanera (1968), l'Acta Única (1986, mercat únic per al 1992). Les ampliacions van ser càlculs: el Regne Unit el 1973, Grècia, Espanya i Portugal després de les dictadures, l'Est el 2004 per sortir de l'esfera russa; i darrere de tot hi havia la Guerra Freda: els Estats Units volien una Alemanya forta dins d'Europa contra l'URSS, i França només ho acceptava amb l'acer en comú. Maastricht (1992), dos mesos després de la dissolució de l'URSS, va intentar tornar a la política: la Unió, l'euro, la ciutadania. La pau va ser l'objectiu, el mercat el mètode i la por a l'URSS la raó del calendari; i el que en queda són setanta-cinc anys sense guerra entre França i Alemanya i un Parlament de vint-i-set banderes.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la Declaració Schuman (1950) va triar precisament el carbó i l'acer?

   A. Perquè eren sectors en crisi després de la guerra, i només junts es podien salvar de la ruïna B. Perquè eren la base del mercat comú que els Tractats de Roma acabaven de crear aquell any C. Perquè eren l'única matèria que França no tenia, i Alemanya li havia de vendre a preu fix D. Perquè eren la indústria de guerra i eren a la frontera: posar-los en comú era vigilar-los junts

2. 2. Per què, segons la sessió, un projecte nascut per la pau va acabar sent sobretot econòmic?

   A. Perquè els Estats Units van vetar la Comunitat Europea de Defensa per no perdre el control de l'OTAN B. Perquè De Gaulle volia un Estat europeu amb exèrcit propi, i els altres cinc s'hi van negar el 1965 C. Perquè cada vegada que la política fallava, com el 1954 o el 1965, l'economia era el que quedava D. Perquè el Tractat de Roma prohibia expressament parlar de política i de pau entre els Estats membres

3. 3. Què tenen en comú, segons la sessió, les entrades de Grècia, Espanya i Portugal i la dels vuit països de l'Est del 2004?

   A. Tots sortien d'una dictadura o del bloc soviètic, i entrar-hi els servia per no tornar-hi B. Tots hi van entrar per fer servir l'euro, la moneda que havia creat el Tractat de Maastricht C. Tots eren països neutrals que, acabada la Guerra Freda, ja no havien de triar cap bloc D. Tots van haver de superar un referèndum a cada Estat membre, com el que va fallar a Dinamarca

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Mentre Occident s'unia i creixia, l'altre bloc gastava un quart del que tenia en armes i vivia de vendre petroli; el 1986 el barril va caure i el 1989 va caure el Mur sense cap batalla. Com s'esgota un bloc: la sessió següent.