Càpsula 8 · ANEM CAP A UNA NOVA GUERRA FREDA? · #HMC

Sessió 8. Com s'esgota un bloc: economia, petroli i la caiguda del Mur

Per què cau el bloc soviètic sense cap batalla. L'esgotament econòmic, la despesa militar, el col·lapse del preu del petroli el 1986, la perestroika i la glàsnost. El 1989 i la dissolució de l'URSS. Un dels dos competidors s'esgota abans.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE5CE6CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Fotografia en color de dos soldats amb uniforme de camuflatge de l'Alemanya de l'Est, un amb gorra de plat i un amb gorra de quarter, drets i somrient davant d'un cel blau; darrere, desenfocada, la quadriga de la Porta de Brandenburg. — Dos soldats de les tropes de frontera de la República Democràtica Alemanya davant de la Porta de Brandenburg, el 14 de novembre de 1989, cinc dies després de l'obertura del Mur, fotografiats per un sergent de l'exèrcit dels Estats Units des del costat occidental. Fins al 9 tenien ordre de disparar a qui creués; ara somriuen a la càmera de l'altre bloc. Onze mesos després, el seu país no existiria. F. Lee Cockran · Departament de Defensa dels Estats Units · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

Un imperi amb 40.000 caps nuclears i cinc milions de soldats es dissol en dos anys sense que ningú l'envaeixi. Com es perd una guerra que no es lluita? Amb què es paga la derrota?
Un mur cau en una nit perquè un portaveu llegeix malament un paper i els guàrdies no tenen ordres. La història la fan els grans plans o els accidents? I qui decideix, aquella nit, no disparar?
Un president diu davant d'un mur «enderroqui aquest mur» i dos anys i mig després cau. Va ser ell? Com se sap què va fer caure un règim: pel que es va dir o pel que ja no es podia pagar?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

Explicar per què el bloc soviètic va caure sense cap batalla amb les xifres de l'economia: el creixement que s'atura, la despesa militar d'un quart del producte, el blat comprat amb dòlars, el col·lapse del preu del petroli el 1986, l'Afganistan i Txernòbil; i com la contenció (sessió 2) apostava exactament per això.
Reconstruir el 1985-1991 amb dates i noms: Gorbatxov, la perestroika i la glàsnost, la renúncia a enviar els tancs, el 1989 a Polònia, Hongria i Leipzig, la nit del 9 de novembre, la reunificació (1990) i la dissolució de l'URSS (desembre del 1991).
Llegir la roda de premsa de Schabowski com a font (què llegeix, què no sap, què en fa la gent) i distingir el que va fer caure el Mur del que el va fer visible: qui va decidir no disparar, i què vol dir per a la rivalitat d'avui que un dels dos competidors s'esgoti abans.

🧠 De la sessió anterior:Declaració Schuman · Jean Monnet · CECA · mercat comú. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Sis minuts de TED-Ed en anglès (activa els subtítols) sobre el Mur del 1961 al 1989: per què es va aixecar, com era, qui va morir intentant creuar-lo i com va caure per una roda de premsa mal llegida. Mentre el mires, apunta dues coses: quantes persones van fugir de l'Est abans del 1961 i què va dir el portaveu Schabowski el 9 de novembre. Després de la sessió, pregunta't per què un règim que tenia tancs no els va fer servir.

The rise and fall of the Berlin Wall - Konrad H. Jarausch · TED-Ed · Obre a YouTube ↗

Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

📖 Mentre llegeixes, pensa-hi en quatre nivells

1 Localitzar. Segons L'Arxiu, per on diu Schabowski que es podrà sortir de la RDA, i des de quan? Segons la Fitxa, quina part del PIB gastava l'URSS en defensa, a quant va caure el barril el 1986 i quants morts va costar creuar el Mur?
2 Avaluar. Schabowski llegeix un paper que no ha preparat, en directe, i a la pregunta de quan entra en vigor respon «immediatament, sense demora». Què diu el document, què creu dir qui el llegeix, i què hi entenen els qui el senten per televisió? Per què una roda de premsa pot fer més que un discurs?
3 Integrar. A la sessió 2, Kennan va apostar per contenir l'URSS «fins que s'esgoti per dins», i a la sessió 5 el barril del 1986 va caure. Amb la primera i la segona línies de la Fitxa, explica què s'havia esgotat abans que caigués res, i per què la dissuasió va impedir la guerra però no l'esgotament.
4 Reflexionar. Avui hi ha Estats que s'assemblen a l'URSS del 1986 (una economia d'un sol producte, una despesa militar alta) i dos competidors que creixen i comercien entre ells. La contenció pot funcionar en un món on els rivals es compren coses? I qui decideix, avui, no disparar?

Durant vint-i-vuit anys, una paret de formigó va tallar Berlín en dos. La van aixecar el 1961 per aturar la fugida massiva de ciutadans de l’Alemanya comunista cap a la meitat occidental de la ciutat, i molt aviat va deixar de ser un simple mur per convertir-se en la imatge mateixa de la Guerra Freda: a un costat, el bloc soviètic; a l’altre, el bloc occidental; i pel mig, una franja de sorra, filats i torres de vigilància on van morir almenys 140 persones que van intentar creuar-la. Mentre el mur va ser dret, semblava que el món seguiria partit en dos per sempre. I tanmateix, va caure en una sola nit, gairebé per accident, sense que cap exèrcit disparés.

Els diners abans que el Mur

Per entendre com va caure el Mur cal mirar primer una caixa buida. L’economia soviètica havia crescut al 5 % als anys cinquanta i seixanta, quan construïa fàbriques i enviava l’Sputnik, i als vuitanta ja no creixia: la producció planificada des de Moscou fabricava acer que ningú no comprava i no fabricava les coses que la gent volia, i el 1985 el país tenia uns 50.000 ordinadors personals quan els Estats Units en tenien 30 milions. Gastava en defensa entre el 15 i el 25 % de tot el que produïa, contra el 5 % dels Estats Units, per mantenir cinc milions de soldats i 40.000 caps nuclears; i el primer productor de blat del món n’havia d’importar 30 o 40 milions de tones l’any, pagades amb els dòlars que treia del petroli i el gas, que eren dos terços de les seves divisesdivisesMoneda estrangera (dòlars, marcs) amb què un país paga el que importa. L'URSS en treia dos terços del petroli i el gas: quan el barril va caure de 27 a 10 dòlars el 1986, va perdre la meitat dels ingressos amb què comprava blat i màquines.. El 1986 va passar tot alhora: el gener el barril valia 27 dòlars i l’abril, 10, perquè l’Aràbia Saudita va inundar el mercat (sessió 5); el 26 d’abril va explotar el reactor de Txernòbil, i el cost i la mentida de les primeres setmanes van fer néixer la glàsnost; i l’Afganistan es menjava 5.000 milions l’any i 15.000 vides. Mentrestant, Reagan havia pujat la despesa militar dels Estats Units de 134.000 a 300.000 milions i havia anunciat la «guerra de les galàxies»: un ritme que l’URSS no podia seguir ni fingir. Kennan havia dit el 1947 que calia contenir l’URSS fins que s’esgotés per dins: el 1986 s’havia esgotat, i la dissuasió, que havia impedit la guerra durant quaranta anys, no impedia això.

Gorbatxov: reformar, i no disparar

Per entendre com va passar cal mirar cap a Moscou. El 1985 va arribar al poder de la Unió Soviètica un dirigent més jove, Mikhaïl Gorbatxov, que va veure una cosa que els seus antecessors havien negat: l’economia soviètica estava esgotada. La cursa d’armaments havia buidat les arques, la producció no arribava per omplir les botigues i el sistema s’ofegava en la seva pròpia burocràcia. Gorbatxov va llançar dues grans reformes per intentar salvar-lo. La glasnostglasnostEn rus, «transparència» o «obertura». Va permetre criticar el sistema, alliberar presos polítics i deixar de bloquejar certes emissores estrangeres. Va destapar problemes que abans es negaven. obria la porta a la crítica i a una certa llibertat d’expressió; la perestroikaperestroikaEn rus, «reestructuració». Intentava introduir mecanismes de mercat en una economia planificada rígida. Va desfer velles certeses sense arribar a crear-ne de noves. intentava modernitzar l’economia. Però la reforma més decisiva no va ser econòmica, sinó una decisió política: Gorbatxov va renunciar a fer servir l’exèrcit soviètic per sostenir per la força els governs comunistes de l’Europa de l’Est. Durant dècades, qualsevol intent de sortir del bloc s’havia esclafat amb tancs, com a Hongria el 1956 o a Praga el 1968. Ara, per primer cop, Moscou deixava que cada país decidís el seu camí.

El 1989

Aquesta decisió va treure el fre a tot un continent. El 1989 es va convertir en l’any de les revolucions pacífiques. A Polònia, el sindicat SolidarnośćSolidarność«Solidaritat», en polonès. Sindicat lliure nascut el 1980 a les drassanes de Gdańsk, liderat per Lech Wałęsa. Va ser el primer moviment de masses que va desafiar obertament un règim comunista de l'Est. va guanyar unes eleccions parcialment lliures i va formar el primer govern no comunista del bloc. Hongria va obrir la seva frontera amb Àustria, i per aquella escletxa van començar a fugir milers d’alemanys de l’Est. A ciutats com Leipzig, multituds cada cop més grans sortien al carrer els dilluns cridant «nosaltres som el poble». La pressió es va anar acumulant fins que, el vespre del 9 de novembre de 1989, un portaveu del govern de l’Alemanya de l’Est va anunciar, de manera confusa i sense voler-ho del tot, que els ciutadans podrien travessar la frontera «de manera immediata» (la transcripció d’aquell moment és a L’Arxiu). La notícia va córrer per la televisió, i milers de berlinesos es van abraonar cap als passos del mur. Els guàrdies, sense ordres clares i sense ganes de disparar contra la seva pròpia gent, van acabar aixecant les barreres. Aquella nit, desconeguts de tots dos costats van pujar dalt del mur a ballar i a picar-lo amb martells.

Fotografia en color feta de nit sota la pluja davant de la Porta de Brandenburg: centenars de persones amb paraigües a primer terme, una fila de gent dreta damunt del Mur al fons, la Porta il·luminada amb una bandera a la quadriga, una grua a la dreta i una pancarta escrita a mà a l'esquerra. — La Porta de Brandenburg de nit, el desembre del 1989, fotografiada des de l'oest per un turista belga: gent damunt del Mur, una pancarta i una grua. Fins al 9 de novembre aquest tros era terra de ningú amb ordre de disparar; el 22 de desembre s'hi va obrir un pas, i la grua és la que treu els blocs. Mira on és la gent: ni a l'est ni a l'oest, a sobre. Cap dels que hi són no els va enviar ningú, i cap dels que els vigilaven no va disparar. Raphaël Thiémard · Wikimedia Commons · CC BY-SA 2.0 · Wikimedia Commons

Dos anys i mig abans d’aquella nit, davant d’aquella mateixa Porta de Brandenburg, el president dels Estats Units, Ronald Reagan, havia pronunciat un discurs molt recordat. S’hi adreçava directament a Gorbatxov i li demanava que obrís la porta i enderroqués el mur. Va ser una frase potent i molt recordada, però convé llegir-la sabent qui parlava: era la veu d’un dels dos bàndols, en plena Guerra Freda, presentant la llibertat occidental com la vencedora del duel. El discurs no va tombar cap mur; el que el va tombar, mesos després, va ser una combinació de coses molt més profunda que un sol home no podia provocar ni aturar.

Del Mur a l’URSS

Un cop obert el mur, els esdeveniments es van accelerar. Les dues Alemanyes, separades des del final de la guerra, es van tornar a unir en un sol estat el 3 d’octubre de 1990. I el mateix sistema soviètic, corcat per dins, es va acabar desfent: el desembre de 1991, la Unió Soviètica es va dissoldre en quinze estats independents, i Gorbatxov va dimitir d’un país que ja no existia. La Guerra Freda, que durant més de quaranta anys havia amenaçat el planeta amb la destrucció nuclear, s’acabava sense la gran guerra que tothom havia temut. El bloc de l’Est s’havia ensorrat, sobretot, pel seu propi pes.

Molta gent va llegir aquell final com una victòria neta d’Occident, la prova que un sistema havia derrotat l’altre. Però la història és més complicada. El bloc soviètic no va caure només perquè l’empenyessin de fora: va caure perquè no es podia sostenir per dins, i perquè milions de persones de Polònia, d’Hongria, d’Alemanya de l’Est i de la mateixa Unió Soviètica van deixar de tenir por. Occident no va guanyar la Guerra Freda: l’URSS la va perdre, que no és el mateix, i la diferència importa per a la rivalitat de la sessió 1: un competidor pot esgotar-se sense que l’altre faci res, i pot no esgotar-se per molt que l’altre faci. A la sessió següent tornarem al punt de partida i a l’altre país comunista, que va fer just el contrari de Gorbatxov: obrir l’economia sense obrir la política.

Desmuntant un tòpic Si hi ha temps

«Reagan va tombar el Mur de Berlín: el seu discurs i la fermesa dels Estats Units van fer caure el comunisme; Occident va guanyar la Guerra Freda.»

Per què sembla cert: Ve d'una frase famosa («tear down this wall»), d'un final net amb vencedors i vençuts i de la manera com els Estats Units van explicar el 1991: com una victòria. És còmoda perquè dona un heroi i una data.

Però en realitat: El Mur el van obrir els berlinesos de l'Est el 9 de novembre de 1989, dos anys i cinc mesos després del discurs, una nit que ningú havia planejat: un portaveu del govern de la RDA, Günter Schabowski, va llegir malament un paper en una roda de premsa i va dir que es podia sortir «immediatament», i els guàrdies del pas de Bornholmer Strasse, sense ordres i amb milers de persones a la porta, van aixecar la barrera. Darrere hi havia tres coses que cap discurs no va fer. La primera, l'economia: el creixement soviètic havia baixat del 5 % dels anys seixanta a l'1 o el 2 % dels vuitanta, la despesa militar s'enduia entre el 15 i el 25 % de tot el que el país produïa, i el 1986 el preu del petroli, que eren dos terços de les seves divises, va caure a la tercera part. La segona, la decisió de Gorbatxov de no enviar els tancs, com Moscou havia fet a Hongria el 1956 i a Txecoslovàquia el 1968: cada país de l'Est s'ho havia de resoldre a la seva manera, i el seu portaveu en va dir, de broma, la doctrina Sinatra, per la cançó My Way. La tercera, la gent: Solidarność a Polònia des del 1980, els 70.000 de Leipzig el 9 d'octubre de 1989, els que fugien per Hongria. Reagan sí que va fer una cosa que va comptar: pujar la despesa militar a un ritme que l'URSS no podia seguir. Però la pressió de fora només va funcionar perquè dins ja no hi havia diners ni tancs disposats a disparar. Occident no va guanyar la Guerra Freda: l'URSS la va perdre, que no és el mateix.

El Mur el van obrir els berlinesos de l'Est una nit que ningú havia planejat, perquè l'URSS ja no tenia diners ni voluntat d'enviar els tancs. Reagan va pressionar, però Occident no va guanyar la Guerra Freda: l'URSS la va perdre.

📊 Fitxa de dades Si hi ha temps

· L'economia soviètica: creixement anual (estimacions de la CIA): 5 % els anys cinquanta i seixanta, 3 % els setanta, 1-2 % els vuitanta i negatiu el 1990-1991 (el 1991, un 11 % menys). Despesa militar: entre el 15 i el 25 % del PIB (els Estats Units, el 5-6 %); cinc milions de soldats, 40.000 caps nuclears. Agricultura: el primer productor de blat del món importava 30-40 milions de tones l'any als anys vuitanta, pagades amb dòlars; el petroli i el gas eren dos terços de les divises. Tecnologia: el 1985 l'URSS tenia uns 50.000 ordinadors personals i els Estats Units, 30 milions.
· El 1986: el gener, el barril a 27 dòlars; l'abril, a 10 (l'Aràbia Saudita inunda el mercat; sessió 5): l'URSS perd la meitat dels ingressos exteriors; el 26 d'abril, Txernòbil (el cost, 18.000 milions de rubles; la glàsnost neix, en part, de no poder amagar-ho); l'Afganistan, 5.000 milions de dòlars l'any. El 1983 Reagan havia posat en marxa la Iniciativa de Defensa Estratègica («la guerra de les galàxies») i la despesa militar dels Estats Units havia passat de 134.000 milions (1980) a 300.000 (1989); l'URSS no podia seguir el ritme.
· Gorbatxov (secretari general des de l'11 de març de 1985, als 54 anys): perestroika («reestructuració»: empreses amb autonomia, cooperatives, preus parcialment lliures, des del 1987), glàsnost («transparència»: crítica permesa, presos polítics alliberats, la premsa parla de Stalin i de Txernòbil), eleccions amb més d'un candidat (1989); el desembre del 1988, a l'ONU, anuncia la retirada de 500.000 soldats i «la llibertat d'elecció» de cada país; el 1989 no envia els tancs. Els tractats: INF (desembre del 1987, els míssils de mig abast fora d'Europa), retirada de l'Afganistan (febrer del 1989).
· El 1989, mes a mes: febrer-abril, la taula rodona de Polònia; 4 de juny, Solidarność guanya les eleccions i a l'agost hi ha el primer govern no comunista de l'Est; 2 de maig, Hongria comença a treure la tanca amb Àustria; 19 d'agost, el «pícnic paneuropeu» a la frontera; 11 de setembre, Hongria obre la frontera del tot i en tres setmanes hi passen 13.000 alemanys de l'Est; setembre-octubre, els dilluns de Leipzig (70.000 el 9 d'octubre, 300.000 el 23); 18 d'octubre, cau Honecker; 9 de novembre a les 18.53, Schabowski llegeix el paper: «immediatament, sense demora»; a les 23.30 s'obre Bornholmer Strasse; 10 de novembre, Bulgària; 17 de novembre - 29 de desembre, la revolució de vellut a Txecoslovàquia; 25 de desembre, Ceaușescu afusellat a Romania.
· Després: 18 de març de 1990, primeres eleccions lliures a la RDA; 3 d'octubre de 1990, reunificació alemanya (Kohl); 1 de juliol de 1991, dissolució del Pacte de Varsòvia; 19-21 d'agost de 1991, cop d'Estat fallit contra Gorbatxov a Moscou (Ieltsin sobre el tanc); 8 de desembre, Rússia, Ucraïna i Bielorússia dissolen l'URSS; 25 de desembre de 1991, Gorbatxov dimiteix i la bandera roja baixa del Kremlin: quinze Estats. Ningú no va disparar entre les dues potències en quaranta-quatre anys. El Mur: 155 quilòmetres, 28 anys, almenys 140 morts intentant creuar-lo.
· La imatge del cos: fotografia en color feta de nit, sota la pluja, davant de la Porta de Brandenburg: centenars de persones amb paraigües a primer terme, una fila de gent dreta damunt del Mur al fons, la Porta il·luminada amb la bandera alemanya a la quadriga, una grua a la dreta i una pancarta a l'esquerra amb text escrit a mà; és el desembre del 1989, quan es va obrir el pas de la Porta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

📜 L'Arxiu

Font primària per investigar.

Roda de premsa internacional de Günter Schabowski (transcripció literal de l'enregistrament)

Günter Schabowski, membre del Politburó i portaveu del Comitè Central del Partit Socialista Unificat (SED) de la RDA · Berlín Est, 9 de novembre de 1989, 18.53

«[Llegeix molt de pressa un paper:] “Es podran sol·licitar viatges privats a l'estranger sense que calgui complir cap requisit (motius del viatge i relacions de parentiu). Els permisos s'atorgaran en poc temps. [...]” [...] “Les sortides definitives es podran fer per tots els passos fronterers de la RDA cap a la RFA.” [...] [Un periodista:] Quan entra en vigor? [Schabowski, fullejant els papers:] Això entra, pel que jo sé, és immediatament, [...] sense demora.»

Era una roda de premsa de gairebé una hora, retransmesa en directe per la televisió de l'Est, i aquest paper Schabowski l'havia rebut poc abans sense que ningú li expliqués que la norma havia d'entrar en vigor l'endemà i amb un tràmit ordenat. Llegeix de pressa, dubta, busca amb la mirada els companys de taula, i quan un periodista li pregunta des de quan, improvisa. Els informatius de l'Oest ho van donar aquella mateixa nit com l'obertura del Mur, i milers de berlinesos de l'Est es van presentar als passos fronterers. Cap ordre no va obrir el Mur: el va obrir una frase mal llegida, la gent que se la va creure i uns guàrdies que no van voler disparar.

↗ Llegir l'original a chronik-der-mauer.de Traducció de l'alemany (transcripció de l'historiador Hans-Hermann Hertle a Chronik der Mauer, portal de l'Agència Federal d'Educació Cívica i del Centre Leibniz d'Història Contemporània de Potsdam) · original: «„Privatreisen nach dem Ausland können ohne Vorliegen von Voraussetzungen – Reiseanlässe und Verwandtschaftsverhältnisse – beantragt werden. Die Genehmigungen werden kurzfristig erteilt. [...]“ [...] „Ständige Ausreisen können über alle Grenzübergangsstellen der DDR zur BRD erfolgen.“ [...] Wann tritt das in Kraft? [...] Das tritt nach meiner Kenntnis ist das sofort, [...] unverzüglich»

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica

Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats

8.1 Investigar · comentari d'imatge La imatge La fitxa de dades Individual

Una nit a la Porta de Brandenburg (comentari d'imatge)

Mira la fotografia del cos de la lectura. DESCRIU: què hi ha a primer terme i què hi ha damunt del Mur. IDENTIFICA: amb el peu i la sisena línia de la Fitxa, on és i quan es va fer. INTERPRETA: què vol dir que la gent sigui a sobre del Mur, i no a un costat o a l'altre?

El comentari de la imatge en tres passos retolats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A primer terme hi ha… i damunt del Mur…». Per a la interpretació, pensa qui s'hi podia enfilar el 8 de novembre de 1989.

8.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu Individual

Schabowski amb lupa (lectura de font)

Llegeix la font de L'Arxiu, la roda de premsa de Schabowski del 9 de novembre de 1989, i respon en tres passos. FET: què anuncia que es podrà fer, i per on? PARER: creu Schabowski que està anunciant l'obertura del Mur, o un tràmit? SENYAL: quina resposta, a la pregunta de quan entra en vigor, delata que no ho sabia, i què en va fer la gent?

Els tres passos, amb una frase de Schabowski copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Schabowski llegeix que…». Fixa't en les acotacions entre claudàtors: diuen com llegeix. Per al senyal, el context diu què no li havien explicat.

8.3 Situar-se · gràfic de dades La fitxa de dades Individual

Com s'esgota un bloc, en un gràfic

Amb la primera línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb el creixement anual de l'economia soviètica per dècades: els anys cinquanta, seixanta, setanta i vuitanta, i el 1991. Posa l'escala de -12 a 6 i retola cada barra. Sota, descriu en dues frases com canvia la tendència i què passa el 1991.

El gràfic de cinc barres amb l'escala i les xifres, i dues frases.

Com es fa · Gràfic de dades

Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença per l'escala: hi ha barres que van cap avall. Pots fer servir la paraula «esgotament».

Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats

8.4 Investigar · vertader o fals justificat La fitxa de dades Desmuntant un tòpic Individual

Vertader o fals: la caiguda

Comprova amb la Fitxa i el Desmuntant si aquestes quatre frases són vertaderes o falses, i corregeix les falses amb la dada bona. (1) El Mur va caure la nit del discurs de Reagan. (2) L'URSS gastava en defensa una part del PIB molt més gran que els Estats Units. (3) Gorbatxov va enviar els tancs a Leipzig l'octubre del 1989. (4) L'URSS es va dissoldre el mateix any que va caure el Mur.

Quatre respostes V o F, cada una amb la dada que ho prova.

Com es fa · Vertader o fals justificat

Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
Decideix.
Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Per a la (1), el Desmuntant diu quant temps passa entre el discurs i la nit de L'Arxiu; per a la (4), compara la data de L'Arxiu amb la cinquena línia de la Fitxa.

8.5 Investigar · enigma La fitxa de dades La lectura Individual

Enigma: la derrota sense batalla

Resol l'enigma: una potència amb 40.000 caps nuclears i cinc milions de soldats es dissol en dos anys sense que ningú la derroti en cap front. Dedueix, amb la primera, la segona i la tercera línies de la Fitxa, què s'havia esgotat, què va passar el 1986 i quina decisió va treure el fre.

La solució de l'enigma en tres respostes, cada una amb una dada de la Fitxa.

Com es fa · Enigma

Copia les pistes numerades.
Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Pensa en la sessió 2: què esperava Kennan que passés si la contenció durava prou?

8.6 Participar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic L'Arxiu Individual

Qui va tombar el Mur (desmuntant el tòpic)

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta la idea que Reagan va tombar el Mur de Berlín. Explica qui el va obrir de debò i com, i quines tres coses hi havia darrere que cap discurs no va fer. Fes servir el terme «perestroika».

El desmentit del tòpic, amb una data, una xifra i un nom (90-125 paraules).

💡 Pista: No diguis que Reagan no hi va tenir res a veure: el Desmuntant diu què va fer que sí que va comptar. Pots acabar amb: «Dir que Reagan va tombar el Mur amaga que…».

Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats

8.7 Explicar · telegrama La fitxa de dades Desmuntant un tòpic Individual

Telegrama de Bornholmer Strasse, 9 de novembre de 1989, 23.30

Ets el tinent coronel de la Stasi que comanda el pas de Bornholmer Strasse. Són les onze i mitja de la nit del 9 de novembre de 1989, fa unes hores que Schabowski ha dit per televisió que es pot sortir, tens milers de persones a la barrera i cap ordre de dalt. Escriu el telegrama de vint-i-cinc paraules exactes que envies al teu comandament: què passa, què faràs i per què. Sota, explica en tres frases per què aquella nit ningú va disparar.

El telegrama de vint-i-cinc paraules exactes, amb el compte al costat, i tres frases.

Com es fa · Telegrama

Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Pensa què arrisques si obres la barrera i què arrisques si no l'obres.

8.8 Participar · desmentit La fitxa de dades Desmuntant un tòpic Individual

«El comunisme va caure per la llibertat»

Un vídeo de xarxes diu: «El 1989 els pobles de l'Est van triar la llibertat i van tombar el comunisme; l'URSS va caure perquè Reagan la va vèncer a la cursa d'armes, i des d'aleshores el món és unipolar.» Desmunta-ho: digues què hi ha de cert, què hi falta i què és fals, amb dues dades de la Fitxa o del Desmuntant, i escriu la frase corregida. Fes servir el terme «glàsnost».

El desmentit amb dues dades i la frase corregida (mínim 125 paraules).

Com es fa · Desmentit

Copia l'afirmació falsa tal com és.
Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: El difícil és que la frase no és tota falsa: digues què hi falta, no només què hi sobra. Per a «unipolar», recorda les eines de la sessió 1.

8.9 Participar · Ahir i avui La fitxa de dades Tota la càpsula Individual

Ahir i avui: el competidor que s'esgota

El 1991 un dels dos competidors es va esgotar abans que l'altre: creixement gairebé nul, una despesa militar enorme i unes divises que depenien del petroli (primera i segona línies de la Fitxa). A la sessió 1 has vist que els rivals d'avui creixen i comercien entre ells. Argumenta si la rivalitat d'avui es pot acabar com la del 1991, amb un dels dos esgotat, i decideix si la contenció de Kennan encara pot funcionar entre rivals que comercien. Fes servir el terme «divises».

L'argumentació amb dues dades de la Fitxa, una comparació amb la sessió 1 i la teva resposta (80-100 paraules).

💡 Pista: Pregunta't quina de les dues coses del 1989 és més probable avui: una economia que s'esgota o un líder que decideix no disparar.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

L'URSS no va perdre cap batalla: va perdre els diners. El creixement va passar del 5 % dels anys seixanta a zero els vuitanta i a un 11 % negatiu el 1991; la despesa militar era entre el 15 i el 25 % del PIB (els Estats Units, el 5 %, però pujant de 134.000 a 300.000 milions amb Reagan); el primer productor de blat n'importava 30-40 milions de tones amb dòlars del petroli, i el 1986 el barril va caure de 27 a 10 i li va treure la meitat de les divises; Txernòbil (abril del 1986) i l'Afganistan (15.000 morts) van buidar la caixa. Gorbatxov (1985) va provar la perestroika i la glàsnost, va signar l'INF (1987), va retirar-se de l'Afganistan (1989) i va decidir no enviar els tancs («la doctrina Sinatra»); i sense tancs cap règim de l'Est no s'aguantava: Polònia (juny del 1989), Hongria (la frontera oberta a l'agost), Leipzig (300.000 a l'octubre), i el 9 de novembre a les 18.53 un portaveu va llegir malament un paper i a les 23.30 un tinent coronel sense ordres va aixecar la barrera de Bornholmer Strasse. Alemanya es va reunificar el 3 d'octubre de 1990 i l'URSS es va dissoldre el 25 de desembre de 1991 en quinze Estats. Reagan no va tombar el Mur; va apretar, i la contenció de Kennan («fins que s'esgoti per dins») es va complir: Occident no va guanyar la Guerra Freda, l'URSS la va perdre.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. Segons la sessió, per què el bloc soviètic va caure sense cap batalla?
2. Què va obrir el Mur de Berlín la nit del 9 de novembre de 1989, segons L'Arxiu i el Desmuntant?
3. Què va fer Gorbatxov de diferent dels dirigents soviètics anteriors, segons la sessió?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Mentre l'URSS s'esgotava, l'altre país comunista del món feia el contrari: obrir l'economia sense obrir la política. De Mao a Deng i d'aquí a la rivalitat d'avui, i la resposta a la pregunta de la càpsula: la sessió següent, l'última.