Sessió 6. L'Estat del benestar: el pacte social d'Occident

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1945 l’Europa occidental era un continent en runes amb racionament, i vint-i-vuit anys després era el lloc del món on més gent tenia cotxe, nevera, vacances pagades i metge gratuït. L’economista francès Jean Fourastié en va dir, el 1979, quan ja s’havien acabat, els Trenta GloriososTrenta GloriososExpressió de Jean Fourastié (1979) per als anys 1945-1975 a França, estesa a tota l'Europa occidental: creixement del 5 % l'any, plena ocupació, el PIB per habitant triplicat i el consum de masses. Van acabar amb la fi de Bretton Woods (1971), el petroli del 1973 i l'estagflació.: del 1945 al 1973 l’Europa occidental va créixer un 5 % l’any de mitjana (l’Alemanya Federal un 6, el Japó un 9), l’atur va quedar per sota del 3 % i el producte per habitant es va triplicar. Les causes eren cinc i cap no era un miracle: la reconstrucció d’un continent destruït, els 13.300 milions del Pla Marshall, els tipus de canvi fixos de Bretton Woods, un barril de petroli a 2 dòlars i la productivitat de les cadenes de muntatge, la química i l’electrònica; i darrere, milions de treballadors que pujaven del sud d’Europa i de les colònies. A França, on el 1950 hi havia 1,7 milions de cotxes, el 1975 n’hi havia 15; la nevera va passar del 7 % de les llars al 88 % en vint anys, i el televisor de l’1 % al 82 %. Els Trenta Gloriosos són l’única vegada en la història que un continent sencer ha crescut al 5 % durant una generació, i van ser també l’arma més potent de la Guerra Freda: el bloc que produïa més tenia les neveres, i tothom ho veia.

Els cinc gegants

El que va fer diferent aquest creixement de tots els anteriors va ser el que se’n va fer. El novembre del 1942, amb Londres bombardejada, un economista liberal, William Beveridge, va lliurar al govern de coalició de Churchill un informe tècnic de tres-centes pàgines sobre assegurances socials que es va vendre com un best-seller: 600.000 exemplars. El text que llegiràs a L’Arxiu diu que la guerra és «un moment per a revolucions, no per a pedaços» i posa nom, amb majúscula, als cinc enemics de la pau que vindrà: la Necessitat, la Malaltia, la Ignorància, la Misèria i l’Ociositat. Cada gegant tindria la seva llei: l’assegurança nacional (1946), el Servei Nacional de SalutServei Nacional de SalutEl Servei Nacional de Salut britànic, obert el 5 de juliol de 1948 pel ministre laborista Aneurin Bevan: sanitat gratuïta per a tothom, pagada amb impostos i no amb cotitzacions ni assegurances; en pocs mesos s'hi va inscriure més del 90 % de la població. És el model «universal», diferent del contributiu alemany o francès. (1948), l’escola fins als quinze, els habitatges públics. El 1945 els britànics van votar Attlee i no Churchill, que havia guanyat la guerra, en bona part per això. I no va ser un cas britànic: França va crear la Seguretat Social per ordenança l’octubre del 1945, amb comunistes al govern de De Gaulle; l’Alemanya Federal va batejar el seu model «economia social de mercateconomia social de mercatEl model alemany d'Erhard (1948) i Adenauer: mercat lliure amb un Estat que garanteix la competència i la protecció social, en pacte amb els sindicats. La reforma de les pensions del 1957, que les lliga a la pujada dels salaris, en va ser la peça central, feta per un govern democristià.» i el 1957 va fer que les pensions pugessin amb els salaris; Suècia va construir el model que encara porta el seu nom. Aquesta és la definició de l’Estat del benestarEstat del benestarModel d'Estat que garanteix a tota la població sanitat, educació, pensions i protecció contra l'atur, pagats amb impostos i cotitzacions. Va néixer entre el 1942 i el 1950 a l'Europa occidental i es mesura amb la despesa social: del 5 % del PIB el 1930 al 20-25 % el 1980.: un Estat que garanteix a tothom la sanitat, l’escola, la pensió i la protecció contra l’atur, i que ho paga amb impostos progressius (el tipus màxim al Regne Unit era del 83 % el 1974) i amb cotitzacions d’empreses i treballadors. Beveridge va escriure el programa quan el país era més pobre, no quan era ric, i el van aplicar laboristes, conservadors, democristians i gaullistes: l’Estat del benestar no va ser el premi del creixement sinó una de les seves condicions.

El pacte, i per què es va fer

L’Estat del benestar va anar amb un pacte que no està escrit en cap llei: els treballadors accepten la propietat privada i la pau social, i a canvi els salaris pugen amb la productivitat i l’Estat cobreix la malaltia, la vellesa i l’atur; les empreses accepten pagar cotitzacions i salaris més alts, i a canvi tenen consumidors per als cotxes i les neveres que fabriquen, i sindicats que negocien en lloc de fer vaga. A Alemanya, Suècia i Àustria el pacte tenia taula i signatura; a França i a Itàlia, vagues i lleis. I tenia una raó que la sessió 2 ja ha explicat: la contenciócontencióL'estratègia de Kennan (sessió 2), vista des de dins: si el comunisme s'estén sobre la misèria, la manera de contenir-lo a casa és que no hi hagi misèria. El Pla Marshall ho feia des de fora i l'Estat del benestar des de dins. per dins. El 1946 el Partit Comunista treia el 26 % dels vots a França; el 1948, el 31 % a Itàlia; a l’altra banda del teló hi havia un bloc que prometia feina i pis a tothom, i cada vaga, cada barri de barraques i cada malalt sense metge era un argument per a l’altre bàndol. Occident va comprar lleialtat amb prosperitat: va fer que els obrers tinguessin alguna cosa a perdre. Per això el van fer partits de tots els colors, i per això la despesa social va pujar del 5 % del PIB al 20-25 % en cinquanta anys, com veuràs al gràfic. El Pla Marshall i l’Estat del benestar són la mateixa política vista des de fora i des de dins: si el comunisme creix sobre la misèria, que no hi hagi misèria; i el preu, pagat amb impostos i cotitzacions, semblava barat mentre l’enemic era a Berlín.

Els primers senyals

El pacte necessitava el que el feia possible: créixer al 5 % i tenir tothom treballant. El 1971 Nixon va desfer Bretton Woods (sessió 5) i el 1973 el barril es va multiplicar per quatre; del 1973 al 1979 el creixement va caure al 2,5 %, la inflació va passar del 10 % i l’atur a Europa va pujar del 3 % al 6 %, i el 1985 al 10 %. Era l’estagflacióestagflacióEstancament econòmic i inflació alhora (del 1973 al 1982), una combinació que la teoria de Keynes, base del pacte de postguerra, no preveia: si el govern gasta per crear feina, els preus pugen encara més. Va obrir la porta a les polítiques de Thatcher (1979) i Reagan (1980): menys Estat, menys impostos, menys sindicats.: estancament i inflació alhora, la combinació que la teoria del pacte no explicava, perquè si l’Estat gastava per crear feina els preus pujaven encara més. El 1979 Margaret Thatcher va guanyar al Regne Unit i el 1980 Ronald Reagan als Estats Units amb el mateix programa: menys Estat, menys impostos, menys sindicats. L’Estat del benestar no va caure, i el gràfic ho demostra: la despesa social ha continuat pujant fins avui; el que va caure va ser la seguretat que el pagava, i quan deu anys després va caure també l’enemic, el pacte va deixar de semblar una necessitat per semblar un luxe; la pregunta de la càpsula torna: en una nova rivalitat, qui compra la lleialtat de qui, i amb què?

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un segle de despesa social (gràfic de dades)

Mira el gràfic de la despesa social al cos de la lectura. Descriu què mesura i entre quins anys pugen més de pressa totes les línies. Després, llegeix el valor aproximat de França, el Regne Unit i els Estats Units el 1960 i el 1980, i ordena'ls en una taula de tres files i dues columnes.

Dues frases de descripció i la taula de tres països i dos anys, amb els valors llegits al gràfic.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «El gràfic mesura… i totes les línies…». El nom de cada país és a la dreta del gràfic, al final de la seva línia.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Beveridge amb lupa (lectura de font)

Llegeix la font de L'Arxiu i respon en tres passos. FET: contra què diu Beveridge que és un atac l'assegurança social? PARER: què pensa del moment en què escriu, en plena guerra? SENYAL: per què posa noms amb majúscula als cinc gegants?

Els tres passos, amb una frase de Beveridge copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Segons Beveridge, l'assegurança social és un atac contra…». El que pensa del moment és a la primera frase de la cita. Per al senyal, el context diu quants exemplars se'n van vendre.

6.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El pacte social en un esquema

Fes un esquema 1-3-1 sobre el pacte dels Trenta Gloriosos amb la primera i la quarta línies de la Fitxa. A dalt, explica el pacte amb paraules teves. Al mig, tres branques amb una xifra cada una: què hi posen els treballadors, les empreses i l'Estat. A baix, una conclusió: què necessita el pacte per aguantar?

L'esquema amb la idea, tres branques amb una xifra cada una i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Comença la idea així: «El pacte consistia a…». Pots fer servir «plena ocupació» i «cotització». Què passa quan el pacte falla ho diu la cinquena línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cinc gegants en un informe (comentari de font)

Comenta l'informe Beveridge de L'Arxiu com a document. FET: qui l'escriu, quan i per encàrrec de qui? PARER: què pensa del moment que viu? SENYAL: quina expressió delata que vol convèncer, i no només informar? Acaba explicant què hi guanya un govern en guerra publicant-lo. Fes servir el terme «Estat del benestar».

El comentari en tres passos i què hi guanya el govern (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Connectors: «segons l'informe», «en canvi», «per això». Contra qui competia el pacte ho diu la cinquena línia de la Fitxa.

6.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Tres models en una taula

Classifica en una taula tres Estats del benestar (el Regne Unit, França i l'Alemanya Federal) amb tres files: la llei clau i l'any (tercera línia de la Fitxa), qui governava quan es va fer (el Desmuntant) i la despesa social el 1980 (quarta línia). Sota la taula, explica en dues frases què tenen en comú els tres governs que els van fer.

La taula de tres columnes i tres files, i dues frases.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: A la fila de qui governava, fixa't en el partit de cada govern. Connectors: «tots tres», «mentre que».

6.6 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Generositat, o contenció per dins? (desmuntant el tòpic)

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta la idea que l'Estat del benestar el van fer les esquerres per generositat quan Europa era rica. Explica qui el va fer, quan i per què, amb un nom, una data i una xifra.

El desmentit del tòpic, amb un nom, una data i una xifra (90-125 paraules).

💡 Pista: No diguis que l'esquerra no hi va tenir res a veure. Pots acabar amb: «Dir que va ser generositat de l'esquerra amaga que…».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Beveridge com a anunci del 5 de juliol de 1948

És el 5 de juliol de 1948, el dia que obre el Servei Nacional de Salut britànic. Reescriu el paràgraf de Beveridge de L'Arxiu com l'anunci que el govern publica als diaris aquell matí per a una família obrera: un titular i cinc frases que diguin què tindran des d'avui i qui ho paga. No facis servir les paraules «gegant», «revolució» ni «pedaços».

El titular (màxim 12 paraules) i l'anunci de cinc frases.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pregunta't com es diu a algú que la sanitat és un dret seu i alhora que la paga ell.

6.8 🌍 Participar · microassaig 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Comprar lleialtat amb prosperitat: la tesi i l'objecció

Defensa o rebutja aquesta tesi: «Occident va construir l'Estat del benestar per contenir el comunisme a casa, i el va començar a desmuntar quan el comunisme va deixar de fer por». Fes-ho amb dues proves de la Fitxa, cada una amb una xifra o una data. Després, escriu l'objecció més forta que et farien i respon-la. Fes servir el terme «estagflació».

El microassaig amb tesi, dues proves, objecció i resposta (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: L'objecció forta va contra la teva tesi amb una data, no amb una opinió. Guarda el text: a la sessió 9 et pot servir de prova.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: el pacte que es discuteix

El pacte del 1945 es va fer en un món amb dos blocs i un enemic. Avui, segons la sisena línia de la Fitxa, la despesa social és més alta que mai (a França, el 31,5 % del PIB el 2016), i alhora es discuteix a cada elecció: les pensions, la sanitat, l'habitatge. Tria un d'aquests debats, que coneguis, i argumenta què s'assembla al pacte del 1945 i què hi és diferent. Acaba decidint si un pacte fet contra un enemic pot durar sense enemic. Fes servir el terme «plena ocupació».

L'argumentació amb una semblança, una diferència i la teva resposta (80-100 paraules).

💡 Pista: Mira la cinquena línia de la Fitxa: què va passar amb la plena ocupació a partir del 1973?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Del 1945 al 1973 l'Europa occidental va viure els Trenta Gloriosos: creixement del 5 % l'any, atur sota el 3 %, el PIB per habitant triplicat, i les cases plenes de neveres, televisors i cotxes (a França, d'1,7 a 15 milions), gràcies a la reconstrucció, el Pla Marshall, Bretton Woods, el petroli a 2 dòlars i la productivitat. I amb el creixement, un pacte: salaris lligats a la productivitat, pau social, i un Estat que cobreix la malaltia, la vellesa i l'escola per a tothom, pagat amb impostos progressius (fins al 83 %) i cotitzacions. L'informe Beveridge (1942) hi va posar els noms, els cinc gegants, en plena guerra («un moment per a revolucions, no per a pedaços»); el NHS (1948), la Seguretat Social francesa (1945), l'economia social de mercat alemanya i les pensions del 1957, el model suec: la despesa social va passar del 5 % del PIB al 20-25 % en cinquanta anys. No va ser només generositat de l'esquerra: el van fer conservadors i democristians, quan Europa era pobra i els comunistes treien el 26 % a França i el 31 % a Itàlia, per contenir el comunisme a casa i crear consumidors. El 1971 (el dòlar), el 1973 (el petroli) i l'estagflació van trencar el creixement, i el 1979-1980 Thatcher i Reagan van guanyar amb el programa de reduir l'Estat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, quina relació hi ha entre l'Estat del benestar i els Trenta Gloriosos?

   A. L'Estat del benestar en va ser una de les causes, perquè va crear els consumidors que la indústria necessitava B. L'Estat del benestar en va ser la conseqüència: es va poder pagar quan Europa ja s'havia fet rica C. L'Estat del benestar els va acabar, perquè els impostos del 83 % van frenar el creixement el 1973 D. L'Estat del benestar en va ser la condició només al Regne Unit, l'únic que el va fer abans del 1950

2. 2. Què diu Beveridge de l'assegurança social, al fragment de L'Arxiu (1942)?

   A. Que s'ha de fer a poc a poc, amb pedaços, fins que s'acabi la guerra i el país torni a ser ric B. Que la pagarà cada treballador amb una assegurança privada, sense cap impost nou de l'Estat C. Que és l'arma contra la Malaltia, el més difícil dels cinc gegants que bloquegen la reconstrucció D. Que és un atac contra la Necessitat, però que la Necessitat és només un dels cinc gegants

3. 3. Qui va construir l'Estat del benestar a l'Europa occidental, segons el Desmuntant?

   A. Els partits d'esquerres, per pura generositat, quan Europa ja s'havia fet rica amb el creixement B. Governs de tots els colors, també conservadors i democristians, quan Europa encara era pobra C. Els Estats Units, que el van imposar com a condició per rebre els diners del Pla Marshall D. Els sindicats, que el van arrencar amb vagues generals a tots els països, contra els seus governs

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Sis països que s'havien fet la guerra tres vegades en setanta anys van posar el carbó i l'acer sota una autoritat comuna el 1951 perquè la guerra fos «materialment impossible». De la CECA a Maastricht: la sessió següent.