Sessió 1. El cas — el nou món bipolar

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Hi ha un objecte, prim com un full i brillant com un mirall, del qual depèn bona part del món modern: una làmina de silici on s’imprimeixen els milions de circuits d’un xip. Sense xips no hi ha telèfons, ni cotxes, ni míssils, ni intel·ligència artificial. I resulta que la immensa majoria dels més avançats es fabriquen en una sola illa, Taiwan, a pocs quilòmetres de la costa xinesa i sota la protecció militar dels Estats Units. Aquesta làmina diminuta és, avui, un dels punts on es concentra la tensió entre les dues potències més grans del planeta. Entendre per què ens obliga a mirar el mapa sencer.

Del final de la història a la fàbrica del món

Durant dècades, la història semblava tenir un final escrit. El 1991 s’esfondrava la Unió Soviètica, i els Estats Units quedaven com a única superpotència d’un món que molts van imaginar unificat sota l’economia de mercat i la democràcia liberal. Deu anys després, el 2001, la Xina entrava a l’Organització Mundial del Comerç i s’obria de bat a bat al capitalisme global. Occident hi va veure una oportunitat de negoci i, potser, l’esperança que una Xina rica acabaria assemblant-se-li. El que va passar va ser diferent: la Xina es va convertir en la fàbrica del mónfàbrica del mónExpressió que descriu el pes aclaparador de la Xina en la producció industrial mundial: bona part dels béns manufacturats que consumim al planeta hi surten, totalment o en part. sense deixar de ser un règim de partit únic.

Les xifres expliquen la magnitud del gir. El 2024, el PIB nominalPIB nominalValor de tot allò que un país produeix en un any, comptat als preus de mercat i convertit a dòlars. És la manera més habitual de comparar el «pes» econòmic brut d'un país al món. dels Estats Units era d’uns 29 bilions de dòlars, i el de la Xina, d’uns 18,7: els nord-americans encara guanyaven per un marge ampli, al voltant d’un terç. Però hi ha una altra manera de mesurar l’economia. Si en comptes dels preus de mercat es té en compte què costa realment viure a cada país (la paritat de poder adquisitiuparitat de poder adquisitiuManera de comparar economies segons què es pot comprar amb els diners a cada país, no segons el tipus de canvi. Reflecteix millor el volum real de béns i serveis produïts. o PPA), la fotografia canvia: cap al 2016, la Xina ja havia superat els Estats Units, i el 2024 la seva economia en PPA (uns 38 bilions) era clarament la primera del món. Depenent de com es compti, doncs, la Xina ja ha passat al davant o hi passarà aviat. Per primera vegada en més d’un segle, l’hegemonia econòmica dels Estats Units té un rival de la seva mida.

Aranzels, xips i una illa

La rivalitat ha deixat de ser només comercial. Des del 2018, els dos països s’han imposat aranzels mutus en una guerra comercial que dura fins avui; el 2022, Washington va restringir l’exportació a la Xina dels xips i les màquines més avançats, conscient que qui domini els semiconductors dominarà la intel·ligència artificial i l’armament del futur. Taiwan, que en fabrica prop del noranta per cent dels més punters, ha quedat al mig com una peça massa valuosa perquè ningú s’arrisqui a trencar-la, i alhora massa disputada perquè ningú l’ignori. Al voltant seu s’hi juguen també TikTok, les xarxes 5G de Huawei i el control de les dades: la tecnologia s’ha convertit en el nou terreny de batalla.

Les eines per llegir-ho

Per comparar cal tenir les paraules, i la càpsula en farà servir cinc. Un món és bipolarbipolarOrdre internacional en què dues potències concentren el poder i la resta de països s'alineen amb l'una o l'altra. És el del 1947-1991 (els Estats Units i l'URSS); el d'abans del 1914, amb cinc o sis potències, era multipolar. quan dues potències concentren el poder i la resta s’alinea, i multipolarmultipolarOrdre en què diverses potències tenen pes propi sense que cap domini: l'Europa del 1815 al 1914, i, segons molts analistes, el món d'avui, amb l'Índia, la Unió Europea, Rússia o el Brasil que no encaixen en cap bloc. quan n’hi ha diverses amb pes propi i cap no mana sola. Una esfera d’influènciaesfera d’influènciaTerritori on una potència mana sense governar-lo directament: decideix qui hi governa, hi té bases i no hi tolera la presència de la rival. L'Europa de l'Est per a l'URSS i l'Amèrica Llatina per als Estats Units durant la Guerra Freda. és el territori on una potència mana sense governar-lo. La dissuasiódissuasióEstratègia que evita l'atac fent que costi més del que pot guanyar. La dissuasió nuclear (sessió 3) és la versió extrema: si m'ataques, tots dos morim. Funciona només si l'altre creu que ho faries. és evitar l’atac fent que costi més del que pot guanyar. I la guerra per interposicióguerra per interposicióGuerra en què les potències lluiten a través d'altres (Estats, guerrilles, governs aliats) per no fer-se la guerra directament: Corea, el Vietnam, l'Afganistan (sessió 4). Avui, els analistes hi posen Ucraïna i el Iemen., o guerra proxy, és la que les potències fan a través d’altres per no fer-se-la directament. Amb aquestes cinc paraules es pot dir en una frase què va ser la Guerra Freda: un món bipolar amb dues esferes d’influència, en què la dissuasió nuclear va fer que les dues potències no es disparessin mai directament i es barallessin per interposició. La pregunta de la càpsula és si aquesta frase serveix per al món d’ara.

Guerra Freda, o una altra cosa

Davant d’aquest panorama, molts observadors han recuperat una vella expressió: Guerra Freda. El 2021, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va advertir des de la tribuna de l’Assemblea General que el món es podia estar partint en dos blocs amb regles econòmiques, tecnològiques i militars separades, i que aquesta divisió seria fins i tot menys previsible que la del segle passat. La comparació és temptadora, i té motius: dues superpotències, dos models polítics oposats, aliats que es reparteixen a banda i banda. Però convé anar amb compte a l’hora d’estampar l’etiqueta, perquè el món d’ara i el de 1947 no són bessons. Les economies dels dos rivals actuals estan enllaçades per un comerç de bilions de dòlars, mentre que l’Est i l’Oest de la Guerra Freda vivien gairebé d’esquena. I al costat de Washington i Pequín hi ha altres actors amb pes propi (Europa, l’Índia, el món àrab) que no encaixen del tot en cap dels dos bàndols. La pregunta, més que respondre-la, cal formular-la bé.

I per formular-la bé necessitem entendre l’original. Aquesta càpsula fa, per això, un viatge d’anada i tornada. Ara hem plantejat el cas: dues potències que es vigilen, una tecnologia que decideix qui mana i el fantasma d’una divisió global. Els pròxims capítols ens portaran enrere, al període que va de 1945 a 1991, per veure com es va construir la primera Guerra Freda: el teló d’acer i els blocs, la cursa nuclear i la por de l’extinció, les guerres calentes de Corea i el Vietnam, la descolonització, l’Estat del benestar i, finalment, la caiguda del mur de Berlín. I al final tornarem aquí, al present, amb una pregunta que ja no serà abstracta: ¿el que estem vivint és una repetició d’aquella història, o alguna cosa nova que encara no sabem anomenar?

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dues mesures, dos gràfics

Amb la primera línia de la Fitxa de dades, dibuixa dos gràfics de barres amb la mateixa escala (de 0 a 40 bilions de dòlars): el PIB nominal dels Estats Units i de la Xina el 2024, i el PIB en paritat de poder adquisitiu dels dos el mateix any. Retola les xifres. Sota, descriu quin país guanya en cada gràfic i calcula quantes vegades més gran és el PIB per habitant dels Estats Units que el de la Xina.

Els dos gràfics amb la mateixa escala i les xifres retolades, i dues frases: qui guanya a cada un i el càlcul.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «En PIB nominal guanya… i en PPA…». Les xifres per habitant dels dos països són al final de la primera línia de la Fitxa.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Guterres amb lupa (lectura de font)

Llegeix la font de L'Arxiu i respon en tres passos. FET: què diu Guterres que es partiria en dos? PARER: què en pensa ell, d'aquest món partit? SENYAL: per què no anomena cap país?

Els tres passos, amb una frase de Guterres copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Segons Guterres, el món s'encamina cap a…». El que en pensa és a les dues últimes frases de la cita. Per al senyal, el context diu davant de qui parla.

1.3 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres titulars per a la mateixa dada

Amb la primera línia de la Fitxa, escriu tres titulars sobre les xifres del 2024: el d'un diari econòmic de Nova York, el d'un diari oficial de Pequín i el d'un diari de Nova Delhi que no vol triar bàndol. Tots tres han de ser veritat i dir coses diferents. Sota cada titular, explica en una frase quina xifra tria i quina amaga.

Tres titulars de màxim 12 paraules, cada un amb una xifra de la Fitxa, i una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Comença pel de Pequín: quina de les dues mesures li convé? Per al de Nova Delhi, mira quina altra xifra dona la primera línia de la Fitxa, a banda del PIB.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De l'OMC a la llista negra: la cadena

Encadena en cinc baules com es passa de l'entrada de la Xina a l'OMC (2001) a la prohibició de vendre-li els xips més avançats (2022). A cada baula, un dels dos països fa una cosa i l'altre respon. Sota la cadena, explica quina baula es podia haver trencat i per què no es va trencar.

La cadena de cinc baules datades i dues frases sobre la baula que es podia trencar.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les dates són a la segona línia de la Fitxa; què esperava Occident el 2001, a la lectura. Connectors: «per això», «com a resposta», «de manera que».

1.5 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una fàbrica entre els camps (comentari d'imatge)

Mira la fotografia de la fàbrica al cos de la lectura. DESCRIC: què hi ha a primer terme, què al fons i què no hi surt. IDENTIFICO: amb el peu i la tercera línia de la Fitxa, què s'hi fabrica i per a qui. DEDUEIXO: per què hi ha qui diu que aquesta fàbrica protegeix Taiwan i qui diu que en fa una diana? Fes servir el terme «semiconductor».

El comentari en tres passos retolats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors útils: «a primer terme», «en canvi», «per això». L'argument de l'escut és al vídeo de la sessió.

1.6 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un xoc inevitable? (desmuntant el tòpic)

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta la idea que la guerra entre la Xina i els Estats Units és inevitable. Explica què va comptar Allison, per què el cas de la Guerra Freda no encaixa en la «llei» i quina diferència amb el 1947 amaga la comparació. Fes servir el terme «dissuasió».

El desmentit del tòpic, amb el compte d'Allison i una dada del comerç (90-125 paraules).

💡 Pista: El compte d'Allison és al Desmuntant; la xifra del comerç d'avui, a la segona línia de la Fitxa. Pots acabar amb: «Dir que el xoc és inevitable amaga que…».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Cinc eines, cinc casos d'ara

Classifica en una taula les cinc eines de la càpsula (bipolaritat, multipolaritat, esfera d'influència, dissuasió i guerra per interposició) amb tres columnes: la definició amb paraules teves, un exemple de la Guerra Freda i un cas d'ara que coneguis, amb l'any. Sota la taula, explica quina eina et falta per llegir una rivalitat en què els dos rivals comercien entre ells.

La taula de cinc files i tres columnes, amb els casos datats, i dues frases sobre l'eina que falta.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Abans d'omplir la columna d'ara, pensa en un país que no vol triar bàndol. Per a l'eina que falta, rellegeix la segona línia de la Fitxa.

1.8 🌍 Participar · microassaig 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Una nova Guerra Freda? La tesi i l'objecció

Respon provisionalment la pregunta de la càpsula: és una nova Guerra Freda, sí o no? Defensa una tesi amb dues proves datades, de la Fitxa o de L'Arxiu. Després, escriu l'objecció més forta que et faria algú que pensa el contrari, i respon-la. Fes servir el terme «multipolar».

El microassaig amb tesi, dues proves, objecció i resposta (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: L'objecció forta és la que va contra la teva tesi amb una dada, no amb una opinió. Guarda el text: a la sessió 9 el tornaràs a llegir.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: la rivalitat a la teva butxaca

La rivalitat és a la teva butxaca: la tercera línia de la Fitxa diu on es fabriquen els xips més avançats, i la segona, quina aplicació els Estats Units van obligar a canviar de propietari el 2024. Argumenta si aquesta rivalitat s'assembla a la del 1947, quan els dos blocs gairebé no comerciaven, i decideix qui hauria de poder prohibir una aplicació, i amb quin argument.

L'argumentació amb dues dades de la Fitxa i la teva decisió (80-100 paraules).

💡 Pista: Pensa-ho des de la primera pregunta del sondeig: es pot ser soci i rival alhora, i durant quant de temps?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Per primera vegada en més d'un segle l'hegemonia dels Estats Units té un rival de la seva mida: la Xina, primera economia del món en paritat de poder adquisitiu des de cap al 2016 (38 bilions contra 29 el 2024) i segona en PIB nominal (18,7 contra 29,2), amb un PIB per habitant sis vegades més petit. La rivalitat té dates (l'OMC el 2001, els aranzels del 2018, Huawei el 2019, els xips el 2022, TikTok el 2024) i un punt d'inflexió, Taiwan, on TSMC fabrica prop del 90 % dels semiconductors més avançats en fàbriques que semblen magatzems entre camps. Guterres va avisar el 2021 d'un món amb dues regles de tot, «menys previsible que la Guerra Freda», i la comparació demana eines: bipolaritat i multipolaritat, esfera d'influència, dissuasió, guerra per interposició. I demana una cautela: els dos rivals comercien per 580.000 milions l'any, cosa que els blocs del 1947 no feien, i el cas més semblant a aquest, la Guerra Freda, és un dels quatre de setze que no va acabar en guerra. La pregunta cal formular-la bé abans de respondre-la: les vuit sessions següents van al 1945-1991 i tornen.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, en quina mesura la Xina ja ha passat al davant dels Estats Units, i des de quan?

   A. En el PIB nominal, cap al 2016, tot i que en paritat de poder adquisitiu encara va darrere B. En la despesa militar, cap al 2016, tot i que en PIB per habitant encara va molt darrere C. En el PIB en paritat de poder adquisitiu, cap al 2016, tot i que en PIB nominal encara va darrere D. En el PIB en paritat de poder adquisitiu, des del 2001, l'any que va entrar a l'OMC

2. 2. Per què la sessió diu que Taiwan ha quedat «al mig» de la rivalitat?

   A. Perquè TSMC hi fabrica prop del 90 % dels xips més avançats, i la Xina considera l'illa seva B. Perquè s'hi fabriquen les màquines de litografia que Washington no deixa vendre a la Xina C. Perquè els Estats Units el reconeixen com a Estat des del 1979 i s'han compromès a defensar-lo D. Perquè hi té la seu Huawei, l'empresa que els Estats Units van posar a la llista negra el 2019

3. 3. Per què Guterres diu que un món partit en dos seria «menys previsible que la Guerra Freda»?

   A. Perquè ara no hi ha cap arma nuclear que obligui les dues potències a no disparar-se B. Perquè les dues potències d'ara no comercien entre elles i no tenen res a perdre si xoquen C. Perquè el món d'avui és bipolar i cap país petit no pot evitar alinear-se amb un bàndol D. Perquè la Guerra Freda tenia regles, i ell tem un món partit en dos blocs sense regles

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El 1946 un home que acabava de perdre unes eleccions va dir en una universitat de Missouri que un teló d'acer havia caigut sobre Europa; un any després, un president va demanar diners per a Grècia i Turquia i un altre va oferir-ne a tot Europa. Com es va partir el món en dos: la sessió següent.