🧱 Anem cap a una nova Guerra Freda?

Descripció (context + repte)

Les dues economies més grans del planeta es vigilen, es posen aranzels i es prohibeixen xips, i un secretari general de l'ONU avisa que el món es parteix en dos amb regles diferents per a tot (Nova York, setembre del 2021). El repte de la càpsula és saber si l'etiqueta «nova Guerra Freda» serveix, i per saber-ho cal saber què va ser la primera: quaranta-quatre anys en què dues potències amb prou bombes per destruir el planeta no es van disparar mai i es van fer la guerra de totes les altres maneres. La càpsula va del present al 1947-1991 i torna: les cinc eines (bipolar, multipolar, esfera d'influència, dissuasió, interposició), els blocs i els dos tractats que es justificaven l'un per l'altre, Cuba i la meitat secreta del pacte, Corea, el Vietnam, l'Afganistan i Bandung, els embargaments i el petroli, l'Estat del benestar amb què Occident va comprar lleialtat, l'Europa del carbó i l'acer, el bloc que es va esgotar sense batalla, i la Xina que va fer el contrari de Gorbatxov; amb nou documents llegits a l'original (Guterres, Truman i el Pacte de Varsòvia, Kennedy, la resolució de Tonkin, Nixon, Beveridge, el Tractat de Roma, Schabowski, l'Estratègia de Seguretat Nacional del 2017) i la pregunta, a cada un, de qui l'escriu i què hi guanya.

Relacionada amb: la càpsula 7 (💣 Per què una guerra es torna guerra total?), que la precedeix; la càpsula 9 (⛓️ Com es buida una democràcia per dins?), que la continua.

Competències específiques de l'àrea

Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.

Competències transversals

Les glosses són les de l'annex 4 del Decret 175/2022 (ESO). Al Batxillerat serveixen per assenyalar què entrena la càpsula, no com a referent d'avaluació: el Decret 171/2022 no en numera criteris propis.

Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació

Sabers

Desenvolupament de la situació d'aprenentatge

Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: només individual (81), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.

Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases

Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.

Graella d'activitats, sessió a sessió

Tècniques d'aquesta càpsula

Les 22 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.

• Comentari de mapa4 activitats
• Gràfic de dades4 activitats
• Línia del temps4 activitats
• Cadena causa-efecte3 activitats
• Comentari de font3 activitats
• Contrast amb el present3 activitats
• Decisió raonada3 activitats
• Microassaig3 activitats
• Reescriptura3 activitats
• Taula de classificació3 activitats
• Telegrama3 activitats
• Comentari d'imatge2 activitats
• Desmentit2 activitats
• Enigma2 activitats
• Esquema 1-3-12 activitats
• Intrús justificat2 activitats
• Titular periodístic2 activitats
• Vertader o fals justificat2 activitats
• Carta des d'un rol1 activitat
• Corroboració de fonts1 activitat
• Manifest1 activitat
• Rellevància històrica1 activitat

Els sis vectors del currículum

Aprenentatges competencials

Cada sessió arrenca d'un problema del present (els xips de Taiwan, l'ampliació de l'OTAN, les 12.000 armes sense tractat, Ucraïna i el Iemen com a proxies, les sancions i les terres rares, les pensions, l'ampliació de la Unió, els Estats que s'assemblen a l'URSS del 1986, la notícia recent) i acaba amb un «ahir i avui» que hi aplica les eines de la càpsula amb la Fitxa i el que l'alumna ja sap; la sessió 9 tanca amb l'exposició transversal de la PAU i la rellevància històrica, i fa tornar a llegir el microassaig de la sessió 1.

Perspectiva de gènere

Hi entra per Tereixkova (s3), per les dones dels pactes socials i de la fàbrica de Wolfsburg (s6), pels rols datats en doble gènere (delegat o delegada de Bandung, assessor o assessora del Congrés, regidor o regidora) i per la taquígrafa del Congrés al vídeo de la sessió 5. El vector es treballa al llarg del curs; les activitats amb criteri propi de la CE8 són a la càpsula 7 (la sessió 6, les dones a la fàbrica el 1942).

Universalitat del currículum

Tres nivells d'accés al mateix saber (aprenent · intermedi · avançat), tot individual com correspon a Batxillerat, amb bastida completa i lleugera a l'aprenent («Comença així»), connectors a l'intermedi i cap iniciador a l'avançat; extensions de 60-90 i 90-125 paraules a la producció extensa de l'aprenent i de l'intermedi, i a l'avançat una sola peça llarga per sessió, de mínim 125 paraules, amb les altres dues fins a 100; la secció de mesures addicionals de sota ho compta. A Batxillerat no hi ha versió eriço.

Qualitat de l'educació de les llengües

Lectura de font amb fet, parer i senyal a les nou sessions, amb els originals en anglès al costat de la traducció; vocabulari controlat en tres o més activitats per sessió (els termes de la Fitxa encastats, i els cinc de la carta de Cuba com a l'exercici 2 de la PAU); canvis de registre (telegrames de vint i vint-i-cinc paraules exactes, titulars de tres redaccions, Beveridge com a anunci del 1948, el Tractat de Roma com a discurs de Maastricht, Tonkin com a notícia del 1971) i produccions datades («res que algú del 1947 / 1962 / 1971 / 1987 no pogués saber»).

Ciutadania democràtica i consciència global

Qui decideix per qui (Truman i el Congrés, Tonkin i el xec en blanc, Bandung i els que no eren a la sala), què val una pau que descansa sobre la por (Cuba, el 27 d'octubre i Arkhípov), qui paga la guerra d'uns altres (sis milions de morts, 110.000 de les potències), qui paga un embargament a casa de qui el dispara, per què un Estat compra lleialtat i què passa quan l'enemic desapareix, com es fa Europa cedint sobirania sobre l'acer i no sobre l'exèrcit, qui decideix no disparar la nit del 9 de novembre: la càpsula llegeix la Guerra Freda com una qüestió de poder i de decisions, i la tanca amb una resposta que és una llista del que cal comprovar.

Benestar emocional

Cuba, Corea, el Vietnam, l'Afganistan, el Gran Salt Endavant i Tiananmen es treballen des dels documents i les xifres de la Fitxa, dient qui les compta, sense recrear-se en la desgràcia; les fotografies del cos són documents (una fàbrica entre camps, un mapa de tres cercles, un gràfic del petroli, un mapa d'ampliacions, una nit a la Porta de Brandenburg); i la pregunta de la càpsula es deixa oberta a posta: l'alumnat no ha d'encertar si ve una guerra sinó saber què mirar.

Mesures i suports universals (DUA)