Sessió 4. El Tercer Món com a tauler: no-alineats i guerres per interposició

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió anterior vam veure una paradoxa: les dues superpotències s’armaven fins a les dents precisament per no haver-se d’atacar mai. La destrucció mútua les frenava. Però seria un error concloure que la Guerra Freda va ser una època de pau. Va ser freda només entre Washington i Moscou; a la resta del món cremava. A l’Àsia, a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina, desenes de conflictes locals es van convertir en camps de batalla on els dos blocs es feien la guerra a través d’altres. És el que els historiadors anomenen guerra per interposició: cap de les dues potències hi posava la cara, però totes dues hi posaven armes, diners i assessors. La sang, en canvi, la posava sempre la població del país on es lluitava.

Per què lluny de casa

I aquests conflictes no esclataven a qualsevol lloc per casualitat. Eren anys en què desenes de colònies es feien independents i molts països nous encara no s’havien decantat cap a cap bàndol. Cada un d’aquests territoris era, per a Washington i per a Moscou, una peça per guanyar o per no perdre. Allà on hi havia una revolució, una guerra d’independència o un cop d’estat, les dues potències hi veien l’oportunitat d’estendre la seva influència sense haver-se de mirar de cara. Entre el 1945 i el 1975 van néixer més de setanta Estats, i en cap d’ells cap de les dues tenia encara l’esfera d’influènciaesfera d’influènciaTerritori on una potència mana sense governar-lo (sessió 1). A l'Europa partida del 1955 les esferes estaven fixades i no es tocaven; al Tercer Món encara no, i per això la guerra hi era possible sense escalar fins al botó nuclear. assegurada; i una guerra a la perifèria tenia un avantatge que la de casa no tenia: es podia perdre sense que caigués el sistema.

Corea, el Vietnam, l’Afganistan

La primera d’aquestes guerres calentes va esclatar a Corea. Al final de la Segona Guerra Mundial, la península havia quedat dividida en dues meitats pel paral·lel 38paral·lel 38Línia imaginària que travessa la península de Corea. Escollida el 1945 per repartir-se qui desarmava els japonesos, va acabar convertida en la frontera entre les dues Corees, que encara existeix avui.: un nord comunista sostingut per l’URSS i un sud capitalista protegit pels Estats Units. El 1950, les tropes del nord van creuar la línia per unificar el país per la força. Els Estats Units van reaccionar de seguida, aquesta vegada sota la bandera de les Nacions Unides, i la Xina, tot just tornada comunista, va entrar a la guerra al costat del nord. Durant tres anys, un país petit va ser arrasat per la rivalitat de gegants. Van morir uns tres milions de persones, la majoria civils. I el 1953, després de tanta destrucció, la frontera va tornar a quedar gairebé on havia començat, al paral·lel 38. No es va signar cap tractat de pau, només un alto el foc. Corea segueix partida en dues fins avui.

El cas més conegut, però, va ser el del Vietnam. Allà la guerra havia començat com una lluita d’independència contra França, la vella potència colonial. Quan els francesos van ser derrotats el 1954, el país va quedar dividit igual que Corea: un nord comunista dirigit per Ho Chi Minh i un sud sostingut pels Estats Units. Washington temia que, si el Vietnam sencer es tornava comunista, tota la regió cauria darrere, com fitxes de dòmino. Per evitar-ho, s’hi va anar implicant cada cop més.

El pas decisiu va arribar l’agost de 1964. El govern nord-americà va denunciar que vaixells del nord havien atacat destructors seus al golf de Tonkin, i el Congrés va aprovar una resolució que autoritzava el president a fer servir la força sense declarar formalment cap guerra. Amb aquell xec en blanc, els Estats Units van abocar-hi mig milió de soldats i van llançar sobre el país més bombes que en tota la Segona Guerra Mundial, a més de productes com el napalmnapalmGasolina gelatinosa que crema enganxada a la pell i ho arrasa tot al seu pas. Les seves imatges sobre pobles vietnamites van esdevenir un dels símbols de l'horror de la guerra.. Però tota aquella potència de foc no va servir per véncer una guerrilla que coneixia la selva, es confonia amb la població i no es rendia mai. La guerra s’allargava, els taüts tornaven a casa i, per primera vegada, milions de ciutadans veien el combat per televisió. El 1968, una gran ofensiva llançada pel nord i per la guerrilla, coneguda com l’ofensiva del Tet, va deixar clar que, malgrat els informes optimistes del govern, l’enemic era lluny de rendir-se. La imatge d’una guerra que no s’acabava mai va acabar de girar l’opinió pública, i l’oposició va créixer dins dels mateixos Estats Units. El 1973, exhaust i dividit, el país més poderós del món va retirar les tropes, i el 1975 el Vietnam va quedar unificat sota el comunisme. Una superpotència havia estat derrotada per un país pobre de camperols.

Uns anys després, la història es va repetir, però amb els papers canviats. El 1979, la Unió Soviètica va envair l’Afganistan per sostenir-hi un govern comunista amenaçat per una revolta. I igual que la Unió Soviètica havia ajudat la guerrilla vietnamita a distància, ara els Estats Units van armar en secret els mujahidinsmujahidinsCombatents afganesos que van lluitar contra l'exèrcit soviètic. Els Estats Units i altres països els van proporcionar armes en secret per desgastar l'URSS. afganesos perquè desgastessin l’exèrcit soviètic. El resultat va ser una calamitat: deu anys de guerra que van deixar l’Afganistan destrossat i van costar a l’URSS milers de vides i una fortuna que ja no es podia permetre. El cost d’aquell atzucac, sumat a la cursa d’armes que ja hem vist, va anar buidant les arques d’un país que començava a fer figa per dins, una debilitat que resultaria decisiva pocs anys després. El 1989, Moscou va retirar les tropes derrotada. Molts han anomenat aquell conflicte «el Vietnam soviètic», perquè va ensenyar a l’URSS la mateixa lliçó amarga: una superpotència pot perdre una guerra a la perifèria per molt fort que sigui el seu exèrcit.

Corea, el Vietnam i l’Afganistan expliquen la mateixa mecànica des de tres angles (l’Amèrica Llatina, amb les dictadures i l’Operació Còndor, la veuràs a la càpsula 9). Les dues superpotències, bloquejades per la por nuclear, no es van enfrontar mai cara a cara; però van transformar mig planeta en un tauler on movien peces alienes. Els seus arsenals van restar quiets, i la sang la van vessar coreans, vietnamites i afganesos: dels sis milions de morts de les tres guerres, menys de cent deu mil eren nord-americans o soviètics.

Bandung: el tauler que volia ser actor

No tothom va acceptar el paper de peça. L’abril del 1955, a BandungBandungCiutat d'Indonèsia on del 18 al 24 d'abril de 1955 es van reunir vint-i-nou països d'Àsia i Àfrica (1.400 milions de persones), convocats per Indonèsia, l'Índia, Birmània, Ceilan i el Pakistan, sense cap superpotència. Els deu principis de Bandung (sobirania, no-intervenció, cap aliança militar al servei de les grans potències) són l'origen del Moviment de Països No-alineats, fundat a Belgrad el 1961., a Indonèsia, es van reunir vint-i-nou països d’Àsia i d’Àfrica, la meitat nascuts feia menys de deu anys, més de la meitat de la humanitat, sense cap superpotència a la sala: Nehru per l’Índia, Sukarno per Indonèsia, Nasser per Egipte, Zhou Enlai per la Xina. En van sortir deu principis (respecte de la sobirania, no-intervenció, resolució pacífica dels conflictes, i no fer servir les aliances militars al servei dels interessos de les grans potències) i una paraula que un economista francès, Alfred Sauvy, havia encunyat tres anys abans per analogia amb el tercer estat del 1789: el Tercer MónTercer MónExpressió d'Alfred Sauvy (1952) per als països que no eren ni el primer món (el capitalista) ni el segon (el soviètic): el tercer estat de la revolució del 1789, «que no és res i vol ser alguna cosa». Va passar a designar els països pobres i acabats de descolonitzar.. El 1961, a Belgrad, Tito, Nehru, Nasser, Sukarno i Nkrumah van fundar el Moviment de Països No-alineats, amb vint-i-cinc Estats; avui en té cent vint. Què van aconseguir és discutible: el mapa del 1975 té mig món en gris, però Corea, el Vietnam i l’Afganistan eren tots tres al costat de Bandung, i el Pakistan, que hi seia, era aliat dels Estats Units. El que és segur és que el Tercer Món va deixar de ser només el lloc on les potències lluitaven per ser, també, algú que parlava. A la sessió següent veurem l’altra guerra que les potències sí que es podien fer directament: la dels embargaments, el petroli i la tecnologia.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El món en tres colors, 1975 (comentari de mapa)

Mira el mapa del món cap al 1975, al cos de la lectura. DESCRIU: quins tres colors hi ha i quin continent domina cada un. IDENTIFICA: amb la sisena línia de la Fitxa, posa nom a cinc països grisos. INTERPRETA: per què les tres guerres de la sessió (Corea, el Vietnam i l'Afganistan) són a la vora del vermell i no al mig de cap color?

El comentari del mapa en tres passos retolats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «En blau hi ha… i en gris…». Per a la interpretació, la tercera línia de la Fitxa diu on cap de les dues potències tenia encara esfera d'influència.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Tonkin amb lupa (lectura de font)

Llegeix la font de L'Arxiu i respon en tres passos. FET: què autoritza el Congrés a fer al president? PARER: com anomena la resolució el que ha fet el Vietnam del Nord? SENYAL: quina expressió delata que el text no posa cap límit?

Els tres passos, amb l'expressió copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Segons la resolució, el president pot…». A la cita hi ha paraules que parlen de l'enemic i paraules que parlen del que pot fer el president: separa-les.

4.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres guerres en una taula

Classifica les tres guerres de la sessió en una taula amb tres columnes (Corea, el Vietnam i l'Afganistan) i quatre files, amb la primera línia de la Fitxa: les dates, qui hi posa els soldats, els morts de la potència i els morts del país. Sota, explica en dues frases qui posa les armes i qui posa els morts.

La taula de tres columnes i quatre files, i dues frases.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença així: «A les tres guerres, la potència…». La proporció de morts és a la tercera línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Un xec en blanc de dues frases (comentari de font)

Comenta la resolució de L'Arxiu com a document. FET: què autoritza, i a qui? PARER: com presenta el que havia passat al golf de Tonkin? SENYAL: què calla, segons el Desmuntant? Acaba explicant què hi guanyava el president Johnson amb un text sense límits. Fes servir el terme «efecte dòmino».

El comentari de la resolució en tres passos i què hi guanyava Johnson (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Connectors: «segons la resolució», «en canvi», «per això». El que calla és al segon i al tercer pas del Desmuntant.

4.5 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Enigma: per què lluny de casa

Resol l'enigma: dues potències amb prou armes per destruir-se no es disparen mai directament entre el 1947 i el 1991, i en aquests anys fan tres guerres amb sis milions de morts. Dedueix, amb la tercera línia de la Fitxa, per què no es podien atacar a casa, per què sí a la perifèria i qui pagava la diferència.

La solució de l'enigma en tres respostes, cada una amb una dada de la Fitxa.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Pensa en la sessió 3: què fa impossible la guerra directa, i on una guerra no pot escalar fins al botó.

4.6 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'atac que no va passar (desmuntant el tòpic)

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta la idea que els Estats Units van entrar al Vietnam en una guerra defensiva. Explica els tres passos amb què els documents desclassificats han desfet la versió oficial, i què va fer el Congrés el 1971 i el 1973.

El desmentit del tòpic, amb els tres passos datats (90-125 paraules).

💡 Pista: No diguis que s'ho van inventar tot: hi va haver un primer incident. Pots acabar amb: «Dir que va ser una guerra defensiva amaga que…».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

La resolució, explicada el 14 de juny de 1971

És el 14 de juny de 1971, l'endemà que el New York Times comencés a publicar els Papers del Pentàgon. Reescriu la resolució de Tonkin de L'Arxiu com la primera notícia d'aquell dia: un titular i un paràgraf de cinc frases que diguin què autoritzava el text del 1964 i què se sap ara que no es va dir al Congrés. Només val el que es podia saber aquell dia.

El titular (màxim 12 paraules) i el paràgraf de cinc frases.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pregunta't què pot dir un diari aquell dia i què encara no sap.

4.8 🌍 Participar · manifest 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Manifest de Bandung, abril del 1955

Ets delegat o delegada d'un país acabat d'independitzar-se a la Conferència de Bandung, l'abril del 1955: hi ha vint-i-nou Estats a la sala i cap de les dues superpotències. Escriu un manifest de cinc punts numerats: cada punt, una exigència concreta i comprovable, no un desig. Un ha de dir què demaneu a les superpotències, i un altre, què us comprometeu a no fer. Fes servir el terme «sobirania». Només val el que es podia saber el 1955.

El manifest de cinc punts numerats (mínim 125 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa que a la sala hi havia el Pakistan, aliat dels Estats Units, i la Xina de Zhou Enlai: el manifest l'han de poder signar tots dos.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: la guerra d'uns altres

Entre el 1950 i el 1989 les superpotències van fer tres guerres a través d'altres, amb sis milions de morts que no eren seus (tercera línia de la Fitxa). Tria una guerra d'ara que coneguis en què una potència armi un bàndol sense combatre-hi. Argumenta què s'assembla a Corea, al Vietnam o a l'Afganistan i què hi és diferent, i decideix si un país petit pot evitar ser el tauler. Fes servir el terme «guerra per interposició».

L'argumentació amb una semblança, una diferència i la teva resposta (80-100 paraules).

💡 Pista: Mira els països grisos del mapa del 1975: van intentar no ser el tauler. Pregunta't què els va funcionar i què no.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Guerra Freda va ser freda només entre Washington i Moscou: la dissuasió (sessió 3) feia impossible la guerra directa, i la descolonització (més de setanta Estats nous entre el 1945 i el 1975) obria desenes de taulers on cap dels dos tenia encara l'esfera assegurada; per això van lluitar per interposició, i a la perifèria es podia perdre sense que caigués el sistema. Corea (1950-1953: 3 milions de morts, frontera al mateix lloc, sense pau), el Vietnam (1964-1975: 543.000 soldats nord-americans, 7 milions de tones de bombes, entre 1,5 i 3 milions de vietnamites, i una resolució del Congrés votada 416 a 0 per un atac que no va existir, com van revelar els Papers del Pentàgon el 1971) i l'Afganistan (1979-1989: el Vietnam soviètic, un milió de morts afganesos, els mujahidins armats pels Estats Units) mostren la mateixa mecànica des de tres angles: les armes les posen les potències i els morts, el país. Dels sis milions de morts, menys de 110.000 eren nord-americans o soviètics. I el 1955, a Bandung, vint-i-nou països amb la meitat de la humanitat van dir que no volien ser el tauler: deu principis, el Moviment de No-alineats (1961), 120 Estats avui, i un mapa del 1975 amb el gris a mig món.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, per què les superpotències es van fer la guerra lluny de casa?

   A. Perquè l'ONU prohibia la guerra a Europa, però permetia intervenir als països acabats d'independitzar-se B. Perquè la dissuasió impedia la guerra directa, i a la perifèria es podia perdre sense que caigués el sistema C. Perquè als països nous ja tenien l'esfera d'influència fixada, i només calia defensar-la amb les armes D. Perquè els morts els posaven sobretot els seus soldats, i a casa l'opinió pública no ho hauria acceptat

2. 2. Què han mostrat els documents desclassificats sobre la resolució del golf de Tonkin (1964)?

   A. Que els dos atacs van existir, però que el Maddox era en aigües nord-vietnamites fent una missió de rescat B. Que el Congrés la va votar molt dividit, i que al Senat va passar per un sol vot de diferència C. Que el segon atac gairebé segur no va existir, i que el text ja estava redactat des del maig del 1964 D. Que el text declarava formalment la guerra al Vietnam del Nord i fixava una data per retirar-se'n

3. 3. Què van acordar a Bandung, l'abril del 1955, els vint-i-nou països d'Àsia i d'Àfrica?

   A. Deu principis, entre els quals no fer servir les aliances militars al servei de les grans potències B. Una aliança militar comuna per defensar-se de les dues superpotències, amb un exèrcit i un comandament propis C. Alinear-se amb l'URSS, l'única gran potència que havia donat suport a la descolonització des del 1945 D. Fundar el Moviment de Països No-alineats, amb vint-i-cinc Estats i la seu a la ciutat de Belgrad

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si dues potències no es poden atacar ni vèncer a la perifèria, competeixen amb el que queda: embargaments de tecnologia, petroli, urani i cobalt. L'altra guerra: la sessió següent.