Sessió 5. Embargaments, petroli i tecnologia: l'altra guerra

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Hi ha una manera de fer la guerra que no surt als llibres d’història militar perquè no hi ha batalles: prohibir. Les dues potències de la Guerra Freda, que no es podien atacar (sessió 3) i que a la perifèria podien perdre sense que caigués el sistema (sessió 4), van descobrir aviat que l’economia era l’únic terreny on una podia fer mal a l’altra sense disparar i sense escalar. I era també el terreny on la contenciócontencióL'estratègia de Kennan (sessió 2): no derrotar l'URSS sinó impedir que s'estengués, fins que s'esgotés per dins. L'aposta era econòmica: el bloc que produís més i millor acabaria guanyant sense batalla. de Kennan havia apostat des del 1947: el bloc que produís més i millor acabaria guanyant sense batalla, si tenia paciència. Aquesta sessió explica les armes d’aquella guerra: les llistes de coses que no es podien vendre, el petroli que es podia negar, els minerals que fan un motor d’avió o una bomba, i el que va passar quan l’arma més forta va disparar cap enrere.

Les llistes: el CoCom

El novembre del 1949, a París, els països de l’OTAN (menys Islàndia) i després el Japó i Austràlia van crear un comitè sense tractat, sense seu oficial i sense nom públic: el CoComCoComComitè de Coordinació per al Control Multilateral de les Exportacions (París, 1949-1994): disset països occidentals amb tres llistes secretes de productes que no es podien vendre al bloc de l'Est (armes, tecnologia nuclear i «doble ús»). El va succeir l'Acord de Wassenaar (1996), que encara existeix., amb tres llistes de productes que cap membre podia vendre al bloc de l’Est. La primera eren armes; la segona, tecnologia nuclear; la tercera, la més llarga i la més discutida, el doble úsdoble úsTecnologia que serveix per a usos civils i militars alhora: un ordinador que gestiona una fàbrica o un míssil, una màquina de precisió que fa hèlices de vaixell o de submarí, un semiconductor. És la categoria que encara avui defineix els embargaments tecnològics.: ordinadors, màquines de precisió, semiconductors, tot allò que servia tant per a una fàbrica com per a un míssil. El CoCom va durar quaranta-cinc anys, fins al 1994, i va funcionar prou bé perquè l’URSS hagués d’espiar i copiar el que no podia comprar, i prou malament perquè els aliats se’l saltessin quan els convenia: el 1987 es va saber que Toshiba havia venut a l’URSS les màquines per fer hèlices de submarí silencioses, i el Congrés dels Estats Units va sancionar l’empresa d’un aliat. Occident va provar altres armes amb menys sort: l’embargament del gra que Carter va decretar el 1980 per l’Afganistan (17 milions de tones) va fer més mal als grangers de Kansas que a Moscou, i Reagan el va retirar l’any següent; i el 1982 les sancions a les empreses europees que construïen el gasoducte de Sibèria van ensenyar que Europa no obeïa quan es tractava del gas. L’embargament tecnològic va ser l’arma més duradora de la Guerra Freda i la que més s’assembla a les d’ara: una llista de màquines que l’enemic no pot comprar, feta per qui les fabrica, amb aliats que la respecten quan els va bé.

L’arma del petroli

Els productors tenien la seva pròpia arma, i el 1973 la van disparar. El 6 d’octubre Egipte i Síria van atacar Israel, i el 17 els països àrabs de l’OPEPOPEPOrganització de Països Exportadors de Petroli, fundada el 1960 (l'Aràbia Saudita, l'Iran, l'Iraq, Kuwait, Veneçuela) per controlar el preu davant de les set grans companyies occidentals. Els seus membres àrabs (l'OAPEP) van decidir l'embargament del 1973; l'OPEP sencera va fixar el preu a Teheran el desembre. van decidir retallar la producció un 5 % cada mes i embargar del tot els Estats Units i els Països Baixos per l’ajuda a Israel. Un mes després, Nixon parlava per televisió amb el text que llegiràs a L’Arxiu: faltarien dos milions de barrils diaris, el país racionaria la gasolina i baixaria la calefacció, i el «Projecte Independència» faria que el 1980 els Estats Units no depenguessin de ningú. El preu va fer la resta: el barril, que valia 3 dòlars el setembre, en valia 11,65 el 23 de desembre, quan l’OPEP el va fixar a Teheran. A Europa hi va haver diumenges sense cotxes; als Estats Units, cues i benzineres tancades, i un límit de 55 milles per hora que va durar vint anys. L’embargament va acabar el març del 1974 sense haver aconseguit el que demanava: Israel no va tornar els territoris del 1967. Però el preu es va quedar, i va tenir un efecte que ningú no va decidir: el 1974 els Estats Units van pactar amb l’Aràbia Saudita que el petroli es vendria només en dòlars i que els dòlars tornarien a comprar deute i armes nord-americanes. Era el petrodòlarpetrodòlarEl sistema, nascut de l'acord entre els Estats Units i l'Aràbia Saudita del 1974 i estès a l'OPEP el 1975, pel qual el petroli es ven en dòlars i els dòlars dels productors tornen a comprar deute i armes dels Estats Units. Va fer del dòlar la moneda del món just quan, des del 1971, ja no es podia canviar per or.: des del 1971 Nixon havia desfet el lligam del dòlar amb l’or, i el petroli el va substituir; qui volgués energia necessitaria dòlars. L’arma del petroli va funcionar una vegada i va canviar el món, però no en la direcció que semblava: l’embargament no va aconseguir res, el preu ho va aconseguir tot, i amb el preu els Estats Units van fer del dòlar la moneda del petroli i Occident va aprendre a viure amb menys.

Urani i cobalt: les mines del tauler

Hi havia una tercera classe d’armes que no es podien ni fabricar ni negar: les que surten de terra. La bomba d’Hiroshima es va fer amb uraniuraniL'urani de la mina de Shinkolobwe, al Congo belga, va fer les primeres bombes; durant la Guerra Freda els Estats Units i el Regne Unit van controlar el del Congo, Sud-àfrica i Austràlia, França el del Níger (Arlit, des del 1971) i el Gabon, i l'URSS el de Txecoslovàquia i l'Alemanya de l'Est (Wismut: 220.000 tones). de Shinkolobwe, al Congo belga, i durant quaranta anys cada bloc va assegurar-se les seves mines: els Estats Units i el Regne Unit al Congo, Sud-àfrica i Austràlia; França al Níger, on des del 1971 la mina d’Arlit va alimentar les centrals i les bombes franceses; l’URSS a Txecoslovàquia i a l’Alemanya de l’Est, on la companyia Wismut va treure 220.000 tones amb presoners i miners malalts. El cobaltcobaltMetall imprescindible per als motors a reacció i les aleacions dels míssils, que el Zaire de Mobutu produïa en un 60 % del total mundial a la regió de Shaba. Quan uns rebels vinguts d'Angola la van ocupar el 1978, França i Bèlgica hi van enviar paracaigudistes i el preu es va multiplicar per quatre., imprescindible per als motors a reacció, sortia en un 60 % del Zaire de Mobutu, un dictador que Occident sostenia precisament per això; quan el 1978 uns rebels vinguts d’Angola van ocupar la regió minera de Shaba, França i Bèlgica hi van enviar paracaigudistes en dies i el preu es va multiplicar per quatre. Els Estats Units mantenien des del 1939 una reserva estratègica de metalls (cobalt, crom, manganès, platí) per si mai els faltaven, i la van ampliar als setanta. Les mines eren el tauler de la sessió 4 vist des de sota: un país pobre que té el que fa un motor d’avió no decideix qui el governa, i la Guerra Freda va sostenir dictadors a canvi de minerals com havia sostingut guerres a canvi d’esferes.

El 1986: l’arma que dispara enrere

El 1980 el bloc occidental produïa més de tres vegades el que produïa el de l’Est, i l’URSS gastava en defensa entre el 15 i el 25 % del seu producte, contra el 5 % dels Estats Units; el que la mantenia dreta eren els dòlars del petroli i el gas, que li donaven dos terços de les divises amb què comprava gra i màquines. El 1986 l’Aràbia Saudita, que havia retallat la producció durant anys per aguantar el preu, va decidir inundar el mercat, i el barril va caure de 27 a 10 dòlars en pocs mesos. Per a Occident va ser un alleujament; per a l’URSS, la pèrdua de la meitat dels ingressos exteriors just quan Gorbatxov intentava reformar-la: la sessió 8 explica què va passar. L’altra guerra la va guanyar qui podia produir més i dependre menys: l’arma del 1973, el preu, va acabar disparant contra el bloc que en vivia; i la lliçó per a avui és la de Guterres a la sessió 1: dues economies que es prohibeixen coses mentre depenen l’una de l’altra tenen menys marge que el que van tenir els blocs, que no es compraven gairebé res.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El barril en dues línies (gràfic de dades)

Mira el gràfic del preu del barril al cos de la lectura. Descriu què mesura cada eix i què és cada línia. Després, llegeix a la línia vermella el preu aproximat del 1972, del 1974, del 1980 i del 1986, i ordena'l en una taula de dues columnes: any i preu. Sota la taula, posa nom a cada salt amb la segona línia de la Fitxa.

La taula amb quatre preus llegits al gràfic i el nom de cada salt.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «L'eix vertical mesura… i la línia vermella…». El peu del gràfic i la sisena línia de la Fitxa diuen què és cada línia.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Nixon amb lupa (lectura de font)

Llegeix la font de L'Arxiu i respon en tres passos. FET: per què falta petroli als Estats Units, i quant? PARER: amb quins dos projectes famosos compara Nixon la seva resposta? SENYAL: què vol que sentin els nord-americans amb aquesta comparació?

Els tres passos, amb la frase de la xifra copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Segons Nixon, a final de mes faltaran…». Els dos projectes són a l'última frase de la cita. Per al senyal, pensa en l'Sputnik de la sessió 3.

5.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les armes econòmiques, en una línia

Amb la primera, la segona i la tercera línies de la Fitxa, dibuixa una línia del temps del 1949 al 1996 i situa-hi vuit armes econòmiques amb la seva data. Pinta d'un color les que dispara Occident i d'un altre les que disparen els productors de petroli. Sota, digues en una frase quina va fer mal a qui la disparava.

La línia amb vuit armes datades en dos colors, i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença pels extrems: el CoCom i l'Acord de Wassenaar. Per a la frase final, busca a la Fitxa quina mesura es va haver de retirar i per què.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · contrast amb el present 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Del CoCom als xips (contrast amb el present)

Compara el CoCom (primera línia de la Fitxa) amb les restriccions dels Estats Units a la venda de xips a la Xina des del 2022 (sessió 1). Explica per què s'assemblen, amb una continuïtat, i per què no, amb un canvi, cada un amb una dada concreta. Acaba dient quin dels dos embargaments és més difícil de mantenir. Fes servir el terme «embargament».

Una continuïtat i un canvi, cada un amb una dada, i la teva conclusió (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Connectors: «igual que», «en canvi», «per tant». La xifra del comerç d'avui és a la segona línia de la Fitxa de la sessió 1.

5.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

L'intrús de l'altra guerra

Cada llista té un element que no hi encaixa. Troba'l i justifica-ho en una frase per llista. (1) Ordinadors, màquines de precisió, semiconductors, blat. (2) Urani del Congo, cobalt de Shaba, urani del Níger, urani de Wismut. (3) Agència Internacional de l'Energia, reserves estratègiques, mar del Nord, petrodòlar.

Tres intrusos, cada un amb una frase que digui a quin conjunt pertany de debò.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Per a cada llista, digues primer què tenen en comú els altres tres. Les dues primeres surten de la Fitxa; la tercera, del Desmuntant.

5.6 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una victòria que va disparar enrere (desmuntant el tòpic)

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta la idea que el 1973 el món àrab va vèncer Occident amb l'arma del petroli. Explica què va aconseguir de debò l'embargament, qui va pujar el preu, qui va guanyar amb el barril car i què va passar el 1986. Fes servir el terme «petrodòlar».

El desmentit del tòpic, amb dues dates i una xifra (90-125 paraules).

💡 Pista: No diguis que els productors no van guanyar res. Pots acabar amb: «Dir que el 1973 va guanyar el món àrab amaga que…».

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

«El dòlar val per l'or»

Un vídeo de xarxes diu: «Des del 1944 el dòlar és la moneda del món perquè està garantit per l'or de Fort Knox; el 1973 els àrabs van embargar l'OPEP i el preu es va disparar fins que els Estats Units van envair l'Iraq.» Desmunta-ho: assenyala què hi ha de fals, corregeix-ho amb dues dades de la segona i la tercera línies de la Fitxa, i explica per què el dòlar continua sent la moneda del món sense or.

El desmentit amb dues dades de la Fitxa (70-90 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Desconfia de les afirmacions que barregen una part certa amb una de falsa.

5.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Washington, juliol del 1987: sancionar Toshiba?

Ets assessor o assessora del Congrés dels Estats Units el juliol del 1987: Toshiba ha venut a l'URSS, saltant-se el CoCom, les màquines que fan hèlices de submarí silencioses, i el Japó és el principal aliat dels Estats Units al Pacífic. Prohibir a Toshiba vendre als Estats Units durant anys, o una sanció simbòlica? Tria, defensa-ho amb dues raons de la primera i la cinquena línies de la Fitxa i digues quin risc assumeixes, només amb el que es sabia el 1987. Fes servir el terme «doble ús».

La decisió amb dues raons i el risc que assumeixes (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, escriu què diria el govern japonès l'endemà de cada opció.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: l'arma que dispara enrere

El 1973 els productors van tancar l'aixeta i el 1986 la mateixa arma va arruïnar l'URSS; el 1980 l'embargament del gra va fer mal als grangers nord-americans (primera i segona línies de la Fitxa). Tria una sanció econòmica d'ara que coneguis. Argumenta què s'assembla a les armes econòmiques de la Guerra Freda i què hi és diferent, i decideix si una arma econòmica pot guanyar una guerra o només allargar-la.

L'argumentació amb un cas que coneguis, una semblança, una diferència i la teva resposta (80-100 paraules).

💡 Pista: Pregunta't qui hi perd més: el que no pot comprar o el que no pot vendre.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Dues potències que no es podien atacar (sessió 3) ni vèncer a la perifèria (sessió 4) van competir amb l'economia, l'únic terreny on es pot fer mal sense disparar. Occident va disparar amb llistes: el CoCom (1949-1994), disset països que no venien a l'Est armes, tecnologia nuclear ni «doble ús» (ordinadors, semiconductors), amb l'afer Toshiba del 1987 com a prova que els aliats també se'l saltaven; l'embargament del gra (1980) i el del gasoducte (1982) van fer més mal a qui els feia. Els productors van disparar amb el petroli: l'embargament àrab del 17 d'octubre de 1973 va deixar els Estats Units sense 2 milions de barrils diaris (Nixon, el 7 de novembre: racionament i «Projecte Independència») i l'OPEP va fixar el barril a 11,65 dòlars a Teheran (era a 3): però l'embargament no va aconseguir el que demanava, i amb el preu van guanyar els Estats Units (el petrodòlar del 1974, el dòlar moneda del món sense or des del 1971), Occident (l'Agència de l'Energia, les reserves, l'estalvi) i, tretze anys, l'URSS, fins que el 1986 el barril va caure de 27 a 10 i el país que en treia dos terços de les divises va quedar sense diners. L'urani del Congo i del Níger i el cobalt de Shaba van ser l'altra part del tauler. L'arma econòmica va funcionar una vegada, contra qui la va disparar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què prohibia el CoCom, el comitè que els països occidentals van crear a París el 1949?

   A. Comprar petroli i gas al bloc de l'Est, perquè aquells dòlars no financessin l'exèrcit soviètic B. Vendre gra a l'URSS, per castigar-la per la invasió de l'Afganistan i obligar-la a retirar-se'n C. Vendre a l'Est armes, tecnologia nuclear i productes de doble ús, com ordinadors o semiconductors D. Vendre a l'Est qualsevol producte, fins i tot aliments, sense un permís del govern nord-americà

2. 2. Segons la sessió, què va canviar de debò el món després de l'embargament àrab del 1973?

   A. L'embargament, que va obligar Israel a retornar els territoris que havia ocupat el 1967 B. El preu, que va fixar l'OPEP a Teheran i que va acabar fent del dòlar la moneda del petroli C. El preu, que l'embargament va disparar i que va enriquir sobretot l'URSS durant els vuitanta D. L'embargament, que va fer que els Estats Units deixessin d'ajudar Israel durant cinc mesos

3. 3. Per què el contraxoc del petroli del 1986 va fer tant de mal a l'URSS?

   A. Perquè importava el petroli de l'Aràbia Saudita, que aquell any va tancar l'aixeta al bloc de l'Est B. Perquè el CoCom li va prohibir vendre petroli i gas a Occident a partir d'aquell mateix any C. Perquè el barril va pujar fins a 39 dòlars i l'URSS ja no podia pagar el gra que importava D. Perquè en treia dos terços de les divises, i el barril va caure de 27 a 10 dòlars en pocs mesos

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Mentre competien amb l'altre bloc, els governs d'Occident feien una cosa que l'URSS no podia: sanitat, pensions i escola per a tothom, pagades amb un creixement del 5 % l'any. Per què Occident va comprar lleialtat amb prosperitat: la sessió següent.