⛓️ Com es buida una democràcia per dins?

Descripció (context + repte)

Franco va governar trenta-sis anys sense unes eleccions lliures; avui hi ha maneres més discretes de buidar una democràcia. La càpsula planteja el cas al present, amb els índexs (V-Dem, Freedom House) i sense cap nom propi viu (s1), i recorre el segle XX per aprendre'n la mecànica: l'onada d'entreguerres i el cop del 1923 llegit amb dues fonts (s2), el franquisme com a dictadura europea de llarga durada amb el Fuero de los Españoles del 1945 (s3), les quatre eines del poder total i la Constitució soviètica del 1936 que garantia totes les llibertats «de conformitat amb els interessos dels treballadors» (s4), Salazar, els coronels grecs i els Balcans amb el discurs de Braga del 1936 («no discutim») (s5), les dictadures del Con Sud, el desaparegut com a mètode i l'Operació Còndor amb el Ban número 5 (s6), les tres sortides de la dictadura i Marcelino Camacho defensant l'amnistia del 1977 (s7), la Carta de París del 1990 com a definició comprovable i els índexs que la fan servir (s8) i l'autoritarisme d'avui llegit com a categoria, amb els criteris de Copenhaguen del 1993 i l'article 7 del Tractat de la Unió (s9). Nou documents llegits a l'original, cadascun amb la pregunta de qui l'escriu i què hi guanya, i una sola idea que travessa la càpsula: cap dictadura no es va aguantar només amb la por ni va caure per una revolta contra la policia, i la pregunta que separa una democràcia amb problemes d'un règim que en manté la forma és si el que mana pot perdre.

Relacionada amb: la càpsula 8 (🧱 Anem cap a una nova Guerra Freda?), que la precedeix; la càpsula 10 (🗺️ Per què hi ha fronteres que no es tanquen mai?), que la continua.

Competències específiques de l'àrea

Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.

Competències transversals

Les glosses són les de l'annex 4 del Decret 175/2022 (ESO). Al Batxillerat serveixen per assenyalar què entrena la càpsula, no com a referent d'avaluació: el Decret 171/2022 no en numera criteris propis.

Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació

Sabers

Desenvolupament de la situació d'aprenentatge

Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: només individual (81), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.

Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases

Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.

Graella d'activitats, sessió a sessió

Tècniques d'aquesta càpsula

Les 22 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.

• Comentari de font8 activitats
• Cadena causa-efecte4 activitats
• Comentari d'imatge4 activitats
• Decisió raonada4 activitats
• Taula de classificació4 activitats
• Contrast amb el present3 activitats
• Gràfic de dades3 activitats
• Línia del temps3 activitats
• Microassaig3 activitats
• Rellevància històrica3 activitats
• Telegrama3 activitats
• Titular periodístic3 activitats
• Vertader o fals justificat3 activitats
• Carta des d'un rol2 activitats
• Desmentit2 activitats
• Enigma2 activitats
• Esquema 1-3-12 activitats
• Intrús justificat2 activitats
• Reescriptura2 activitats
• Comentari de mapa1 activitat
• Corroboració de fonts1 activitat
• Manifest1 activitat

Els sis vectors del currículum

Aprenentatges competencials

Cada sessió arrenca d'un problema del present (els índexs de la sessió 1, la memòria del 25 d'abril i del 17 de novembre, la plaça de Maig cinquanta anys després, les fosses i l'amnistia del 1977, l'informe sobre l'Estat de dret) i acaba amb un «ahir i avui» que hi aplica les eines de la càpsula amb la Fitxa i el que l'alumna ja sap; la sessió 9 tanca amb l'exposició transversal de la PAU i la rellevància històrica, i la càpsula sencera treballa amb la consigna de no assenyalar cap govern ni partit viu: categories i indicadors, no noms.

Perspectiva de gènere

Hi entra per les Madres i les Abuelas de Plaza de Mayo com a primera resistència que una dictadura no va poder fer desaparèixer (s6), per la mare que busca el fill al telegrama del 1976, per la família que busca l'afusellat del 1936 als titulars de l'amnistia (s7) i pels rols datats en doble gènere. El vector es treballa al llarg del curs; les activitats amb criteri propi de la CE8 són a la càpsula 7.

Universalitat del currículum

Tres nivells d'accés al mateix saber (aprenent · intermedi · avançat), tot individual com correspon a Batxillerat, amb bastida completa i lleugera a l'aprenent («Comença així»), connectors a l'intermedi i cap iniciador a l'avançat; extensions de 60-90 i 90-125 paraules a la producció extensa de l'aprenent i de l'intermedi, i a l'avançat una sola peça llarga per sessió, de mínim 125 paraules, amb les altres dues fins a 100; la secció de mesures addicionals de sota ho compta. A Batxillerat no hi ha versió eriço.

Qualitat de l'educació de les llengües

Lectura de font amb fet, parer i senyal a les nou sessions, amb els originals en castellà, portuguès i anglès al costat de la traducció; vocabulari controlat en tres o més activitats per sessió (els termes de la Fitxa encastats, i els cinc de la carta de l'observador electoral com a l'exercici 2 de la PAU); canvis de registre (telegrames de quinze i vint paraules exactes, titulars des de tres redaccions, un manifest de cinc punts, una reescriptura de la Carta de París com a llista de comprovació) i produccions datades (res que algú del 1936, del 1976 o del 1989 no pogués saber).

Ciutadania democràtica i consciència global

Qui decideix quan les circumstàncies ja no exigeixen un règim d'excepció, què val una llibertat amb clàusula, per què una dictadura es diu democràcia amb un adjectiu, qui paga el preu d'una sortida pactada i qui el d'una ruptura, si es pot construir una democràcia sobre l'oblit, què pot fer una unió de democràcies amb un membre que en manté la forma: la càpsula llegeix l'autoritarisme com una qüestió de mecanismes i de decisions, i la tanca amb els indicadors per decidir si «no discutim» i «el poble ha parlat» són la mateixa frase.

Benestar emocional

El Tarrafal, el Politècnic, els desapareguts, els vols de la mort, els nadons robats, les fosses i el 23-F es treballen des dels documents i les xifres de la Fitxa, dient qui les compta, sense recrear-se en la desgràcia; les imatges del cos són documents (una estàtua a París, un mapa mut, un cartell d'un referèndum, un gràfic de dues corbes, un mapa d'índexs) i cap banner no mostra una víctima; el present es tracta com a categoria, sense assenyalar ningú, perquè l'alumnat aprengui a mirar i no a assenyalar.

Mesures i suports universals (DUA)