⛓️Càpsula 9 · COM ES BUIDA UNA DEMOCRÀCIA PER DINS?· #HMC
Sessió 5. Altres dictadures europees del segle XX
Salazar a Portugal. Els coronels grecs. Les dictadures dels Balcans. Comparació de models autoritaris en societats europees occidentals.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🔍CE2🌍CE3🔍CE5🧭CE7
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ L'Exposició del Món Portuguès, a Belém (Lisboa), la nit del 1940: l'esfera armil·lar i els pilons amb la rosa dels vents, celebrant vuit-cents anys de Portugal i tres-cents d'independència mentre Europa era en guerra. L'Estat Novo es presentava així: neutral, imperial i sense discussió. Gazeta dos Caminhos de Ferro, núm. 1268 (1940) · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Un règim escriu a la paret d'un pavelló, sota l'estàtua del seu cap: «Qui passa pot mirar i veure sense estar obligat a admirar». Per què un dictador necessita dir que no obliga a admirar-lo?
Una dictadura va durar quaranta-un anys i una altra set. Què fa que una duri i l'altra no: la força, els aliats, l'economia, o el que passa quan el cap es mor?
El 1974 i el 1975 van caure les tres dictadures del sud d'Europa, en vint mesos. Coincidència, contagi, o alguna cosa que les tres tenien en comú?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Descriure tres models autoritaris europeus del segle XX (l'Estat Novo de Salazar, 1933-1974; la dictadura dels coronels a Grècia, 1967-1974; les dictadures reials dels Balcans dels anys trenta i els règims que les van seguir) situant-los en el temps i comparant com arriben al poder, com duren i com s'acaben.
Llegir el discurs de Braga del 1936 com a font: què vol dir governar amb «certeses que no es discuteixen», quins drets de l'article 25 del Pacte queden fora de cada «no discutim», i com un règim pot ser autoritari sense mobilitzar (Linz).
Explicar per què les tres dictadures del sud d'Europa van caure entre l'abril del 1974 i el novembre del 1975 (la guerra colonial i l'exèrcit, Xipre, la successió), què hi van fer les institucions europees (el Consell d'Europa el 1969, la Comunitat Europea el 1981 i el 1986) i què va començar amb elles (la «tercera onada» de democratització).
🧠 De la sessió anterior:partit únic · monopoli de la informació · culte al líder · totalitarisme. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Setze minuts de France 24, en castellà, sobre què va ser el 25 d'abril del 1974 i què en queda cinquanta anys després: com va caure l'Estat Novo en un dia, què recorden els que hi eren i com es discuteix avui a Portugal. Apunta a la llibreta tres coses: què va fer caure el règim segons el reportatge (compara-ho amb la quarta línia de la Fitxa), una xifra o un lloc que surti (la guerra colonial, la PIDE, Caetano) i una frase d'algú que expliqui què és ser la primera generació que ha viscut en democràcia. Després pregunta't: de les tres dictadures de la sessió, per què aquesta és l'única que s'acaba amb una revolució?
🇪🇸Portugal: 50 años después, ¿qué queda del espíritu de la Revolución de los Claveles?· FRANCE 24 Español
· Obre a YouTube ↗
Vídeo: «Portugal: 50 años después, ¿qué queda del espíritu de la Revolución de los Claveles?» — FRANCE 24 Español. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
A la sessió 3 has vist una dictadura de llarga durada llegida des de dins; aquesta en mira tres més i les compara. Portugal, Grècia i els Balcans van tenir dictadures amb les mateixes quatre eines de la sessió 4 i amb tres maneres d’arribar, de durar i d’acabar-se: un cop militar convertit en règim per un professor que va durar quaranta-un anys demanant silenci; un cop de coronels que només tenia tancs i va durar set; i uns reis que van suspendre la constitució i van ser escombrats per la guerra. Cap de les tres no va caure per una revolta contra la policia, i dues van caure el mateix any.
Portugal: el professor que no volia ser admirat
El 28 de maig del 1926 l’exèrcit portuguès va acabar amb una república que en setze anys havia tingut quaranta-cinc governs. El cop no tenia programa; el programa el va posar un professor d’economia de Coïmbra, António de Oliveira Salazar, ministre de Finances des del 1928 i cap de govern des del 1932, que va convertir la dictadura militar en un règim amb constitució. La del 1933, aprovada en un plebiscit on les abstencions comptaven com a sí, va fundar l’Estat NovoEstat NovoEl règim portuguès del 1933 al 1974: corporativista (l'Estat organitza el treball per oficis i prohibeix la vaga), catòlic, colonial i sense partits, dirigit per Salazar fins al 1968 i per Marcelo Caetano fins al 25 d'abril del 1974.: un Estat corporatiucorporatiuDoctrina que substitueix els partits i els sindicats lliures per «corporacions» d'oficis controlades per l'Estat, que decideix salaris i condicions; a Portugal, l'Estatut del Treball Nacional del 1933; a Espanya, el sindicat vertical. que prohibia la vaga i el sindicat lliure, un partit únic que no volia ser partit (la União Nacional), una policia política (la PVDE, després PIDE, després DGS) amb un camp de concentració al Tarrafal, a Cap Verd, i un segell de censura, «visado pela Comissão de Censura», a cada diari durant quaranta-un anys. Tot això, sense desfilades de masses. Salazar no cridava, no portava uniforme, no tenia un partit de milions; a l’exposició de París del 1937 va fer posar sota la seva estàtua de marbre, vestida amb la toga de catedràtic, la frase «qui passa pot mirar i veure sense estar obligat a admirar». La modèstia era la propaganda: l’Estat Novo era una dictadura que no demanava entusiasme sinó silenci, i el discurs de Braga del 1936 que llegiràs a L’Arxiu ho diu en cinc frases: no discutim Déu, ni la pàtria, ni l’autoritat, ni la família, ni el treball. És el règim autoritari de Linz en estat pur: no vol que tothom hi participi, vol que ningú no discuteixi.
🖼️ L'estàtua de Salazar al vestíbul del pavelló de Portugal a l'Exposició Internacional de París del 1937, obra de l'escultor Francisco Franco: marbre, toga de professor de Coïmbra, les mans juntes, i a la paret, en francès, una frase del mateix Salazar que diu que ningú no està obligat a admirar-lo. A la mateixa exposició, el pavelló nazi i el soviètic es miraven de cara amb una àguila i un obrer de trenta metres. Fixa't en què hi ha: un professor, no un soldat; una escala, no una tribuna; i una frase que és propaganda perquè diu que no ho és. Estúdio Mário Novais · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
I va durar. Va durar perquè tenia al costat l’Església, l’exèrcit i els propietaris; perquè es va quedar neutral a la Segona Guerra Mundial i el 1949 va entrar a l’OTAN com a fundador, cosa que el feia respectable a Occident; perquè un milió i mig de portuguesos van emigrar entre el 1960 i el 1974, i l’emigració és una vàlvula; i perquè no demanava res. Quan el 1958 un general, Humberto Delgado, va gosar presentar-se a les eleccions presidencials, el règim li va donar el 23 per cent i set anys després la PIDE el va assassinar prop de la frontera espanyola. El que el va desgastar va ser una guerra: des del 1961 a Angola, des del 1963 a Guinea, des del 1964 a Moçambic, tretze anys, prop de 9.000 soldats morts i més del 40 per cent del pressupost de l’Estat en defensa. Salazar va caure d’una cadira l’agost del 1968 i va morir el 1970 sense saber que ja no governava; Marcelo Caetano va continuar la guerra. I el 25 d’abril del 1974 els capitans d’aquella guerra, el Moviment de les Forces Armades, van enderrocar el règim en un dia, amb clavells als fusells i sense que la PIDE hi pogués fer res.
Grècia: els tancs sense país
Grècia havia tingut la seva dictadura d’entreguerres, la de Metaxas, que va governar per decret des del 4 d’agost del 1936 amb el consentiment del rei fins que es va morir el 1941, i després l’ocupació i una guerra civil (1946-1949) que van deixar el país sota tutela militar i americana. El 21 d’abril del 1967, a un mes d’unes eleccions que anava a guanyar el centre, un grup de coronels va fer un cop: llei marcial, 8.000 detinguts els primers dies, deportacions a les illes de Iaros i Leros, tortura sistemàtica a la policia militar. Era el model contrari al portuguès: els coronels tenien les eines i no tenien res més, ni una base social, ni un partit, ni un civil que els donés forma, només els tancs, el suport tàcit dels Estats Units i la por dels comunistes. El rei va intentar un contracop i va marxar a l’exili. El desembre del 1969, quan la Comissió Europea de Drets Humans va concloure que la junta torturava, Grècia es va retirar del Consell d’EuropaConsell d’EuropaOrganització europea fundada el 1949, diferent de la Unió Europea, que vetlla pel Conveni Europeu de Drets Humans (1950) amb un tribunal a Estrasburg; un Estat membre que el viola pot ser suspès. Grècia se'n va anar el 1969 i va tornar el 1974. hores abans que la n’expulsessin. Del 14 al 17 de novembre del 1973 els estudiants del Politècnic d’Atenes van ocupar l’escola amb una ràdio que demanava «pa, educació, llibertat»; la matinada del 17 un tanc va travessar la porta i van morir com a mínim 24 persones. I el final va venir de fora: el juliol del 1974 la junta va patrocinar un cop a Xipre contra el president Makarios, Turquia va envair l’illa i, en tres dies, els coronels van cedir el poder a Karamanlis, que va tornar de París. Set anys; els van jutjar el 1975.
Els Balcans: reis, guerra i un altre partit únic
Als Balcans la crisi dels anys trenta va tombar els parlaments i els reis van assumir el poder: Alexandre I de Iugoslàvia va suspendre la constitució el gener del 1929 i va morir assassinat a Marsella el 1934; a Bulgària un cop del 1934 va prohibir els partits i des del 1935 va governar el rei Boris III; a Romania Carol II va instaurar la dictadura reialdictadura reialRègim en què el monarca suspèn la constitució i governa per decret, sense parlament ni partits, sovint amb un partit únic propi: Alexandre a Iugoslàvia (1929), Carol II a Romania (1938), Boris III a Bulgària, Zog a Albània. el 1938 i dos anys després el general Antonescu governava amb la Guàrdia de Ferro; a Albània Zog es va fer rei el 1928 i Itàlia el va envair el 1939. Cap d’aquestes dictadures no va sobreviure a la guerra, i les van substituir uns règims de partit únic comunista que van durar més que elles: Tito, Hoxha, Jivkov, Ceaușescu, fins al 1980, al 1985 i al 1989. Mig segle amb les mateixes eines canviant de mans.
Comparar: arribar, durar, acabar
Posa les tres files l’una sota l’altra. Arriben per un cop militar que un civil converteix en règim (Portugal), per un cop militar que no troba mai un civil (Grècia) o per un rei que suspèn la constitució (els Balcans). Duren segons el que tenen al costat i el que demanen: quaranta-un anys amb l’Església, l’exèrcit, l’OTAN i el silenci; set anys amb els tancs i prou; entre quatre i deu, fins que la guerra ho escombra tot. I s’acaben, cap d’elles, per una revolta contra la policia: Portugal per l’exèrcit mateix, cansat d’una guerra colonial; Grècia per un desastre exterior; Espanya, que has vist a la sessió 3, per una successió; els Balcans, per la guerra i després per la caiguda del bloc. Entre el 25 d’abril del 1974 i el 20 de novembre del 1975, en vint mesos, van caure les tres dictadures del sud d’Europa, i el que van fer després els tres països, entrar a la Comunitat Europea el 1981 i el 1986 amb la condició de ser democràcies, va convertir aquelles caigudes en el principi del que Samuel Huntington va anomenar la «tercera onada» de democratització, la que continua a la sessió 6 i a la 7. Cap dictadura no era «suau», i cap no va caure sola: totes van caure quan el que les aguantava, un exèrcit, un aliat, un home, va deixar d’aguantar-les.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
5.1🔍 Investigar · comentari d'imatge🖼️La imatge📊La fitxa de dades✏️Individual
Un professor de marbre: l'estàtua de París.
Mira la fotografia de l'estàtua de Salazar del cos de la lectura i llegeix-ne el peu. Descriu com va vestit i on és. Identifica què diu la frase de la paret. Dedueix què vol dir que el règim representi el seu cap com un professor i no com un soldat.
La descripció, la frase de la paret i la deducció (60-90 paraules).
Com es fa · Comentari d'imatge
DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: La roba i la frase també són a l'última línia de la Fitxa. Per deduir, pots començar així: «Un professor en lloc d'un soldat vol dir que el règim…».
5.2🧭 Situar-se · línia del temps📊La fitxa de dades✏️Individual
Portugal i Grècia en una línia.
Amb les dues primeres línies de la Fitxa, dibuixa una línia del temps de dos pisos (Portugal · Grècia) i situa-hi vuit fets amb el seu any: el començament de cada dictadura, dos fets de repressió o de guerra de cada país i el final de cada una. Pinta d'un color els començaments i d'un altre els finals. Sota la línia, descriu quina dictadura dura més.
La línia de dos pisos amb vuit fets datats i pintats, i una frase sobre la durada.
Com es fa · Línia del temps
Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: A Portugal hi ha un cop i, després, una constitució: tria quin és el començament i digues per què. Per a la frase, pots començar així: «La dictadura que dura més és…, amb… anys».
5.3🔍 Investigar · comentari de font📜L'Arxiu✏️Individual
Cinc «no discutim»: el discurs de Braga.
Llegeix el discurs de Braga de L'Arxiu i el seu context, i comenta'l com a font en tres passos. FET: quines cinc coses diu Salazar que no es discuteixen? PARER: què queda fora de la política si aquestes cinc coses no es poden discutir? SENYAL: per què dir «no discutim» és més eficaç que dir «prohibim»?
El comentari en tres passos, amb un «no discutim» copiat (60-90 paraules).
Com es fa · Comentari de font
Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.
Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.
💡 Pista: Per al PARER, pots fer servir un exemple: si no es discuteix la família, no es pot votar el divorci. Per al SENYAL, pots començar així: «Qui diu que no discuteix una cosa, en lloc de prohibir-la, fa que…».
5.4✍️ Explicar · esquema 1-3-1📊La fitxa de dades✏️Individual
Quaranta-un anys a Lisboa, set a Atenes.
Per què l'Estat Novo va durar quaranta-un anys i la junta grega set? Explica-ho amb un esquema 1-3-1 fet amb la quarta línia de la Fitxa: la idea central en una frase, tres proves (la base social, els aliats de fora i el que cada règim demanava a la gent) i una conclusió sobre el que tenen en comú les dues caigudes del 1974.
L'esquema amb la idea, les tres proves i la conclusió.
Com es fa · Esquema 1-3-1
A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.
Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.
💡 Pista: Cap prova no pot ser «era més fort»: durar no és una qüestió de força. Et poden servir «en canvi», «mentre que», «tots dos».
5.5✍️ Explicar · titular periodístic📊La fitxa de dades✏️Individual
Atenes, 21 d'abril del 1967, tres redaccions.
Escriu tres titulars de deu paraules com a màxim sobre el cop dels coronels a Atenes (segona línia de la Fitxa): un per al diari de la junta l'endemà del cop, un per a un diari d'estudiants grecs a l'exili i un per a l'informe d'un diplomàtic de l'OTAN. Sota cada titular, explica en una línia quin fet hi has deixat fora i per què.
Els tres titulars, cadascun amb la línia del que ha deixat fora.
Com es fa · Titular periodístic
Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.
Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.
💡 Pista: Cada redacció tria la paraula amb què anomena el cop: pensa quina li convé a cadascuna.
5.6✍️ Explicar · Desmuntant tòpics⚠️Desmuntant un tòpic✏️Individual
Desmuntant «els coronels van salvar Grècia».
Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica d'on ve la idea que els coronels van salvar Grècia del comunisme i desmunta-la amb tres fets del bloc: qui havia de guanyar les eleccions del 1967, on era el Partit Comunista i contra qui va anar la repressió. Després explica què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «llei marcial».
L'explicació amb l'origen del tòpic, els tres fets i el que hi ha de cert (90-125 paraules).
💡 Pista: Separa dues preguntes: «hi havia por del comunisme?» i «hi havia perill de comunisme?». Et poden servir «tot i que», «en canvi», «de fet».
🎢
Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
5.7🌍 Participar · manifest📜L'Arxiu📊La fitxa de dades✏️Individual
El Politècnic contesta el discurs de Braga.
El novembre del 1973 la ràdio dels estudiants del Politècnic d'Atenes demanava «pa, educació, llibertat» (segona línia de la Fitxa). Escriu el manifest de cinc punts amb què aquests estudiants haurien pogut respondre el discurs de Braga de L'Arxiu: cada punt respon un dels cinc «no discutim» amb un dret que en una democràcia s'ha de poder discutir i amb un fet de la Fitxa que mostri què passa quan no es pot. Fes servir el terme «censura prèvia».
El manifest de cinc punts, cadascun amb el seu «no discutim» i el seu fet, en una o dues frases per punt.
Com es fa · Manifest
Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.
Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.
💡 Pista: Un manifest afirma i proposa: cada punt ha de ser una acció o un dret, no un desig.
5.8🌍 Participar · decisió raonada📊La fitxa de dades✏️Individual
Estrasburg, desembre del 1969: què fer amb Grècia.
És el desembre del 1969 i representes un país al Consell d'Europa, que ha de decidir si expulsa Grècia perquè la junta tortura presos (segona línia de la Fitxa). Tens dues opcions: expulsar-la, i deixar els presos grecs sense l'única instància europea on recórrer, o mantenir-la dins amb condicions, i deixar un règim que tortura a la taula dels drets humans. Decideix i defensa la decisió amb dues raons i un risc que assumeixes.
La decisió amb les dues raons i el risc (mínim 125 paraules).
Com es fa · Decisió raonada
Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
Per a cada una, un avantatge i un risc.
Tria i dona dues raons.
Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: Les dues opcions tenen un cost: la pregunta no és quina és bona, sinó quin cost acceptes i qui el paga.
5.9🌍 Participar · Ahir i avui🧠El que ja saps📊La fitxa de dades✏️Individual
Ahir i avui: com cauen els règims.
Les dictadures del sud d'Europa van caure per una guerra que l'exèrcit ja no volia, per un desastre exterior i per la mort del dictador (quarta línia de la Fitxa). Amb el que ja saps dels règims d'avui que fan eleccions sense ser democràcies, argumenta quin d'aquests tres finals seria avui el més difícil de repetir, i per quina altra via podria caure un règim així. Fes servir el terme «democratització».
L'argument amb el final més difícil de repetir i l'altra via de sortida (80-100 paraules).
💡 Pista: Abans d'escriure, pregunta't qui podia fer caure cada règim el 1974, i si avui aquell actor existeix.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
Tres models autoritaris europeus, comparats per com arriben, com duren i com s'acaben. L'Estat Novo de Salazar (1933-1974) neix d'un cop militar que un professor converteix en règim: corporativisme, partit únic, PIDE i Tarrafal, censura amb segell, i cinc «no discutim» pronunciats des d'un balcó de Braga el 1936; dura quaranta-un anys sense mobilitzar ningú, amb l'Església, l'exèrcit, la neutralitat, l'OTAN i l'emigració, i cau el 25 d'abril del 1974 per l'exèrcit mateix, cansat d'una guerra colonial de tretze anys. Els coronels grecs (1967-1974) fan un cop contra unes eleccions, detenen 8.000 persones, torturen, surten del Consell d'Europa el 1969 hores abans de ser-ne expulsats, passen un tanc per la porta del Politècnic el 1973 i cauen el juliol del 1974 pel desastre de Xipre. Els Balcans passen dels reis que suspenen la constitució als anys trenta (Alexandre, Boris, Carol, Zog) a mig segle de partit únic comunista. Cap dels tres no era «suau»: eren dictadures que no mobilitzaven, autoritàries en el sentit de Linz, amb les quatre eines de la sessió 4. I entre l'abril del 1974 i el novembre del 1975, en vint mesos, les tres dictadures del sud d'Europa van caure: la tercera onada havia començat.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què vol dir governar amb les «grans certeses» del discurs de Braga de L'Arxiu?
2. Per què l'Estat Novo va durar quaranta-un anys i la junta grega només set, segons la sessió?
3. Què van tenir en comú les caigudes de Portugal, Grècia i Espanya entre el 1974 i el 1975?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Dos anys abans de Xipre, un altre 11 de setembre, un altre cop de coronels i generals, a l'altra banda de l'Atlàntic. La sessió següent mira les dictadures llatinoamericanes i com es van coordinar per perseguir.