Sessió 4. Les eines del poder total

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 2 i a la 3 has vist com arriben i com duren les dictadures. Aquesta sessió mira com funcionen per dins, i ho fa comparant-les. Quatre règims que es deien enemics van fer servir les mateixes quatre eines amb noms diferents, i cap d’elles no era la força sola: el partit, la propaganda, la policia i el líder es combinaven perquè la política fos a tot arreu i no es pogués discutir enlloc; el que les feia fortes era que la gent no pogués imaginar res més, i el que les va tombar va ser tot el que ho feia imaginable.

Quatre eines, quatre noms

La primera eina és el partit únicpartit únicL'única organització política permesa, fusionada amb l'Estat: dona feina, carrera i pertinença, i vigila. El PNF italià (únic des del 1926), l'NSDAP (des del 1933), el PCUS (des del 1918), FET y de las JONS (des del 1937), el SED de la RDA.: el Partit Nacional Feixista, únic des del 1926; l’NSDAP, únic per llei des del juliol del 1933 i amb vuit milions d’afiliats el 1945; el PCUS, únic des del 1918 i amb dinou milions el 1989; el Moviment franquista, unificat per decret el 1937. El partit no era només política: era la feina, l’ascens, el pis, la beca, i era també el cap d’escala que sabia qui no anava a la manifestació. La segona és la propaganda i el monopoli de la informaciómonopoli de la informacióLa situació en què l'Estat controla tota la informació que circula (una sola agència de premsa, censura prèvia, ràdio i cinema propis, la ràdio estrangera prohibida): la propaganda no cal que sigui creïble, cal que sigui l'única.: el Ministeri de Propaganda de Goebbels des del 1933, amb una ràdio popular de 76 marcs que el 1939 era a set milions de cases; el Glavlit soviètic, que censurava des del 1922, i la «Pravda»; el Ministeri de Cultura Popular italià; la Llei de Premsa franquista del 1938, amb censura prèvia i consignes, fins al 1966. La tercera és la policia política: l’OVRA italiana, la Gestapo i el camp de Dachau, obert el març del 1933; l’NKVD i el Gulag, per on van passar divuit milions de persones entre el 1930 i el 1953; la Brigada Político-Social a Espanya; i la més densa de totes, la Stasi de la RDA, amb 91.000 funcionaris i 189.000 informants, un per cada noranta habitants, i 111 quilòmetres d’expedients. La quarta és el culte al líderculte al líderLa conversió del cap de l'Estat en objecte de fe: el Duce, el Führer, el «pare dels pobles», el Caudillo «por la gracia de Dios» a les monedes. Converteix la política en religió i fa que discutir el poder sigui una blasfèmia.: el Duce, el Führer, el «pare dels pobles», el Caudillo «por la gracia de Dios» a les monedes, el nom escrit sis vegades a l’arc de la sessió 3. Les quatre eines tenien noms diferents a cada règim i feien la mateixa feina: que la política fos a tot arreu, a la feina, a l’escola i al lleure, i que no hi hagués cap lloc on discutir-la.

Com es combinen

Cap de les quatre no funciona sola. El partit dona feina i vigila; la propaganda diu què cal pensar, i el monopoli de la informació treu amb què comparar-ho (la ràdio estrangera era un delicte, i s’escoltava igualment: la BBC, Ràdio Pirenaica); la policia castiga els que igualment pensen, i sap qui són perquè el partit i els veïns l’hi diuen; i el líder converteix tot això en una fe. La Constitució soviètica del 1936, que llegiràs a L’Arxiu, mostra com es fa amb paraules: garanteix la llibertat de paraula, de premsa, de reunió i de manifestació, i ho fa «de conformitat amb els interessos dels treballadors», que defineix el partit; i a l’article següent fa del partit el «nucli dirigent de totes les organitzacions», socials i de l’Estat. És el partit únic escrit com un dret, aprovat en ple Gran Terror, quan l’NKVD afusellava 680.000 persones en dos anys, i traduït a totes les llengües perquè Occident hi cregués. Hannah Arendt va anomenar totalitarismetotalitarismeCategoria de Hannah Arendt («Els orígens del totalitarisme», 1951) per al nazisme i l'estalinisme: un règim que vol tota la vida de la persona, mobilitza permanentment, té una ideologia total i un terror que no busca culpables sinó dominació. el règim que vol tota la vida i mobilitza permanentment, com el nazisme i l’estalinisme; Juan Linz va reservar «autoritarisme» per al que només vol que ningú no discuteixi el poder i tolera un pluralisme limitat, com el franquisme de la sessió 3 o les dictadures llatinoamericanes de la 6. Les quatre eines hi són a tots dos; el que canvia és la dosi i el propòsit. Una llibertat amb clàusula és una llibertat que el poder concedeix i retira: el 1936 l’URSS va escriure la constitució més democràtica del món perquè el vocabulari de la democràcia és la primera cosa que un règim que no la practica vol tenir.

Què les fa fortes i què les erosiona

La força no era només la por. La Gestapo tenia uns 7.000 agents per a 66 milions d’alemanys el 1937, i funcionava perquè rebia denúncies dels veïns. El que feia forta una dictadura era el conjunt: el monopoli de la informació, que fa que la propaganda no calgui que sigui creïble sinó només l’única; un enemic, el jueu, el kulak, el «rojo», l’imperialista, que justifica l’excepció; una millora real per a una part, les autopistes, les pensions, els pisos, l’ascensor social del partit; la guerra o la seva amenaça; i el temps, que fa que una generació no hagi conegut res més. I el que les erosionava era tot el que feia imaginable una altra cosa: la guerra perduda, que va tombar Itàlia el 1943 i Alemanya el 1945; l’economia que no dona més de si i l’exemple de fora, que va tombar la RDA el 1989, quan la televisió de l’Oest es veia des de Berlín Est; la successió, que el franquisme i el salazarisme no van sobreviure, perquè un règim personal no sobreviu a la persona; la informació que s’escapa per la ràdio, la fotocòpia, els turistes i les cartes dels emigrants; i el desgast del terror, que no es pot mantenir al màxim per sempre. Quan la RDA es va acabar, va deixar 111 quilòmetres de paper, i des del 1992 més de set milions de persones han demanat llegir el seu expedient. Cap dictadura del segle XX no es va aguantar només amb la policia ni va caure per una revolta contra ella: es van aguantar mentre la gent no podia imaginar res més, i van caure quan la guerra, l’economia o la successió ho van fer imaginable; les eines noves del segle XXI, que la sessió 9 mira, tenen aquest mateix punt feble.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cent cinquanta focus: la catedral de llum.

Mira la fotografia de la «catedral de llum» del cos de la lectura i llegeix-ne el peu. Descriu com estan disposades les persones a terra i cap on apunten els focus. Identifica qui fa la foto i per a qui. Dedueix què li passa a l'individu en una escenografia com aquesta.

La descripció, qui fa la foto i la deducció (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Qui fa la foto és a l'última línia de la Fitxa. Per deduir, pots començar així: «En una escenografia així, cada persona…».

4.2 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Dues llibertats amb clàusula: la Constitució del 1936.

Llegeix els articles 125 i 126 de L'Arxiu i el seu context, i comenta'ls com a font en tres passos. FET: quines quatre llibertats garanteix l'article 125? PARER: per què un règim que afusellava centenars de milers de persones les escriu en una constitució? SENYAL: quina expressió del començament de l'article 125 permet retirar-les totes?

El comentari en tres passos, amb l'expressió del SENYAL copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: El PARER és al context: a qui anava dirigida la Constitució. Per al SENYAL, pots començar així: «L'expressió que ho buida tot és… perquè qui decideix quins són els interessos dels treballadors és…».

4.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Les eines del poder total, amb xifres.

Amb la Fitxa i el Desmuntant, digues si cada frase és vertadera o falsa i justifica-ho amb una xifra o una data: (a) la Gestapo tenia més agents per habitant que la Stasi; (b) la Stasi tenia més informants que funcionaris; (c) el partit nazi tenia milions d'afiliats; (d) la censura prèvia franquista va durar fins al 1966.

Les quatre frases amb V o F i una xifra o una data per a cadascuna.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Pots començar cada resposta així: «És… perquè, segons la Fitxa,…». Per comparar les dues policies, divideix els habitants de cada país pels seus agents.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quatre eines, tres règims.

Amb la primera línia de la Fitxa, classifica les quatre eines en una taula de quatre files (partit únic · propaganda · policia política · culte al líder) i tres columnes (nazisme · estalinisme · franquisme), amb el nom concret de cada eina i una data o una xifra. Sota la taula, explica en una frase per què Linz posa el franquisme en una categoria diferent de les altres dues (tercera línia de la Fitxa).

La taula de quatre files i tres columnes amb noms i dates, i una frase sobre Linz.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Cada casella porta un nom propi i una data, no «molta propaganda». Per a la frase, et pot servir «en canvi».

4.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres llistes i tres intrusos.

A cada llista hi ha un element que no pertany al grup. Identifica'l i justifica, amb la Fitxa, el criteri que el deixa fora: (a) OVRA · Gestapo · NKVD · Glavlit; (b) Dopolavoro · Kraft durch Freude · Frente de Juventudes · Gulag; (c) la ràdio del poble alemanya · la «Pravda» · la BBC · la Llei de Premsa del 1938.

Els tres intrusos, cadascun amb el seu criteri en una frase.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Primer decideix què tenen en comú els altres tres; l'intrús és el que no ho comparteix.

4.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «es mantenien per la força».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica d'on ve la idea que les dictadures es mantenien només per la por, i desmunta-la amb dues xifres del bloc i amb el que, a més de la policia, les feia fortes. Després explica com van caure de debò. Fes servir el terme «policia política».

L'explicació amb l'origen del tòpic, les dues xifres, el que les feia fortes i com van caure (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «hi havia por?» i «n'hi havia prou?». Et poden servir «tot i que», «a més», «per això».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🔍 Investigar · enigma 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La constitució més democràtica del món, el 1936.

El 1936 l'URSS va aprovar una constitució amb sufragi universal i secret i llibertat de paraula i de premsa (L'Arxiu), i la va traduir a totes les llengües, els mateixos anys que la policia política afusellava unes 680.000 persones (cinquena línia de la Fitxa). Per què una dictadura que no necessitava cap constitució per governar en va escriure una de tan democràtica? Planteja tres hipòtesis, descarta'n dues amb una prova de L'Arxiu o de la Fitxa i dedueix quina és la més ben fonamentada.

Les tres hipòtesis, les dues descartades amb la seva prova i la conclusió, en dues o tres frases cadascuna.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: La hipòtesi fàcil és «era mentida i prou»: pregunta't per a qui era la mentida.

4.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Les xarxes i el Ministeri de Propaganda.

Un article d'opinió diu: «Les xarxes socials són el Ministeri de Propaganda de Goebbels del segle XXI: un sol missatge per a tothom, imposat des de dalt.» Desmunta la comparació amb la primera i la quarta línies de la Fitxa: què era el control de la informació d'una dictadura i què no tenen les xarxes d'això. Digues també què hi ha de cert a la comparació. Fes servir el terme «monopoli de la informació».

El desmentit amb la correcció i el que hi ha de cert (mínim 125 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit honest reconeix el que és cert abans de corregir el que no ho és.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: la informació que s'escapa.

La quarta línia de la Fitxa diu que una de les coses que erosionen una dictadura és la informació que s'escapa: la ràdio estrangera, la fotocòpia, les cartes dels emigrants. Pensa en el que ja saps del teu mòbil: amb quines eines d'avui s'escapa la informació, i amb quines es pot tornar a tancar? Argumenta si el mòbil fa més fort o més fràgil un règim que vol controlar-ho tot, amb un exemple de cada banda. Fes servir el terme «propaganda».

L'argument amb un exemple de cada banda i la teva conclusió (80-100 paraules).

💡 Pista: No et quedis en «depèn»: decideix de quina banda pesa més i digues per què.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Les dictadures del segle XX, es diguessin feixistes, nazis, comunistes o nacionalcatòliques, van fer servir les mateixes quatre eines amb noms diferents: un partit únic que donava feina, carrera i vigilància (l'NSDAP amb 8 milions d'afiliats, el PCUS amb 19, el Moviment); la propaganda i el monopoli de la informació (Goebbels i la ràdio de 76 marcs, el Glavlit i la «Pravda», la Llei de Premsa del 1938), que no necessitaven ser creïbles sinó únics; la policia política i els camps (l'OVRA, la Gestapo amb 7.000 agents i les denúncies dels veïns, l'NKVD i el Gulag amb 18 milions de persones, la Stasi amb 189.000 informants); i el culte al líder, que convertia la política en fe. La Constitució soviètica del 1936 mostra com es fa amb el vocabulari de la democràcia: totes les llibertats «de conformitat amb els interessos dels treballadors» i el partit com a «nucli dirigent» de tot. Arendt en va dir totalitarisme quan el règim vol tota la vida; Linz, autoritarisme quan només vol que ningú no discuteixi el poder. Cap no es va aguantar només amb la por: calien un enemic, una millora per a alguns i una gent que no pogués imaginar res més. I cap no va caure per una revolta contra la policia: van caure per una guerra perduda, per una economia que no donava més de si i una televisió que es veia des de l'altra banda, o per una successió que ningú no controlava.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quines són les quatre eines que la sessió troba en totes les dictadures del segle XX?

   A. El partit únic, la propaganda i la informació, la policia política i el culte al líder B. El partit únic, la propaganda i la informació, l'exèrcit i el suport de l'Església C. El partit únic, la censura prèvia, els camps de treball i una constitució escrita D. La policia política, l'exèrcit, el suport de la banca i la supressió de les eleccions

2. 2. Com buida la Constitució soviètica del 1936 (L'Arxiu) les llibertats que garanteix?

   A. Les proclama, però permet al govern suspendre-les temporalment amb un decret llei B. Les reserva als afiliats al partit i deixa sense drets polítics la resta de ciutadans C. Les lliga als «interessos dels treballadors» i fa del partit el nucli dirigent de tot D. No les garanteix: el text només reconeix drets socials, com la feina i l'habitatge

3. 3. Per què diu la sessió que les dictadures del segle XX no es mantenien només per la por?

   A. Perquè la població, en el fons, hi estava en contra, però callava per no perdre la feina B. Perquè amb la policia no n'hi havia prou: calien les altres eines, un enemic i millores C. Perquè la Gestapo, amb 7.000 agents, només actuava contra els enemics declarats del règim D. Perquè totes van caure per revoltes populars contra la policia quan la por es va acabar

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Portugal, Grècia i els Balcans van tenir les seves dictadures amb les mateixes eines i finals diferents. La sessió següent les compara.