Sessió 9. L'autoritarisme democràtic avui

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 8 tens els instruments per mesurar; aquesta els aplica al present, sense jutjar cap govern concret. L’autoritarisme del segle XXI no fa cops ni té tancs: manté les eleccions i les buida, converteix el partit del govern en partit de l’Estat, compra els mitjans en lloc de tancar-los i canvia els jutges en lloc d’ignorar-los; es diu a si mateix democràcia amb un adjectiu, els índexs en diuen autocràcia electoral, i el que el separa de les dictadures clàssiques és la dosi i la legalitat, no l’objectiu, que és el mateix: que l’oposició sembli que no pot guanyar mai.

El nom i la cosa

El 1997 Fareed Zakaria, que ja vas llegir a la sessió 1, va posar nom al fenomen: «democràcia il·liberal», governs elegits que ignoren els límits constitucionals i retallen drets. Des del 2014 més d’un cap de govern europeu ha reivindicat la paraula com a programa, i altres en diuen democràcia majoritaristademocràcia majoritaristaLa idea que qui guanya les eleccions pot fer-ho tot, perquè la majoria és la voluntat del poble i tot el que la limita (els jutges, la premsa, les minories, els tractats) són «elits no elegides». S'oposa a la democràcia liberal o constitucional, on la majoria mana dins d'uns límits que no pot canviar sola.: el poble ha parlat, i els jutges, la premsa o Brussel·les que li posen límits són «elits». La sessió 1 ja t’ho deia: qualsevol règim vol la paraula «democràcia» amb un adjectiu. Els índexs de la sessió 8 no fan servir cap d’aquests noms; classifiquen els mateixos règims com a democràcia electoral en retrocés o com a autocràcia electoral, i Levitsky i Way en diuen autoritarisme competitiu. I compten: V-Dem registrava a l’informe del 2025 45 països en procés d’autocratitzacióautocratitzacióProcés gradual pel qual un règim perd qualitat democràtica sense un cop: un govern elegit buida les institucions des de dins, pas a pas i legalment. V-Dem en compta 45 casos a l'informe del 2025; l'onada dura des del 2009 i és la primera de la història que no fa cops. i 19 en democratització, i l’onada dura des del 2009. A diferència de l’onada d’entreguerres de la sessió 2 i dels cops de la 5 i la 6, la d’ara no fa cops: dels règims que han caigut en autocràcia des del 2009, la majoria ho han fet per un govern elegit netament que ha buidat les institucions des de dins, una llei cada vegada.

Les quatre eines, en versió legal

Compara-ho amb la sessió 4. El partit únic esdevé partit de l’Estat: no prohibeix els altres, però ocupa l’administració, les empreses públiques, les universitats i les fundacions, reparteix contractes i subvencions als seus i fa que prosperar sense ell sigui difícil. La propaganda i el monopoli de la informació esdevenen captura dels mitjanscaptura dels mitjansControl dels mitjans sense censura formal: empresaris propers al govern compren les televisions i els diaris grans, la publicitat institucional només va als lleials, la ràdio i televisió públiques es converteixen en òrgan del govern, i els periodistes crítics reben demandes (SLAPP) i espionatge. L'efecte és el del monopoli de Goebbels sense prohibir res.: no es tanca cap diari; les televisions les compren amics, la publicitat institucional només va als lleials, la pública es converteix en òrgan del govern, els periodistes reben demandes per fer-los callar i programes espia al mòbil, i les xarxes fan la resta. La policia política esdevé lawfare i vigilància: no hi ha camp ni tortura; hi ha inspeccions fiscals, causes penals i lleis d’«agents estrangers» contra les ONG i els opositors. El culte al líder esdevé personalització: el partit és el líder, els mandats s’allarguen, i el líder parla directament a les xarxes sense premsa pel mig. I hi ha una eina nova que el segle XX no tenia: la supermajoria constitucionalsupermajoria constitucionalMajoria parlamentària suficient per reformar la constitució (dos terços, tres cinquenes parts, segons el país). Permet a un sol govern reescriure el tribunal constitucional, la llei electoral i els límits de mandat en una legislatura, legalment. És la baula que fa possibles totes les altres., que permet reescriure els jutges, la llei electoral i la constitució amb els vots d’una sola legislatura. L’ordre importa: primer els jutges, perquè són els que podrien aturar la resta; després la comissió electoral, la fiscalia, la televisió pública; després la llei electoral; i al final, unes eleccions que es fan igual que abans i que l’oposició ja no pot guanyar. Cap pas no és un cop i cap no és il·legal: és la captura dels àrbitres de la sessió 8 feta amb una supermajoria, i el resultat és el que Salazar volia amb cinc «no discutim», que la política sigui a tot arreu i no es pugui canviar enlloc, aconseguit sense prohibir res.

Què canvia, què es manté, i què hi pot fer una unió

Canvia molt. No hi ha cop: el govern és elegit. No hi ha tancs, ni terror de masses, ni desapareguts, ni presos polítics en el sentit de les sessions 3 a 6. Hi ha oposició, eleccions, diaris crítics petits, manifestacions, internet i passaport, i el país pot seure al Consell de la Unió Europea. Es manté l’essencial: les quatre eines en dosi baixa, l’adversari com a enemic (les elits, l’estranger, Brussel·les, els agents estrangers), el vocabulari de la democràcia amb adjectiu, la promesa d’ordre i de millora per a una part, i el que la sessió 4 deia que fa fort un règim: que la gent no pugui imaginar una alternativa. I és aquí on la Unió Europea entra. Els criteris de Copenhaguen del 1993, que llegiràs a L’Arxiu, van fer dels valors de la Carta de París la condició per entrar: «estabilitat d’institucions que garanteixin la democràcia, l’Estat de dret, els drets humans» i les minories; l’article 2 del Tractat en fa la condició per quedar-s’hi; l’article 7 preveu constatar «una violació greu i persistent» i suspendre el dret de vot. Però l’apartat decisiu demana la unanimitat de tots els altres caps de govern; s’ha activat dues vegades, el 2017 i el 2018, i no ha passat mai de la primera fase, perquè els dos Estats afectats es protegien l’un a l’altre. El tractat no permet expulsar ningú. El que ha funcionat són els jutges i els diners: el Tribunal de Justícia ha declarat contràries al dret de la Unió reformes que posaven els jutges sota el govern i ha imposat multes d’un milió d’euros al dia fins que es retiressin; el reglament de condicionalitat del 2020 ha congelat milers de milions de fons fins que es canviessin lleis sobre la corrupció i la justícia; i des del 2020 la Comissió publica cada any un informe sobre l’Estat de dret de cada membre, que dona a l’oposició i a la premsa de cada país una llista de comprovació externa. Ser membre d’una unió de democràcies no garanteix la democràcia: la fa més cara de desmuntar i posa a fora els àrbitres que a dins s’han capturat; i la fragilitat de l’autoritarisme competitiu és la mateixa que la seva màscara: com que vol semblar una democràcia, ha de deixar votar, i des del 2020 hi ha règims classificats com a autocràcia electoral en què el govern ha perdut i ha hagut de marxar. Salazar deia «no discutim»; un govern d’avui diu «el poble ha parlat». Ja saps amb quins indicadors decidir si és la mateixa frase.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Una porta amb examen: Copenhaguen, 1993.

Llegeix les conclusions de Copenhaguen de L'Arxiu i el seu context, i comenta-les com a font en tres passos. FET: quines condicions polítiques ha de complir un país per entrar a la Unió? PARER: per què els Dotze les escriuen el 1993 i no abans? SENYAL: quina paraula diu que no n'hi ha prou que les institucions existeixin, sinó que han de durar?

El comentari en tres passos, amb la paraula del SENYAL copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: El PARER és al context: qui truca a la porta el 1993 i què els convé als que ja són a dins. Pots començar així: «Les conclusions exigeixen que el país candidat…».

9.2 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Un país europeu sense nom.

Un país europeu fa eleccions cada quatre anys, però el mateix partit les guanya des de fa quinze anys; les tres televisions grans són d'empresaris propers al govern; els jutges del tribunal constitucional els nomena la majoria; hi ha oposició, diaris crítics petits i manifestacions, i ningú no és a la presó per política. Dedueix en quina de les quatre categories de règim de la sessió 8 el classificaries, i quina pista és la decisiva.

La categoria i la pista decisiva, justificades en dues o tres frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Les quatre categories són a la sessió 8, i la primera línia de la Fitxa en repeteix els noms. Pots començar així: «El classificaria com a… perquè la pista decisiva és…».

9.3 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una llei sobre els jutges, tres redaccions.

Un govern aprova una llei que avança l'edat de jubilació dels jutges de setanta a seixanta-dos anys, amb efecte immediat, i nomena els substituts. Resumeix-la en tres titulars de deu paraules com a màxim: un per a la televisió pública del país, un per a un diari crític i un per a l'informe anual de la Comissió Europea. Sota cada titular, escriu en una línia quin fet hi has deixat fora.

Els tres titulars, cadascun amb la línia del que ha deixat fora.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pensa primer quina paraula faria servir cada redacció per anomenar la llei. La segona línia de la Fitxa explica què passa amb la televisió pública i els mitjans grans.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · contrast amb el present 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Les quatre eines del poder, el 1936 i avui.

Compara les quatre eines del poder total de la sessió 4 (partit únic, propaganda, policia política, culte al líder) amb la versió d'avui que descriu la segona línia de la Fitxa. Fes una taula de quatre files i dues columnes (segle XX · segle XXI). Sota la taula, explica què canvia i què es manté, amb la tercera línia de la Fitxa.

La taula de quatre files i dues columnes, i l'explicació (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Et poden servir «en canvi», «igual que», «ja no». La tercera línia de la Fitxa té dues llistes: el que canvia i el que es manté.

9.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De la supermajoria a l'autocràcia electoral.

Encadena en cinc baules com un govern elegit pot convertir una democràcia liberal en una autocràcia electoral sense trencar cap llei, des d'una victòria amb majoria per canviar la constitució fins a unes eleccions que l'oposició ja no pot guanyar. Fes-ho amb la segona línia de la Fitxa: a cada baula, una mesura concreta, i a cada fletxa, per què fa possible la següent.

La cadena de cinc baules, amb una mesura a cada baula i una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Cada fletxa porta un «perquè». Pensa en l'ordre: hi ha àrbitres que, si no es capturen primer, podrien aturar tota la resta.

9.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «dins la Unió no pot passar».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica d'on ve la idea que dins la Unió Europea una democràcia no es pot buidar, i desmunta-la amb dues coses del bloc: el que demana l'article 7 i el que el tractat no permet. Després explica què hi ha de cert en el tòpic: quines eines de la Unió sí que han funcionat. Fes servir el terme «condicionalitat» (quarta línia de la Fitxa).

L'explicació amb l'origen del tòpic, l'article 7, el que el tractat no permet i les eines que funcionen (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «la Unió exigeix democràcia per entrar-hi?» i «pot obligar a mantenir-la?». Et poden servir «tot i que», «en canvi», «de fet».

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · Exposició transversal 📚 Tota la càpsula 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del poder total al poder buit: el fil de la càpsula.

Respon la pregunta de la càpsula, com es buida una democràcia per dins, amb una exposició transversal: descriu què tenen en comú les dictadures del segle XX (sessions 2 a 7) i l'autoritarisme d'avui, raona què els separa amb tres proves de tres sessions diferents, cadascuna datada, i conclou reconeixent l'objecció més forta a la teva tesi. Fes servir el terme «autocràcia electoral».

L'exposició amb la descripció, les tres proves datades de tres sessions i la conclusió amb l'objecció (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Tres sessions, tres dates i un sol fil: no resumeixis el temari.

9.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

El llibre de text del 2075.

Dels fets d'aquesta càpsula (el cop del 1923, la Llei de Principis, la Constitució soviètica del 1936, el discurs de Braga, el Ban número 5, la Llei per a la Reforma Política, la Carta de París i l'article 7), tria els tres que hauran de sortir al llibre d'història d'aquí a cinquanta anys per explicar com es buida una democràcia. Justifica la tria amb dos criteris explícits, i digues quin dels descartats et costa més deixar fora.

Els tres fets triats, cadascun amb una o dues frases de justificació, i el descartat que més costa.

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: No triïs el més conegut: tria el que explica més coses.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: quan el règim perd les eleccions.

La tercera línia de la Fitxa diu que un règim que manté les eleccions les pot perdre si l'oposició s'uneix, i que des del 2020 n'hi ha que han perdut i han hagut de marxar. Amb el que ja saps, argumenta què necessita una oposició per guanyar en un camp de joc inclinat, i què li passa a un règim que ja ha capturat els àrbitres el dia que perd. Fes servir el terme «autoritarisme competitiu».

L'argument sobre el que necessita l'oposició i el que passa quan el règim perd (80-100 paraules).

💡 Pista: Pensa en les tres coses que la sessió 8 diu que controla un règim així: qui es presenta, qui compta i qui jutja.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'autoritarisme del segle XXI no fa cops: manté les eleccions i les buida. Els índexs en diuen autocràcia electoral o autoritarisme competitiu; ell es diu «democràcia il·liberal» o «majoritarista», i V-Dem comptava a l'informe del 2025 45 països en autocratització, la majoria per un govern elegit que ha buidat les institucions des de dins. Les quatre eines de la sessió 4 hi són en dosi baixa i legal: el partit del govern convertit en partit de l'Estat, la captura dels mitjans en lloc de la censura, les inspeccions, les demandes i els programes espia en lloc de la policia política, la personalització en lloc del culte; i una eina nova, la supermajoria constitucional, que permet reescriure els jutges, la llei electoral i la constitució en una legislatura. Canvia que no hi ha tancs, ni terror, ni presos polítics, i que el país pot seure al Consell de la Unió Europea; es manté l'adversari com a enemic, el vocabulari de la democràcia amb adjectiu i l'objectiu que l'oposició sembli que no pot guanyar mai. L'article 2 del TUE fa dels valors una condició i l'article 7 preveu la suspensió del vot, però demana unanimitat i no ha arribat mai a la sanció; el que ha funcionat són els jutges de Luxemburg i els fons congelats, que fan la captura més cara, no impossible. I la fragilitat del règim és la mateixa que la seva màscara: mentre hi hagi eleccions, es poden perdre.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què l'article 7 del Tractat de la Unió no ha arribat mai a la sanció, segons la sessió?

   A. Perquè el Parlament Europeu l'ha de votar per unanimitat i mai no hi ha hagut acord B. Perquè cap Estat membre no ha rebaixat mai la seva qualitat democràtica segons els índexs C. Perquè demana la unanimitat dels altres governs i els dos afectats es protegien entre ells D. Perquè el Tribunal de Justícia el va declarar contrari al dret de la Unió el 2021

2. 2. Com fa avui l'autoritarisme competitiu la feina que al segle XX feia el monopoli de la informació?

   A. Tanca els diaris crítics per decret i posa censura prèvia a les televisions privades B. No tanca cap diari: els grans els compren amics del govern i la pública n'és l'òrgan C. Prohibeix les xarxes socials i l'accés a internet per tallar la informació de fora D. Crea un ministeri de propaganda que dicta cada dia les consignes a tots els diaris

3. 3. Per què la sessió diu que l'autoritarisme competitiu és fràgil, tot i haver capturat els àrbitres?

   A. Perquè la Unió Europea pot expulsar per majoria qualificada l'Estat membre que el practiqui B. Perquè no té el suport de cap part de la població i només s'aguanta amb la policia C. Perquè la supermajoria constitucional caduca als quatre anys i s'ha de tornar a votar D. Perquè manté les eleccions per semblar una democràcia, i unes eleccions es poden perdre

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Aquí acaba la càpsula. Salazar deia «no discutim»; un govern d'avui diu «el poble ha parlat». Ja saps amb quins indicadors decidir si és la mateixa frase.