Sessió 3. El franquisme, una dictadura europea de llarga durada

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 2 les dictadures d’entreguerres queien en cadena i, a la Segona Guerra Mundial, els seus models van perdre. Aquesta sessió mira la que no va caure. El franquisme va néixer amb els models del 1939 i els va sobreviure trenta anys canviant de vestit sense canviar de poder, amb una repressió que va durar fins a l’últim mes i amb un aliat que el necessitava: és el cas europeu de com una dictadura dura quan el món que la va fer possible desapareix.

El vestit del 1939 i el del 1945

El règim que va sortir de la guerra civil s’assemblava als models de l’onada d’entreguerres tant com podia: un partit únic, la Falange, unificada per decret el 1937; la salutació a la romana; la Llei de Responsabilitats Polítiques del febrer del 1939, retroactiva fins a l’octubre del 1934, que castigava haver estat del bàndol perdedor; l’entrevista amb Hitler a Hendaia l’octubre del 1940 i la Divisió Blava al front rus el 1941. Mira la fotografia del cos: el Desfile de la Victoria del 19 de maig del 1939, amb el nom del cap escrit sis vegades en un arc. El 1945 tot això era una hipoteca. Els models havien perdut, i el desembre del 1946 l’Assemblea General de l’ONU va recomanar retirar els ambaixadors de Madrid; Espanya va quedar fora del Pla Marshall i de tot. El règim va respondre canviant la façana: el nacionalcatolicismenacionalcatolicismeLa doctrina del franquisme després del 1945: l'Estat es defineix per la fe catòlica, l'Església controla l'escola, la moral i la censura, i el règim es presenta com a defensor de la cristiandat, no com a feixista. El Concordat del 1953 ho va sancionar. va substituir el feixisme com a vestit, el Fuero de los Españoles del 1945 va enumerar drets que cap tribunal no podia fer valer, i el 1947 un «referèndum» sense oposició va aprovar que Espanya era un regne sense rei. Entre el 1945 i el 1953 el franquisme va fer el que Primo de Rivera no va saber fer el 1930: sobreviure als seus suports canviant-los, i per això va durar trenta-sis anys i no set.

L’aliat: 1953

El que va salvar el règim no va ser el vestit sinó la Guerra Freda. Des del 1947 els Estats Units necessitaven aliats contra la Unió Soviètica, i des de la guerra de Corea del 1950 en necessitaven a qualsevol preu; Espanya era anticomunista, era a l’entrada de la Mediterrània i tenia un govern que no cauria. El 1950 l’ONU va revocar la resolució del 1946; l’agost del 1953 el Vaticà va signar el Concordat, que donava a l’Església l’escola i la moral i al règim la respectabilitat; i el 26 de setembre del 1953 es van signar els pactes de Madridpactes de MadridEls tres acords entre els Estats Units i Espanya del 26 de setembre del 1953: bases militars nord-americanes a Rota, Torrejón, Saragossa i Morón a canvi d'ajuda econòmica i militar (prop de 1.500 milions de dòlars en deu anys). Van treure el règim de l'aïllament sense demanar-li cap canvi polític.: quatre bases a canvi d’ajuda, i cap condició política. El 1955 Espanya va entrar a l’ONU; el desembre del 1959 Eisenhower va visitar Franco a Madrid, el primer cap d’Estat occidental que ho feia. El que el règim no va aconseguir mai és el que demanava una democràcia: l’OTAN no el va admetre, i la Comunitat Europea va deixar sense resposta la sol·licitud del 1962 perquè el Parlament Europeu havia dit aquell any que calia ser una democràcia per entrar-hi. Els pactes de Madrid són el moment en què una democràcia decideix que un aliat útil no cal que sigui una democràcia: el règim hi va guanyar trenta anys, i els Estats Units, quatre bases i una lliçó que el segle XX va repetir.

La representació sense vot

El règim ja havia escrit com era el 1945, en plena derrota dels seus models. El Fuero de los Españoles, que llegiràs a L’Arxiu, ho diu amb les paraules de la democràcia: tots els espanyols tenen «dret a participar» en les funcions «de caràcter representatiu» i poden «expressar lliurement» les seves idees. El truc és a la lletra petita: la participació es fa «a través de la Família, el Municipi i el Sindicat», que són entitats que el règim nomena; la llibertat d’expressió val mentre les idees no atemptin contra «els principis fonamentals de l’Estat»; i l’article 35 permet al govern suspendre per decret llei la llibertat d’expressió, de residència, de reunió i d’associació. El 1958, amb l’aïllament acabat, la Llei de Principis del Moviment Nacional hi va afegir la frase que faltava: «tota organització política» fora d’aquest sistema «serà considerada il·legal». És la democràcia orgànicademocràcia orgànicaEl nom que el franquisme donava al seu sistema: la representació no per sufragi universal i partits sinó per «entitats naturals» (família, municipi, sindicat únic), amb procuradors nomenats o elegits en circuits controlats. Servia per dir «representatiu» i prohibir la resta.. Compara-ho amb l’article 25 del Pacte de 1966 de la sessió 1: dels quatre adjectius que exigeix a les eleccions, cap no apareix. A la pràctica, el règim va ser el que el politòleg Juan Linz va anomenar el 1964, per distingir-lo del totalitarisme, un règim autoritarirègim autoritariCategoria de Juan Linz (1964) per a règims com el franquista: pluralisme limitat (l'Església, l'exèrcit, la Falange, els tecnòcrates es fan lloc), sense ideologia elaborada ni mobilització permanent, amb un cap que mana dins de límits mal definits. No és totalitari: no vol tota la vida, vol que ningú no discuteixi el poder.: no volia mobilitzar tothom, volia que ningú no discutís. I la repressió va durar tant com el règim: entre 20.000 i 50.000 executats després del 1939 segons els historiadors, 270.000 presos el 1940, camps fins al 1947, presos que redimien pena excavant la basílica de Cuelgamuros, un Tribunal d’Ordre Públic del 1963 al 1977, un estat d’excepció el 1969, el procés de Burgos el 1970 i cinc afusellats el 27 de setembre del 1975, dos mesos abans de la mort de Franco. La democràcia orgànica no era una democràcia amb un adjectiu: era la manera de dir «representatiu» per poder prohibir tota representació que no fos la del règim.

De la fam al creixement, i com s’acaba

L’economia va seguir el mateix camí que el vestit. Del 1939 al 1959 el règim va practicar l’autarquiaautarquiaLa doctrina econòmica del primer franquisme (1939-59): produir-ho tot dins, sense importar, amb l'Estat com a empresari (l'INI, 1941). Va portar racionament fins al 1952, mercat negre («estraperlo») i una renda per habitant que no va recuperar la del 1935 fins al 1954., que va donar cartilles de racionament fins al 1952, estraperlo i fam. El 1959 els tecnòcrates van imposar el Pla d’Estabilització, que era el contrari de la doctrina del règim, i va venir el desarrollisme: el PIB va créixer un 7 % l’any entre el 1960 i el 1973, van arribar 34 milions de turistes el 1973 i van marxar dos milions d’emigrants cap a França, Alemanya i Suïssa que enviaven diners a casa; el camp es va buidar cap a Barcelona, Madrid i el País Basc. El règim en va dir «veinticinco años de paz» el 1964. Però el creixement el pagaven uns salaris sense sindicats lliures, i va fer una societat que ja no el necessitava: vagues il·legals a Astúries el 1962, universitats en revolta, Comissions Obreres, una Església que es dividia, i una successió, Joan Carles des del 1969, que el règim va preparar i no va controlar. Al costat, Portugal: Salazar del 1932 al 1968 i l’Estado Novo fins al 1974, l’altra dictadura llarga de l’Europa occidental, catòlica, neutral i aliada d’Occident, que es va acabar l’any abans i tampoc no la va tombar ningú des de fora. El franquisme va durar trenta-sis anys per la repressió i la Guerra Freda, no per la prosperitat: la prosperitat va arribar quan va renunciar a la seva doctrina, i va fer un país que, el 1975, ja no era el del 1939; com es passa d’aquí a una democràcia és la sessió 7.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un nom repetit a l'arc: el Desfile de la Victoria.

Mira la fotografia del Desfile de la Victoria del cos de la lectura i llegeix-ne el peu. Descriu què fan els soldats i què hi ha a la tribuna. Identifica quin nom hi ha escrit a l'arc i quantes vegades. Dedueix per què un règim que acaba de guanyar una guerra hi escriu el nom del seu cap i no el del país.

La descripció, el nom i les vegades, i la deducció (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: El nom i les vegades també són a l'última línia de la Fitxa. Per deduir, pots començar així: «Repetir el nom del cap a l'arc vol dir que el règim…».

3.2 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La «democràcia orgànica» per dins.

Llegeix el Fuero de L'Arxiu i el seu context, i comenta'l com a font en tres passos. FET: per quins canals diu l'article 10 que participen els espanyols? PARER: per què un règim sense eleccions lliures escriu «dret a participar» i «expressar lliurement» el 1945? SENYAL: quina frase del text serveix per retirar els drets que acaba de donar?

El comentari en tres passos, amb la frase del SENYAL copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Els canals són a l'article 10. El PARER és al context: a qui volia convèncer el règim el 1945. Pots començar així: «Segons l'article 10, els espanyols participen a través de…».

3.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Trenta-sis anys amb dades.

Amb la Fitxa, digues si cada frase és vertadera o falsa i justifica-ho amb una dada datada: (a) el règim no va ajudar Hitler durant la Segona Guerra Mundial; (b) l'ONU va aïllar el règim el 1946 i el va admetre el 1955; (c) l'economia va créixer des del 1939; (d) el règim va entrar a la Comunitat Europea als anys seixanta.

Les quatre frases amb V o F i una dada datada per a cadascuna.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Pots començar cada resposta així: «És… perquè, segons la Fitxa, el…». Les fases i l'ONU són a la primera línia; la Comunitat Europea, a la tercera; l'economia, a la quarta.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De la derrota dels models als pactes de Madrid.

Encadena en cinc baules com es passa del maig del 1945, quan els models del règim perden la guerra, als pactes de Madrid del setembre del 1953. Les baules són a la primera línia de la Fitxa i a la lectura: l'aïllament, el canvi de vestit, la Guerra Freda. A cada fletxa, explica per què un pas porta al següent, i marca quines baules decideix el règim i quines decideixen altres.

La cadena de cinc baules, amb una explicació a cada fletxa i qui decideix cada baula.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una fletxa diu «i per això»: et poden servir «com que», «això fa que», «en canvi». Una de les baules passa lluny d'Espanya.

3.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Els articles 12 i 35, dits clar.

Reescriu els articles 12 i 35 del Fuero de L'Arxiu com si el règim digués als espanyols del 1945, sense embuts, el que volen dir: què podeu dir, què no, i qui decideix quan deixeu de poder-ho dir. Escriu-ho en segona persona del plural i sense copiar cap frase del text.

La reescriptura en segona persona del plural, en cinc o sis línies.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Canvia el subjecte: on la llei diu «tot espanyol podrà expressar lliurement», tu pots escriure «només podreu dir…».

3.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «l'anomalia espanyola».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica d'on ve la idea que el franquisme va ser una anomalia espanyola i desmunta-la amb tres fets del bloc: quan i amb quins models neix, quines altres dictadures hi havia a Europa després del 1945 i què compartia amb la de Salazar. Després explica què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «règim autoritari».

L'explicació amb l'origen del tòpic, els tres fets i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «va ser l'única?» i «què va tenir de propi?». Mira les dates: el règim dura del 1939 al 1975.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🌍 Participar · Resposta amb cinc termes 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Un diplomàtic escriu a Washington, setembre del 1953.

Ets funcionari o funcionària del Departament d'Estat dels Estats Units el setembre del 1953 i escrius al secretari d'Estat per recomanar o desaconsellar els pactes de Madrid amb un règim que l'ONU va aïllar el 1946 i que va enviar una divisió a lluitar amb Hitler. Encasta-hi aquests cinc termes, cadascun amb el seu sentit exacte: «aïllament», «Guerra Freda», «bases», «anticomunisme», «Concordat». Defensa què hi guanya cada part i què hi perd la teva política de defensar les democràcies, sense res que no poguessis saber el 1953.

La carta amb els cinc termes encastats i subratllats, i la recomanació (mínim 125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Cada terme ha de fer feina dins d'una frase, no anar en una llista.

3.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Trenta-sis anys: què en queda.

Tria tres coses del franquisme de la Fitxa (una de la repressió, una de l'economia o de les aliances, i una obra o una llei) i ordena-les de més a menys rellevant per entendre l'Espanya d'avui: a quanta gent va afectar, quant de temps va durar i què se'n nota encara. Justifica l'ordre. Fes servir el terme «nacionalcatolicisme».

Les tres coses ordenades, amb dues o tres frases de justificació per a cadascuna.

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: «Encara es nota» només és una prova si pots dir on.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: l'aliat incòmode.

El 1953 una democràcia va pactar amb una dictadura perquè li convenia, i va deixar de parlar del que la dictadura feia a dins (tercera línia de la Fitxa). Pensa en el que ja saps d'avui: democràcies que compren energia, venen armes o signen acords amb règims que no fan eleccions lliures. Argumenta què s'assembla als pactes de Madrid, què és diferent i què hauria de demanar una democràcia a un aliat així. Fes servir el terme «règim autoritari».

L'argument amb la semblança, la diferència i el que caldria demanar (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, pregunta't què hi guanya cadascuna de les dues parts: tots dos poden dir que hi han guanyat.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El franquisme va néixer el 1939 amb els models de l'onada d'entreguerres (el partit únic, el culte al líder de l'arc del Desfile de la Victoria, la Divisió Blava) i el 1945 aquests models van perdre la guerra. Va sobreviure canviant de vestit sense canviar de poder: el nacionalcatolicisme i el Fuero del 1945, la «democràcia orgànica» de la família, el municipi i el sindicat que el Fuero del 1945 escriu amb les paraules de la democràcia i sense sufragi universal, amb uns drets que el govern podia suspendre per decret llei; i va sobreviure per la repressió (entre 20.000 i 50.000 executats, 270.000 presos el 1940, un tribunal d'ordre públic fins al 1977) i per la Guerra Freda: l'ONU el va aïllar el 1946 i els Estats Units van signar el 1953 els pactes de Madrid, bases a canvi d'ajuda, perquè era anticomunista i era a la Mediterrània. L'autarquia va portar fam fins als anys cinquanta; el Pla d'Estabilització del 1959, que era el contrari de la doctrina del règim, va portar el creixement del 1960-73, pagat pel turisme, l'emigració i uns salaris sense sindicats. Va durar trenta-sis anys, la dictadura més llarga de l'Europa occidental després de la de Salazar, i com ella es va acabar el 1975 sense que ningú la tombés des de fora, amb una societat que ja no la necessitava i un Estat que no havia permès mai dir que no.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va salvar el franquisme, segons la sessió, quan els seus models van perdre la guerra el 1945?

   A. L'entrada a l'OTAN, que el va fer imprescindible per a la defensa de l'Europa occidental B. El Pla d'Estabilització del 1945, que va acabar amb l'autarquia i va portar el turisme C. Una reforma que va legalitzar alguns partits moderats i va convocar eleccions a les Corts D. La Guerra Freda: els Estats Units el necessitaven anticomunista i a la Mediterrània

2. 2. Com diu el Fuero de los Españoles (1945) de L'Arxiu que participen els espanyols?

   A. Per mitjà de representants escollits en eleccions periòdiques per sufragi universal masculí B. A través de la família, el municipi i el sindicat únic, tres entitats que el règim controla C. A través de la Falange, el partit únic que l'article 10 declara representant del poble D. Per mitjà d'un referèndum anual en què el poble vota les lleis que aproven les Corts

3. 3. Per què va durar trenta-sis anys el franquisme, segons la conclusió de la sessió?

   A. Per la prosperitat dels anys seixanta, que va fer que la població acceptés el règim B. Pel Pla d'Estabilització del 1959, que va aplicar fidelment la doctrina econòmica del règim C. Per la repressió i la Guerra Freda, no per la prosperitat, que va arribar molt més tard D. Per l'ajuda de la Comunitat Europea, que el va admetre el 1962 a canvi de reformes

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un partit únic, una policia política, la propaganda, el culte al líder: el franquisme els va tenir tots en versió pròpia. La sessió següent mira les eines del poder total, règim per règim, i què les erosiona.