Sessió 7. Les sortides de la dictadura

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A les sessions 5 i 6 has vist caure dictadures a Europa i a l’Amèrica Llatina; aquesta compara com se’n surt, i què costa. Una dictadura s’acaba per reforma des de dins, quan el règim mateix es desmunta amb les seves lleis; per ruptura, quan un poder nou no les reconeix; o per col·lapse, quan s’ensorra sense controlar res; el que decideix la sortida és qui té la força, qui té el temps i què passa a fora, i cada sortida té un preu que es paga després, en judicis, en arxius oberts o en un oblit pactat.

Reforma: Espanya, 1975-1978

Franco es va morir al llit el 20 de novembre del 1975, i el règim no tenia previst res més que continuar amb un rei. En tres anys va passar de la Llei de Principis de la sessió 3 a una constitució democràtica, sense que hi hagués cap dia en què la dictadura deixés de ser legal. El document d’aquesta sortida és la Llei per a la Reforma Política: un full, cinc articles, presentat per Adolfo Suárez, el president que el rei havia nomenat el juliol del 1976, a les mateixes Corts franquistes, que el 18 de novembre van votar-lo per 425 vots contra 59. Els diaris en van dir el «harakiri»: un parlament nomenat votava que els diputats serien elegits «per sufragi universal, directe i secret», i que la llei era «expressió de la voluntat sobirana del poble». Era una llei fonamentalllei fonamentalLes set lleis que feien de constitució del franquisme (del Fuero del Trabajo del 1938 a la Llei Orgànica de l'Estat del 1967, amb la Llei de Principis del 1958 de la sessió 3); la Llei per a la Reforma Política del 1977 va ser la vuitena i última, i les va derogar totes per dins., la vuitena i última del règim, aprovada amb les regles del règim: això és exactament el que vol dir reforma pactadareforma pactadaSortida de la dictadura feta des de dins, amb les lleis i el personal del règim, negociada amb l'oposició i sense que hi hagi cap moment de trencament legal: Espanya (1976-1978), el Brasil (1974-1985), Xile (1988-1990), Hongria (1989). El preu habitual és una amnistia que cobreix les dues bandes.. El 15 de desembre del 1976 el referèndum la va aprovar amb el 94,2 per cent i el 77,7 per cent de participació, quan el Partit Comunista encara era il·legal i l’oposició demanava l’abstenció; el poble va votar abans de poder votar del tot. Després tot va anar de pressa: el PCE legal el 9 d’abril del 1977, les primeres eleccions lliures des del 1936 el 15 de juny, la Llei d’Amnistia el 15 d’octubre, la Constitució el 6 de desembre del 1978 amb el 88 per cent. La reforma va ser des de dalt perquè hi havia pressió des de baix: el 1976 hi va haver més de dotze milions de jornades de vaga, la policia va matar cinc obrers a Vitòria el 3 de març i les manifestacions per l’amnistia van omplir els carrers durant dos anys; i va ser pactada perquè hi havia por, la de l’exèrcit que el 23 de febrer del 1981 va ocupar el Congrés i la d’una altra guerra. Prop de 600 persones van morir de violència política entre el 1975 i el 1982.

Ruptura i col·lapse: Lisboa, Buenos Aires, Berlín

Portugal va sortir per rupturarupturaSortida de la dictadura en què un poder nou (una revolució, un moviment militar, una assemblea) no reconeix les lleis del règim i les substitueix des de zero: Portugal (1974-1976), Romania (1989). Permet jutjar i dissoldre, però obre un període d'incertesa.: el 25 d’abril del 1974 els capitans van enderrocar Caetano en un matí, la PIDE es va dissoldre el mateix dia i els seus agents van ser jutjats, i dos anys de procés revolucionari, amb sis governs provisionals, nacionalitzacions i mig milió de retornats de les colònies, van acabar en una constitució, la del 2 d’abril del 1976, que prohibia les organitzacions feixistes; les constituents del 25 d’abril del 1975 van tenir el 91,7 per cent de participació. Res del règim vell no va servir per fer el nou. L’Argentina va sortir per col·lapsecol·lapseSortida en què el règim s'ensorra per una derrota exterior o per la pèrdua sobtada de suport (l'exèrcit, un aliat, l'economia) i no controla el que ve després: l'Argentina (1982-1983), Grècia (1974), la RDA i Txecoslovàquia (1989). És la sortida que més permet jutjar, i la que menys s'espera.: la derrota a les Malvines el juny del 1982 va deixar la junta sense res, hi va haver eleccions l’octubre del 1983 i un judici a les juntes el 1985, com has vist a la sessió 6. I l’Europa de l’Est va sortir en un any, el 1989, de totes tres maneres alhora: Hongria per reforma, negociant a una taula rodona; Polònia per una taula rodona que va acabar en col·lapse, quan Solidaritat va guanyar el 4 de juny tots els escons en joc menys un; la RDA per col·lapse, amb 70.000 persones a Leipzig el 9 d’octubre i el mur obert el 9 de novembre sense que ningú ho hagués decidit; Txecoslovàquia en sis setmanes; Romania per ruptura, l’única violenta, amb més de mil morts i Ceaușescu afusellat el dia de Nadal. El que ho va decidir tot era a fora: Gorbatxov havia dit que l’URSS no enviaria tancs, i sense tancs cap d’aquells règims no s’aguantava, com deia la sessió 4. La sortida no la tria ningú: la decideix qui té la força (si l’exèrcit obeeix el règim o el deixa caure), qui té el temps (un règim negocia mentre encara pot, i col·lapsa quan ja no) i què passa a fora; Espanya va tenir temps i un exèrcit que feia por, Portugal un exèrcit que va fer el cop, l’Argentina un exèrcit derrotat i la RDA un aliat que ja no venia.

El preu: justícia o oblit

Cada sortida té un preu, i el preu es diu justícia transicionaljustícia transicionalEl conjunt de mecanismes amb què una democràcia nova tracta els crims de la dictadura anterior: judicis (Grècia 1975, l'Argentina 1985), comissions de la veritat (Xile, Sud-àfrica), arxius oberts (Alemanya, 1991), lustració (Txecoslovàquia, 1991) o amnistia (Espanya 1977, el Brasil 1979, l'Uruguai 1986).. Grècia va jutjar els coronels el 1975 i l’Argentina les juntes el 1985; Xile va fer comissions de la veritat el 1991 i el 2004; Alemanya va obrir els expedients de la Stasi el 1991, i més de set milions de persones els han demanat; Txecoslovàquia va prohibir per llei que els col·laboradors de la policia política ocupessin càrrecs. Espanya va triar l’altra via: la Llei d’Amnistia del 15 d’octubre del 1977 va treure els presos polítics de la presó, que era el que el carrer demanava, i la van votar fins i tot els qui més havien patit la dictadura: el comunista Marcelino Camacho, que havia passat anys a la presó, va dir a la tribuna, a L’Arxiu, que el seu partit havia «enterrat els seus morts i els seus rancors». Però la llei, al mateix article, va cobrir «els delictes comesos per les autoritats, funcionaris i agents de l’ordre públic»; no hi va haver judicis, ni comissió, ni arxius oberts; els morts del franquisme van quedar a les fosses, més de 100.000 segons l’estimació judicial del 2008, i el dictador a la basílica de la sessió 3 fins al 2019. Va ser el que se’n va dir el «pacte de l’oblit», i va evitar el que tothom temia. Però el que es tanca amb un pacte no desapareix: la Llei de Memòria Històrica del 2007, la de Memòria Democràtica del 2022, les 2.500 fosses localitzades i les querelles per tortures que els tribunals arxiven amb la llei del 1977 són la factura que arriba quaranta-cinc anys després. La Transició espanyola va evitar una guerra, i això no és poc; però no va ser pacífica, no la van fer dos homes i no és el model que el món ha copiat: va ser una reforma pactada entre forces desiguals, sota l’amenaça de l’exèrcit, i el seu preu, l’amnistia dels torturadors, les fosses i els arxius tancats, és el que la sessió 8 ajuda a mesurar quan pregunta què fa que una democràcia ho sigui del tot.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Lisboa i Madrid, de la primavera del 1974 al 1978.

Amb la segona i la tercera línies de la Fitxa, dibuixa una línia del temps de dos pisos (Espanya · Portugal) i situa-hi vuit fets amb la data: la Revolució dels Clavells, la mort de Franco, la votació de les Corts sobre la Llei per a la Reforma Política, el referèndum d'aquesta llei, la constitució portuguesa, les primeres eleccions espanyoles, la Llei d'Amnistia i la Constitució espanyola. Pinta d'un color els fets que decideix el règim que se'n va i d'un altre els que decideix algú de fora.

La línia de dos pisos amb els vuit fets datats i pintats de dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Per pintar, pregunta't per a cada fet qui el decideix: el règim amb les seves lleis, o algú que no en forma part. Totes les dates són a la segona i la tercera línies de la Fitxa.

7.2 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Un comunista vota l'amnistia.

Llegeix l'explicació de vot de Camacho de L'Arxiu i el seu context, i comenta-la com a font en tres passos. FET: què diu que ha de tancar l'amnistia i per a qui la demana? PARER: per què un diputat que havia estat anys a la presó defensa una llei que també cobreix els qui l'hi havien tancat? SENYAL: quina frase del text diu què ha fet el seu partit amb el passat?

El comentari en tres passos, amb la frase del SENYAL copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: El PARER és al context: què hi guanyava el seu partit i què diu l'article segon de la llei. Pots començar així: «Segons Camacho, l'amnistia ha de tancar…».

7.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📜 L'Arxiu 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

El 1945 i el 1977, cara a cara.

Recupera el Fuero de los Españoles del 1945 de la sessió 3 i posa'l al costat del discurs de Camacho de L'Arxiu. Classifica en una taula de dues columnes (1945 · 1977) i tres files què diu o mostra cada text sobre qui parla en nom del poble, qui pot expressar les seves idees i què es fa amb els qui el règim havia castigat. Sota la taula, explica en una frase quina llei de la segona línia de la Fitxa va fer possible que un comunista parlés en aquella tribuna.

La taula de dues columnes i tres files, i una frase sobre la llei que ho va fer possible.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Si un text no diu res sobre una fila, escriu-ho: també és una resposta. Per a la frase, pots començar així: «Va ser possible perquè…».

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Deu sortides de la dictadura.

Amb la primera línia de la Fitxa, classifica en tres columnes (reforma pactada · ruptura · col·lapse) aquestes deu sortides de dictadures: Espanya, Portugal, Grècia, l'Argentina, Xile, el Brasil, Polònia, Hongria, la RDA i Romania. Al costat de cada país, escriu en poques paraules què el va fer sortir. Sota la taula, explica quin criteri has fet servir per al cas de Polònia.

La taula amb els deu casos i el que els va fer sortir, i dues frases sobre Polònia.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: El criteri és a la primera línia de la Fitxa: qui té la força, qui té el temps i què passa a fora. Et pot servir «en canvi».

7.5 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Lisboa 1974 i Madrid 1976: dos matins.

Ets corresponsal estranger. Resumeix en dos telegrames de quinze paraules exactes el matí del 25 d'abril del 1974 a Lisboa i la nit del referèndum del 15 de desembre del 1976 a Madrid, cadascun amb una dada de la Fitxa. Sota els telegrames, explica en una frase quin dels dos corresponsals sabia el dia abans el que passaria, i per què.

Els dos telegrames de quinze paraules comptades i una frase de comparació.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Quinze paraules exactes: compta-les. Pensa qui havia convocat cada fet, i quan.

7.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «cau el dictador, arriba la democràcia».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica d'on ve la idea que, quan cau el dictador, la democràcia arriba sola, i desmunta-la amb tres casos del bloc: Portugal, el Brasil i Xile. Després explica què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «reforma pactada» (primera línia de la Fitxa).

L'explicació amb l'origen del tòpic, els tres casos i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «quan cau el règim?» i «quan arriba la democràcia?». Et poden servir «tot i que», «en canvi», «de fet».

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La Llei d'Amnistia, 15 d'octubre del 1977.

Escriu tres titulars de deu paraules com a màxim sobre la Llei d'Amnistia del 15 d'octubre del 1977 (segona i quarta línies de la Fitxa): un per al diari que llegeix un pres polític que surt aquell dia de la presó, un per al d'una família que busca un afusellat del 1936 en una fossa i un per al d'un policia de la Brigada Político-Social. Sota els titulars, dedueix per què la mateixa llei pot ser alhora el dia de la llibertat i el dia de l'oblit.

Els tres titulars i un paràgraf breu sobre les dues cares de la llei.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Cap dels tres titulars no ha de mentir: el que canvia és què posa cadascun en primer lloc.

7.8 🌍 Participar · microassaig 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Una democràcia construïda sobre l'oblit.

Es pot construir una democràcia sobre l'oblit? Defensa una tesi amb dues proves de casos diferents de la quarta línia de la Fitxa (per exemple, l'amnistia espanyola del 1977 i el judici argentí del 1985) i reconeix l'objecció més forta a la teva tesi. Fes servir el terme «justícia transicional».

El microassaig amb la tesi, les dues proves i l'objecció (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Una tesi no és un «depèn»: és una frase que algú podria negar. Si esquives l'objecció que més mal et fa, el microassaig no s'aguanta.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: el que la Transició va deixar tancat.

La quarta línia de la Fitxa diu que la Llei d'Amnistia del 1977 continua vigent, que hi ha més de 100.000 persones en fosses i que Franco va sortir de Cuelgamuros el 2019. Amb aquestes dades i el que ja saps (un carrer que ha canviat de nom, una fossa oberta, un debat que has sentit), argumenta si el que la Transició va deixar tancat es pot obrir avui sense trencar el que va aconseguir. Fes servir el terme «amnistia».

L'argument amb les dades de la Fitxa i un exemple que coneguis (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix si obrir els arxius i les fosses és el mateix que desfer el pacte.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Una dictadura pot acabar de tres maneres. Per reforma pactada des de dins, amb les lleis del règim i els seus homes: Espanya, on les Corts franquistes van votar la seva pròpia dissolució el 18 de novembre del 1976 (425 a 59) i el 94 per cent dels votants ho va aprovar en referèndum; també el Brasil, Xile i Hongria. Per ruptura, quan un poder nou no reconeix les lleis velles: Portugal el 1974, Romania el 1989. Per col·lapse, quan el règim s'ensorra per una derrota o perquè ningú no envia tancs: l'Argentina, Grècia, la RDA, Txecoslovàquia. El que decideix quina sortida hi ha és qui té la força, qui té el temps i què passa a fora. I cada sortida té un preu que es paga després: judicis (Grècia, l'Argentina), comissions de la veritat (Xile), arxius oberts (Alemanya), lustració (Txecoslovàquia), o amnistia i oblit (Espanya, el Brasil, l'Uruguai). La Transició espanyola va evitar una guerra, però no va ser pacífica (prop de 600 morts, Vitòria, Atocha, el 23-F), no la van fer dos homes (més de dotze milions de jornades de vaga el 1976) i va deixar tancades l'amnistia dels torturadors, les fosses i els arxius: el que avui es discuteix cada mes. L'amnistia del 1977 la van votar fins i tot els qui més havien patit la dictadura, com el comunista Marcelino Camacho, que va dir al Congrés que el seu partit havia «enterrat els seus morts i els seus rancors».

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què distingeix, segons la sessió, la sortida per reforma pactada de la sortida per ruptura?

   A. Que la reforma pactada acaba sempre amb un judici als responsables de la dictadura B. Que la reforma la fa l'oposició des del carrer i la ruptura, els homes del mateix règim C. Que la reforma pactada és pacífica i la ruptura porta sempre a una guerra civil D. Que la reforma es fa amb les lleis del règim i la ruptura no les reconeix gens

2. 2. Què defensa Marcelino Camacho al Congrés el 14 d'octubre del 1977, segons L'Arxiu?

   A. Que calia jutjar els responsables de la dictadura abans d'aprovar cap amnistia B. Una amnistia només per als presos comunistes, que tantes ferides havien patit C. Una amnistia per a tothom, per tancar d'una vegada per sempre el passat de guerres civils D. Que el seu grup s'abstindria perquè la llei cobria també els agents de l'Estat

3. 3. Què diu la sessió de la Transició espanyola, un cop se'n treu el mite?

   A. Que va evitar una guerra, però no va ser pacífica i va deixar tancats fosses i arxius B. Que va ser pacífica i la van fer dos homes, el rei i Suárez, des de dalt del règim C. Que va jutjar la Brigada Político-Social, com Portugal va fer amb els agents de la PIDE D. Que el món la va copiar: Hongria i Polònia van seguir el seu calendari el 1989

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Ja saps com cauen les dictadures i què costa sortir-ne. Però com es mesura si el que ve després és una democràcia, o només en té la forma? La sessió següent mira els indicadors.