Sessió 1. El cas — quan la democràcia es buida per dins

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Es pot votar cada quatre anys en un país on la premsa és del govern, els jutges obeeixen i l’oposició no pot guanyar mai: la democràcia no cau només amb tancs, es pot buidar per dins amb lleis aprovades al parlament, i la càpsula sencera serveix per aprendre a veure-ho amb indicadors i sense assenyalar ningú.

El cas

Imagina un país que celebra eleccions puntualment. La gent fa cua davant dels col·legis electorals, diposita la papereta a l’urna i, al vespre, es compten els vots i es proclama un guanyador. Vist així, sembla una democràcia com qualsevol altra. Però imagina que, en aquell mateix país, gairebé tots els diaris i televisions pertanyen a amics del govern, els jutges que investiguen el poder acaben apartats dels seus càrrecs, i els partits de l’oposició tenen tan difícil fer-se sentir que ningú no espera de debò que puguin guanyar. Continua sent una democràcia, aquell país? Fa eleccions, sí. Però hi falta alguna cosa. Aquesta pregunta incòmoda és el punt de partida de la nostra càpsula.

Democràcia liberal, democràcia il·liberal

Durant molt de temps, a Occident vam donar per fet que la paraula «democràcia» ho incloïa tot: no només votar, sinó també poder dir el que penses, uns tribunals que jutgen sense rebre ordres i uns límits que cap governant no pot saltar-se. A aquesta combinació completa se’n diu democràcia liberal. La paraula «liberal», aquí, no té res a veure amb cap partit: es refereix a les llibertats i als drets que protegeixen el ciutadà davant del poder. Una democràcia liberal descansa sobre uns quants pilars que van més enllà de l’urna: l’estat de dretestat de dretPrincipi segons el qual ningú no està per damunt de la llei, ni tan sols els governants. La llei val igual per a tothom i limita el poder., la separació de podersseparació de podersRepartiment del poder entre institucions diferents (govern, parlament, jutges) perquè es controlin mútuament i cap no acumuli tot el poder., una premsa lliure i la protecció dels drets de les minories.

El problema apareix quan un país conserva el primer pilar, les eleccions, però va buidant tots els altres. El 1997, el politòleg Fareed Zakaria va posar nom a aquest fenomen en un article molt influent. El va anomenar democràcia il·liberaldemocràcia il·liberalTerme popularitzat per Fareed Zakaria el 1997. Descriu règims que guanyen eleccions però que, un cop al poder, ignoren els límits constitucionals i retallen drets. La forma democràtica es manté; el contingut, no.: règims que arriben al poder a través de les urnes, sovint amb un suport popular real, però que després ignoren els límits que la constitució posa al seu poder i retallen les llibertats dels ciutadans. La forma es manté (hi continua havent eleccions), però el contingut s’esvaeix. Els especialistes també en diuen erosió democràtica, i la paraula «erosió» ho explica bé: no és un enderroc sobtat, sinó un desgast lent, com el de l’aigua que va rosegant la roca sense que ningú se n’adoni fins que és massa tard. El document que llegiràs a L’Arxiu és anterior a tot això: l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del 1966, que diu amb quatre adjectius com han de ser les eleccions perquè comptin, i el signen 173 Estats. El Pacte diu «autèntiques» i no només «periòdiques»: la diferència entre les dues paraules és tota la càpsula.

Dues maneres de matar una democràcia

Aquesta manera d’afeblir la democràcia és molt diferent de la que veurem al llarg de la càpsula. Al segle XX, quan algú volia acabar amb un règim, ho feia amb un cop d’estat: militars, tancs al carrer, un dictador que suspenia les eleccions i governava per la força. Ho estudiarem amb detall, de la dictadura de Primo de Rivera al franquisme, passant per les dictadures d’altres països europeus i llatinoamericans. L’erosió democràtica actual, en canvi, sol seguir un camí més discret i, sovint, aparentment legal: es guanya una elecció i, des de dins de les institucions, es van canviant les regles a poc a poc. Es col·loquen persones de confiança als tribunals, es pressionen o es compren els mitjans, es reformen les lleis electorals perquè afavoreixin qui mana. Cada pas, per separat, es pot presentar com una reforma normal, aprovada al parlament i amb aparença de legalitat; és la suma de tots els passos la que canvia el sistema. Per això costa tant reaccionar-hi: no hi ha cap moment clar en què es pugui dir «avui ha caigut la democràcia», com passava el dia d’un cop d’estat. No cal suspendre la democràcia si es pot buidar de mica en mica sense que salti l’alarma. Els politòlegs que ho han estudiat parlen d’un «manual» amb quatre capítols: capturar els àrbitres (els jutges, la fiscalia, la junta electoral), apartar els jugadors (l’oposició, els periodistes, les universitats), canviar les regles del joc (la llei electoral, la constitució) i, com a punt de partida, negar la legitimitat de l’adversari, que deixa de ser un rival i passa a ser un enemic. I hi ha un detall que fa el parlamentarisme especialment capturable: el govern surt de la majoria del parlament, i una majoria prou gran pot canviar les lleis que la limiten, una a una, seguint el procediment. La diferència entre les dues morts d’una democràcia és la data: el cop en té una, i el buidatge no; per això el segon és més difícil de veure i de combatre.

Mesurar, no opinar

Com podem saber, doncs, si una democràcia està sana o s’està erosionant? Els investigadors no s’ho miren «a ull»: fan servir indicadors. Hi ha instituts, com el projecte V-DemV-DemVarieties of Democracy, un gran projecte de recerca amb seu a Suècia que mesura la qualitat democràtica de gairebé tots els països del món a partir de centenars d'indicadors. o l’organització Freedom HouseFreedom HouseOrganització que publica cada any l'informe «Freedom in the World», que puntua la llibertat política i els drets civils de cada país., que cada any avaluen coses ben concretes: hi ha llibertat de premsa? Els jutges són independents? Les eleccions són netes? L’oposició pot fer la seva feina sense por? Amb aquestes preguntes construeixen una mena de termòmetre que permet comparar països i, sobretot, veure tendències: quins països milloren i quins van perdent qualitat democràtica any rere any. No són veritats absolutes ni sentències, sinó eines per mesurar amb dades allò que, altrament, quedaria en una simple opinió. Mira el mapa del cos: és el que surt de fer-ho.

Aquesta càpsula, doncs, fa un llarg viatge per entendre l’autoritarisme i les seves màscares. Començarem pel passat, perquè les dictadures del segle XX ens ensenyen com es concentra el poder, com es reprimeix i com, de vegades, es recupera la llibertat. I acabarem tornant al present amb una pregunta oberta: si abans la democràcia queia d’un cop, amb un cop d’estat visible, i avui pot afeblir-se a poc a poc sense que ningú tanqui el parlament, com podem reconèixer el perill a temps? Respondre-la no és feina de repetir eslògans, sinó de mirar els fets amb els indicadors a la mà. És, precisament, la mena de mirada que aquesta càpsula us vol ajudar a entrenar. Aquesta càpsula no diu quins governs d’avui buiden la seva democràcia: dona els indicadors i la història perquè cadascú ho pugui mirar, que és l’única manera de fer-ho sense que la resposta depengui de a qui es vota.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un mapa que mesura cinc coses.

Mira el mapa del cos de la lectura, que puntua cada país de 0 a 1. Copia els cinc components que combina l'índex (són al text de dalt del mapa) i marca els que es poden veure el dia de votar. Després descriu on són els països de blau fosc, on són els de groc pàl·lid i de quin color és Espanya.

La llista dels cinc components amb els del dia de votar marcats, i tres frases: el blau fosc, el groc pàl·lid i Espanya.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Els cinc components són al text de dalt del mapa; la quarta línia de la Fitxa els repeteix. Per a la descripció, pots començar així: «Els països de blau fosc són sobretot a…».

1.2 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'article 25: quatre adjectius per a unes eleccions.

Llegeix l'article 25 de L'Arxiu i el seu context, i comenta'l com a font en tres passos. FET: quins quatre adjectius posa l'apartat b a les eleccions? PARER: per què un Estat que no fa eleccions lliures signa igualment aquest text? SENYAL: quin dels quatre adjectius és el més difícil de complir de debò, i per què?

El comentari en tres passos, amb els quatre adjectius copiats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Els adjectius són a l'apartat b. El PARER és al context, a la part que diu què pot fer i què no pot fer el comitè de Ginebra. Per al SENYAL, pots començar així: «L'adjectiu més difícil és… perquè un règim pot fer eleccions cada quatre anys i…».

1.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Cop clàssic i buidatge lent.

Amb la tercera línia de la Fitxa i l'apartat «Dues maneres de matar una democràcia», classifica les dues maneres en una taula de dues columnes (el cop clàssic · el buidatge des de dins) i quatre files: qui ho fa, amb quins mitjans, si té data, què passa amb les eleccions. Sota la taula, explica per què la fila de la data fa que el buidatge sigui més difícil de combatre.

La taula de dues columnes i quatre files, i una frase sobre la data.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Omple primer la columna del cop, que és la més fàcil. Per a la frase, pots començar així: «El buidatge és més difícil de combatre perquè no hi ha cap dia en què…».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

D'una majoria absoluta a unes eleccions que ja no compten.

Encadena en cinc baules com un partit que guanya unes eleccions autèntiques amb majoria absoluta pot arribar, en una legislatura, a unes eleccions que ja no ho són. Les baules són els capítols del «manual» de la tercera línia de la Fitxa, en l'ordre que et sembli més probable. A cada fletxa, explica per què un pas fa possible el següent, i marca amb un asterisc els passos que el parlament pot aprovar legalment.

La cadena de cinc baules, amb una explicació a cada fletxa i els passos legals marcats.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una fletxa no diu «i després»: diu «i per això». Et poden servir «això permet», «per tant», «a partir d'aquí».

1.5 🌍 Participar · decisió raonada 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Nova York, desembre del 1966: votar l'article 25.

Ets l'ambaixador o l'ambaixadora a l'ONU d'un Estat de partit únic, el desembre del 1966. L'Assemblea vota el Pacte, amb l'article 25 de L'Arxiu. Decideix si hi votes a favor o t'abstens, i defensa la decisió amb dues raons i un risc que assumeixes. Mira la segona línia de la Fitxa: què pot fer i què no pot fer el comitè que vigilarà el compliment.

La decisió, les dues raons i el risc (90-125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Et poden servir «d'una banda», «de l'altra», «tot i que». El risc és el que et pot passar dins de deu anys, no l'endemà.

1.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «el populisme és la democràcia en estat pur».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el tòpic és fàcil de creure i desmunta'l amb dues coses del bloc: què li passa a l'adversari quan un govern diu que només ell parla pel poble, i per què els «intermediaris» no són un invent de les elits. Després explica què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «democràcia il·liberal».

L'explicació del tòpic, les dues coses del bloc i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «qui ha guanyat?» i «què fa amb els límits?». Et poden servir «en canvi», «tot i que», «per tant».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🔍 Investigar · contrast amb el present 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El 1966 i avui: com es nega una democràcia.

El Pacte del 1966 va fixar com han de ser les eleccions quan mig món no en feia d'autèntiques; el 2024, el 72 % de la població mundial viu en autocràcies i l'indicador que més baixa és la netedat de les eleccions (cinquena línia de la Fitxa). Fes dues columnes, «el 1966» i «avui», i compara-hi com es negava la democràcia llavors i com es buida ara: dues continuïtats i dos canvis, cadascun amb una dada o una data. Sota les columnes, dedueix si l'article 25 serveix encara per mesurar el present.

Les dues columnes amb dues continuïtats i dos canvis datats, i una frase de conclusió.

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix per a cada fet si és canvi o continuïtat, i no el posis a totes dues columnes.

1.8 🌍 Participar · microassaig 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Buidar una democràcia sense trencar cap llei.

Es pot buidar una democràcia sense trencar cap llei? Defensa una tesi amb dues proves, una del «manual» de la tercera línia de la Fitxa i una de l'article 25 de L'Arxiu, i respon l'objecció més forta: si el parlament ho ha votat, és la voluntat de la majoria. Fes servir el terme «estat de dret».

El microassaig amb la tesi, les dues proves, l'objecció i la resposta (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: L'objecció és forta perquè és la que fa servir qui buida la democràcia: respon-la sense negar que la majoria existeix.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: una llibertat que dones per feta.

La cinquena línia de la Fitxa diu que les llibertats que més cauen al món són la d'expressió i la dels mitjans. Pensa en una llibertat que fas servir sense adonar-te'n: criticar el govern amb els amics, llegir un mitjà que el critica, anar a una manifestació. Argumenta a quin dels cinc components del mapa pertany, quin seria el primer senyal que comença a baixar i per què costaria de veure. Fes servir el terme «erosió democràtica».

L'argument amb la llibertat, el component i el primer senyal (80-100 paraules).

💡 Pista: El primer senyal gairebé mai és una prohibició: pensa en el que deixaria de passar sense que ningú ho anunciés.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Estem acostumats a identificar democràcia amb eleccions, però una democràcia plena és molt més: necessita estat de dret, separació de poders, premsa lliure i drets protegits. Quan un règim conserva les eleccions però buida tota la resta (controla els mitjans, sotmet els jutges, ofega l'oposició), els especialistes parlen de democràcia il·liberal, un terme que Fareed Zakaria va popularitzar el 1997, o d'erosió democràtica. A diferència del cop d'estat clàssic que estudiarem en aquesta càpsula, aquesta erosió sol ser lenta i aparentment legal. Per mesurar-la, els investigadors fan servir indicadors (V-Dem, Freedom House) que avaluen amb dades la salut democràtica de cada país. La càpsula recorrerà les dictadures del segle XX per acabar tornant a la pregunta d'avui: com reconèixer, a temps, que una democràcia s'està buidant per dins?

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què descriu el terme «democràcia il·liberal» que Fareed Zakaria va popularitzar el 1997?

   A. Els règims que suspenen les eleccions i governen amb l'exèrcit després d'un cop d'estat B. Les democràcies que protegeixen les llibertats però no deixen votar tots els ciutadans C. Els règims que guanyen eleccions i, un cop al poder, ignoren els límits i retallen drets D. Els governs liberals en economia que retallen la despesa pública quan guanyen les eleccions

2. 2. Per què el buidatge des de dins és més difícil de combatre que el cop d'estat clàssic?

   A. Perquè no té data: cada pas es presenta com una reforma normal aprovada al parlament B. Perquè el fan els militars de manera discreta, sense treure els tancs al carrer C. Perquè el Comitè de Ginebra només el pot sancionar quan ja s'ha consumat D. Perquè sempre compta amb el suport de la majoria dels votants fins al final

3. 3. Què diu la sessió de l'índex de democràcia liberal de V-Dem que mostra el mapa?

   A. Que classifica els governs en bons i dolents segons el resultat de les seves eleccions B. Que el publica Freedom House i puntua cada país de 0 a 40 i de 0 a 60 C. Que mesura sobretot la participació: quanta gent va a votar a cada país D. Que combina cinc components i que només un d'ells es juga el dia de votar

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si una democràcia pot afeblir-se a poc a poc sense que ningú tanqui el parlament, de qui és la responsabilitat de detectar-ho i aturar-ho a temps?