Sessió 8. Com es mesura una democràcia: indicadors i senyals d’alarma

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 7 has vist com se surt d’una dictadura; aquesta pregunta com se sap si el que ve després és una democràcia. Una democràcia es pot mesurar perquè es pot definir amb condicions que es poden comprovar, i els índexs que classifiquen els règims del món fan cada any a cada país les mateixes preguntes que la Carta de París va escriure el 1990: si les eleccions són lliures i justes, si el govern respon davant l’electorat, si la justícia és imparcial i si algú és per sobre de la llei; el que separa una democràcia amb problemes d’un règim que en manté la forma no són les urnes, sinó si el que mana pot perdre.

Una definició que es pot comprovar

El 21 de novembre del 1990, un any i dotze dies després del mur, trenta-quatre caps d’Estat i de govern, tots els d’Europa amb els dels Estats Units, el Canadà i l’URSS, van signar a París una carta que deia que la democràcia seria «l’únic sistema de govern» dels seus Estats, i que la definia. El paràgraf que llegiràs a L’Arxiu no és una declaració de drets com l’article 25 del Pacte de la sessió 1: és una llista de condicions. Eleccions «lliures i justes» fetes «regularment»; un govern «responsable davant l’electorat»; autoritats «obligades a complir la llei»; una justícia «administrada imparcialment»; «ningú per sobre de la llei». Cada frase es pot convertir en una pregunta amb resposta, i això és el que fan els índexs de qualitat democràticaíndexs de qualitat democràticaSistemes de mesura de la qualitat democràtica que puntuen cada país cada any a partir de preguntes fixes: Freedom House (des del 1973), V-Dem (Universitat de Göteborg), l'Economist Intelligence Unit, el World Justice Project, Reporters sense Fronteres. Tots publiquen el mètode i tots tenen crítiques.. Freedom House, des del 1973, fa 25 preguntes en dos blocs, drets polítics i llibertats civils, i classifica els països en lliures, parcialment lliures i no lliures. V-Dem, a Göteborg, fa valorar més de 500 indicadors a uns 4.000 experts per a 200 països, des del 1789 fins avui. L’Economist en fa servir 60 i distingeix democràcia plena, democràcia amb defectes, règim híbrid i règim autoritari. El World Justice Project mesura l’Estat de dret; Reporters sense Fronteres, la premsa. Tots miren les mateixes sis dimensions, que són les de la Carta i les del Pacte: eleccions netes, llibertat de premsa, independència judicial, dret d’associació, drets civils iguals i límits al govern; i tots les mesuren preguntant a experts, comptant fets (periodistes empresonats, eleccions observades, sentències acatades) i publicant el mètode perquè es pugui discutir. I es discuteix: qui tria els experts, si els criteris són els d’una part del món, si tres dècimes volen dir alguna cosa. Un índex no és un veredicte; és una pregunta feta de la mateixa manera a tothom.

Per què les eleccions no basten

La corba vermella del gràfic diu que el món no ha tingut mai tantes democràcies, i el 2024, segons V-Dem, el 72 per cent de la humanitat vivia sota una autocràcia. Les dues coses són certes, i s’expliquen per la categoria del mig. V-Dem distingeix quatre règims: l’autocràcia tancada, sense eleccions per al cap de govern; l’autocràcia electoralautocràcia electoralRègim amb eleccions multipartidistes que no són lliures ni justes: l'oposició existeix, però no té accés als mitjans, els candidats són desqualificats, el recompte no es controla i el govern no perd mai. És la categoria on són la majoria de les autocràcies d'avui.; la democràcia electoral, amb eleccions lliures i justes però sense contrapesos sòlids; i la democràcia liberal, amb eleccions més jutges independents, premsa lliure, drets civils i límits al govern. Les autocràcies d’avui són majoritàriament electorals: fan eleccions i les guanyen. No és nou: la Constitució soviètica del 1936 tenia sufragi universal i secret (sessió 4), el franquisme feia referèndums amb el 90 per cent (sessió 3) i Salazar va permetre que un general es presentés el 1958 i després el va fer matar (sessió 5). Les eleccions són la condició necessària i no la suficient: el que les fa valer és el que passa entre elles, qui pot presentar-s’hi, qui pot dir què a la premsa, qui compta els vots i qui jutja les disputes; un règim que controla aquestes quatre coses pot fer eleccions cada quatre anys i no perdre’n mai cap. És el que Steven Levitsky i Lucan Way van anomenar el 2002 autoritarisme competitiuautoritarisme competitiuRègim en què hi ha eleccions, oposició i parlament, però el camp de joc està tan inclinat pel govern (mitjans, jutges, comissió electoral, diner públic) que l'oposició no pot guanyar; concepte de Levitsky i Way (2002). No és una dictadura clàssica ni una democràcia.: hi ha partit, hi ha urnes, i el camp està inclinat.

Els senyals d’alarma

Com s’inclina un camp? Levitsky i Daniel Ziblatt van estudiar el 2018, a «Com moren les democràcies», com cauen les democràcies des de dins i no per un cop, i van trobar quatre senyals que es repeteixen: el rebuig de les regles del joc (posar en dubte la constitució o el resultat d’unes eleccions abans de tenir-lo); negar la legitimitat de l’adversari (tractar l’oposició de criminal, de traïdora, d’estrangera); tolerar o encoratjar la violència contra opositors, periodistes o manifestants; i restringir les llibertats dels altres, amb lleis contra la premsa, les ONG o les universitats. I van descriure el mètode: la captura dels àrbitrescaptura dels àrbitresNomenament, per part del govern, de persones pròpies als llocs que haurien de ser neutrals i controlar-lo: el tribunal constitucional, la comissió electoral, el fiscal general, el defensor del poble, la ràdio i televisió públiques; i el canvi de les regles electorals o dels límits de mandat per no perdre. Cap d'aquestes coses no és il·legal en si; juntes, inclinen el camp.. El govern nomena els jutges del tribunal constitucional, la comissió electoral, el fiscal general, el defensor del poble i la direcció de la ràdio i la televisió públiques amb gent seva; canvia les regles electorals quan les enquestes van malament; allarga o treu els límits de mandat. Cap d’aquestes coses no és un tanc, i cap no és, sola, il·legal: són lleis, nomenaments i paraules. Per això la distinció que la sessió demana és difícil i és important. Una democràcia amb problemes té corrupció, tribunals lents, desigualtat, partits desprestigiats i abstenció; però l’oposició pot guanyar i ha guanyat, la premsa publica el que el govern no vol, els jutges condemnen ministres i el govern ho acata. Un règim que en manté la forma té eleccions, parlament i constitució; però l’oposició no ha guanyat mai, els mitjans grans són del govern o dels seus amics, els jutges els nomena l’executiu i els opositors són processats. La pregunta única que separa les dues coses és la de la Carta de París, «ningú per sobre de la llei» i «responsabilitat davant l’electorat»: si el que mana pot perdre unes eleccions i si pot ser jutjat; i quan la resposta comença a ser que no, els índexs baixen la nota abans que ningú hagi vist un tanc, que és el que la sessió 9 mira al present.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Dues corbes que es creuen: un segle de règims.

Mira el gràfic del cos de la lectura, amb les democràcies en vermell i les autocràcies en blau del 1900 al 2018. Llegeix-hi quantes n'hi havia de cada aproximadament el 1900, el 1945, el 1975 i el 2018, i situa la dècada en què les dues corbes es creuen. Descriu el patró en una frase.

Els quatre parells de xifres aproximades, la dècada del creuament i una frase sobre el patró.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les xifres es llegeixen a l'eix de l'esquerra: n'hi ha prou amb «unes vuitanta». Pots començar la frase així: «Durant el segle XX, les democràcies…».

8.2 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La Carta de París: una democràcia que es pot comprovar.

Llegeix el paràgraf de la Carta de París de L'Arxiu i el seu context, i comenta'l com a font en tres passos. FET: quines condicions ha de complir, segons la Carta, un govern democràtic? PARER: per què Estats que un any abans eren de partit únic signen aquest text? SENYAL: quina frase curta del final diu el que cap dictadura no accepta?

El comentari en tres passos, amb la frase del SENYAL copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Les condicions van després de «es basa», «té com a fonament» i «comporta». El PARER és al context. Pots començar així: «Segons la Carta, un govern democràtic ha de…».

8.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els índexs, amb xifres.

Amb la primera línia de la Fitxa, digues si cada frase és vertadera o falsa i justifica-ho amb una xifra o un fet: (a) l'informe «Freedom in the World» mesura només els drets polítics; (b) segons l'índex de la Universitat de Göteborg, el 2025 hi ha més democràcies que autocràcies; (c) la majoria de la població mundial viu en una democràcia; (d) un país que fa eleccions amb diversos partits és, per definició, una democràcia.

Les quatre frases amb V o F i una xifra o un fet per a cadascuna.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Pots començar cada resposta així: «És… perquè, segons la Fitxa,…». Per a (b), compara dues xifres molt properes; per a (d), mira els quatre règims de la primera línia.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els senyals d'alarma i els seus intrusos.

A cada llista hi ha un element que no pertany al grup. Identifica'l i justifica, amb la tercera i la quarta línies de la Fitxa, el criteri que el deixa fora: (a) nomenar els jutges del tribunal constitucional · nomenar el fiscal general · nomenar el director de la televisió pública · nomenar un ministre; (b) tractar l'oposició de traïdora · perdre unes eleccions · no acceptar el resultat · processar l'opositor principal; (c) corrupció · tribunals lents · abstenció alta · premsa comprada pel govern.

Els tres intrusos, cadascun amb el seu criteri en una frase.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Primer decideix què tenen en comú els altres tres; l'intrús és el que no ho comparteix. La tercera línia de la Fitxa parla d'àrbitres.

8.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La Carta de París com a llista de comprovació.

Reescriu el paràgraf de la Carta de París de L'Arxiu com una llista de sis preguntes de sí o no que es puguin fer a qualsevol país (per exemple: «Les eleccions es fan regularment?»). Al costat de cada pregunta, escriu quina dada comprovable miraries per respondre-la, amb la segona línia de la Fitxa.

La llista de sis preguntes, cadascuna amb la dada que miraries en una línia.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Una bona pregunta es contesta amb una dada, no amb una opinió: pensa què es pot comptar o comprovar.

8.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «els índexs són opinions».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica d'on ve la idea que els índexs de democràcia són opinions i desmunta-la amb tres coses del bloc: quines preguntes fan, qui les respon i què publiquen. Després explica què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «autocràcia electoral».

L'explicació amb l'origen del tòpic, les tres coses i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «té límits l'índex?» i «és una opinió?». Et poden servir «tot i que», «en canvi», «per tant».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🔍 Investigar · contrast amb el present 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El 1990 i avui: democràcies i autocràcies.

El 1990, l'any de la Carta de París, les democràcies igualaven per primera vegada les autocràcies (cinquena línia de la Fitxa). Fes dues columnes, «1990» i «avui», i omple-les amb el gràfic del cos i la primera línia de la Fitxa: quantes democràcies i autocràcies hi ha, i com són les autocràcies, tancades o electorals. Sota les columnes, dedueix per què el que el 1990 semblava una victòria definitiva no ho era.

Les dues columnes i un paràgraf breu amb la deducció.

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: No escriguis «abans bé, ara malament»: quantifica, i després pregunta't què no sabia mesurar un índex del 1990.

8.8 🌍 Participar · Resposta amb cinc termes 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'informe d'un observador electoral.

Ets membre d'una missió internacional d'observació electoral, de les que va fer néixer la Carta de París (context de L'Arxiu), i has passat tres setmanes en un país que no cal anomenar. Escriu la carta amb què entregues el teu informe, encastant-hi aquests cinc termes, cadascun definit en una frase i aplicat a una cosa que has vist: «eleccions lliures i justes», «captura dels àrbitres», «autocràcia electoral», «llibertat de premsa», «alternança». Sense inventar cap nom de país ni de partit, decideix al final si el que has vist és una democràcia amb problemes o un règim que en manté la forma.

La carta amb els cinc termes definits i aplicats, i la decisió final (mínim 125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Dues frases per terme: la definició i el que has vist.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: la nota del teu país.

La primera línia de la Fitxa diu que la mitjana mundial d'un dels índexs és de 5,17 sobre 10, la més baixa des que es mesura, i la segona explica que els índexs es fan amb enquestes a experts i tenen crítiques. Pensa en el teu país i, amb el que ja saps, argumenta quina de les sis dimensions de la segona línia li puja la nota i quina l'hi baixa. Acaba amb la crítica més forta que faries a un índex que puntua democràcies. Fes servir el terme «independència judicial».

L'argument amb la dimensió que puja, la que baixa i la crítica a l'índex (80-100 paraules).

💡 Pista: Una dimensió puja o baixa per fets que pots anomenar, no per impressions.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Una democràcia es pot mesurar perquè es pot definir amb condicions comprovables: la Carta de París del 1990 les va escriure en un paràgraf (eleccions «lliures i justes» fetes «regularment», govern «responsable davant l'electorat», autoritats que compleixen la llei, justícia imparcial i «ningú per sobre de la llei»), l'any en què el nombre de democràcies va igualar per primera vegada el d'autocràcies. Els índexs (Freedom House amb 25 preguntes des del 1973, V-Dem amb 500 indicadors i 4.000 experts, l'Economist amb 60, el World Justice Project, Reporters sense Fronteres) fan aquestes preguntes a cada país cada any i miren sis dimensions: eleccions netes, premsa, jutges, associació, drets civils i límits al govern. No en tenen prou amb les eleccions, perquè gairebé totes les autocràcies en fan: la categoria que importa és l'autocràcia electoral, on hi ha urnes i oposició però el camp està tan inclinat que l'oposició no guanya mai, i el 2025 el 72 per cent de la població mundial viu sota una autocràcia. Els senyals d'alarma no són tancs: són lleis, nomenaments i paraules, el rebuig de les regles, l'adversari com a enemic, la violència tolerada, les llibertats dels altres retallades, i la captura dels àrbitres. I la pregunta única que separa una democràcia amb problemes d'un règim que en manté la forma és si el que mana pot perdre i pot ser jutjat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què fa diferent el paràgraf de la Carta de París de L'Arxiu de l'article 25 del Pacte del 1966?

   A. Que no enuncia drets, sinó condicions que es poden comprovar i convertir en preguntes B. Que el van signar 173 Estats i l'examina cada quatre anys un comitè de Ginebra C. Que és el primer text que exigeix eleccions per sufragi universal, igual i secret D. Que preveu sancions contra els Estats signants que no facin eleccions lliures i justes

2. 2. Per què els índexs de la sessió no en tenen prou amb saber si un país fa eleccions?

   A. Perquè els experts no poden observar les votacions i no es refien de les xifres oficials B. Perquè Freedom House només puntua les llibertats civils i deixa fora els drets polítics C. Perquè les autocràcies d'avui ja no fan eleccions i no es poden comparar amb les altres D. Perquè la majoria d'autocràcies en fan, i el que compta és si qui mana pot perdre

3. 3. Quin d'aquests fets és un senyal d'alarma de Levitsky i Ziblatt, i no un simple problema?

   A. Que hi hagi corrupció i uns tribunals lents que triguen anys a jutjar els casos B. Que el partit del govern perdi unes eleccions i hagi de passar a l'oposició C. Que el govern tracti l'oposició de traïdora i en negui la legitimitat per governar D. Que l'abstenció superi la meitat del cens en unes eleccions generals

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Ja tens els instruments. La sessió següent els aplica al present: com es buida una democràcia per dins sense cap cop, què canvia respecte de les dictadures clàssiques i què es manté, sense jutjar cap govern concret.