Sessió 2. L'onada autoritària d'entreguerres

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 1 la democràcia es buidava per dins, sense data. Aquesta sessió mira l’època en què queia amb data, i en cadena. Entre el 1920 i el 1939 més de la meitat de les democràcies d’Europa van caure, cap per una invasió i totes des de dins, i Espanya va ser la quarta: un general que es pronuncia, un rei que ho consent, una premsa que ho celebra i una Constitució que no es deroga, només es tapa, com la placa del Congrés.

Vint anys, quinze caigudes

El 1920 gairebé tots els Estats d’Europa tenien un parlament elegit que governava: els vells, com França o Espanya, i els nous que havien sortit de la Gran Guerra, com Polònia, Txecoslovàquia o els bàltics. El 1939 en quedaven una desena, i totes al nord i a l’oest. Entre l’una i l’altra data, la llista és llarga i té un ordre: Hongria el 1920, Itàlia el 1922, Bulgària i Espanya el 1923, Albània el 1925, Polònia, Lituània i Portugal el 1926, Iugoslàvia el 1929, Alemanya i Àustria el 1933, Estònia i Letònia el 1934, Grècia el 1936, Romania el 1938. Els historiadors en diuen l’onada autoritària d’entreguerresonada autoritària d’entreguerresLa caiguda en cadena de les democràcies europees entre les dues guerres mundials, del 1920 al 1939: de vint-i-tres parlaments que governaven a una desena. Cap va caure per una invasió; totes des de dins, per un militar, un rei o un nomenament legal., i el que la fa una onada i no una col·lecció de casos és que les raons es repeteixen. La guerra del 1914-18 havia acostumat Europa a un Estat que mobilitza, censura i mana, i havia deixat milions d’exsoldats que no tornaven a la vida civil. La revolució russa del 1917 va fer que la por al comunisme justifiqués qualsevol cosa, i va donar a l’onada la seva frase: «o dictadura o revolució». Els parlaments, amb governs que duraven mesos, semblaven incapaços de governar, i el sufragi universal masculí, acabat d’estrenar a molts llocs, hi portava masses que les elits no volien veure-hi. I el 1922 Mussolini va demostrar una cosa que els altres van aprendre de seguida: que un rei podia consentir un cop i que la Constitució no calia derogar-la, només suspendre-la. L’onada d’entreguerres no va ser una sèrie d’accidents nacionals sinó un mateix mecanisme repetit: una crisi, una por, un parlament desprestigiat i algú que presenta la dictadura com la sortida prudent.

El cas: Barcelona, 13 de setembre del 1923

Espanya hi va entrar per la porta clàssica. El matí del 13 de setembre del 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va publicar a Barcelona un manifest «al país i a l’exèrcit», a l’estil del segle XIX, que a Espanya en diuen pronunciamentpronunciamentLa forma espanyola del cop d'Estat al segle XIX: un general «es pronuncia» amb un manifest i espera que la resta de l'exèrcit i el rei el segueixin. El del 1923 va ser l'últim que va sortir bé.: no va prendre Madrid, va esperar. El govern de García Prieto va demanar al rei que el destituís, i Alfons XIII va fer el contrari: el 15 de setembre el va nomenar cap del govern. Els motius eren coneguts: el desastre d’Annual al Marroc, del 1921, amb més de deu mil soldats morts i una comissió parlamentària que estava a punt d’assenyalar responsables, entre ells el rei; les vagues i els pistolers a Barcelona; uns governs que canviaven cada pocs mesos. I hi havia el model: Mussolini, que feia onze mesos que governava a Roma amb el consentiment d’un rei. El Directori militarDirectori militarEl govern de generals que va substituir el consell de ministres del setembre del 1923 al desembre del 1925, amb Primo de Rivera al capdavant: Constitució suspesa, Corts dissoltes, estat de guerra, censura. va suspendre la Constitució del 1876 sense derogar-la, va dissoldre les Corts, va declarar l’estat de guerra, va dissoldre els ajuntaments i va posar la censura prèvia als diaris, que van començar a sortir amb espais en blanc. El 1925 va suprimir la Mancomunitat de Catalunya i va prohibir el català a l’administració. El cop del 1923 no va necessitar ni un tret: va necessitar un rei que preferia un general a una comissió d’investigació, i una premsa que va dir que allò era una cura.

Com funciona una dictadura que es diu provisional

Primo de Rivera havia promès «noranta dies», i a l’exposició que va presentar al rei el 15 de setembre, a L’Arxiu, parlava d’«un breu parèntesi en la marxa constitucional d’Espanya»; el decret que l’acompanyava, però, li donava la firma única i decrets amb força de llei. Van ser set anys, i el 1925 va convertir el Directori militar en un de civil, amb ministres de debò, perquè la cosa anava per llarg. Per durar, una dictadura del segle XX necessitava el que la sessió 4 explicarà en detall, i la del 1923 ho va provar tot en versió petita: un partit únic, la Unión Patriótica, creat el 1924 des del govern i ple de funcionaris i notables; una assemblea, la Nacional Consultiva del 1927, nomenada a dit i que aconsellava i no legislava; una milícia, el Sometent, estès de Catalunya a tot Espanya; i una obra que es pogués ensenyar: la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, milers de quilòmetres de carreteres, els paradors, les exposicions de Sevilla i Barcelona del 1929. I va tenir el seu èxit: el desembarcament d’Alhucemas del setembre del 1925 i la fi de la guerra del Marroc el 1927, que era el problema pel qual el cop s’havia justificat. La repressió va ser sense afusellaments, i per això se n’ha dit «dictablanda», però va ser repressió: Unamuno deportat a Fuerteventura, l’Ateneu de Madrid tancat, el Barça clausurat sis mesos per una xiulada a la Marxa Reial, la CNT il·legalitzada mentre la UGT col·laborava, les universitats tancades el 1929. Azaña, a L’Arxiu, ho va veure el 1924: no era un parèntesi, era «un despotisme sense traves» que tornava Espanya a Ferran VII. Una dictadura que es diu provisional ha de fer dues coses alhora: semblar un parèntesi i construir el que li permeti no acabar-se; la del 1923 va fer les dues, i la placa damunt de la placa és la primera.

Com s’acaba

No es va acabar per cansament del general, ni per una revolució. Es va acabar com s’acaben la majoria: quan els que la sostenien van deixar de guanyar-hi. L’exèrcit d’artilleria s’havia revoltat dues vegades per una reforma dels ascensos; els estudiants, el 1929, s’enfrontaven a la policia al carrer; la pesseta queia i el dèficit de l’obra pública pesava; l’Església i la patronal es refredaven; i el rei, que havia consentit el cop, veia que la dictadura ja no li servia i que el lligava. El gener del 1930 Primo de Rivera va fer una cosa que diu molt del règim: va consultar per telegrama els capitans generals per saber si el seguien. No el van avalar, i el 28 de gener va dimitir. Va morir a París sis setmanes després. El va substituir el general Berenguer, per a qui la premsa va inventar la paraula «dictablanda», i el pacte de Sant Sebastià de l’agost del 1930 va reunir tota l’oposició, dels republicans als catalanistes, al voltant d’una sola idea: la que Azaña havia escrit el 1924, que la monarquia s’havia lligat a la dictadura i cauria amb ella. Les municipals del 12 d’abril del 1931 ho van confirmar, i el 14 es va proclamar la República. La dictadura del 1923 va durar set anys i va acabar amb la monarquia que l’havia consentida: la lliçó no és que les dictadures s’acabin soles, sinó que qui les consent hi va lligat, i que una Constitució tapada no és una Constitució guardada.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vint anys, quinze caigudes.

Amb la primera línia de la Fitxa, dibuixa una línia del temps de la fi de la Gran Guerra a l'inici de la Segona i situa-hi les quinze caigudes de democràcies que hi surten, cadascuna amb el seu any. Marca-hi en un altre color Espanya i Alemanya. Sota la línia, descriu en quins anys s'acumulen les caigudes.

La línia amb les quinze caigudes datades, Espanya i Alemanya marcades, i una frase sobre on s'acumulen.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Fes un quadret per any: així veuràs on s'amunteguen. Per a la frase, pots començar així: «Les caigudes s'acumulen sobretot entre… i…».

2.2 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Una placa damunt d'una altra: el Congrés, octubre del 1930.

Mira la portada de «Blanco y Negro» del cos de la lectura i llegeix-ne el peu. Descriu què es veu al frontó i qui hi ha a l'escalinata. Identifica quines dues paraules hi ha, una damunt de l'altra, i en quina data es fa la foto. Dedueix què vol dir que la dictadura tapés una paraula en lloc d'arrencar-la.

La descripció, les dues paraules amb la data i la deducció (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: El peu dona les dues paraules i la data. Per deduir, pots començar així: «Tapar una paraula en lloc d'arrencar-la vol dir que el règim es pensava que…».

2.3 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El general i el liberal davant del mateix cop.

Llegeix les dues fonts de L'Arxiu i els seus contextos, i compara-les en tres passos. FET: què diuen tots dos que ha passat amb la Constitució des del setembre del 1923? PARER: què és el nou govern per a cadascun, un parèntesi o un retorn enrere? SENYAL: quina paraula o quin nom de cada text delata què en pensa l'autor?

La comparació en tres passos, amb una frase copiada de cada font (60-90 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Per al FET, pots començar així: «Tots dos admeten que la Constitució…». Per al SENYAL, busca en cada text un nom de persona o una imatge que no és neutral.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Per què l'autoritarisme va semblar la sortida.

Per què entre el 1920 i el 1939 tantes democràcies europees van caure des de dins? Explica-ho amb un esquema 1-3-1: la idea central en una frase, tres causes de la segona línia de la Fitxa amb un fet datat cadascuna, i una conclusió que digui quina de les tres fa servir Primo de Rivera a l'exposició de L'Arxiu.

L'esquema amb la idea, les tres causes datades i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Cada causa necessita un fet amb data: et poden servir «per exemple» i «com es va veure el…». Per a la conclusió, rellegeix què diu dels «vicis» de les organitzacions polítiques.

2.5 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Barcelona, 13 de setembre del 1923, al matí.

Ets corresponsal d'un diari de París a Barcelona el matí del 13 de setembre del 1923. Resumeix en un telegrama de vint paraules exactes el que se sap segur aquell matí (tercera línia de la Fitxa) i res del que encara no se sap. Sota el telegrama, explica en una frase què has deixat fora i per què.

El telegrama de vint paraules comptades i una frase sobre el que has deixat fora.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: El 13 al matí el rei encara no ha decidit res. Et pot servir aquest ordre: qui, què ha fet, contra qui.

2.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant la «dictablanda».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica d'on ve la idea de «dictablanda» i desmunta-la amb quatre fets del bloc: un sobre el Parlament, un sobre la premsa, un contra Catalunya i un contra un intel·lectual. Després explica com es va acabar de debò la dictadura. Fes servir el terme «censura prèvia».

L'explicació amb l'origen del tòpic, els quatre fets i el final real (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «va afusellar?» i «va tancar, censurar i perseguir?». Et poden servir «tot i que», «en canvi», «de fet».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Palau Reial, 14 de setembre del 1923: el rei decideix.

Ets Alfons XIII el 14 de setembre del 1923. Un capità general s'ha pronunciat a Barcelona, el govern et demana que el destitueixis i Mussolini fa onze mesos que governa a Roma amb el consentiment d'un rei (segona i tercera línies de la Fitxa). Decideix si destitueixes Primo de Rivera o si el nomenes cap del govern, i defensa la decisió amb dues raons i un risc que assumeixes, sense res que no poguessis saber aquell dia. Fes servir el terme «pronunciament».

La decisió amb dues raons i un risc (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Decideix amb el que sabies el 14 de setembre, no amb el que va passar el 1931.

2.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Què va deixar la dictadura del 1923.

Tria tres coses de la dictadura de Primo de Rivera (tercera i quarta línies de la Fitxa): una decisió política, una obra i una prohibició o un càstig. Ordena-les de més a menys rellevant amb tres criteris: a quanta gent va afectar, quant de temps va durar i què va canviar després. Justifica l'ordre.

Les tres coses ordenades, amb dues o tres frases de justificació per a cadascuna.

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: No confonguis el més conegut amb el més rellevant: una obra que encara funciona pot pesar més que una llei que es va derogar.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ahir i avui: «un breu parèntesi».

El 1923 Primo de Rivera presentava al rei el seu govern, a L'Arxiu, com «un breu parèntesi en la marxa constitucional», i el mateix decret li donava poder per fer lleis sense Corts. Pensa en una mesura excepcional d'avui o del passat recent, de qualsevol país, que es presenti com a temporal. Argumenta què s'assembla al parèntesi del 1923, què és diferent i com es reconeix un parèntesi que no té data de tancament. Fes servir el terme «dictadura».

L'argument amb la mesura triada, la semblança, la diferència i com es reconeix un parèntesi sense data (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, busca qui decideix que la mesura s'acaba i quan.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre el 1920 i el 1939 les democràcies europees van caure en cadena, cap per una invasió i totes des de dins: la guerra havia acostumat els Estats a manar, la revolució del 1917 feia que la por justifiqués qualsevol cosa, els parlaments semblaven incapaços i Mussolini va demostrar el 1922 que un rei podia consentir un cop. Espanya va ser el quart cas: el 13 de setembre del 1923 Primo de Rivera es va pronunciar a Barcelona, Alfons XIII el va nomenar cap del govern i el general li va prometre, per escrit, «un breu parèntesi en la marxa constitucional»; Azaña va contestar vuit mesos després que allò era Ferran VII. La dictadura va suspendre la Constitució sense derogar-la, va tancar les Corts set anys, va censurar cada dia, va suprimir la Mancomunitat i va inventar un partit únic i una assemblea a dit; va guanyar la guerra del Marroc i va fer pantans i carreteres; i es va acabar el gener del 1930 no per cansament sinó perquè el rei i els generals la van deixar caure. Quinze mesos després va caure la monarquia que l'havia consentida. La lliçó de la càpsula, ja a la sessió 2: una dictadura no és un parèntesi, i una placa damunt d'una altra és un país que es pensava que ho era.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què tenen en comú, segons la sessió, les caigudes de democràcies europees del 1920 al 1939?

   A. Que totes van ser obra de partits feixistes que havien guanyat unes eleccions B. Que cap no va ser per una invasió: totes van caure des de dins del mateix país C. Que totes es van produir després de la crisi del 1929, que va arruïnar Europa D. Que totes van passar a l'Europa de l'est, als Estats nascuts de la Gran Guerra

2. 2. Com es va acabar la dictadura de Primo de Rivera el gener del 1930?

   A. Per cansament del general, que després de set anys va decidir tornar a la vida privada B. Per unes eleccions municipals que va perdre i que el van obligar a dimitir aquell mes C. Per una revolta d'estudiants i obrers que va ocupar Madrid i el va fer fugir a París D. Per la retirada dels suports: el rei i els capitans generals ja no el van voler avalar

3. 3. Com presenten el nou govern les dues fonts de L'Arxiu, la del 1923 i la del 1924?

   A. Primo, com un breu parèntesi constitucional; Azaña, com un retorn a Ferran VII B. Primo, com una cura de noranta dies; Azaña, com una còpia de la marxa sobre Roma C. Primo, com un govern sense termini; Azaña, com un parèntesi que salvarà la Constitució D. Primo, com un govern de ministres civils; Azaña, com una dictadura que el rei no volia

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El 1939 una altra dictadura va començar a Espanya, i aquesta va durar trenta-sis anys i va sobreviure a la derrota dels seus models. Com? La sessió següent.