Sessió 3. El castell i el feu

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mireu un mapa de Catalunya i compteu els pobles que es diuen Castell-alguna-cosa: Castellar, Castellbell, Castellví, Castellfollit, Castelldefels. N’hi ha desenes, i tots diuen el mateix: aquí hi va haver un castell, i el poble va créixer als seus peus. Cap a l’any 1050 als comtats catalans hi havia centenars de castells, la majoria petits, i cada un manava sobre un tros de terra que en diem el terme del castellterme del castellTerritori que depenia d’un castell: els camps, els boscos i els pobles que el senyor del castell controlava i defensava.. Aquesta sessió explica què passava dins d’aquell tros de terra.

Els primers castells no eren de pedra. Eren una motamotaTuró artificial de terra, fet a mà, amb una torre de fusta a dalt i una tanca al voltant. És el castell típic dels segles X i XI. amb una torre de fusta a dalt, un fossat al voltant i un pati tancat amb una estacada, on hi havia les quadres i les cases dels criats. El document de L’Arxiu descriu una d’aquestes torres: la que el senyor Arnold va fer construir a Ardres, al nord de França, cap al 1120. Era de fusta i tenia tres pisos: a baix, els cellers i els graners; al mig, la sala on vivia la família, la cuina i el dormitori; a dalt, les cambres dels fills i dels guardes. A partir del segle XII, els senyors que s’ho podien pagar van canviar la fusta per la pedra, i d’aquí venen les torres que encara veiem.

Fixeu-vos en el pis de baix de la torre d’Ardres: cellers i graners. Un castell era una fortalesa, però sobretot era un magatzem. El que hi guardaven era el que els pagesos del terme li portaven. Perquè el castell feia tres feines alhora. Era el centre militarmilitarDes del castell el senyor defensava el terme i, si calia, hi tancava la gent del voltant quan arribava un atac., i això era el que justificava tota la resta. Era el centre administratiuadministratiuAl castell es cobraven els impostos i els censos, i s’hi guardaven els comptes de qui devia què., on es portaven els comptes de qui devia què. I era el centre judicialjudicialEl senyor del castell jutjava els delictes del terme i cobrava les multes. No hi havia cap altre jutge a qui recórrer.: el senyor jutjava i cobrava les multes. Qui et protegia era el mateix que et cobrava i el mateix que et jutjava.

La terra del terme es dividia en dues parts. La reserva senyorialreserva senyorialLa part de la terra que el senyor es quedava per a ell: les millors peces, prop del castell. La treballaven els pagesos dels masos, de franc, uns dies l’any. eren les millors peces, prop del castell, i tot el que hi creixia era del senyor. Però el senyor no la llaurava: la llauraven els pagesos, uns dies l’any, sense cobrar. Aquest treball obligatori en diem jovajovaDies de treball que el pagès devia al senyor a la reserva: llaurar, segar, batre. En castellà, corvea. Se sumaven als censos i al delme.. La resta de la terra estava repartida en masosmasosCada mas era una casa amb els seus camps, que el senyor cedia a una família pagesa a canvi de censos i de jova. La família el treballava i hi vivia, però no n’era propietària.: una casa i uns camps per a cada família, que hi vivia i els treballava a canvi d’una part de la collita. I al voltant, el bosc i les pastures, que eren de tots, però amb permís del senyor.

El castell no era només per defensar: era la màquina que recollia el que produïa el terme. Per això la torre d’Ardres tenia els cellers a baix i la sala del senyor a sobre. I el feu no era una finca: era un territori amb gent a dins. Quan un senyor donava un castell a un vassall, li donava els pagesos que hi vivien. Amb els seus censos, la seva jova i els seus plets.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El plànol del senyoriu.

Mira el plànol del senyoriu de la lectura i situa-hi quatre elements: la casa del senyor, l'església, el molí i la pastura comuna. Escriu al costat de cada un on és al plànol i qui el fa servir. Després escriu una frase que expliqui per què la casa del senyor és on és.

Els quatre elements amb la posició i qui el fa servir, i una frase sobre la casa del senyor (25-40 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Per dir on és, fes servir «al mig», «al nord», «a tocar del riu». Els noms del plànol són en anglès: Manor House és la casa del senyor, Mill el molí, Common Pasture la pastura comuna. Per a la frase final: «La casa del senyor té a prop… i crec que és allà perquè…».

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Els tres pisos d'Ardres.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella. FET: dibuixeu la torre d'Ardres en tres pisos i escriviu dins de cada pis què hi havia. PARER: què en pensa Lambert, d'aquesta casa? SENYAL: quines paraules del document ho delaten?

El tall de la torre amb els tres pisos omplerts, i el PARER i el SENYAL en una línia cada un.

💡 Pista: El pis de baix comença per «El primer era arran de terra». Del tercer pis, el document no en diu res: poseu-hi el que diu la Fitxa i marqueu-ho amb un asterisc. Per al PARER, comenceu així: «Lambert pensa que la casa…».

3.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La torre de fusta, de prop.

Mira la fotografia del castell reconstruït de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: de què són fets la torre, la tanca i les teulades? IDENTIFICO: quines coses del document de Lambert hi veus, i quines no? DEDUEIXO: si vinguessin cent homes armats, què aguantaria d'aquest castell i què no?

Els tres passos retolats, amb els materials anomenats i la deducció (30-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compta les fileres de finestres per saber els pisos. Per identificar, usa «al document hi surt… i a la foto…». Per deduir, pensa què crema i què no.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Què no hi era, al castell.

D'aquestes set coses, sis són d'un castell del segle XI i una és d'un altre temps: un graner, una torre de fusta sobre un turó de terra, una sala on el senyor jutjava, un canó, un fossat, una estacada al voltant del pati, el llibre dels censos. Deduïu en parella quina és la intrusa i de quin temps és. Després expliqueu per a què servien tres de les altres.

La intrusa amb el seu temps, i una frase per a cada una de les tres altres.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: No val dir només «no hi surt»: cal dir de quin segle és la intrusa. Per a les altres, penseu en les tres feines del castell de la Fitxa.

3.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

Del castell al graner.

Escriu a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que expliqui com el fet que el castell defensés el terme acaba fent que el gra dels pagesos sigui al celler del senyor. Primera baula: «El castell defensa el terme». Última: «El gra del terme és al celler del castell». Les tres del mig, tretes de la lectura.

La cadena de cinc baules amb un connector a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Pensa en les tres feines del castell i en qui treballa la reserva. Posa a cada fletxa un connector: «per tant», «a canvi», «això permet que».

3.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

La casa nova d'Ardres, en tres titulars.

Cap al 1120 s'acaba la casa de fusta d'Ardres. Escriu a la llibreta tres titulars de màxim dotze paraules sobre el mateix fet: un escrit per Lambert, el capellà que l'admira; un per un pagès del terme que ha portat el gra al celler nou; i un pel fuster que l'ha construïda.

Tres titulars de màxim dotze paraules, cada un amb el nom de qui el firma.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: El mateix fet, tres mirades. Cada titular ha de tenir un verb i ha de deixar clar què hi guanya o hi perd qui el firma.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Fusta o pedra.

Ets el senyor d'un castell de fusta l'any 1150. Tens diners per fer una sola cosa: refer la torre en pedra, o comprar un molí nou i ampliar els graners. Tria i defensa-ho a la llibreta amb dues raons tretes de la lectura, i digues què hi perds amb la tria que no has fet.

La decisió, les dues raons i el que hi perds (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de triar, pregunta't què et fa més falta si hi ha guerra i què si hi ha fam.

3.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta d'una pagesa del terme.

Ets una pagesa d'un mas del terme d'Ardres l'any 1125, i has portat el gra del cens a la casa nova del senyor. Escriu una carta a la teva germana, que viu en un altre terme: explica-li què has vist a dins i què et diu aquella casa sobre com viu el senyor i com viviu vosaltres.

Una carta amb encapçalament i dos detalls del document (entre 40 i 50 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria dos detalls del document que una pagesa miraria amb uns altres ulls que Lambert.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui et jutja i qui et cobra.

En grup, preneu una decisió raonada. Al segle XI, qui et defensava, qui et cobrava i qui et jutjava era la mateixa persona, i vivia al castell. Avui són institucions separades. Penseu en un cas d'avui en què algú fa dues d'aquestes coses alhora, com cobrar i decidir qui té raó. Decidiu si és un problema, i per què.

El cas, la decisió del grup, un motiu a favor i un en contra (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Imagineu que no esteu d'acord amb el que us cobren. A qui us queixeu, i qui ho decideix?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al 1050 als comtats catalans hi havia centenars de castells, i cada un manava sobre un terme. Els primers eren una mota de terra amb una torre de fusta i una estacada; la pedra va arribar al segle XII. Lambert d'Ardres descriu una d'aquestes torres pis per pis, i al pis de baix no hi ha armes: hi ha cellers i graners. El castell feia tres feines alhora: defensava el terme, cobrava els censos i jutjava. La terra es dividia en la reserva del senyor, que treballaven els pagesos amb la jova, i els masos, que cada família treballava a canvi de censos. Al voltant, el bosc i les pastures comunes.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons Lambert, què hi havia al primer pis de la casa d'Ardres, el d'arran de terra?

   A. Les quadres dels cavalls i les cases dels criats B. La gran cambra on dormien el senyor i la seva dona C. Les armes i els guardes que vigilaven la porta D. Els cellers i els graners on es guardava el gra

2. 2. Qui treballava la reserva senyorial, i de qui era la collita?

   A. Els pagesos dels masos, a canvi d'una part de la collita, que es partia amb el senyor B. Els pagesos dels masos, uns dies l'any i sense cobrar, i la collita era del senyor C. Els criats del castell, que vivien al pati tancat, i la collita era del senyor D. Tothom del terme, amb permís del senyor, i la collita era de qui la treballava

3. 3. Com era el castell típic dels segles X i XI, segons la sessió?

   A. Una torre de pedra sobre una mota, amb fossat i merlets B. Una casa de pedra de tres pisos, amb els graners a dalt C. Una mota de terra amb una torre de fusta i una estacada D. Una muralla de fusta que tancava el poble i els camps

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La casa més admirada de Flandes era de fusta i tenia els graners a baix. Quin edifici del teu poble diu més coses de qui hi mana?