Sessió 9. L'art romànic

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 10 de desembre del 1123, el bisbe Ramon de Roda va pujar a la Vall de Boí, a més de mil metres d’altura, per consagrar l’església de Sant Climent de Taüll. Algú ho va deixar escrit, pintat en una columna: l’any, el dia, el nom del bisbe i les relíquies que va posar a l’altar. És el document de L’Arxiu. I al mateix moment, un pintor que no sabem com es deia acabava a l’absis la imatge que avui és al Museu Nacional d’Art de Catalunya: el PantocràtorPantocràtorCrist «que tot ho governa», en grec: assegut, amb la mà dreta beneint i un llibre a l’esquerra, dins d’una ametlla de llum. És la imatge central de l’absis de moltes esglésies romàniques. de Taüll.

L’església és l’edifici típic del romànicromànicL’art dels segles XI i XII a l’Europa cristiana: esglésies de pedra amb arcs de mig punt i voltes de canó, i pintures i escultures que ensenyen la doctrina. Es diu romànic perquè reprèn les formes de Roma., i té una lògica molt simple. Els constructors volien cobrir l’església amb pedra, no amb fusta, perquè la fusta cremava. Però una coberta de pedra és una volta de canóvolta de canóSostre de pedra en forma de mig cilindre, com un túnel. Pesa molt i empeny els murs cap enfora.: pesa moltíssim i empeny els murs cap enfora. Per aguantar-la calen murs gruixutsmurs gruixutsEn moltes esglésies romàniques els murs fan un metre o més. Com més ampla la nau, més gruixut el mur., de vegades reforçats per fora amb contraforts, i amb poques obertures, perquè cada finestra és un forat que afebleix el mur. Les portes i les finestres es tanquen amb l’arc de mig puntarc de mig puntArc en forma de semicercle, heretat dels romans. Reparteix bé el pes, però com més ample, més alt ha de ser el mur que l’aguanta.. El resultat: esglésies fosques, sòlides, més amples que altes. No era un gust: era el que la tècnica permetia.

Dins d’aquella foscor, les parets parlaven. Al segle XII gairebé ningú del poble no sabia llegir, i l’Església ho sabia: per això va pintar la doctrina a les parets. El Pantocràtor de l’absis és una lliçó murallliçó muralLes pintures de les esglésies romàniques no decoren: ensenyen. Són el llibre dels que no saben llegir, com deia el papa Gregori el Gran al segle VI.: Crist enorme, sever, que et mira des de dalt amb el llibre obert, i a sota, més petits, els apòstols. Qui entrava a l’església entenia sense paraules qui manava i a qui s’havia d’obeir. Compareu-ho amb la sessió 7: la por de l’infern també es pintava.

Catalunya és un dels llocs d’Europa amb més romànic conservat, i no és casualitat: als comtats del segle XI hi havia diners nous, els que va portar l’or de les pàriespàriesTributs en or que els regnes musulmans (les taifes) pagaven als comtes catalans al segle XI a canvi de pau. Amb aquest or es van construir moltes esglésies i monestirs., i un home, l’abat Olibaabat OlibaOliba (971-1046), abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic. Va reconstruir esglésies, va impulsar la Pau i Treva i va fer de Ripoll un dels grans monestirs d’Europa., que va omplir el país d’esglésies. A Ripoll, la portada del monestir és una Bíblia en pedra, amb desenes de figures. A Sant Cugat del Vallès i a la catedral de Girona, els claustres tenen capitells on cada columna explica una història, i els monjos hi passejaven llegint-los. I a la Vall de Boí, nou esglésies com la de Taüll formen el conjunt que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat el 2000.

El romànic és fosc perquè la pedra pesa, i és ple de pintures perquè la gent no llegia. Les dues coses venen de la mateixa època: la de la feblesa tècnica i del poder de l’Església. I per això a Catalunya n’hi ha tant: or de les pàries, monestirs i un abat. Quan la tècnica canviï, al segle XIII, els murs s’aprimaran, les finestres creixeran i arribarà la llum: serà el gòtic, i el veurem a la càpsula 5.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De l'abat a la UNESCO.

Dibuixa una línia del temps del 900 al 2000 i situa-hi amb l'any cinc fets: el naixement i la mort de l'abat Oliba, la consagració de Sant Climent de Taüll, l'arribada del Pantocràtor al MNAC i la Vall de Boí Patrimoni de la Humanitat. Sota, escriu quin fet ens deixa saber de quin any és el Pantocràtor.

La línia del temps amb els cinc fets datats i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Fes un quadre per cada 100 anys. Tots els anys són a la Fitxa de dades. Per a la frase, mira el context de L'Arxiu i comença així: «Sabem l'any del Pantocràtor gràcies a…».

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

Llegir una columna.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu, una línia per pas. FET: quines quatre dades dona (any, dia, qui, què)? PARER: qui volia que constés el seu nom, i qui no hi surt? SENYAL: en quina llengua és escrita, i què ens diu això de per a qui era?

Les quatre dades i les dues respostes, una línia cada una.

💡 Pista: La foto de la inscripció és a la lectura. Per al dia, el context explica com es compta «el quart dia abans dels idus». Per al SENYAL, comenceu així: «És en…, i per tant era per a…». Penseu qui vindria després a l'església i sabria llegir.

9.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El Crist que et mira.

Mira el Pantocràtor de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIC: qui hi ha al mig, què fa amb cada mà i què hi ha escrit al llibre? IDENTIFICO: qui són els de la filera de sota, i per què són més petits? DEDUEIXO: què entenia un pagès del 1123, que no sabia llegir, quan veia això a l'absis?

Els tres passos retolats, amb el text del llibre copiat i la deducció (30-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Fixa't en la mida de cada figura i en cap a on miren els ulls de Crist. Per deduir, recorda què vol dir «lliçó mural». Connectors: «al centre…», «a sota…», «això li deia que…».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Feblesa tècnica o lliçó de poder.

Fes a la llibreta una taula de dues columnes: PER LA TÈCNICA (s'explica pel pes de la pedra) i PER ENSENYAR (s'explica perquè la gent no llegia). Classifica-hi vuit elements: els murs gruixuts, el Pantocràtor, les finestres petites, els capitells del claustre de Girona, la volta de canó, la portada de Ripoll, els contraforts i l'arc de mig punt. Sota la taula, escriu si n'hi ha algun que podria anar a les dues.

La taula amb els vuit elements classificats i una frase sobre el cas dubtós.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pregunta't per cada element: «existeix perquè la volta pesa, o perquè algú havia d'aprendre alguna cosa?». Usa «l'he posat a… perquè…».

9.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Sis coses romàniques, i una que no.

D'aquestes set coses, sis són d'una església romànica del segle XII i una és d'una altra època: l'arc de mig punt, una vidriera de colors de deu metres d'alçada, la volta de canó, un Pantocràtor a l'absis, els murs d'un metre de gruix, una finestra petita i estreta, una inscripció pintada en una columna. Deduïu en parella quina és la intrusa i expliqueu per què al segle XII no es podia fer.

La intrusa amb la seva època, i dues frases que expliquin per què no hi cap.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: No val dir només «no hi surt». Mireu el Desmuntant: què va haver d'arribar perquè els murs es poguessin omplir de vidre?

9.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El 10 de desembre del 1123, en tres titulars.

El dia de la consagració de Sant Climent de Taüll. Escriu a la llibreta tres titulars de màxim dotze paraules sobre el mateix dia: un signat pel bisbe Ramon, un pel pintor que acaba d'acabar l'absis, i un per un pagès de Taüll que ha pagat el delme amb què s'ha fet l'església.

Tres titulars de màxim dotze paraules, cada un amb el nom de qui el firma.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Cada titular ha de tenir un verb i ha de deixar clar què hi guanya o què hi ha posat qui el firma.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

Del foc a les pintures.

Escriu a la llibreta una cadena de sis baules unides per fletxes que vagi de «Les cobertes de fusta cremen» fins a «Les parets de l'església s'omplen de pintures». Les quatre baules del mig han de passar per la volta de pedra, els murs, les finestres i la foscor, i cada fletxa ha de portar una explicació d'una línia.

La cadena de sis baules amb una explicació d'una línia a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Si t'encalles, comença per la darrera baula i pregunta't cada vegada: per què?

9.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Manifest per Taüll.

El Pantocràtor de Taüll és al MNAC des del 1923, i a l'església hi ha una còpia. Escriu un manifest de cinc punts sobre què s'hauria de fer amb les pintures romàniques que encara són a les esglésies de muntanya: cada punt, una acció concreta que es pugui complir o negar (qui, què, on). Un sisè punt ha de reconèixer el millor argument de qui pensi el contrari.

El manifest de cinc punts, d'una línia cada un, més el sisè.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa qui hi guanya i qui hi perd si les pintures es queden al poble, i si se'n van al museu.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la lliçó sense paraules.

En grup, preneu una decisió raonada. El Pantocràtor era la lliçó per a qui no sabia llegir: una sola imatge, a dalt, que et deia qui manava. Avui les imatges continuen fent aquesta feina: un logotip, un cartell, una foto que corre per les xarxes. Trieu-ne una que ensenyi alguna cosa sense paraules i decidiu si s'assembla al Pantocràtor: qui l'ha posada, on, i què diu sobre qui mana.

La tria, la decisió del grup, un motiu a favor i un en contra (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Feu-li a la vostra imatge les mateixes preguntes que al Pantocràtor: què és gran, què és a dalt, cap a on mira.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 10 de desembre del 1123 el bisbe Ramon de Roda va consagrar Sant Climent de Taüll, i algú ho va pintar en una columna: és l'únic motiu pel qual sabem de quin any és el Pantocràtor. L'església romànica és fosca perquè la volta de pedra pesa i empeny els murs: calen murs gruixuts, contraforts, arcs de mig punt i finestres petites. I és plena de pintures perquè la gent no llegia: el Pantocràtor de l'absis, enorme i sever, era la lliçó de qui manava. Catalunya té tant romànic per l'or de les pàries i per l'abat Oliba: Ripoll, els claustres de Sant Cugat i Girona i les nou esglésies de la Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què les esglésies romàniques tenen murs gruixuts i finestres petites?

   A. Perquè la volta de pedra empeny els murs, i cada finestra els afebleix B. Perquè els constructors del segle XI encara no sabien fer finestres grans C. Perquè l'Església volia foscor, perquè el Pantocràtor fes més por D. Perquè la coberta de fusta pesava molt i calia aguantar-la amb contraforts

2. 2. Què diu la inscripció pintada a la columna de Sant Climent de Taüll?

   A. Que l'abat Oliba va fer construir l'església amb l'or de les pàries B. Que el pintor va acabar el Pantocràtor de l'absis el desembre del 1123 C. Que els pagesos de la Vall de Boí van pagar l'església amb el delme D. Que el bisbe Ramon va consagrar l'església i va posar relíquies a l'altar

3. 3. Per què diu la lectura que el Pantocràtor era una «lliçó mural»?

   A. Perquè duu un llibre obert que els pagesos del poble llegien en llatí B. Perquè ensenyava sense paraules qui manava a gent que no sabia llegir C. Perquè els monjos hi passejaven al davant llegint-ne les històries D. Perquè explicava als fidels, escena per escena, la vida de sant Climent

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La inscripció de Taüll és en llatí en un poble on ningú no llegia: era «perquè constés». Què escrius tu avui perquè consti, encara que ara ningú no ho llegeixi?