Sessió 8. Monestirs i transmissió cultural

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap a l’any 967, un jove monjo d’Alvèrnia, Gerbert, va arribar a Catalunya per estudiar amb el bisbe de Vic, i va conèixer la biblioteca del monestir de Ripoll. Hi va trobar el que a la seva terra no existia: llibres de matemàtiques i d’astronomia traduïts de l’àrab, arribats des de Còrdova. Va estudiar-hi tres anys i se’n va anar amb els números que avui fem servir. Trenta anys després era el papa Silvestre II. Què era un lloc com Ripoll?

Tot comença amb una regla. Cap al 540, sant Benetsant BenetBenet de Núrsia (cap a 480-547), fundador del monestir de Montecassino, a Itàlia, i autor de la Regla que seguirien gairebé tots els monestirs d’Occident. va escriure a Montecassino un llibret de setanta-tres capítols per organitzar la vida d’un monestirmonestirComunitat d’homes (monjos) o de dones (monges) que viuen tancats, sota una regla i un abat o abadessa, dedicats a la pregària. Amb els seus edificis, terres i pagesos.. El capítol 48 comença amb una frase que ho resumeix tot: l’ociositat és enemiga de l’ànima. Els monjos han de pregar, treballar amb les mans i llegir, i la Regla diu a quines hores, estació per estació. És el que després se’n va dir ora et laboraora et labora«Prega i treballa», en llatí: el resum de la Regla de sant Benet. La frase no és de Benet, però la idea sí..

El treball podia ser al camp o a l’hort, però en molts monestirs era una altra cosa: copiar llibres. Al segle X no hi havia impremta. Un llibre existia només si algú el copiava a mà, lletra per lletra, sobre pergamípergamíPell d’ovella o de vedell adobada i allisada per escriure-hi. Un llibre gran podia necessitar la pell de dos-cents animals., en una sala que es deia l’escriptoriescriptoriLa sala del monestir on es copiaven i decoraven els llibres. En llatí, scriptorium.. Els monjos van copiar la Bíblia, però també Virgili, Ciceró i els tractats de matemàtiques: si avui podem llegir els romans és perquè un monjo del segle IX o X va decidir copiar-los. El que cap monjo no va copiar s’ha perdut.

Amb el temps la Regla es va anar relaxant, i dues vegades algú la va voler tornar a la duresa d’abans. El 910 es va fundar ClunyClunyMonestir de Borgonya fundat el 910, que depenia només del papa i no del bisbe ni del senyor local. Va crear una xarxa de més de mil monestirs per tot Europa. La seva església va ser la més gran de la cristiandat., que va fer de la pregària solemne el centre de tot i va acabar rica i poderosa. I el 1098, contra aquesta riquesa, es va fundar el CisterCisterOrde fundat a Cîteaux (Borgonya) el 1098 per tornar a la pobresa i al treball manual. Monestirs a llocs apartats, esglésies sense decoració. A Catalunya: Poblet i Santes Creus, fundats cap al 1150., que va tornar al treball manual i va construir els monestirs a llocs deserts. Poblet i Santes Creus són fills d’aquesta segona reforma.

Per què els nobles els donaven terres? Perquè els monjos pregaven per la seva ànima. Un senyor que havia passat la vida fent el que Llull prohibia (sessió 6) donava un mas al monestir perquè hi preguessin per ell després de mort: l’assegurança contra l’infern. A L’Arxiu llegiràs la carta amb què el duc Guillem d’Aquitània va donar Cluny als monjos el 910. Amb aquestes donacions els monestirs es van convertir en senyors, amb terres, pagesos de remença i censos, i l’abat era un senyor feudal com el del castell. Però tenien també el que cap castell no tenia: l’única escolaescolaAl segle X gairebé no hi havia escoles fora dels monestirs i de les catedrals. Qui volia aprendre a llegir hi havia d’entrar. Les universitats no neixen fins al segle XII. i l’única biblioteca de la comarca.

El monestir era tres coses alhora: una empresa agrària, una fàbrica de pregàries i l’únic lloc on es guardava el saber. Per això Gerbert va anar a Ripoll i no a París. I el que es va salvar del món antic es va salvar perquè algú, en un escriptori, va decidir copiar-ho. Els monjos van triar. Nosaltres llegim el que van triar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Sis segles de monjos.

Fes a la llibreta una línia del temps del 500 al 1200, amb un quadre per cada 100 anys. Situa-hi amb l'any cinc fets: la Regla de sant Benet i les fundacions de Ripoll, Cluny, el Cister i Poblet. Sota cada un, escriu si és una reforma (una tornada a la duresa) o una fundació nova.

La línia del temps amb els cinc fets datats i una frase curta sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els anys són a la Fitxa de dades. Dos dels cinc fets són reaccions contra el que hi havia abans: comença aquests dos amb «És una reforma perquè…».

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Per què el duc dona Cluny.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella. FET: feu la llista de tot el que Guillem dona als monjos. PARER: per què diu que ho fa? SENYAL: quines paraules del document delaten que també hi pensa treure alguna cosa per a ell?

La llista amb almenys quatre coses, i el PARER i el SENYAL en una línia cada un.

💡 Pista: El context explica qui era Guillem. Per al PARER, comenceu així: «Guillem dona les terres perquè…».

8.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El copista i els seus llibres.

Mira el dibuix del copista de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIC: què fa l'home, què té a la mà i quants llibres hi ha al voltant? IDENTIFICO: quin lloc del monestir és, segons la lectura? DEDUEIXO: per què té tants llibres oberts alhora, si només n'escriu un?

Els tres passos retolats, amb el recompte de llibres i la deducció (30-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compta els llibres abans de dir res. Per deduir, pensa d'on treu el text que està copiant. Connectors: «al mig…», «al voltant…», «això vol dir que…».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 🗣️ En parella

El llibre que no va arribar.

Un llibre romà del segle I. Pistes: parlava de com fer màquines de guerra; el va copiar un monjo el segle IX en un sol monestir; aquell monestir es va cremar el 1050; cap altre monestir no l'havia copiat perquè els abats el trobaven poc útil per a l'ànima; avui només en sabem el títol. Deduïu en parella què li va passar i qui va prendre la decisió que el va perdre.

La resposta i qui va prendre la decisió, justificades amb dues pistes.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Cada pista tanca una porta. La clau és la quarta: qui decidia què es copiava. Useu «per tant» i «si hagués…».

8.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De la por de l'infern a la biblioteca.

Escriu a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que vagi d'«Un senyor té por de l'infern» fins a «El monestir té l'única biblioteca de la comarca». Les tres baules del mig, tretes de la lectura, han de passar per les donacions, la Regla i l'escriptori.

La cadena de cinc baules amb fletxes, cada baula d'una frase.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Uneix amb «per tant» o «això fa que». Les tres coses per on ha de passar la cadena són a tres paràgrafs diferents de la lectura.

8.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El telegrama de Gerbert.

És l'any 970 i Gerbert marxa de Catalunya cap a Roma. Escriu a la llibreta el telegrama de quinze paraules exactes que enviaria al seu abat d'Alvèrnia explicant què ha trobat aquí que a casa no hi havia.

Un telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules al final. Hi ha de sortir d'on venien els llibres que va trobar.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ets l'abat: Cluny o Cister.

Ets l'abat d'un monestir català l'any 1120, amb cinquanta monjos, terres i pagesos. Has de triar: seguir el model de Cluny (pregària solemne, els pagesos treballen la terra, donacions dels nobles, riquesa) o el del Cister (els monjos treballen la terra, pobresa, lluny de tothom). Tria i defensa-ho amb dues raons tretes de la lectura o de L'Arxiu, i digues què hi perds amb el model que no has triat.

La decisió, les dues raons i el que hi perds (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de triar, pensa en tres possibles perdedors: els monjos, els pagesos i els llibres.

8.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres monestirs, un sol lloc al llibre.

Ripoll, Cluny i Cîteaux surten a la sessió. Un llibre de text d'aquí a cinquanta anys només tindrà lloc per a un. Tria quin i defensa-ho amb dos motius. Després explica per què un dels altres dos és menys imprescindible.

La tria, els dos motius i la comparació (entre 40 i 50 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pregunta't quin dels tres ha deixat més coses que avui encara es poden llegir o visitar.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui guarda el saber.

En grup, preneu una decisió raonada. Al segle X, el saber es guardava als monestirs, i els monjos decidien què es copiava i què no. Avui es guarda en servidors d'unes quantes empreses, i els seus algorismes decideixen què veiem primer. Decidiu: som més lliures que un lector del segle X, o només hem canviat de monjo?

La decisió del grup, un motiu a favor i un en contra (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Compareu, en cada cas, qui decideix el que no arriba a ningú.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al 540 sant Benet va escriure una Regla que organitzava cada hora del dia d'un monjo entre la pregària, el treball de les mans i la lectura: l'ociositat és enemiga de l'ànima. Per llegir calien llibres, i els monjos els copiaven a mà als escriptoris; el que van copiar s'ha salvat, i el que no, s'ha perdut. El 910 el duc Guillem va donar Cluny als monjos per salvar la seva ànima i el va deixar fora del poder de qualsevol senyor; Cluny va fer de la pregària solemne el centre de tot i es va fer ric; el 1098 el Cister va tornar al treball i a la pobresa, i d'aquí surten Poblet i Santes Creus. Els nobles donaven terres perquè els monjos preguessin per la seva ànima, i els monestirs van ser alhora senyors feudals, fàbriques de pregàries i les úniques escoles i biblioteques. Per això Gerbert va venir a Catalunya el 967.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la carta del 910, què vol el duc Guillem a canvi de donar Cluny als monjos?

   A. Que el triïn abat del monestir i li guardin una part de les collites B. Que el monestir quedi sota el poder de la seva família per sempre C. Que hi preguin per salvar la seva ànima i la de la seva família D. Que copiïn per a ell els llibres de la biblioteca de Ripoll

2. 2. Quina diferència hi havia entre Cluny i el Cister?

   A. Cluny es va fer ric amb la pregària solemne; el Cister va tornar al treball i a la pobresa B. Cluny va tornar al treball i a la pobresa; el Cister es va fer ric amb la pregària solemne C. Cluny seguia la Regla de sant Benet; el Cister la va deixar per escriure'n una de nova D. Cluny depenia només del papa; el Cister, del bisbe i del senyor de cada lloc

3. 3. Què va trobar Gerbert a la biblioteca de Ripoll que a la seva terra no existia?

   A. Les obres de Virgili i de Ciceró, copiades pels monjos a l'escriptori B. Llibres de matemàtiques i d'astronomia traduïts de l'àrab C. La Regla de sant Benet, amb els setanta-tres capítols sencers D. Llibres de medicina grecs arribats de Constantinoble

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els monjos van triar què copiar i nosaltres llegim el que van triar. Qui tria avui què llegeixes tu?