Sessió 5. L'economia rural medieval

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 1033 va ploure tres anys seguits. Ho explica Rodolf GlaberRodolf GlaberMonjo de Borgonya (cap a 985-1047) que va viure a Cluny i va escriure cinc llibres d’històries del seu temps, amb tot el que passava al voltant de l’any 1000., al document de L’Arxiu: la terra estava tan xopa que no es podia sembrar, els camps es van omplir d’herbes, i d’una mesura de llavor en sortia una setzena part. La gent va menjar animals morts, arrels i herba del riu, i al final, diu Glaber, va passar el que gairebé mai no s’havia sentit: hi va haver qui va menjar carn humana. Glaber ho explica com un càstig de Déu. Nosaltres hi veiem una altra cosa: una economia que vivia tan a prop del límit que tres anys de pluja la feien caure.

Per entendre-ho cal mirar com es treballava la terra. L’eina principal era l’arada romanaarada romanaArada lleugera de fusta, amb una punta de ferro, que només rasca la terra sense girar-la. Va bé a la terra seca del Mediterrani; a la terra pesada i humida del nord, no., que no girava la terra: només l’obria. La tiraven un parell de bous, i el pagès havia de passar-hi dues vegades, en creu, perquè quedés remoguda. Després es sembrava a mà, a la volada, i es passava la gradagradaBastidor de fusta amb pues que s’arrossega pel camp sembrat perquè la terra colgui el gra. A la miniatura, hi ha una pedra a sobre perquè pesi. perquè els ocells no s’ho mengessin tot. Les eines eren de fusta, i el ferro es reservava per a la punta de l’arada i la fulla de la falç. No hi havia gaire bestiar, i per tant tampoc gaire femfemEls excrements dels animals, que s’escampen pels camps per tornar-los la força. Sense fem, la terra s’esgota. per adobar els camps.

Com que la terra s’esgotava, la deixaven descansar. El sistema es deia guaret de dos fullsguaret de dos fullsDividir la terra en dues meitats: una se sembra i l’altra es deixa reposar (en guaret) durant un any. L’any següent es canvien. Cada any, la meitat de la terra no produeix res.: cada any, la meitat dels camps no es sembrava. I el que se sembrava rendia poc. Els historiadors calculen que al segle XI, en un any normal, de cada gra sembrat en sortien tres o quatre. D’aquests, un s’havia de guardar per sembrar l’any següent, i una part se n’anava en el cens i el delme. El que quedava era el que menjava la família.

Això és viure al límit de la subsistèncialímit de la subsistènciaProduir només el que cal per sobreviure, sense reserves. Qualsevol mala collita es converteix en gana.. No hi havia magatzems plens ni diners per comprar gra a fora: si la collita fallava, no hi havia res. I la collita fallava sovint, perquè tot depenia del temps: massa pluja, com el 1033; una gelada tardana; un estiu massa sec. Els cronistes d’aquells segles apunten una famfamPeríode en què no hi ha prou menjar per a la població. A l’edat mitjana, les cròniques n’apunten una cada deu o quinze anys. cada deu o quinze anys, i entremig, cada primavera, els mesos de ganamesos de ganaLes setmanes entre el final del gra vell i la collita del nou, cap al maig i el juny. Cada any, fins i tot els bons, eren els mesos més durs., quan el gra de l’any anterior s’acabava i el nou encara no era madur.

L’economia feudal no era pobra per culpa dels pagesos: era pobra per la tècnica, i la tècnica no canviava perquè el que sobrava se l’enduia el senyor. Un pagès que dona la meitat del que cull no pot estalviar per comprar un bou més. Per això, per a ells, la fam era un càstig de Déu: ningú no hi podia fer res. Quan la tècnica canviï, al segle XII, amb una arada nova i un tercer full, canviarà tot: això és la càpsula 5.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quant dona una hectàrea de blat.

Amb les xifres de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de quatre barres: segle XI (agafa 0,6), Espanya 1961, Espanya 2023 i França 2023. Cada quadre de la llibreta val mitja tona. Sota el gràfic, escriu quantes vegades és més alta la barra de França 2023 que la del segle XI.

El gràfic de quatre barres amb escala i títol, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Marca primer l'escala a l'eix vertical, de 0 a 8, abans de dibuixar cap barra. Per a la frase, divideix la xifra de França entre la del segle XI i comença així: «La barra de França és…».

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El que Glaber explica i el que Glaber descriu.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i copieu la frase de la setzena part. Després contesteu, una línia per pas. FET: quines dues coses van passar als camps, segons Glaber? PARER: per què creu Glaber que va passar la fam? SENYAL: quina frase del document ensenya que creia que s'acabava el món?

La frase copiada i les tres respostes, una línia cada una.

💡 Pista: Comenceu així: «Als camps…», «Glaber creu que…», «Ho delata la frase…». El PARER no és al document: és a la primera frase del context. El SENYAL és al principi del document.

5.3 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

De l'arada a la gana.

Escriu a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que vagi de «L'arada romana no gira la terra» fins a «Cada deu o quinze anys hi ha fam». Les tres baules del mig, tretes de la lectura: han de parlar del rendiment, del guaret o de les reserves. Abans, mira què fan els ocells a la miniatura.

La cadena de cinc baules amb fletxes, cada baula d'una frase.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Pensa en aquest ordre: què passa amb la terra, què passa amb la collita, què passa amb el que sobra. Uneix amb «per tant» o «això fa que».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'any que no surt als comptes.

Un mas del segle XI. Pistes: la família sembra 10 mesures de gra; l'any és normal; de cada mesura en surten 3; n'han de guardar 10 per sembrar l'any que ve; el senyor es queda una quarta part de la collita com a cens; l'Església es queda la desena part. Calculeu en parella quantes mesures queden per menjar, i deduïu si la família arribarà a la primavera sense passar gana.

Els comptes pas a pas i la resposta, amb una frase que la justifiqui.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Feu els comptes pas a pas i escriviu-los: collita total, menys la llavor, menys el cens, menys el delme. Per decidir, penseu en els mesos de gana de la lectura.

5.5 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura 🗣️ En parella

Octubre, vist de prop.

Mireu la miniatura de la lectura i comenteu-la en tres passos: descriviu, identifiqueu, deduïu. DESCRIVIM: què fa cada un dels dos pagesos, què hi ha sobre la grada i què fan els ocells. IDENTIFIQUEM: quines eines i feines de la lectura hi surten, i què hi ha al fons que no és del camp. DEDUÏM: per què els ocells són un problema tan gran si de cada gra només en surten tres?

Els tres passos retolats, amb els dos pagesos, la grada, els ocells i el fons (50-80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compteu els ocells abans de començar. Connectors: «en primer pla…», «al fons…», «això vol dir que…».

5.6 ✍️ Explicar · telegrama 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El telegrama del monjo.

És l'any 1033 i Glaber ha de fer arribar a l'abat d'un altre monestir la notícia de la fam en un telegrama de quinze paraules exactes. Escriu-lo a la llibreta amb la causa que ell hi veu i almenys un dels fets que descriu.

Un telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules al final. Hi ha d'haver «Déu» i una xifra o un fet concret del document.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Per què la fam era normal.

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1. Idea central: «Al segle XI, la fam no era una catàstrofe rara: formava part del sistema». Tres proves: una de la tècnica, una del repartiment de la collita i una del document de Glaber. Conclusió: una frase que expliqui què hauria hagut de canviar perquè la fam deixés de ser normal.

L'esquema amb els cinc elements retolats: la idea, les tres proves i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Tria proves que siguin xifres o fets, no adjectius.

5.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Què ha d'entrar al llibre de text.

D'aquesta sessió, tria els dos fets o xifres que hauria de conservar un llibre de text d'aquí a cinquanta anys per explicar la vida dels pagesos del segle XI, i defensa cada tria amb un motiu. Després digues quin fet o xifra deixaries fora, i per què no és imprescindible.

Les dues tries amb els motius i el descart justificat (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pregunta't què entendria sense ajuda algú que no ha fet aquesta sessió.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui paga la mala collita.

En grup, preneu una decisió raonada. El 1033, una mala collita volia dir gana per a tothom, fins i tot per als senyors. Avui, quan falla la collita en un lloc, el gra ve d'un altre, però el preu puja i hi ha qui no el pot pagar. Decidiu: la gana ha desaparegut, o només ha canviat de lloc?

La decisió del grup, un motiu a favor i un en contra (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Separeu dues preguntes: hi ha prou menjar?, i tothom el pot comprar?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'agricultura del segle XI rendia poc: l'arada romana no girava la terra, el ferro era car, hi havia poc bestiar i poc fem, i cada any la meitat dels camps es deixava en guaret. De cada gra sembrat en sortien tres o quatre, i un s'havia de guardar per a l'any següent; una part se n'anava en el cens i el delme. Sense reserves, tot depenia del temps, i les cròniques apunten una fam cada deu o quinze anys. Glaber va viure la del 1033: tres anys de pluja, una setzena part de collita, gent menjant arrels. Ell hi veia un càstig de Déu; nosaltres, una economia al límit.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons els historiadors, què passava amb el gra en un any normal del segle XI?

   A. De cada gra sembrat en sortien vint, però el senyor se n'enduia la meitat B. De cada gra sembrat en sortia una setzena part, i la resta es perdia C. De cada gra sembrat en sortien tres o quatre, i un es guardava per sembrar D. De cada gra sembrat en sortien deu o dotze, i un es guardava per sembrar

2. 2. Què era el guaret de dos fulls?

   A. Llaurar cada camp dues vegades, en creu, perquè la terra quedés remoguda B. Sembrar cada camp dues vegades l'any, a la tardor i a la primavera C. Partir la terra en tres parts i deixar-ne reposar una cada any D. Deixar reposar cada any la meitat de la terra, sense sembrar-la

3. 3. Quina causa de la fam del 1033 descriu Glaber, encara que ell l'expliqui com un càstig de Déu?

   A. Tres anys de pluja: la llavor no arrelava i l'herba cobria els camps B. Tres anys de sequera: la terra era tan dura que l'arada no l'obria C. Una gelada tardana, que va matar el gra quan ja era a punt de segar D. Una guerra entre senyors, que van cremar els camps i matar el bestiar

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Glaber diu que els grans i els mitjans passaven gana igual que els pobres. Avui, en una crisi, passa el mateix?