Sessió 6. La cavalleria

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap al 1275, a Mallorca, Ramon Llull va escriure un llibre per explicar què havia de ser un cavaller. El document de L’Arxiu és un tros d’aquest llibre, i té una cosa curiosa: per dir què és un bon cavaller, Llull fa la llista del que fa un cavaller dolent. Robar els pobres, forçar les vídues, cremar els arbres, matar el bestiar, assaltar els camins. Si calia escriure-ho, era perquè passava. Aquesta sessió va d’aquesta distància entre el que els cavallers deien ser i el que feien.

Els cavallers eren l’aristocràcia guerreraaristocràcia guerreraLa noblesa que vivia de la guerra: els bellatores de la sessió 2. Tenir cavall i armes era el que els distingia de tothom més.: els que tenien cavall i armes, i vivien d’això. Un cavall de guerra costava tant com una casa, i l’equip complet, més encara: només podia ser cavaller qui tenia un feu que ho pagués. I per això, des del segle XII, ser cavaller es va anar tancant: es naixia fill de cavaller, o no s’hi arribava.

Per entrar-hi calia una cerimònia, l’adobamentadobamentCerimònia amb què un jove es convertia en cavaller: la nit anterior vetllava les armes a l’església; l’endemà rebia l’espasa i un cop al coll o a la galta, i pujava a cavall davant de tothom.. El jove passava la nit vetllant les armes a l’església; l’endemà li lligaven l’espasa i rebia el cop, i a partir d’aquell dia era cavaller. Llull explica que cada peça de l’equip vol dir una cosa: l’espasa és la creu, la llança és la veritat, l’elm és la vergonya de fer el mal.

Aquest era el codi de l'honorcodi de l'honorConjunt de regles que un cavaller havia de seguir: fidelitat al senyor, valentia, protecció dels febles (l’Església, les vídues, els orfes), paraula donada. No era una llei: era una reputació.: defensar l’Església, els febles, la paraula donada. Es cantava a les cançons de gesta, com la de Rotllà, i es practicava als tornejostornejosCombats entre cavallers, per entrenar-se i per lluir-se. Al principi eren batalles de veritat entre dos bàndols, amb morts; l’Església els va prohibir el 1130 i no va servir de res., que al segle XII eren batalles de debò en camp obert, amb presoners que pagaven rescat i amb morts. I es refinava a les corts del sud de França, on els trobadorstrobadorsPoetes i músics de la cort, del segle XII al XIII, que escrivien en occità. Van inventar l’amor cortès, en què el cavaller serveix una dama com un vassall serveix el senyor. van inventar l’amor cortèsamor cortèsManera de parlar de l’amor en què el cavaller es posa al servei d’una dama, gairebé sempre casada i de rang superior, i li és fidel com un vassall. Una idea literària, no una descripció de com vivien les dones.: el cavaller que serveix una dama com serveix el seu senyor.

I la realitat? Els documents de L’Arxiu la deixen veure. El 1083, gairebé dos segles abans que Llull, els bisbes reunits a Colònia van haver de fixar els dies de l’any en què estava prohibit matar, cremar cases, robar i ferir. Ho van haver d’escriure perquè la resta de dies passava, i els guerrers que la Treva de Déu volia aturar eren els mateixos que escoltaven els trobadors. A Catalunya, les assemblees de Pau i TrevaPau i TrevaReunions de bisbes i nobles, des del 1027 a Toluges, que fixaven qui no es podia atacar mai (esglésies, pagesos, mercaders) i quins dies no es podia guerrejar. Se’n parlarà a la sessió 7 i a la càpsula 4. van començar abans que enlloc, el 1027, per protegir de la cavalleria els que no en formaven part.

El codi de l’honor no descriu com eren els cavallers: descriu com se’ls demanava que fossin. I si se’ls demanava tantes vegades era perquè no ho eren. Però el codi també va tenir efectes. Un cavaller que trencava la paraula perdia la reputació, i sense reputació no tenia aliats. Llull no escrivia per a un món que ja funcionava així: escrivia perquè funcionés.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Dos documents, dues llistes.

Els dos documents de L'Arxiu tenen una llista de coses que un cavaller no ha de fer. Compareu-les en una taula de tres columnes: LLULL (1275), COLÒNIA (1083) i TOTS DOS. Sota la taula, expliqueu en una frase per què la llista gairebé no ha canviat en dos segles.

La taula de tres columnes amb almenys dues accions a la columna TOTS DOS, i una frase (25-40 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Busqueu les paraules robar, cremar, matar, ferir, forçar. Comenceu la frase final així: «Que la llista sigui la mateixa vol dir que…».

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

L'ofici del cavaller, segons Llull.

Llegiu el document de Llull en parella i copieu les dues frases que comencen per «L'ofici del cavaller és». Després contesteu, una línia per pas. FET: segons Llull, per a qui ha de treballar el cavaller? PARER: què pensa Llull dels cavallers del seu temps? SENYAL: quina part del document ho delata?

Les dues frases copiades i les tres respostes, una línia cada una.

💡 Pista: Comenceu així: «El cavaller ha de treballar per…», «Llull pensa que molts cavallers…», «Ho delata…». Penseu per què algú escriu el que no s'ha de fer.

6.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El rei i l'espasa alçada.

Mira la miniatura de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: qui està dret, qui està agenollat i què té a la mà cada un. IDENTIFICO: quina cerimònia és, segons la lectura? DEDUEIXO: per què és el rei qui ho fa i no un cavaller qualsevol, i què hi guanya el rei?

Els tres passos retolats, amb la cerimònia identificada i la deducció (30-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compta els agenollats i mira'ls els vestits: van tots iguals. Connectors: «al mig…», «a l'esquerra…», «això vol dir que…».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Sis coses de cavaller, i una que no.

D'aquestes set coses, sis són del món de la cavalleria del segle XII i una no: vetllar les armes tota una nit, un torneig amb presoners que paguen rescat, una cançó en occità a una dama, un cavall que costa tant com una casa, pagar la remença per marxar del mas, la Treva de Déu, l'espasa que significa la creu. Identifica la intrusa, digues de quin grup és i justifica per què tres de les altres sí que hi pertanyen.

La intrusa amb el seu grup, i una frase per a cada una de les tres altres.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: No val dir només «no hi surt»: cal dir de qui és la cosa intrusa. Per a les altres, usa «surt a… perquè…».

6.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ideal o realitat.

Fes a la llibreta una taula de dues columnes: IDEAL (el que es deia que era un cavaller) i REALITAT (el que els documents diuen que feien). Classifica-hi sis elements: la llista de Llull, la Treva de Déu, l'amor cortès, els tornejos amb morts, l'adobament i els rescats dels presoners. Sota la taula, escriu el criteri que has fet servir per al cas més difícil.

La taula amb els sis elements i una frase sobre el criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pregunta't si cada element descriu com havien de ser o com eren. N'hi ha un que pot anar a les dues columnes: decideix i justifica amb «l'he posat a… perquè…».

6.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El torneig, en tres titulars.

L'any 1130 un torneig acaba amb un cavaller mort i dos presoners que hauran de pagar rescat. Escriu a la llibreta tres titulars de màxim dotze paraules sobre el mateix torneig: un signat pel trobador que hi cantava, un pel bisbe que acaba de prohibir els tornejos, i un per un pagès del terme que ha vist com els cavalls li trepitjaven el camp.

Tres titulars de màxim dotze paraules, cada un amb el nom de qui el firma.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Cada titular ha de tenir un verb i ha de deixar clar què hi veu qui el firma: glòria, pecat o collita perduda.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmenteix-ho amb Llull a la mà.

Algú afirma: «Els cavallers eren els protectors dels pagesos: per això els pagesos treballaven per a ells». Desmunta-ho amb una dada de la sessió 4 o d'aquesta i una frase d'un dels dos documents de L'Arxiu. Acaba dient què hi ha de cert en l'afirmació.

El desmentit amb la dada, la frase citada i la part de veritat (entre 40 i 50 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Separa el que els cavallers deien que feien del que els documents diuen que feien.

6.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ets el bisbe: què prohibeixes.

Ets un bisbe català l'any 1027 i has convocat nobles i cavallers a Toluges. No tens exèrcit: només pots amenaçar amb el pecat, i si demanes massa no et faran cas. Tria entre dues opcions: prohibir tota violència contra pagesos, esglésies i mercaders, sempre; o prohibir tota violència, contra tothom, però només els dies sagrats. Defensa la tria amb dues raons i digues què hi perds amb l'altra.

La decisió, les dues raons i el que hi perds (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pregunta't quina de les dues opcions complirien de debò els cavallers, i quina protegeix més gent.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: el codi i els fets.

Decisió raonada en grup. Els cavallers tenien un codi d'honor que deia com havien de ser, i els documents mostren que sovint no ho eren. Avui moltes feines, clubs i xarxes socials tenen un codi de conducta escrit. Trieu-ne un que conegueu i decidiu: serveix per canviar el que la gent fa, o per fer veure que ho fa bé?

La tria, la decisió del grup, un motiu a favor i un en contra (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Penseu en un cas en què algú ha trencat aquest codi. Què li ha passat?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els cavallers eren l'aristocràcia guerrera: els que tenien cavall i armes, i des del segle XII, només els que naixien fills de cavaller. Hi entraven amb l'adobament, seguien un codi de l'honor que es cantava a les cançons de gesta i es practicava als tornejos, i escoltaven els trobadors que van inventar l'amor cortès. Però els documents mostren l'altra cara: el 1083 la Treva de Déu ha de prohibir matar, cremar i robar uns dies l'any, i el 1275 Llull encara ha de fer la llista del que un cavaller no hauria de fer als pobres i a les vídues. El codi no diu com eren: diu com se'ls demanava que fossin.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons Ramon Llull, per a què ha de tenir el cavaller castell i cavall?

   A. Per servir el seu senyor a la guerra i als tornejos B. Per guardar els camins i defensar els pagesos C. Per protegir les esglésies els dies sagrats de l'any D. Per perseguir els enemics de la fe fora del regne

2. 2. Què prohibia la Treva de Déu de Colònia (1083)?

   A. Matar, cremar, robar i ferir, però només els dies sagrats de l'any B. Matar, cremar, robar i ferir tots els dies de l'any, sense excepció C. Fer tornejos, perquè hi havia morts i presoners que pagaven rescat D. Portar espasa o llança a dins de les viles i de les esglésies

3. 3. Segons la lectura, què descriu el codi de l'honor dels cavallers?

   A. Com eren de debò els cavallers, segons els documents de l'època B. Com castigava la llei els cavallers que trencaven la paraula donada C. Com veien els pagesos els cavallers que els havien de defensar D. Com se'ls demanava que fossin, que no és el mateix que com eren

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Llull diu que l'ofici del cavaller és defensar els pagesos. Els pagesos de la sessió 4 ho haurien firmat?