Sessió 4. La servitud pagesa

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 1289 les Corts, reunides a Montsó, van aprovar una llei que llegireu a L’Arxiu. Diu que si un pagès marxa del seu mas, perd tot el que hi té, i que per ser lliure ha de comprar la seva pròpia persona al senyor. No ho va decidir un senyor sol: ho van aprovar el rei i els estaments junts, per a tot Catalunya. Aquesta és la situació que els historiadors anomenen servitudservitudCondició del pagès que no és lliure de marxar de la terra que treballa ni de canviar de senyor. No és un esclau (té família, casa i camps), però tampoc no és lliure., i a Catalunya tenia un nom propi: la remençaremençaA Catalunya, el preu que un pagès havia de pagar al senyor per poder marxar del mas. Els pagesos sotmesos a aquest preu són els pagesos de remença..

Un pagès de remença no era un esclau. Tenia casa, camps i família, i ningú no el podia vendre sol. Però tampoc no era lliure. Anava amb el mas: quan el senyor venia el mas, venia el pagès amb ell. El segon document de L’Arxiu és exactament això: el 1281 el comte d’Empúries ven a l’abat de Roses uns masos «amb els homes joves» que hi viuen, i amb tot el que aquests homes li deuen. La llista de deures del document és la llista de la sessió.

Primer, els pagaments fixos. El censcensPagament anual que el pagès devia al senyor pel mas: una part de la collita (gra, vi, oli), animals (gallines, un porc) o, més tard, diners. era el que devia al senyor pel mas: una part de la collita, i sovint també animals, per Nadal o per Sant Joan. El delmedelmeLa desena part de tota la collita, que es pagava a l’Església. Sovint el cobrava el senyor, que se’l quedava. era la desena part de tot el que collia, i era per a l’Església. I a més, la jova que ja coneixeu: els dies de treball a la reserva del senyor, sense cobrar.

Segon, els monopolis senyorialsmonopolis senyorialsInstal·lacions que només el senyor podia tenir i que tothom del terme estava obligat a fer servir pagant: el molí, el forn, la ferreria, el pont o la barca.. El senyor tenia l’únic molí del terme, i tothom hi havia de moldre el gra, pagant. Tenia l’únic forn, i tothom hi havia de coure el pa, pagant. Si hi havia un pont o una barca, era seu, i es pagava per passar. Un pagès no podia fer-se un molí de mà a casa: si l’hi trobaven, li prenien.

Tercer, el que passava en els moments importants de la vida. A Catalunya els senyors cobraven sis drets que els mateixos pagesos en deien mals usosmals usosSis drets que el senyor cobrava en moments concrets: quan el pagès volia marxar (remença), quan moria sense testament (intèstia), sense fills (eixorquia), quan la dona era infidel (cugúcia), quan se li cremava la casa (àrsia) o quan casava una filla (ferma d’espoli).: si moria sense testament, si moria sense fills, si se li cremava el mas, si casava una filla. Cada moment costava una part dels béns de la família. I el 1202 les Corts de Cervera havien afegit el pitjor de tots: el dret del senyor a maltractarmaltractarLa constitució de les Corts de Cervera (1202) diu que si un senyor maltracta els seus pagesos o els pren els béns, no n’ha de respondre davant del rei. Els historiadors en diuen ius maletractandi. els seus pagesos sense que el rei hi pogués intervenir.

El pagès no era del senyor, però el mas sí, i el pagès anava amb el mas. Per això la llei del 1289 diu que qui marxa ho perd tot: el mas és l’ham. I les lleis que ho fixaven les van aprovar les Corts, no un senyor sol. Els que hi seien eren els nobles, els bisbes i abats, i els representants de les ciutats. Els pagesos, els que pagaven, no hi tenien cadira. Com aquesta situació va acabar en guerra, dos segles més tard, ho veurem a la càpsula 7.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Com es va anar tancant la porta.

Traça a la llibreta una línia del temps del 1100 al 1500, amb un quadre per cada 50 anys. Situa-hi amb l'any quatre fets: les Corts de Cervera, la venda de Toinan, les Corts de Montsó i la Sentència de Guadalupe. Sota cada un, escriu si tanca o obre la porta al pagès, i per què.

La línia del temps amb els quatre fets datats i una frase curta sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els anys són a la Fitxa de dades. Comença cada frase així: «Tanca la porta perquè…» o «Obre la porta perquè…».

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Una llei, un mateix ham.

Llegiu en parella el primer document de L'Arxiu, la llei de Montsó, i copieu la frase que diu què perd el pagès que marxa. Després contesteu, una línia per pas. FET: què ha de fer el pagès per ser lliure? PARER: a qui afavoreix aquesta llei? SENYAL: quina dada del context ho delata?

La frase copiada i les tres respostes, una línia cada una.

💡 Pista: La frase comença per «Aleshores». Comenceu així: «Per ser lliure, el pagès ha de…», «La llei afavoreix…», «Ho delata que…». Mireu al context qui la va aprovar.

4.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert o fals.

Copia aquestes tres afirmacions. Escriu si són vertaderes o falses i justifica-ho amb una prova de la miniatura o dels documents. A) A la miniatura de la lectura, els quatre homes seguen el blat. B) Un pagès podia deixar de ser de remença pagant. C) La llei del 1289 la va fer un senyor per als seus pagesos.

Les tres afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase de prova.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Per a la A, compta qui treballa i qui no. Per a la B i la C, comença amb «al document del 1289…» i mira també el seu context.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tot el que devien els de Toinan.

Fes a la llibreta una taula de tres columnes: PAGAR (diners o collita), TREBALLAR (dies o feines) i OBEIR (moments de la vida en què el senyor decideix). Classifica-hi sis deures: quatre del document de Toinan i dos de la Fitxa. Sota la taula, escriu el criteri que has fet servir per al cas que no sabies on posar.

La taula amb sis deures classificats i una frase sobre el criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Les redempcions són un pagament, però només en un moment concret de la vida: decideix tu on van. Usa «ho poso a… perquè…».

4.5 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura 🗣️ En parella

El que va dret i els tres ajupits.

Mireu la miniatura de la lectura i comenteu-la en tres passos: descriviu, identifiqueu, deduïu. DESCRIVIM: quantes persones hi ha, què fa cada una i què porta a les mans. IDENTIFIQUEM: qui és el que va dret i què hi fa allà, segons el que sabeu de la sessió 3 i d'aquesta. DEDUÏM: per a qui és el blat que estan segant, i com ho podeu saber pel que diu la lectura sobre la jova i el cens.

Els tres passos retolats, amb la deducció justificada (50-80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compteu les eines: una és diferent de les altres. Connectors: «a l'esquerra…», «mentre que…», «segons la lectura…».

4.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La llei del 1289, penjada a la porta de l'església.

Reescriu la llei de les Corts de Montsó com un avís que el batlle penjaria a la porta de l'església perquè tothom del terme l'entengués. Ha de dir el mateix, amb un exemple d'una família del terme i sense fer servir les paraules «redimir», «domini» ni «mas».

L'avís reescrit en quatre o cinc frases, sense les tres paraules prohibides i amb l'exemple.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pensa què vol dir «redimir la seva persona» en paraules d'avui. Connectors: «si…, aleshores…», «és a dir».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta d'un pagès de Toinan.

Ets un pagès de Toinan i és l'any 1282. El teu senyor ja no és el comte, sinó l'abat de Roses, i has sentit dir que a les ciutats qui hi viu un any i un dia queda lliure. Escriu una carta al teu germà, que va marxar fa anys: explica-li què deus ara, què perdries si marxessis segons la llei, i què has decidit fer.

Una carta amb encapçalament, tres deures anomenats pel seu nom i la decisió (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, fes els comptes: què et queda si marxes, i què si et quedes.

4.8 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmenteix-ho amb les lleis a la mà.

Algú afirma: «Els mals usos eren abusos d'alguns senyors cruels; la llei protegia els pagesos». Desmunta-ho amb una dada de la lectura i una frase d'un dels dos documents. Acaba dient què hi ha de cert en l'afirmació.

El desmentit amb la dada, la frase citada i la part de veritat (entre 40 i 50 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Mira qui fa les lleis de la sessió, i qui les compleix.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: lligats a un lloc.

Preneu en grup una decisió raonada. El 1289, un pagès que marxava del mas ho perdia tot. Avui ningú no et pot prohibir marxar, però hi ha coses que lliguen la gent a un lloc: una hipoteca, un permís de residència lligat a una feina, un deute. Trieu-ne una i decidiu si s'assembla a la remença, i en què.

La tria, la decisió del grup, un motiu a favor i un en contra (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Pregunteu-vos què perd qui marxa, i si es pot comprar la llibertat.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El pagès de remença no era un esclau ni un home lliure: anava amb el mas, i quan el comte d'Empúries va vendre els masos de Toinan el 1281, els homes hi anaven dins, amb tot el que devien. Devien el cens al senyor i el delme a l'Església, els dies de jova a la reserva, el pagament per moldre al molí i coure al forn del senyor, i els sis mals usos en els moments importants de la vida. Les Corts de Cervera (1202) van deixar que el senyor els maltractés sense respondre davant del rei, i les de Montsó (1289) van fixar que qui marxava del mas ho perdia tot i havia de comprar la seva persona. Ho van aprovar els que en treien profit.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la llei de les Corts de Montsó (1289), què li passava a un pagès que marxava del mas?

   A. Perdia el que tenia del mas i havia de comprar la seva persona al senyor B. Perdia el que tenia del mas, però quedava lliure al cap d'un any i un dia C. Conservava el mas, però el senyor el podia maltractar sense respondre al rei D. Conservava el mas si abans pagava al senyor la intèstia i l'eixorquia

2. 2. Què eren els monopolis senyorials?

   A. Els dies de treball que el pagès feia a la reserva del senyor, sense cobrar B. Els sis drets que el senyor cobrava en els moments importants de la vida C. El molí, el forn o el pont del senyor, que tothom havia de fer servir pagant D. El molí i el forn que cada mas podia tenir a casa, amb permís del senyor

3. 3. Segons la sessió, per què el pagès de remença no era un esclau?

   A. Perquè podia marxar del mas quan volia, si deixava la collita al senyor B. Perquè no es podia vendre sol: es venia el mas, i ell hi anava lligat C. Perquè el rei el protegia: des del 1202 el senyor no el podia maltractar D. Perquè era cristià, i l'Església prohibia tenir esclaus cristians

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La llei del 1289 la van fer els que cobraven. Coneixes alguna regla d'avui que l'hagin escrita només els que hi guanyen?