Sessió 1. L'origen del feudalisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 985 un exèrcit del califat de Còrdova, manat per Almansor, va saquejar Barcelona. El comte Borrell II va demanar ajuda al seu rei, el rei dels francs, com havien fet els seus avantpassats des dels temps de Carlemany. La resposta va ser el silenci: el rei no tenia ni tropes ni diners. El 988, Borrell va deixar de posar el nom del rei als documents. Els comtats catalans es quedaven sols, i el mateix passava a mig Europa: l’imperi que Carlemany havia construït s’havia partit en tres al Tractat de VerdunTractat de VerdunAcord del 843 pel qual els tres nets de Carlemany es van repartir l’imperi. De la part occidental en sortirà França; de l’oriental, Alemanya., i els reis que en van sortir eren cada vegada més febles.

Un rei feble no pot pagar un exèrcit, i un rei sense exèrcit no pot protegir ningú. I la protecció feia falta com mai, perquè Europa patia les segones invasionssegones invasionsOnada d’atacs dels segles IX i X: els víkings des del nord, els sarraïns des del sud i els magiars (hongaresos) des de l’est. Es diuen «segones» per distingir-les de les invasions germàniques del segle V.: els víkings van remuntar el Sena i van assetjar París el 845, els sarraïns tenien una base a la costa de Provença i els magiars arribaven a cavall fins a Borgonya. Cap dels tres no esperava que el rei arribés.

La solució va ser local. Qui tenia un castell i uns quants homes armats era l’única autoritat real a vint quilòmetres a la rodona. Els historiadors en diuen la privatització del poderprivatització del poderProcés pel qual les funcions que abans eren del rei (fer justícia, cobrar impostos, encunyar moneda, fer la guerra) van passar a mans de senyors particulars.. Als comtats catalans, els castells que l’any 1000 eren del comte cinquanta anys més tard eren del castlàcastlàGuerrer que guardava un castell en nom del comte. Al segle XI molts castlans es van quedar el castell com si fos seu. que hi vivia.

Per lligar aquests homes armats entre ells va néixer un contracte molt concret: el pacte de vassallatgevassallatgeVincle personal entre dos homes lliures: el vassall promet fidelitat i servei militar; el senyor li dona protecció i un feu.. El document de L’Arxiu ho explica pas a pas, perquè un cronista de Bruges hi era el 1127 i ho va escriure el mateix dia. Primer l’homenatge: el vassall posa les mans juntes entre les del senyor i diu que vol ser el seu home. Segon, la fidelitat: jura que no li farà mai cap mal. Tercer, el jurament sobre relíquies de sants, perquè trencar-lo sigui també un pecat. I al final, la investidurainvestiduraGest amb què el senyor entrega el feu: li posa a la mà un objecte (un bastó, un grapat de terra, una bandera) que representa la terra.: el senyor li dona un bastonet, que representa la terra que a partir d’ara és seva.

Aquesta terra és el feufeuTerra (o de vegades una renda) que el senyor dona al vassall perquè pugui viure i mantenir el cavall i les armes. No se la queda en propietat: la té mentre compleixi el pacte.. Amb el feu, el vassall es pot pagar un cavall de guerra, que costava tant com una casa. Els deures tenien nom en llatí: auxilium i consiliumauxilium i consiliumEls dos deures del vassall: ajuda militar (auxilium) i consell, és a dir, presentar-se quan el senyor reuneix els seus homes per jutjar o decidir (consilium).. I el senyor també quedava obligat: si no protegia el vassall o li prenia el feu sense motiu, el pacte es trencava.

El feudalisme no el va decidir ningú: va créixer allà on el rei no arribava. Per això no era igual a tot arreu: els gestos s’assemblaven, però els drets de cada senyor depenien del que havia aconseguit prendre. El pacte lligava homes lliures i armats. Els pagesos que treballaven la terra del feu no hi entraven: a ells no els demanava ningú si volien ser «l’home» del senyor. Aquesta és la pregunta de la càpsula, i les properes sessions hi tornen.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del 843 al 1127: tres segles sense rei.

Dibuixa una línia del temps del 800 al 1150 i situa-hi amb l'any cinc fets: el tractat de Verdun, el setge de París, el saqueig de Barcelona, l'any que Borrell II deixa de citar el rei als documents i l'homenatge de Bruges. Sota, escriu quin fet ensenya millor que el rei no protegia ningú, i per què.

La línia del temps amb els cinc fets datats i una frase de justificació.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Fes un quadre per cada 50 anys. Els anys són a la Fitxa de dades; el de Borrell II, al primer paràgraf de la lectura. Comença la frase així: «El fet que ho ensenya millor és… perquè el rei…».

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

Tres passos i una vareta.

Llegiu en parella el document de Galbert a L'Arxiu i expliqueu amb una frase cada pas. FET: quins tres passos fa el vassall per quedar lligat al comte? PARER: qui ho escriu és el notari del comte; què li convé que quedi escrit? SENYAL: quina expressió de la promesa ho delata?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25 a 50 paraules).

💡 Pista: Els tres passos van numerats al text: primer, segon, tercer, i la miniatura de la lectura us ensenya el primer. El gest de la vareta no és un pas: és el que el comte dona a canvi. Per al parer, llegiu al context què necessitava el comte nou. El senyal és a la frase que comença per «prometo». Podeu començar: «Primer…, després… i al final…», «Al notari li convé que…», «L'expressió que ho delata és…».

1.3 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què va néixer el feudalisme, baula a baula.

Escriu a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que expliqui com es passa d'un rei feble a un pacte de vassallatge. La primera baula és «El rei no pot pagar un exèrcit» i l'última és «Neix el pacte de vassallatge». Les tres del mig les has de treure de la lectura.

La cadena de cinc baules amb fletxes, cada baula d'una frase.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Uneix-les amb «per tant» o «això va fer que». Les tres idees del mig són al paràgraf de les invasions i al de la solució local.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Copia aquestes tres afirmacions a la llibreta. Per a cada una, decideix si és vertadera, falsa o vertadera només en part, i justifica-ho amb una frase de la lectura o del document. A) El vassall es quedava el feu en propietat per sempre. B) Els pagesos que treballaven el feu també feien homenatge al senyor. C) El jurament sobre relíquies servia perquè trencar el pacte fos també un pecat.

Les tres afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase de justificació.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «al document, el comte…». Si una afirmació diu més del que passava, és «en part».

1.5 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

L'homenatge de Tautavel, mirat de prop.

Mireu la miniatura de la lectura (Tautavel, 1293) i feu-ne el comentari en tres passos. DESCRIVIM: qui hi ha, què fa cada un amb les mans i què hi ha entre els dos personatges principals. IDENTIFIQUEM: quin dels tres passos del document de Galbert s'hi està fent, i com ho sabeu. DEDUÏM: per què hi ha un escrivà, si el document de Bruges diu que el pacte es feia amb gestos i paraules davant de tothom.

Els tres passos retolats, amb els personatges anomenats i la deducció final (60-80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compteu les persones abans de dir qui són. Els connectors que us calen: «a l'esquerra…», «al mig…», «això coincideix amb…», «en canvi, el 1127…».

1.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

El telegrama de Borrell II.

És l'any 988. Borrell II ha decidit deixar de posar el nom del rei franc als documents. Escriu a la llibreta el telegrama de quinze paraules exactes que enviaria als altres comtes catalans per explicar-los per què ho fa.

Un telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules al final. Hi ha de sortir què va passar el 985 i què va fer el rei.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta d'un vassall que dubta.

Ets un guerrer de Flandes l'abril de 1127. El comte Carles ha estat assassinat i el nou comte, Guillem, et demana que li facis homenatge com el que descriu Galbert. Escriu una carta a un amic on li expliquis què hi guanyes si ho fas, què hi perds i què et passaria si no ho fessis. Decideix al final què faràs.

Una carta amb encapçalament, la decisió i el motiu (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què tens tu que el comte vol, i què té ell que tu necessites.

1.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un any que ho canvia tot, o no.

A la Fitxa de dades hi ha tres anys: 843, 985 i 1127. Tria el que et sembli més important per entendre per què va néixer el feudalisme i defensa-ho amb dos motius. Després explica per què un dels altres dos és menys important.

L'any triat, els dos motius i la comparació (entre 40 i 50 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Per a cada any, pregunta't què no hauria passat sense aquell fet.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui et protegeix.

En grup, preneu una decisió raonada. Al segle X, la protecció la donava un senyor a canvi d'obediència. Avui la dona l'Estat a tothom per igual, a canvi d'impostos i de lleis. Penseu en una situació d'avui en què algú busca la protecció d'una persona concreta en comptes de la de l'Estat. Decidiu si s'assembla al pacte feudal, i per què.

La situació, la decisió del grup, un motiu a favor i un en contra (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Mireu què dona i què rep cadascú, com fa el document de Galbert amb el vassall i el comte.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 985 Almansor va saquejar Barcelona i el rei dels francs no va enviar ningú: no tenia ni tropes ni diners. Això mateix passava a mig Europa des del tractat de Verdun del 843, mentre els víkings, els sarraïns i els magiars atacaven per tres bandes. La protecció va passar a qui tenia un castell i homes armats, i per lligar aquests homes va néixer el pacte de vassallatge. Galbert de Bruges el va veure fer el 7 d'abril de 1127: les mans juntes i la paraula «vull», el jurament de fidelitat, el jurament sobre relíquies i la vareta de la investidura. Amb el feu el vassall es pagava el cavall; a canvi devia auxilium i consilium. Els pagesos que treballaven aquella terra no hi entraven.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va passar quan Borrell II va demanar ajuda al rei dels francs després del saqueig del 985?

   A. El rei va enviar tropes, però van arribar quan Almansor ja havia marxat B. El rei va enviar diners per refer la ciutat, però no hi va enviar cap soldat C. El rei no va contestar, i el 988 el comte va deixar de citar-lo als documents D. El rei no va contestar, i el 988 el comte va fer homenatge al califa de Còrdova

2. 2. Segons Galbert de Bruges, què fa el vassall en el primer pas de l'homenatge del 1127?

   A. Posa les mans juntes entre les del comte i diu que vol ser el seu home B. Posa les mans sobre les relíquies dels sants i jura que serà fidel al comte C. Rep del comte una vareta, que representa la terra que tindrà com a feu D. S'agenolla davant del comte i li entrega l'espasa i el cavall de guerra

3. 3. Segons la sessió, per què el feudalisme no era igual a totes les regions d'Europa?

   A. Perquè cada rei el va organitzar amb lleis diferents per al seu regne B. Perquè el tractat de Verdun va fixar normes diferents a cada part de l'imperi C. Perquè els víkings, els sarraïns i els magiars van imposar costums diferents D. Perquè va créixer on el rei no arribava, i cada senyor va prendre el que va poder

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Al segle X, qui no tenia senyor no tenia protecció. Coneixes algú, avui, que digui que «sense un padrí no ets ningú»? En què s'assembla i en què no?