Sessió 1. Refugis del nord peninsular

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 711 un exèrcit de berbers i àrabs va travessar l’estret de Gibraltar, va vèncer el rei got Roderic i en pocs anys es va quedar gairebé tota la península. Al nord hi havia unes muntanyes on els nous senyors no van manar mai del tot: la cornisa cantàbricacornisa cantàbricaLes muntanyes i valls que van del País Basc a Galícia, entre el mar Cantàbric i la Meseta. Humides i difícils de travessar. i els Pirineus. Hi vivien pastors, pagesos i alguns nobles gots fugits. Els governadors musulmans hi van enviar recaptadors de tribut i, quan els van fer fora, soldats.

Una cova i una crònica

A Astúries, cap al 722, un cabdill, Pelai, es va tancar amb els seus homes en una cova del mont Auseva, a Covadonga. Va vèncer la tropa que el buscava. Va ser una escaramussaescaramussaCombat petit entre grups reduïts, no una batalla entre exèrcits.: els cronistes musulmans ni la van apuntar. Però uns cent seixanta anys més tard, a la cort d’Oviedo, es va escriure la Crònica d'Alfons IIICrònica d'Alfons IIIRelat dels reis d’Astúries escrit en llatí cap al 880 per encàrrec del rei Alfons III. És la primera història que explica Covadonga, i ho fa com un miracle. que llegireu a L’Arxiu. Pelai hi respon al bisbe Oppa que d’aquell «petit turó» sortirà la salvació d’Hispània. Les pedres llançades contra la cova es giren contra els atacants: en moren 124.000, i una muntanya cau sobre els 63.000 que fugen. El rei que ho va fer escriure volia que tothom sabés que la seva família governava per voluntat de Déu i era l’hereva dels gots.

Els successors de Pelai van fer d’Oviedo una capital i, cap al 830, van anunciar que a Galícia s’havia trobat la tomba de l’apòstol Jaume. Entre el regne i les terres musulmanes quedava el desert del Duerodesert del DueroTerres poc poblades a banda i banda del Duero als segles VIII i IX, on no manava ningú amb força.. Cada estiu els exèrcits de Còrdova hi feien ràtziesràtziesExpedicions ràpides de saqueig: cremar collites, endur-se bestiar i captius, i tornar abans de l’hivern.; els reis del nord hi enviaven colons a poc a poc.

De la muntanya a la plana: Lleó i Castella

El 910 els reis van baixar la capital a Lleó, a la plana: des d’aleshores és el regne de Lleó. A la seva frontera oriental, un país de torres de guaita s’omplia de gent lliure amb cavall i armes: Castella, «la terra dels castells». Al segle X els seus comtes, com Fernán González, obeïen cada vegada menys el rei de Lleó, i el 1035 Castella va tenir rei propi.

Als Pirineus: Pamplona i Aragó

A l’altra punta del nord passava una cosa semblant, amb un enemic més: els francs. El 778 l’exèrcit de Carlemany, que tornava de Saragossa, va ser atacat pels bascos a Roncesvalls. Aquells bascos no volien ni Còrdova ni els francs, i cap al 824 van fer rei a Pamplona un cabdill propi, Ènnec Arista: és l’origen del regne de Navarra. A les valls del riu Aragó, al voltant de Jaca, hi havia un comtatcomtatTerritori governat per un comte en nom d’un rei. Als Pirineus, els comtes van acabar manant sols. que va dependre dels francs i després de Pamplona. El 1035 va morir Sanç III el Gran de Navarra, el més poderós dels reis del nord, i les terres es van repartir entre els fills. Un va tenir Castella i un altre, Aragó, que des d’aleshores va ser regne.

Cinc regnes i cap pla

Cap a l’any 1000 al nord hi havia Lleó, Castella, Navarra i Aragó, i més a l’est els comtats catalans de la sessió que ve. Cap no tenia un pla de segles per «recuperar» res: es feien la guerra entre ells i pactaven amb Còrdova quan els convenia. El mite l’hi va posar la crònica. La resta la van fer la muntanya i l’ambició de cinc famílies.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La cova, mirada de prop.

Mira la fotografia de la Santa Cova de Covadonga de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: què hi veus. IDENTIFICO: què és de l'època de Pelai i què és modern, segons el peu de foto. DEDUEIXO: per què el bisbe Oppa de L'Arxiu en diu «un forat»?

Els tres passos retolats, de dues frases cada un.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Mira el peu de foto abans de dir què és antic. Per deduir, pensa quants homes hi caben dins. Pots començar: «El bisbe en diu un forat perquè…».

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El bisbe i el cabdill: qui diu què.

Llegiu en parella el document de L'Arxiu i identifiqueu-hi, en tres passos, el fet i el parer. FET: què aconsella el bisbe Oppa a Pelai? PARER: què pensa Pelai de fer les paus? Copieu la frase on ho diu. SENYAL: quina paraula de Pelai mostra que està segur de guanyar?

Tres respostes d'una frase, amb la frase de Pelai copiada.

💡 Pista: El consell del bisbe comença per «Escolta» i la resposta de Pelai, per «No faré». Per al senyal, mireu l'última frase de Pelai. Podeu començar: «El bisbe li aconsella que…».

1.3 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El mapa del 800: verd, marró i blanc.

Mira el mapa del regne d'Astúries cap al 800 de la lectura. Copia el nom de tres ciutats de la zona verda i de tres de la zona marró. Després explica en una frase per què el regne és llarg d'est a oest i estret de nord a sud.

Sis noms de ciutat repartits en dos colors i una frase.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: El peu de la imatge diu què vol dir cada color. Per a la frase, mira on és el mar i on comença la plana. Comença així: «El regne és estret perquè…».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Per a cada afirmació, escriu si és vertadera, falsa o vertadera en part, i justifica-ho amb una frase de la lectura o de L'Arxiu. A) A Covadonga van morir 124.000 soldats musulmans. B) La crònica la va escriure algú que va veure la batalla. C) Els bascos van atacar l'exèrcit de Carlemany a Roncesvalls. D) Castella va ser regne des del segle VIII. E) Els regnes del nord van néixer a les muntanyes.

Les cinc afirmacions, amb el veredicte i una frase de justificació per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «al document, la crònica diu…». Si una afirmació té una part certa i una d'exagerada, és «en part», i has de dir quina part.

1.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De la cova al regne, baula a baula.

Escriu a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que expliqui com es passa de la conquesta del 711 a un regne amb capital a Lleó. La primera baula és «El 711 els musulmans conquereixen la plana» i l'última és «El 910 la capital baixa a Lleó». Cada fletxa ha de portar una paraula que expliqui el pas: «per això», «llavors» o «així que».

La cadena de cinc baules amb fletxes i el connector a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Entre la primera i l'última hi ha d'haver aquestes idees, en l'ordre que et sembli: qui no vol pagar tribut puja a la muntanya; els reis d'Oviedo envien colons al desert del Duero; la plana té millors terres que la muntanya.

1.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El telegrama de Roncesvalls.

És l'any 778. Ets un basc de Pamplona i acabes de veure com els teus ataquen l'exèrcit de Carlemany al pas de Roncesvalls. Escriu a la llibreta el telegrama de quinze paraules exactes que enviaries a un amic de Còrdova per explicar-li què ha passat i què voleu els bascos.

Un telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules al final. Hi ha de sortir contra qui heu lluitat i què no voleu (ni els uns ni els altres).

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta del monjo que ha de copiar la crònica.

Ets un monjo d'Oviedo l'any 880. El rei Alfons III t'encarrega copiar la crònica de L'Arxiu, i tu saps que a Astúries no hi ha hagut mai 124.000 soldats junts. Escriu una carta a un altre monjo: per què creus que el rei ho vol així i què decideixes fer (copiar-ho, canviar-ho o afegir-hi una nota). Fes servir només el que sabries l'any 880.

Una carta de 40-60 paraules amb encapçalament, la decisió i el motiu.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què hi guanya el rei i què et pot passar si el contradius.

1.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Un any per al llibre de text.

A la Fitxa de dades hi ha set dates. Si el llibre de text d'aquí a cinquanta anys només en pogués tenir una per explicar com van néixer els regnes del nord, quina triaries? Defensa-la amb dos motius i explica per què una de les dates que descartes és menys important.

La data triada i tres frases: dos motius i una comparació.

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pensa quina data explica més coses de les altres sis.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui escriu la història.

En grup, preneu una decisió raonada. L'any 880 un rei va fer escriure una crònica que convertia una escaramussa en miracle. Penseu en una situació d'avui en què algú amb poder explica el passat a la seva manera (una festa, un monument, un vídeo viral) i decidiu qui hauria de vigilar que el que s'explica sigui cert. Doneu dos motius i l'objecció més forta de qui pensi el contrari.

La situació triada, la decisió del grup amb dos motius i l'objecció més forta (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu què passaria si ho vigilés el mateix que té el poder.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després del 711 gairebé tota la península va quedar en mans musulmanes, però a les muntanyes del nord els nous senyors no van manar mai del tot. A Astúries, cap al 722, Pelai va vèncer una tropa a la cova de Covadonga; cent seixanta anys més tard la Crònica d'Alfons III ho va convertir en un miracle amb 124.000 morts per demostrar que els reis d'Oviedo eren els hereus dels gots. Del regne d'Astúries van sortir Lleó (910) i Castella (1035); als Pirineus, els bascos van fer rei a Pamplona Ènnec Arista (824) i el 1035 Aragó va ser regne. Cinc regnes nascuts a la muntanya, sense cap pla comú.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Qui va escriure el primer text que explica Covadonga, i quan?

   A. Un company de Pelai que era a la cova, el mateix any 722 B. Un cronista musulmà de Còrdova, uns vint anys després C. La cort del rei Alfons III, uns cent seixanta anys després D. Un historiador del segle XIX, que volia un naixement heroic

2. 2. Segons la lectura, per què els regnes del nord van néixer a les muntanyes?

   A. Perquè allà els nous senyors musulmans no van manar mai del tot B. Perquè la terra de muntanya era millor que la de la plana C. Perquè els reis gots hi tenien la capital i l'exèrcit abans del 711 D. Perquè els cinc regnes seguien un pla comú per recuperar la península

3. 3. Què va passar el 1035, quan va morir Sanç III el Gran de Navarra?

   A. La capital del regne va baixar d'Oviedo a Lleó, a la plana B. Els bascos van fer rei a Pamplona un cabdill propi, Ènnec Arista C. Navarra i Lleó van quedar unides sota un sol rei del nord D. Les terres es van repartir i Castella i Aragó van ser regnes

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La crònica del 880 explicava el que el rei volia que es cregués. Coneixes alguna història d'avui (d'una ciutat, d'un club, d'un país) que s'expliqui més com es voldria que hagués passat que com va passar?