Sessió 8. Jaume I i la conquesta de València

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Després de Mallorca, el rei va mirar cap al sud. València era la ciutat més gran i més rica que quedava a prop: horta, séquies, un port i unes muralles de terra amb prop de quaranta torres. La va voler el rei per tenir un regne més, els nobles aragonesos per la terra, i els mercaders per la ruta cap al sud. El 1233 va caure Borriana; el 1237, al PuigPuigTuró a quinze quilòmetres al nord de València. La batalla del Puig (agost del 1237) va obrir el camí de la ciutat., l’exèrcit del rei va vèncer el de ZayyanZayyanDarrer rei musulmà de València. Va negociar la rendició amb Jaume I i va marxar a Dénia, i després a Tunis., el rei musulmà de València. L’abril del 1238 va començar el setge de la ciutat.

La senyera a la torre

El setge va durar mig any. Els sarraïns sortien cada dia a lluitar davant les muralles i els trabuquets tiraven pedres nit i dia; l’agost, una fletxa va ferir el rei al front. Al setembre, amb la ciutat afamada, Zayyan va negociar: entregaria València si el rei deixava sortir tothom, amb el que poguessin carregar, i els assegurava el camí fins a Cullera i Dénia. El rei va acceptar, i ho va fer sense consultar els nobles: al Llibre dels fets explica que, quan els ho va dir, «van perdre el color com si els haguessin ferit al cor», perquè esperaven saquejar la ciutat. El 28 de setembre del 1238 la senyerasenyeraLa bandera del rei, amb les quatre barres. Segons la tradició, la que es va hissar a la torre és el Penó de la Conquesta que es conserva a l’Ajuntament de València. va pujar a la torre, i el rei, en veure-la, va baixar del cavall, va mirar cap a orient i va plorar. Els dies següents, unes 50.000 persones van sortir de la ciutat cap al sud. Tot això ho llegireu a L’Arxiu, i també com ho explica un altre cronista, Desclot, que no diu ben bé el mateix.

Un regne nou amb lleis noves

Jaume I no va afegir València a Aragó ni a Catalunya, tot i que els nobles aragonesos ho demanaven. En va fer un regne a part, el Regne de València, i el 1240 li va donar unes lleis pròpies, els Furs de ValènciaFurs de ValènciaCodi de lleis del Regne de València, promulgat per Jaume I (primer com a «Costum», el 1240, i com a Furs el 1261). Escrit en llatí i traduït al català. Va durar fins al 1707., diferents dels Furs d’Aragó i dels Usatges. La terra es va repartir amb el Llibre del RepartimentLlibre del RepartimentRegistre de les cases i terres donades als participants de la conquesta de València (1237-1252). S’hi apunten més de tres mil donacions.: a la costa i a la ciutat hi van anar sobretot catalans, i a l’interior, aragonesos. D’aquí ve que al País Valencià es parli valencià a la costa i castellà en comarques de l’interior. I els musulmans no van desaparèixer: a les comarques de l’interior i del sud, milers de mudèjarsmudèjarsMusulmans que vivien sota govern cristià, amb la seva religió i les seves lleis, a canvi d’impostos. Al Regne de València eren la majoria de la població rural fins al segle XVI. van continuar treballant la terra per als nous senyors, i van ser majoria al camp durant segles.

Quatre peces i un sol rei

El 1238 la Corona d’Aragó tenia quatre peces: Aragó, Catalunya, Mallorca i València, cada una amb les seves lleis, les seves Corts i la seva moneda, i un sol rei per a totes. Aquesta és la diversitat de la Corona: quatre regnes diferents sota una mateixa corona, com vau veure a la sessió 6.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del Puig als Furs.

Fes una línia del temps del 1230 al 1265, amb una marca cada 5 anys. Situa-hi amb l'any aquests sis fets: conquesta de Borriana; batalla del Puig; inici del setge; la senyera a la torre; el Costum de València; els Furs a les Corts. Pinta d'un color els fets de guerra i d'un altre els de lleis.

La línia del temps amb els sis fets datats i pintats de dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els anys són a la Fitxa de dades. Tres fets són d'espasa i tres de pergamí.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El rei plora i el rei compta.

Llegiu en parella el document del rei de L'Arxiu i identifiqueu-hi, en tres passos, el fet i el parer. FET: què va fer el rei quan va veure la senyera a la torre? PARER: què vol el rei que pensem d'ell quan explica la sortida dels sarraïns? SENYAL: quina frase us ho fa pensar?

Tres respostes d'una frase, amb la frase copiada.

💡 Pista: La frase de la senyera comença per «Quan vam veure». Per al parer, mireu l'última frase. Podeu començar: «El rei vol que pensem que…».

8.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Una bandera de vuit-cents anys.

Mira la fotografia del Penó de la Conquesta de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: com és la tela i en quin estat està. IDENTIFICO: què diu la tradició que és i què en diuen els historiadors, segons el peu. DEDUEIXO: per què una ciutat guarda una bandera així en una vitrina?

Els tres passos retolats, de dues frases cada un.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: El peu de foto dona les dues versions. Per deduir, pensa què vol dir «símbol». Pots començar: «La ciutat la guarda perquè…».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Per a cada afirmació, escriu si és vertadera, falsa o en part, i justifica-ho en una frase amb la lectura o L'Arxiu. A) València es va rendir després d'un assalt sagnant. B) Els nobles van celebrar que la ciutat es rendís sense saqueig. C) Els musulmans que van sortir de València no van perdre res pel camí. D) Jaume I va donar a València les lleis d'Aragó. E) Després del 1238 encara hi havia musulmans al Regne de València.

Les cinc afirmacions, amb el veredicte i una frase de justificació per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «al document de…». Per a la C, compara els dos documents de L'Arxiu i mira fins on arriba cada un.

8.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El rei i Desclot: què va passar als que sortien?

Llegiu en parella els dos documents de L'Arxiu i feu una taula de dues columnes (el rei / Desclot) i tres files. FET: fins on protegien els sarraïns que sortien? PARER: què vol que recordem cada autor? SENYAL: quina frase del document ho delata? Sota la taula, expliqueu en una frase si les dues versions poden ser certes alhora.

La taula de dues columnes i tres files, i una frase.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Mireu fins on arriba la protecció en cada text i on passen les coses dolentes segons Desclot. Per a la frase: «Poden ser certes alhora perquè…» o «No poden ser certes alhora perquè…».

8.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La sortida, explicada per un sarraí.

Reescriu el document del rei de L'Arxiu des del punt de vista d'un artesà musulmà de València que surt de la ciutat el tercer dia amb la família. Mateixos fets, mateix ordre, altra veu: la senyera a la torre, els cristians que volien robar-los, el camí cap a Cullera. En primera persona, i sense afegir cap fet que no sigui als dos documents.

El text de 60 paraules com a màxim, en primera persona.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: El que per al rei és «la gran mercè que Déu ens havia feta», per a l'artesà és una altra cosa.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta d'un noble aragonès al rei.

És l'octubre del 1238. Ets un noble aragonès que ha lluitat mig any al setge de València, i acabes de saber que la ciutat s'ha rendit sense saqueig i que el rei en farà un regne a part, amb lleis noves. Escriu-li una carta per explicar-li, amb respecte, per què et sents enganyat i què creus que hi guanya ell. Fes servir només el que un noble podia saber el 1238.

Una carta de 40-60 paraules amb encapçalament, la queixa i el que hi guanya el rei.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Pensa què hauria guanyat un noble amb el saqueig i amb les lleis d'Aragó.

8.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Un fet per al llibre de text.

A la Fitxa de dades hi ha vuit entrades. Si el llibre de text d'aquí a cinquanta anys només en pogués tenir una per explicar què va ser la conquesta de València, quina triaries? Defensa-la amb dos motius i explica per què una de les entrades que descartes és menys important.

L'entrada triada i tres frases: dos motius i una comparació.

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pensa quina entrada explica més coses de les altres set.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: dues versions d'una sortida.

En grup, preneu una decisió raonada. El 1238 el rei va explicar que els sarraïns van sortir segurs, i Desclot, que més enllà els van robar i matar. Avui, quan molta gent ha de marxar d'un lloc (per una guerra o una inundació), també hi ha versions: la de qui mana, la de qui marxa, la de qui mira. Penseu en un cas i decidiu com s'hauria d'explicar al llibre d'història perquè hi cabessin totes. Doneu dos motius i l'objecció més forta de qui pensi el contrari.

El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i l'objecció més forta (80-100 paraules).

💡 Pista: Penseu quina de les tres versions és la que més fàcilment es perd, i per què.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després de Borriana (1233) i el Puig (1237), Jaume I va assetjar València mig any. El setembre del 1238 Zayyan va entregar la ciutat a canvi de sortida segura, sense saqueig, i els nobles «van perdre el color». El 28 de setembre la senyera va pujar a la torre i el rei va plorar; uns 50.000 musulmans van sortir cap al sud, protegits fins a Cullera segons el rei i robats i morts més enllà, segons Desclot. El rei va fer de València un regne a part, amb el Costum (1240) i els Furs (1261), repartit entre catalans a la costa i aragonesos a l'interior, i amb milers de mudèjars que es van quedar al camp. La Corona d'Aragó tenia quatre peces i un sol rei.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com va acabar el setge de València, el setembre del 1238?

   A. Amb un assalt final a les muralles, després de mig any de setge B. Amb un pacte: Zayyan entregava la ciutat i tothom en podia sortir C. Amb un pacte: els musulmans es quedaven a la ciutat pagant tribut D. Amb un saqueig dels nobles, que el rei no va poder aturar

2. 2. En què es diferencien les versions del rei i de Desclot sobre la sortida dels sarraïns?

   A. En si van perdre res pel camí: el rei diu que no; Desclot, que els van robar B. En el dia que van sortir: el rei diu el tercer dia; Desclot, al cap d'un mes C. En qui els va atacar: el rei diu que els almogàvers; Desclot, que els nobles D. En quants van sortir: el rei diu que cinquanta mil; Desclot, que només mil

3. 3. Què va fer Jaume I amb València després de la rendició?

   A. La va afegir a Aragó, com demanaven els nobles aragonesos B. La va afegir a Catalunya i hi va fer valer els Usatges de Barcelona C. En va fer un regne a part, amb unes lleis pròpies, els Furs D. La va deixar a Zayyan com a regne vassall, a canvi d'un tribut

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El rei explica fins on va protegir els que marxaven; Desclot, què els va passar després. Quan expliques una cosa que has fet bé, fins on arriba el teu relat i on comença el que no expliques?