ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 4 · COM ES VA FER CATALUNYA? · #GiH2

Sessió 9. El Camí de Sant Jaume

La ruta de pelegrinatge cap a Santiago. Trenca l'aïllament del nord peninsular, atrau població europea, idees, comerç. Difon el romànic. La fusió cultural de l'Europa medieval.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Un pal indicador del Camí de Sant Jaume amb la petxina groga sobre fons blau, en un camí de terra entre camps, a la Ribera d'Urgellet
Un senyal del Camí de Sant Jaume al Pla de Sant Tirs, a l'Alt Urgell. El camí català entrava a la ruta principal per Lleida i Saragossa. Fotografia d'Ermengol Patalín, Wikimedia Commons · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si cada any passessin per davant de casa teva milers de persones d'altres països, què hi canviaria al teu poble al cap de vint anys?
  • Per què creus que un rei pagaria ponts i hospitals per a gent que no és del seu regne i que només hi passa?
  • Coneixes algú que hagi fet el Camí de Sant Jaume? Hi anava per religió, per esport, per pensar, per estar amb amics?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Seguir al mapa els quatre camins de França i el Camí Francès fins a Santiago, amb les ciutats principals.
  2. Llegir la Guia del pelegrí i distingir el que descriu (hospitals, peatges) del que opina (la gent d'un país).
  3. Explicar què va arribar al nord de la península pel Camí (gent, comerç, monjos, romànic) i comparar el Camí medieval amb el d'avui amb xifres oficials.

🧠 De la sessió anterior:Puig · Zayyan · senyera · Furs de València. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Catorze minuts de DW sobre el Camí d'avui: qui hi camina, per què i què s'hi troba. Mentre el mires, apunta a la llibreta dues coses que ja passaven al segle XII segons la lectura, i dues que són noves.

Todo lo que hay que saber sobre el Camino de Santiago · DW Español · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

A la sessió 1 vau veure que cap al 830 els reis d’Astúries van anunciar que a Galícia s’havia trobat la tomba de l’apòstol Jaume. En un segle, aquella tomba va ser el tercer lloc de pelegrinatgepelegrinatgeViatge a un lloc sant per demanar un favor, agrair-lo o fer penitència. A l’edat mitjana, els tres grans eren Jerusalem, Roma i Santiago. de la cristiandat, després de Jerusalem i Roma. I al segle XI, quan els regnes del nord ja no tenien por de Còrdova, milers de persones van començar a travessar els Pirineus cada any per anar-hi a peu.

Un camí que és quatre

La Guia del pelegríGuia del pelegríCinquè llibre del Còdex Calixtí, escrit en llatí cap al 1140, probablement per un clergue de Poitou. És la primera guia de viatge d’Europa: etapes, rius, hospitals, pobles i consells. que llegireu a L’Arxiu ho explica al primer capítol: hi ha quatre camins que travessen França, des de Tours, Vézelay, Le Puy i Arle, i a Ostabat, al peu dels Pirineus, es fan un de sol, que entra a la península per Roncesvalls. Un altre, el que ve d’Arle, entra per SomportSomportPas dels Pirineus entre Aragó i Bearn. L’hospital de Santa Cristina, al cim, era un dels tres més importants del món segons la Guia. i s’ajunta amb l’altre a Puente la Reina. Des d’allà, un sol camí: Estella, Logronyo, Burgos, Lleó, Astorga i Santiago. És el Camí FrancèsCamí FrancèsNom del camí principal, de Roncesvalls i Somport a Santiago, uns 800 quilòmetres. Es diu «francès» perquè la majoria dels qui hi caminaven venien de França..

Mapa d'Europa occidental amb els camins de Sant Jaume: quatre rutes en blau travessen França des de París, Vézelay, Le Puy i Arle, i en vermell el Camí Francès de Roncesvalls i Jaca fins a Santiago passant per Pamplona, Logronyo, Burgos i Lleó
Els camins de Sant Jaume a Europa. En blau, els quatre camins de França que descriu la Guia; en vermell, el Camí Francès. Els noms són en alemany: el mapa es va fer a Baviera. Manfred Zentgraf, Wikimedia Commons · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons

El que arriba pel camí

Per aquest camí no hi passaven només pelegrins. Hi passaven mercaders, que trobaven a cada ciutat un mercat i, sobretot, gent d’altres països que volia comprar. Hi passaven monjos de ClunyClunyAbadia de Borgonya, la més poderosa d’Europa al segle XI. Els seus monjos van fundar monestirs al llarg del Camí i van portar-hi la manera de fer les coses de França., que fundaven monestirs i portaven llibres, i picapedrers i mestres d’obres, que construïen ponts i esglésies. I també famílies senceres que es quedaven: els reis de Navarra, Castella i Lleó donaven privilegis als francsfrancsNom que als regnes del nord donaven als estrangers, sobretot francesos, que s’instal·laven a les viles del Camí. Tenien un barri propi i lleis pròpies a Jaca, Estella, Sangüesa o Logronyo. perquè s’hi instal·lessin, i a Estella o a Jaca hi havia barris sencers on es parlava occità. El nord de la península, que havia estat dos-cents anys mirant cap a la muntanya, va començar a mirar cap a Europa. I per ajudar els qui caminaven, reis, bisbes i monestirs van aixecar hospitalshospitalsA l’edat mitjana, casa on s’acollien pelegrins i pobres per dormir i menjar, no només malalts. La Guia en lloa tres: Jerusalem, el Gran Sant Bernat i Somport. i ponts a cada etapa.

Quatre estàtues de pedra d'apòstols, amb barba i llibres a les mans, adossades a les columnes del Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago
Apòstols del Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago, esculpits pel mestre Mateu cap al 1188. Era el que veia el pelegrí en acabar el camí. pedronchi, Wikimedia Commons · CC BY 2.0 · Wikimedia Commons

Un estil que viatja

Les esglésies que es van aixecar al Camí entre el 1050 i el 1200 s’assemblen: pedra ben tallada, murs gruixuts, voltes de canó, finestres petites, portes plenes d’escultures. És el romànicromànicEstil d’art i arquitectura dels segles XI i XII a l’Europa cristiana. Al Camí de Sant Jaume hi ha algunes de les seves obres més grans: Jaca, Frómista, Sant Isidor de Lleó i la catedral de Santiago., i el Camí va ser la seva autopista: els mateixos mestres d’obres treballaven a Conques, a Jaca i a Santiago, i els pelegrins que veien una església a França demanaven una d’igual quan tornaven a casa. Per això el romànic és el primer estil que es reconeix igual a mig Europa. Per aquell camí van arribar, amb la fe, les idees i els diners d’Europa.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
9.1 Investigar · comentari d'imatge La imatge La lectura Individual

Els apòstols que esperaven el pelegrí.

Mira la fotografia dels apòstols del Pòrtic de la Glòria de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: quantes figures hi ha i què tenen a les mans. IDENTIFICO: qui va fer el Pòrtic i quan, segons el peu. DEDUEIXO: què sentia un pelegrí que hi arribava després de vuit-cents quilòmetres a peu?

Els tres passos retolats, de dues frases cada un.

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compta els llibres. Per deduir, pensa com et sents tu al final d'un viatge llarg. Pots començar: «El pelegrí sentia…».

9.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu En parella

El que descriu i el que opina.

Llegiu en parella la Guia del pelegrí de L'Arxiu i identifiqueu-hi, en tres passos, el fet i el parer. FET: què fan els cobradors de peatge als pelegrins? PARER: què pensa l'autor dels bascos? SENYAL: quines dues paraules ho delaten?

Tres respostes d'una frase, amb les dues paraules copiades.

💡 Pista: El fet es pot comprovar: mireu què fan amb les llances. Els judicis de l'autor són adjectius. Podeu començar: «Els cobradors…».

9.3 Situar-se · comentari de mapa La imatge La fitxa de dades Individual

Quatre camins blaus i un de vermell.

Mira el mapa dels camins de Sant Jaume de la lectura. Copia les quatre ciutats franceses d'on surten els camins blaus i el lloc on s'ajunten abans dels Pirineus. Després segueix el camí vermell i copia, en ordre, quatre ciutats per on passa fins a Santiago.

Les quatre ciutats, el punt d'unió i les quatre ciutats del camí vermell en ordre.

Com es fa · Comentari de mapa
  1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
  2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
  3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
  4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Les quatre ciutats de sortida també són a la Fitxa de dades. Segueix el camí vermell des dels Pirineus cap a l'oest.

Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
9.4 Situar-se · gràfic de dades La fitxa de dades Desmuntant un tòpic Individual

Sis anys de pelegrins en un gràfic.

Amb les xifres de l'Oficina del Pelegrí que hi ha a la Fitxa de dades, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres amb els sis anys (2004, 2005, 2010, 2011, 2015, 2018). Tria una escala (per exemple, un quadret = 25.000 pelegrins) i escriu-la. Marca d'un color diferent els dos anys sants. Sota el gràfic, escriu dues frases: una que digui què passa en un any sant i una que digui quina és la tendència del 2005 al 2018.

El gràfic de sis barres amb l'escala i el color, i les dues frases.

Com es fa · Gràfic de dades
  1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
  2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
  3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
  4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Els anys sants són a la Fitxa. Per a la tendència, compara la barra del 2005 amb la del 2018 i digues quantes vegades més gran és.

9.5 Investigar · enigma La lectura L'Arxiu En parella

Per què un rei paga ponts per a estrangers.

Els reis de Navarra, Castella i Lleó van construir ponts i hospitals per a pelegrins que no eren del seu regne, i van donar lleis pròpies als francesos que s'hi instal·laven. Deduïu en parella què hi guanyaven, amb una prova de la lectura i una de la Guia de L'Arxiu.

L'explicació en tres frases, amb una prova de la lectura i una de L'Arxiu.

Com es fa · Enigma
  1. Copia les pistes numerades.
  2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
  3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
  4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Mireu què arriba pel camí a més de pelegrins (segon apartat de la lectura) i què cobraven els cobradors de peatge segons la Guia.

9.6 Explicar · telegrama L'Arxiu La lectura Individual

El telegrama del pelegrí robat.

Ets un pelegrí de Tours que acaba de passar per Ostabat i els cobradors de peatge t'han escorcollat i pres els diners, tal com explica la Guia. Escriu a la llibreta el telegrama de quinze paraules exactes que enviaries al bisbe de Santiago per denunciar-ho i demanar-li què hauria de fer.

Un telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama
  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules al final. Hi ha de sortir on ha passat i què demanes al bisbe.

Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
9.7 Participar · decisió raonada La lectura El que ja saps Individual

Ets l'alcalde d'un poble del Camí.

Ets l'alcalde o alcaldessa d'un poble petit del Camí Francès, on passen milers de pelegrins l'any. El ple ha de decidir si dona permís per obrir un alberg i dos bars nous al carrer principal, o si els nega perquè els veïns es queixen del soroll i dels preus. Decideix i defensa-ho amb dos motius. Després digues què hauries guanyat amb l'altra opció.

La decisió, els dos motius i el que guanyaries amb l'altra opció (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada
  1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
  2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
  3. Tria i dona dues raons.
  4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què passaria al poble si els pelegrins deixessin de parar-hi, i què passaria si hi paressin el doble.

9.8 Participar · manifest L'Arxiu La lectura Individual

Manifest dels bascos d'Ostabat.

És l'any 1150 i us ha arribat el que diu de vosaltres la Guia del pelegrí: «gent ferotge», de llengua que «espanta», que roba als pelegrins. Sou els habitants d'Ostabat. Escriu el manifest que enviaríeu al bisbe de Santiago: qui sou i què feu, què hi ha de cert en el que diu la Guia i què no, i què li demaneu. Fes servir només el que un habitant podia saber el 1150.

Un manifest de tres punts, en primera persona del plural.

Com es fa · Manifest
  1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
  2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
  3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
  4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Pensa què pot reconèixer un poble sense donar la raó a qui l'insulta.

9.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura En grup

Ahir i avui: un camí que porta gent.

En grup, preneu una decisió raonada. Al segle XII el Camí va portar al nord de la península gent, diners, idees i un estil d'art, i també peatges abusius. Avui hi ha llocs que viuen de la gent que hi passa (un poble del Camí, una ciutat amb creuers, una platja famosa). Penseu en un cas que conegueu i decidiu què hauria de canviar perquè els qui hi viuen hi guanyessin tant com els qui hi passen. Doneu dos motius i l'objecció més forta de qui pensi el contrari.

El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i l'objecció més forta (80-100 paraules).

💡 Pista: Penseu qui es queda avui els diners dels qui passen, i qui n'aguanta el soroll.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Cap al 830 els reis d'Astúries van anunciar la tomba de l'apòstol Jaume, i al segle XI milers de persones l'any travessaven els Pirineus per anar-hi a peu. La Guia del pelegrí (cap al 1140) descriu quatre camins per França i un de sol des de Puente la Reina: el Camí Francès, uns 800 quilòmetres. Pel Camí van arribar mercaders, monjos de Cluny, picapedrers i famílies de francs que es van instal·lar a Jaca, Estella o Logronyo amb lleis pròpies; els reis hi van fer ponts i hospitals. Amb ells va arribar el romànic, el primer estil igual a mig Europa. El Camí es va apagar a partir del segle XIV i el d'avui és una recuperació dels anys 1990: 93.929 pelegrins el 2005, 327.378 el 2018.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Segons la Guia del pelegrí, com arribaven a Santiago els camins que venien de França?

  2. 2. Què va arribar al nord de la península pel Camí, a més de pelegrins?

  3. 3. Què diuen les xifres de l'Oficina del Pelegrí sobre el Camí d'avui?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La Guia del 1140 diu que els bascos «espanten». Quan viatges a un lloc que no coneixes, què dius de la gent d'allà quan tornes, i com ho saps?