Sessió 4. La frontera medieval i la repoblació

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Una frontera medieval no era una ratlla: era una franja de terra gairebé buida, amb castells a banda i banda. La dels comtats catalans va estar dos-cents anys al Llobregat i al Cardener. Al segle XI va baixar a poc a poc cap al Penedès, castell a castell. Entre el 1148 i el 1149 va saltar de cop fins a l’Ebre i el Segre: el comte Ramon Berenguer IV va prendre Tortosa, Lleida i Fraga amb l’ajuda de la flota de Gènova i dels cavallers del Temple. Des d’aleshores hi ha dues Catalunyes: la Catalunya VellaCatalunya VellaLes terres al nord del Llobregat i el Cardener, ocupades entre els segles VIII i X: els comtats de la Marca. Terra de pagesos lliures i terres petites. i la Catalunya NovaCatalunya NovaLes terres conquerides al segle XII entre el Llobregat i l’Ebre: el Camp de Tarragona, Tortosa, Lleida. Terra de grans senyors i de pagesos musulmans que s’hi van quedar..

Primer model: el pagès que hi va sol

A la Catalunya Vella la terra la van ocupar famílies soles, per aprisióaprisióDret a quedar-se una terra erma que un mateix ha treballat trenta anys. A Lleó i Castella en deien presura., com vau veure a la sessió 2 amb els hispani. Cada família s’agafava el tros que podia llaurar. El resultat és un país de minifundiminifundiExplotació agrària petita, d’una sola família. Al nord de Catalunya són els masos., amb molts propietaris petits i cap de gran. La pressió dels colons que baixaven de la muntanya va empènyer la frontera cap al sud durant dos segles, sense que cap comte ho manés.

Segon model: el comte que crida gent

Als llocs perillosos, ningú no hi anava sol. Per omplir-los, els comtes hi oferien avantatges per escrit: una carta de poblamentcarta de poblamentDocument en què un senyor fixa els drets i les obligacions de qui vagi a viure a un lloc. La de Cardona (986) és de les més antigues de Catalunya.. La de Cardona, que llegireu a L’Arxiu, la va firmar Borrell II el 23 d’abril del 986, nou mesos després que Almansor cremés Barcelona. Promet als habitants que tindran les seves terres en pau per sempre, que qui els robi haurà de tornar set vegades el que ha pres, que no pagaran cap tribut fora del delme de l’Església, i una cosa més: un serf fugit, un lladre o un home que arribi amb la dona d’un altre hi estaran segurs. A Castella i Lleó el mateix sistema va donar els furs de les viles: és el repoblament concejilrepoblament concejilModel castellà: el rei dona un fur a una vila i els veïns, reunits en concejo, s’organitzen la defensa i la terra. de Sepúlveda (1076) o Salamanca.

Tercer model: els monjos amb espasa

A la Catalunya Nova la terra no la van ocupar famílies soles. Era massa gran i massa a prop dels musulmans. Ramon Berenguer IV la va repartir entre els qui l’havien ajudat a conquerir-la: els genovesos van rebre un terç de Tortosa, i els ordes militarsordes militarsOrdes religiosos de cavallers nascuts a les croades: monjos que feien vots i lluitaven. Els dos grans eren el Temple (1119) i l’Hospital (1113). van rebre castells i terres senceres: Miravet, a l’Ebre, per al Temple el 1153; Gardeny, a Lleida, també per al Temple; Amposta per a l’Hospital. Els pagesos musulmans que s’hi van quedar les treballaven a canvi d’una part de la collita. El resultat és el contrari del nord: un país de latifundilatifundiExplotació agrària molt gran, d’un sol propietari, treballada per gent que no n’és amo., amb pocs senyors i molta gent que treballa per a ells.

Dues Catalunyes en un sol mapa

Al nord, mil masos i cap senyor gran; al sud, tres senyors i mil pagesos sense terra. Aquesta diferència va durar segles i encara es veu al paisatge: al nord, masos escampats; al sud, pobles grans i camps que no s’acaben.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Quatre colors per omplir un país.

Mira el mapa de la repoblació de la lectura. Copia la llegenda dels quatre sistemes de repoblació (els quatre colors) i, al costat de cada un, una ciutat del mapa que hi caigui. Després escriu de quin color són Barcelona, Lleida i Tarragona, i explica en una frase per què no tenen totes el mateix.

Els quatre sistemes amb una ciutat cada un, i les tres ciutats catalanes amb el seu color i una frase.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: La llegenda és a l'esquerra del mapa. Per a la frase, busca on la lectura parla de dues Catalunyes. Pots començar: «Barcelona i Lleida tenen colors diferents perquè…».

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Què promet Borrell per fer venir gent.

Llegiu en parella la carta de Cardona de L'Arxiu i identifiqueu-hi, en tres passos, el fet i el parer. FET: quines tres coses promet el comte als habitants? PARER: el comte creu que serà fàcil trobar gent que hi vulgui viure? SENYAL: quina promesa us ho fa pensar?

Tres promeses copiades, el parer en una frase i la promesa que el delata.

💡 Pista: Les promeses comencen per «Si», «No han de» o «I el que». Per al parer, mireu qui pot viure segur al castell. Podeu començar: «El comte promet que…».

4.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Els que es van quedar.

Mira el gravat de Ramon Berenguer IV davant de Lleida de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIC: els dos grups de persones i qui va a cavall. IDENTIFICO: qui són els uns i els altres, i quin any és, segons el peu. DEDUEIXO: per què els nous senyors necessitaven els homes de túnica blanca?

Els tres passos retolats, de dues frases cada un.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Per deduir, llegeix el Desmuntant i pensa qui llaurava els camps del Temple. Pots començar: «Els necessitaven perquè…».

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres models, una taula.

Fes una taula de tres files (aprisió, carta de poblament o fur, ordes militars) i quatre columnes: qui ocupa la terra, on es va fer servir, quina mida tenen les terres, un exemple amb any. Omple-la amb la lectura i la Fitxa. Sota la taula, explica en una frase quin model dona més poder als pagesos.

La taula de tres files i quatre columnes completa, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Els exemples amb any són a la Fitxa de dades. Per a la frase: «El model que dona més poder als pagesos és… perquè…».

4.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Busca l'intrús.

Copia aquestes tres llistes i, a cada una, encercla l'element que no hi encaixa i explica per què en una frase, amb la lectura o L'Arxiu. A) Miravet, Gardeny, Amposta, Cardona. B) seguretat, llibertat, pau, cens. C) Tortosa, Lleida, Girona, Fraga.

Les tres llistes amb l'intrús encerclat i una frase de justificació cada una.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: A cada llista, explica primer què tenen en comú les tres que encaixen, i després per què l'altra no. Per a la B, rellegeix la carta de Cardona.

4.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'anunci de Cardona.

Reescriu la carta de Cardona com un anunci que un pregoner llegiria als mercats de la Catalunya Vella per fer venir gent al castell: un títol que cridi l'atenció, les tres promeses més atractives en frases curtes, i una última línia que digui qui hi pot venir. Màxim 60 paraules, i cap dada que no sigui al document.

L'anunci de 60 paraules com a màxim, amb títol, tres promeses i l'última línia.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Un anunci convenç: comença pel que la gent guanya, no pel nom del comte.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ets un pagès del 986: a Cardona o al mas?

Ets un pagès jove de la Catalunya Vella el 986, sense terra pròpia. Pots esperar una terra per aprisió a prop de casa o anar a Cardona amb la carta de Borrell a la mà. Decideix i defensa-ho amb dos motius de la lectura o de L'Arxiu. Després digues què hauries guanyat amb l'altra opció. Fes servir només el que un pagès podia saber el 986.

La decisió, els dos motius i el que guanyaries amb l'altra opció (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què hi ha a prop de Cardona que no hi ha a prop del teu mas.

4.8 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmentir la terra buida.

Un vídeo diu: «El 1149 els cristians van conquerir Lleida, van expulsar tots els musulmans i van repoblar la ciutat de zero amb famílies vingudes del nord». Desmunta-ho: digues quina part és certa i corregeix els dos errors amb la lectura i el Desmuntant.

Un desmentit de quatre frases: la part certa, els dos errors corregits i el que el vídeo hauria d'haver dit.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Busca al Desmuntant què vol dir «desert», i a la lectura qui es va quedar a Lleida.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: cridar gent a viure a un lloc.

En grup, preneu una decisió raonada. El 986 Borrell prometia terres en pau i cap impost a qui anés a viure a Cardona. Avui hi ha pobles que es buiden i ofereixen casa o feina a qui s'hi instal·li. Penseu en un cas que conegueu o imagineu-ne un (un poble del Pirineu, una ciutat que perd gent jove) i decidiu: és just donar als que arriben avantatges que no tenen els que ja hi són? Doneu dos motius i l'objecció més forta de qui pensi el contrari.

El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i l'objecció més forta (80-100 paraules).

💡 Pista: Penseu què passaria al poble si no hi arribés ningú.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La frontera dels comtats va estar dos segles al Llobregat i el 1148-1149 va saltar a l'Ebre i el Segre amb la conquesta de Tortosa i Lleida. La terra es va omplir de tres maneres: per aprisió, família a família, a la Catalunya Vella (i d'aquí els masos, el minifundi); amb cartes de poblament com la de Cardona (986) i furs de vila com el de Sepúlveda (1076) als llocs perillosos; i amb grans donacions als ordes militars (Temple a Miravet i Gardeny, Hospital a Amposta) a la Catalunya Nova, on els pagesos musulmans es van quedar a treballar les terres dels nous senyors. Al nord, molts propietaris petits; al sud, pocs de molt grans.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina manera de repoblar va omplir de masos la Catalunya Vella?

   A. Les cartes de poblament: el comte cridava gent a un castell B. L'aprisió: cada família es quedava la terra que treballava C. Els ordes militars: rebien la terra i hi posaven pagesos seus D. El repoblament concejil: el rei donava un fur a cada vila

2. 2. Què prometia la carta de Cardona del 986 a qui hi anés a viure?

   A. Terres per treballar trenta anys i, després, el títol de propietat B. Un terç de les terres conquerides i la protecció del Temple C. Cap delme a l'Església i només un cens petit per al comte D. Cap cens fora del delme i seguretat fins i tot per a un serf fugit

3. 3. Per què a la Catalunya Nova hi va haver grans propietats i no masos?

   A. Perquè els musulmans en van marxar tots i va quedar buida B. Perquè les famílies del nord la van ocupar per aprisió, tros a tros C. Perquè el comte la va repartir entre genovesos i ordes militars D. Perquè cada vila va rebre un fur i els veïns tenien la terra en comú

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Cardona oferia terra i seguretat a qui hi anés a viure. Si un poble d'avui t'oferís casa gratis per anar-hi, què hi hauria de guanyar el poble perquè t'ho creguessis?