Sessió 5. Els Usatges i el dret català

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Al segle XI, la llei que hi havia als comtats era la dels gots: el Liber IudiciorumLiber IudiciorumEl codi de lleis del regne visigot, del segle VII. A Catalunya els jutges el van fer servir fins al segle XIII., un llibre de quatre-cents anys abans. Parlava de robatoris i d’herències, però no deia res de castells, de feus ni de vassalls, perquè quan es va escriure no existien. I al segle XI, com vau veure a la càpsula 3, tot eren castells: els castlans saquejaven pagesos i no obeïen el comte. L’Església hi va posar el primer remei, la Pau i TrevaPau i TrevaAssemblees convocades pels bisbes, des de Toluges (1027) amb l’abat Oliba, que prohibien atacar esglésies, pagesos i mercaders (pau) i lluitar certs dies de la setmana i de l’any (treva). Qui ho trencava era excomunicat.. El comte hi va posar el segon: escriure les normes noves.

Els Usatges: la llei dels castells

Cap al 1060, el comte Ramon Berenguer I i la comtessa Almodis van dictar un primer grup d’usatgesusatgesDel llatí usatici, «usos» o costums. Normes de la cort del comte que després es van posar per escrit. Els Usatges de Barcelona n’apleguen unes 170. per resoldre el que el Liber no resolia: què passa si un vassall no torna un castell, quant val la vida d’un cavaller i quant la d’un pagès, qui ha de sortir a lluitar quan ataquen el comte. Un segle més tard, cap al 1150, a la cort de Ramon Berenguer IV es va fer la compilaciócompilacióRecollir en un sol llibre lleis escampades en molts documents. Els Usatges es van compilar en llatí i al segle XIII es van traduir al català. que coneixem com els Usatges de Barcelona. Els redactors hi van afegir normes noves i les van datar totes del temps de Ramon Berenguer I, perquè semblessin més antigues i, per tant, més respectables.

L’usatge que llegireu a L’Arxiu és el que obre la part de la pau: perquè per un príncep injust la terra es destrueix, els prínceps que vinguin han de tenir «fe ferma i paraula vertadera», de manera que tothom pugui refiar-se’n: nobles i no nobles, cavallers i pagesos, mercaders i pelegrins, amics i enemics, «cristians i sarraïns, jueus i heretges». A canvi, tots han d’ajudar el príncep quan el necessita. És la Pau i Treva convertida en llei del comte. I diu una cosa que no és petita: el príncep també hi està obligat.

Tres codis, tres països

A la resta de la península es feien altres lleis, i comparar-les diu molt de cada lloc. A Castella el rei Alfons X va fer escriure les PartidasPartidasLes Siete Partidas (1256-1265), el gran codi d’Alfons X el Savi. Basat en el dret romà: el rei fa la llei i tothom l’obeeix.: un codi fet des de dalt, on el rei és la font de tota llei. A Aragó, el 1247 Jaume I va reunir els Furs d'AragóFurs d'AragóCompilació dels costums aragonesos feta a Osca el 1247 per encàrrec de Jaume I. Protegeix sobretot els privilegis de la noblesa davant del rei., que defensaven sobretot els nobles. I a Catalunya hi havia els Usatges, que no eren ni una cosa ni l’altra: costums recollits pel comte, que obligaven el comte. Quan al segle XIII el rei va voler fer lleis noves, va haver de reunir nobles, bisbes i ciutats: les CortsCortsAssemblea del rei amb els tres braços (Església, noblesa i ciutats). A Catalunya, des del 1283, el rei no pot fer lleis generals sense el consentiment de les Corts.. D’aquesta manera de fer, en què la llei és un pacte i no una ordre, en diem pactismepactismeIdea que el poder del rei neix d’un pacte amb els seus súbdits i té límits., i és el que fa singulars les institucions catalanes que veurem a les càpsules següents.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El rei, els bisbes i els escuts.

Mira la pàgina del manuscrit dels Usatges de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: qui seu, qui és dret al voltant i què porten al cap. IDENTIFICO: amb el peu de foto, quin llibre és i de quin any és el manuscrit. DEDUEIXO: per què el rei hi surt envoltat de bisbes i nobles, i no sol?

Els tres passos retolats, de dues frases cada un.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compta les mitres (barrets de bisbe). Per deduir, mira l'últim apartat de la lectura: qui ha d'estar d'acord perquè hi hagi una llei nova. Pots començar: «El rei no hi és sol perquè…».

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La llista de la pau.

Llegiu en parella l'usatge de la pau de L'Arxiu i identifiqueu-hi, en tres passos, el fet i el parer. FET: qui queda obligat per aquesta llei? PARER: per què pensen Ramon i Almodis que cal un príncep just? SENYAL: quins dos parells de la llista us sorprèn més trobar-hi?

Tres respostes d'una frase, amb els dos parells copiats.

💡 Pista: Qui queda obligat surt a la frase de «decidim i manem». El parer és a la primera frase. Els parells que sorprenen són al final de la llista. Podeu començar: «Queden obligats…».

5.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Sis-cents anys de lleis en una línia.

Fes una línia del temps del 600 al 1300, amb una marca cada 100 anys. Situa-hi amb l'any aquests sis fets: el Liber Iudiciorum; la Pau i Treva de Toluges; els primers usatges; la compilació dels Usatges; les Partidas; les Corts del 1283. Marca amb un altre color els dos fets que no són catalans.

La línia del temps amb els sis fets datats i els dos fets no catalans d'un altre color.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els anys són a la Fitxa de dades. Per als colors, mira de quin regne és cada codi.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Per a cada afirmació, escriu si és vertadera, falsa o en part, i justifica-ho en una frase amb la lectura o L'Arxiu. A) Ramon Berenguer I va escriure tots els Usatges cap al 1060. B) L'usatge de la pau només protegeix els cristians. C) Segons les Partidas, els nobles poden fer lleis sense el rei. D) Des del 1283, el rei necessita les Corts per fer lleis generals a Catalunya. E) Els Furs d'Aragó defensaven sobretot els pagesos.

Les cinc afirmacions, amb el veredicte i una frase de justificació per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «al document…». Per a la A, mira què diu la lectura de la data que van posar els redactors.

5.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Dos codis, una pregunta: qui fa la llei?

Llegiu en parella els dos documents de L'Arxiu i feu una taula de dues columnes (Usatges / Partidas) i tres files. FET: qui fa la llei? PARER: el que mana queda obligat per la llei? SENYAL: quines paraules del document ho diuen? Sota la taula, expliqueu en una frase en què es contradiuen.

La taula de dues columnes i tres files, i una frase.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: A l'usatge, mireu qui diu «decidim i manem» i qui ha de tenir «fe ferma». A les Partidas, mireu què passa amb una llei que no ve del rei. Per a la frase: «Els dos documents coincideixen en… però es contradiuen en…».

5.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El telegrama del jurista castellà.

Ets un jurista d'Alfons X que ha vingut a Barcelona i acaba de llegir l'usatge de la pau. Escriu a la llibreta el telegrama de quinze paraules exactes que enviaries al rei per explicar-li què diu aquesta llei que a Castella seria impossible.

Un telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules al final. Hi ha de sortir a qui obliga l'usatge, que és el que a Castella no passa.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🌍 Participar · manifest 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Manifest dels mercaders jueus de Barcelona.

És l'any 1200. Sou els mercaders jueus de Barcelona i el senyor d'un castell us ha robat una càrrega al camí. Escriu el manifest que llegiríeu davant de l'enviat del comte, amb l'usatge de la pau a la mà: qui sou, què diu l'usatge de vosaltres, què demaneu al comte i què li passa a la terra si no fa justícia.

Un manifest de quatre punts, en primera persona del plural.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Pensa quina frase de l'usatge té més força davant d'un comte.

5.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Un any per al llibre de text.

A la Fitxa de dades hi ha vuit dates. Si el llibre de text d'aquí a cinquanta anys només en pogués tenir una per explicar d'on ve el dret català, quina triaries? Defensa-la amb dos motius i explica per què una de les dates que descartes és menys important.

La data triada i tres frases: dos motius i una comparació.

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pensa quina data explica més coses de les altres set.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui està per sobre de la llei.

En grup, preneu una decisió raonada. L'usatge del segle XI obligava el príncep a complir la pau; les Partidas deien que la llei la fa el rei. Avui les constitucions diuen que ningú no està per sobre de la llei, però de vegades algú amb poder sembla que sí. Penseu en un cas, real o imaginat, i decidiu què hauria de passar perquè la llei l'obligui de veritat. Doneu dos motius i l'objecció més forta de qui pensi el contrari.

El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i l'objecció més forta (80-100 paraules).

💡 Pista: Penseu qui podria obligar-lo, si no és ell mateix.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Al segle XI els comtats tenien la llei dels gots, el Liber Iudiciorum, que no deia res de castells ni de vassalls. Els bisbes hi van posar la Pau i Treva (Toluges, 1027) i els comtes, els Usatges: primer Ramon Berenguer I i Almodis cap al 1060, i cap al 1150 la compilació de Barcelona. L'usatge de la pau obliga el príncep a donar seguretat a tothom, cristians, sarraïns, jueus i heretges. A Castella, les Partidas d'Alfons X deien que només el rei fa lleis; a Aragó, els Furs defensaven els nobles. A Catalunya, des del 1283, el rei no fa lleis sense les Corts: la llei és un pacte, i d'això en diem pactisme.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què li faltava al Liber Iudiciorum per resoldre els plets del segle XI?

   A. Una traducció al català, perquè els jutges ja no entenien el llatí B. El permís dels bisbes, que l'havien rebutjat a l'assemblea de Toluges C. Normes sobre castells, feus i vassalls, que al segle VII no existien D. Normes sobre robatoris i herències, que eren els plets de cada dia

2. 2. Què demana l'usatge de la pau als prínceps que vinguin després?

   A. Que tinguin fe ferma i paraula vertadera, perquè tothom se'n refiï B. Que facin la llei tots sols, sense el consell de barons ni de bisbes C. Que donin pau als cristians, però no als sarraïns ni als heretges D. Que jurin la Pau i Treva davant dels bisbes abans de governar

3. 3. En què es diferencien els Usatges i les Partidas de Castella?

   A. A les Partidas el rei fa la llei amb les Corts; als Usatges, el comte sol B. A les Partidas la llei la fa el rei sol; els Usatges obliguen el príncep C. Les Partidas defensen sobretot els nobles; els Usatges, els pagesos D. Les Partidas recullen costums antics; els Usatges copien el dret romà

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

L'usatge diu que el príncep també ha de complir la llei. Coneixes alguna norma, a l'institut o a casa, que qui la posa no compleix? Què hi canviaria si l'hagués de complir?