ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 4 · COM ES VA FER CATALUNYA? · #GiH2

Sessió 7. Jaume I i la conquesta de Mallorca

El rei medieval per excel·lència (1213-1276). Conquesta de Mallorca (1229). La incorporació de les Balears a la Corona d'Aragó i el repoblament català de les illes.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

El castell de Montsó dalt d'un turó rocós, amb les muralles i les torres sobre la ciutat
El castell de Montsó, on els templers van criar Jaume I entre els cinc i els nou anys. Fotografia de Francisco Martínez Arias, Wikimedia Commons · CC BY 2.0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si tu i els teus amics organitzeu un viatge i cada un hi posa una quantitat diferent de diners, com repartiu el que porteu de tornada?
  • Un rei escriu la seva pròpia història. Què creus que hi surt més: els seus encerts o els seus errors?
  • A Mallorca es parla català des del segle XIII. Què ha de passar perquè una illa canviï de llengua?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Seguir al mapa les tres etapes de la conquesta de Mallorca (Santa Ponça, Portopí, Madina Mayurqa) amb les dates.
  2. Llegir el fragment del Llibre dels fets i distingir el que Jaume I explica del que Jaume I vol que pensem d'ell.
  3. Explicar com Mallorca, Eivissa i Menorca van entrar a la Corona d'Aragó i per què s'hi va parlar català.

🧠 De la sessió anterior:Ramir II el Monjo · Ramon Berenguer IV · esposalles · príncep d'Aragó. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Cinc minuts de betevé sobre el desembre del 1228, quan les Corts reunides a Barcelona van dir que sí a l'expedició. Mentre el mires, apunta a la llibreta qui volia la conquesta i què hi demanava cada un a canvi.

CAT Les Corts de Jaume I aproven conquerir Mallorca · betevé · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

El rei Jaume IJaume IRei d’Aragó i comte de Barcelona (1213-1276). Nascut a Montpeller el 1208. Va conquerir Mallorca (1229) i València (1238) i va escriure el Llibre dels fets. tenia cinc anys quan el seu pare, Pere el Catòlic, va morir a la batalla de Muret, i el van criar els templers al castell de Montsó. Va regnar seixanta-tres anys, i cap al final va fer una cosa que cap rei d’Europa no havia fet: dictar la seva vida, en català, en primera persona. És el Llibre dels fetsLlibre dels fetsCrònica de Jaume I, escrita en català cap al 1270, en què el rei explica el seu regnat dient «nós». És la primera autobiografia d’un rei europeu., i és d’on surt L’Arxiu d’avui.

Per què Mallorca

El desembre del 1228 el rei va reunir les Corts a Barcelona. Els mercaders de la ciutat ho tenien clar: des de Mallorca sortien els corsariscorsarisVaixells armats que atacaven els vaixells mercants amb permís del seu governant. Els de Mallorca vivien d’assaltar les naus catalanes i genoveses. que els prenien les naus, i l’illa era el pas cap al comerç del nord d’Àfrica. Els nobles hi veien terres. El rei, un regne. Les Corts van aprovar l’expedició amb un pacte que ho explica tot: cada un rebria terra a l’illa segons el que hi hagués posat en homes i diners. El setembre del 1229 van sortir de Salou 155 naus amb uns 15.000 homes, i van desembarcar a Santa Ponça la nit del 10 a l’11. El 12, a Portopí, va tenir lloc la batalla que llegireu a L’Arxiu, on van morir els dos Montcada. I el 31 de desembre l’exèrcit va assaltar Madina MayurqaMadina MayurqaNom àrab de la ciutat de Mallorca, l’actual Palma. Tenia unes muralles de tres quilòmetres i uns 25.000 habitants. i la va saquejar. El valívalíGovernador musulmà de l’illa. Abu Yahya va ser fet presoner i va morir a la presó. va ser capturat.

Mapa de la badia de Palma amb les fletxes de la conquesta del 1229: desembarcament a Santa Ponça l'11 de setembre, batalla de Portopí el 12 i setge de Madina Mayurqa del 15 de setembre al 31 de desembre
La conquesta de Mallorca el 1229: de Salou a Santa Ponça, de Santa Ponça a Portopí, i tres mesos i mig de setge davant de Madina Mayurqa. Mireu les dates. Luis García (Zaqarbal), Wikimedia Commons · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons

Una illa nova, plena de catalans

Conquerir l’illa va costar tres mesos; omplir-la va costar anys. Els musulmans que no havien mort van fugir a la muntanya, van ser venuts com a esclaus o es van quedar com a pagesos sense terra. El rei va manar escriure el Llibre del RepartimentLlibre del RepartimentRegistre en què es va apuntar quina casa, quin camp i quina alqueria rebia cada participant de la conquesta. La meitat de l’illa va ser per al rei; l’altra meitat, per als nobles i les ciutats., i el 1230 va donar a la ciutat una carta de franquesacarta de franquesaDocument de Jaume I (1230) que eximia els habitants de Mallorca de molts impostos i els donava justícia pròpia, per atreure-hi gent. per fer-hi venir pobladors. Hi van anar milers de famílies de l’Empordà, de Barcelona, de Girona i de Tarragona, i per això a Mallorca es parla català des del segle XIII. Eivissa va caure el 1235 i Menorca, que pagava tribut al rei des del 1231, va ser conquerida el 1287 pel seu net. Les Balears van entrar a la Corona d’Aragó com un regne nou, el Regne de Mallorca, amb lleis i moneda pròpies: la unió dinàstica de la sessió 6, un cop més.

Fragment d'una pintura mural medieval: un cavaller amb la senyera de quatre barres assalta una torre de pedra, i un guerrer amb escut ratllat el segueix
L'assalt a Madina Mayurqa en una pintura mural del segle XIII, del palau Aguilar de Barcelona (avui al MNAC). Els qui la van encarregar hi eren. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

El rei que s’explica

Tot això ho sabem, sobretot, pel rei mateix. Al Llibre dels fets Jaume I explica la batalla de Portopí: com els seus el volien fer aturar, com va contestar que no era «lleó ni lleopard» i com va acabar el dia. És un text únic per a la seva època, i és el text d’un rei que explica la seva pròpia victòria: quan el llegiu, penseu qui parla.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
7.1 Investigar · comentari d'imatge La imatge La lectura Individual

L'assalt pintat pels qui hi eren.

Mira la pintura mural de l'assalt a Madina Mayurqa de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: què fa cada guerrer. IDENTIFICO: de quin segle és, segons el peu, i de qui és la bandera de quatre barres. DEDUEIXO: per què una família de Barcelona va fer pintar aquesta escena al seu palau cap al 1290?

Els tres passos retolats, de dues frases cada un.

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compta les barres de la bandera i recorda què vau veure a la sessió 3. Per deduir, pensa qui va rebre terres a Mallorca. Pots començar: «La família la va fer pintar perquè…».

7.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu En parella

Qui parla i qui crida.

Llegiu en parella el fragment del Llibre dels fets de L'Arxiu i identifiqueu-hi, en tres passos, el fet i el parer. FET: què fan els cavallers quan el rei vol atacar? PARER: com vol quedar el rei davant de qui llegeix el llibre? SENYAL: quina frase del rei us ho fa pensar?

Tres respostes d'una frase, amb la frase del rei copiada.

💡 Pista: El rei sempre diu «vam» o «ens»: és ell qui parla. Per al senyal, mireu què respon quan l'agafen per la regna. Podeu començar: «Els cavallers…».

7.3 Situar-se · comentari de mapa La imatge La fitxa de dades Individual

Tres fletxes i quatre dates.

Mira el mapa de la conquesta de Mallorca de la lectura. Copia en ordre els quatre llocs que tenen una data, amb la data, i escriu al costat què hi va passar segons la lectura i la Fitxa. Després explica en una frase per què l'exèrcit no va desembarcar davant de la ciutat.

Els quatre llocs amb la data i el fet, i una frase.

Com es fa · Comentari de mapa
  1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
  2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
  3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
  4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Segueix les fletxes des de Salou. Per a la frase, mira on hi ha les muralles i pensa què fa un exèrcit quan arriba per mar. Pots començar: «No van desembarcar davant de la ciutat perquè…».

Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
7.4 Investigar · intrús justificat La lectura La fitxa de dades Individual

Busca l'intrús.

Copia a la llibreta aquestes tres llistes i, a cada una, encercla l'element que no hi encaixa i escriu una frase que expliqui per què, amb la lectura o la Fitxa de dades. A) Santa Ponça, Portopí, Madina Mayurqa, Montsó. B) 1229, 1235, 1287, 1213. C) Empordà, Girona, Tarragona, Gènova.

Les tres llistes amb l'intrús encerclat i una frase de justificació cada una.

Com es fa · Intrús justificat
  1. Copia la llista.
  2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
  3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
  4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: A cada llista hi ha tres coses del mateix tipus i una que és d'un altre moment, d'un altre lloc o d'una altra història. Explica el que tenen en comú les tres abans de dir per què l'altra no.

7.5 Explicar · cadena causa-efecte La lectura Individual

Dels corsaris al català, baula a baula.

Escriu a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que vagi de «Els corsaris de Mallorca ataquen les naus de Barcelona» a «A Mallorca es parla català». Cada fletxa ha de portar «per això», «llavors» o «així que».

La cadena de cinc baules amb fletxes i el connector a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte
  1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
  2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
  3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
  4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Entre la primera i l'última hi ha d'haver: què demanen els mercaders a les Corts; com es reparteix l'illa; què passa amb els musulmans; d'on ve la gent que hi va a viure.

7.6 Explicar · titular periodístic La lectura L'Arxiu Individual

La portada de l'1 de gener del 1230.

Madina Mayurqa ha caigut ahir. Escriu a la llibreta dos titulars de diari, de màxim dotze paraules cada un: un per a un diari de Barcelona i un per a un diari de Tunis, on han arribat els primers musulmans fugits. Els dos han d'explicar el mateix fet, però amb el punt de vista de cada ciutat.

Dos titulars de dotze paraules com a màxim, amb el nom de la ciutat davant de cada un.

Com es fa · Titular periodístic
  1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
  2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
  3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
  4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular no té verb en passat ni frases llargues. Pensa què celebra una ciutat i què plora l'altra.

Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
7.7 Participar · decisió raonada La lectura L'Arxiu Individual

Ets un pagès de l'Empordà el 1230: hi vas o no hi vas?

És l'any 1230. Ets un pagès jove de l'Empordà sense terra pròpia i el rei ofereix cases i camps a Mallorca amb una carta de franquesa. Decideix si hi vas i defensa-ho amb dos motius de la lectura. Després digues què hauries guanyat amb l'altra opció. Fes servir només el que un pagès podia saber el 1230.

La decisió, els dos motius i el que guanyaries amb l'altra opció (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada
  1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
  2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
  3. Tria i dona dues raons.
  4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què deixes a l'Empordà i què et pot passar en una illa acabada de conquerir.

7.8 Participar · manifest La lectura Desmuntant un tòpic Individual

Manifest dels mercaders de Barcelona.

És el desembre del 1228 i les Corts són reunides a Barcelona. Sou els mercaders de la ciutat i voleu que el rei conquereixi Mallorca. Escriu el manifest que llegiríeu davant del rei i dels nobles: qui sou, què us passa al mar, què hi guanyaria el rei i què oferiu posar-hi. Fes servir només el que un mercader podia saber el 1228.

Un manifest de quatre punts, en primera persona del plural.

Com es fa · Manifest
  1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
  2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
  3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
  4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Pensa què vol el rei que vosaltres li podeu donar.

7.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura En grup

Ahir i avui: qui explica la victòria.

Decisió raonada en grup. El Llibre dels fets és la conquesta explicada pel conqueridor, i és la font principal que en tenim. Avui també coneixem moltes coses per qui les ha protagonitzat: l'autobiografia d'un esportista, el vídeo d'un influencer sobre el seu èxit. Trieu un cas que conegueu i decidiu què cal fer per llegir una font així sense creure-s'ho tot ni rebutjar-ho tot. Doneu dos motius i l'objecció més forta de qui pensi el contrari.

El cas triat, la decisió del grup amb dos motius i l'objecció més forta (80-100 paraules).

💡 Pista: Penseu què hi pot faltar, en un relat així, i qui ho podria explicar.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Jaume I, orfe als cinc anys i criat pels templers a Montsó, va regnar seixanta-tres anys i va dictar la seva vida al Llibre dels fets. El desembre del 1228 les Corts de Barcelona van aprovar conquerir Mallorca a petició dels mercaders, amb un pacte que repartia l'illa segons el que hi posés cadascú. El setembre del 1229, 155 naus van sortir de Salou; el 12 de setembre el rei va guanyar a Portopí i el 31 de desembre va assaltar Madina Mayurqa. L'illa es va repartir, la carta de franquesa del 1230 hi va fer venir milers de catalans, i Eivissa (1235) i Menorca (1287) van seguir. Les Balears van entrar a la Corona com un regne nou.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Qui va demanar a les Corts del 1228 que es conquerís Mallorca, i per què?

  2. 2. Segons el Llibre dels fets, què va girar la batalla de Portopí?

  3. 3. Segons la lectura, per què es parla català a Mallorca des del segle XIII?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El rei explica la seva batalla i tria qui hi diu què. Quan tu expliques una cosa que t'ha sortit bé, què hi deixes fora?