Situació d'aprenentatge · Plantilla del Departament d'Educació
🌍 Com es va fer gran el món?
Guia per al professorat — no forma part del recorregut de l'alumnat.
| Títol | Com es va fer gran el món? (Càpsula 8) |
|---|---|
| Curs | 2n ESO |
| Àrea / matèria | Ciències Socials: Geografia i Història |
| Sessions | 9 sessions · portada · microhistòria |
Descripció (context + repte)
Entre el 1400 i el 1550 el món dels europeus es va fer gran tres vegades: a Florència, on una cúpula, la perspectiva i els humanistes van canviar la manera de mirar; a Magúncia i a Wittenberg, on una màquina va fer que les idees d'un frare partissin Europa en dues i que Roma hi respongués amb un concili, uns col·legis i una llista; i al mar, on els mapes, l'astrolabi i la caravel·la van permetre a Portugal baixar l'Àfrica fins a Calicut i a Colom equivocar-se de setze mil quilòmetres fins a Guanahani, i on dos regnes es van repartir amb una ratlla el que encara no coneixien. El repte de la càpsula és entendre com es va fer gran el món i qui hi va guanyar, llegint-ho amb nou documents d'època: Vasari, Bacon, Leonardo, Luter, Trento, Marco Polo, el diari de da Gama, el de Colom i el tractat de Tordesillas, cada un sabent qui l'escriu i què hi guanya.
Relacionada amb: la càpsula 7 (💀 Per què el món medieval es va ensorrar?), que la precedeix; la càpsula 9 (👑 Es pot governar el món des de Madrid?), que la continua. Les microhistòries del bloc C (càpsules 7, 8, 9) comparteixen personatges o escenari.
El dossier de la càpsula a la llibreta, amb la sessió 9 com a peça de tancament: triar els tres fets de la càpsula que han de sortir al llibre de text d'aquí a cinquanta anys, argumentar-ho amb un criteri que valgui per als tres i dir quin fet es deixa fora amb més recança.
Competències específiques de l'àrea
🧭 Situar
CE1 Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l'anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar-ho a través de diferents formats. · 20 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE3 Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible. · 25 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
🔍 Investigar
CE2 Indagar i argumentar a partir de problemes socials rellevants, locals i globals, per desenvolupar un pensament crític i respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la identitat individual i col·lectiva i a la consecució d'un present i un futur més just i inclusiu. · 9 activitats (s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s8 · s9)
CE5 Analitzar de forma crítica els mecanismes que han regulat la vida de les societats al llarg de la història fins a l'actualitat i la construcció dels sistemes democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat. · 6 activitats (s1 · s3 · s4 · s7 · s9)
✍️ Explicar
CE6 Interpretar els processos que han conformat les societats actuals en la seva diversitat i riquesa a partir de l'anàlisi de perspectives i mirades diverses per formar-se un criteri propi fonamentat i comprometre's en la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat davant les situacions d'injustícia i discriminació. · 6 activitats (s2 · s7 · s8 · s9)
🌍 Participar
CE4 Descobrir i analitzar els elements i dinàmiques que configuren el territori, mitjançant l'estudi de casos i problemàtiques geogràfiques, per valorar els diferents paisatges i proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i justícia social. · 1 activitat (s6)
CE7 Identificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col·lectives des d'una perspectiva intercultural, respectant els sentiments de pertinença, i valorar les diverses manifestacions culturals i artístiques i el patrimoni material i immaterial per contribuir a la cohesió social i als valors que emanen d'una ciutadania europea responsable i solidària. · 11 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5)
CE9 Valorar críticament les dinàmiques d'interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar les problemàtiques locals i globals per proposar alternatives basades en la cultura de la pau i adquirir compromisos que permetin la consecució d'un món més solidari i sostenible. · 3 activitats (s7 · s8 · s9)
Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.
Competències transversals
| Competència transversal | Com hi contribueix (annex 4) | Sessions |
|---|---|---|
| Competència ciutadana | Implicar-se en la comunitat i defensar la dignitat de les persones en un context de sostenibilitat; consciència cívica i global, cultura de la pau i equitat. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
| Competència personal, social i d'aprendre a aprendre | Autoregulació de l'aprenentatge, autoconeixement i autoestima, benestar emocional i treball en equip. | s1 · s3 · s4 · s5 · s8 |
| Competència digital | Ús segur, saludable, crític i responsable de les tecnologies digitals per aprendre i participar en la societat. | s2 · s6 |
| Competència emprenedora | Transformar idees en projectes en un context real: iniciativa, pensament crític i creatiu, i gestió de la informació. | s7 · s9 |
L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.
Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació
| Objectiu (capacitat + saber + finalitat) | Criteris d'avaluació (acció + saber + context) |
|---|---|
| Situar el segle XV i el XVI en el temps i en l'espai (les línies del temps de Florència, de Roma i de Colom; els gràfics de la impremta, de les tesis i dels col·legis jesuïtes; els mapes de l'Atles Català, de la ruta de da Gama, de Juan de la Cosa i de Cantino) i explicar-los amb cadenes de causes, esquemes, taules, telegrames, titulars i reescriptures que distingeixin el que les fonts diuen del que fan. | 3.1 Identificar els canvis i les continuïtats entre les etapes històriques, a través de processos inductius, reptes i projectes de recerca, i trobar relacions amb el món actual. 3.3 Representar adequadament informació geogràfica i històrica a través de diverses formes de representació gràfica, cartogràfica i visual. 3.4 Situar fets i processos històrics en eixos cronològics, trobant relacions entre diferents períodes i simultaneïtats temporals entre diferents territoris. 1.1 Desenvolupar estratègies de cerca, tractament i organització de la informació per a la resolució de demandes relacionades amb fets i processos rellevants del present i del passat. 1.3 Elaborar i comunicar els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i formats, emprant les possibilitats que ofereixen els entorns i recursos digitals. 1.4 Incorporar i utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials mitjançant intervencions orals, textos escrits i altres produccions, tot avançant en la construcció d'un discurs precís i rigorós. |
| Llegir les nou fonts de L'Arxiu (Vasari sobre la cúpula, Bacon sobre les tres invencions, la carta de Leonardo al duc, les tesis de Luter, el decret de Trento sobre els impressors, Marco Polo sobre Cipango, el diari de da Gama a Calicut, el de Colom a Guanahani i la butlla Inter caetera del 1493) distingint el fet, el parer i el senyal, corroborar-les amb la imatge, el mapa i la Fitxa, i decidir amb proves si una afirmació és vertadera o falsa. | 3.5 Identificar i utilitzar les fonts primàries i secundàries, valorant les seves aportacions al coneixement del medi i de les formes de vida en el present i el passat. 1.2 Analitzar de manera crítica, responsable i creativa les fonts d'informació analògiques i digitals, contrastant les dades obtingudes i aplicant-les a diferents situacions i contextos. 2.1 Identificar i mostrar interès pels principals problemes que afecten la societat, adoptant una posició crítica, proactiva i de rebuig a situacions injustes i discriminatòries. |
| Llegir la imatge de treball de cada sessió com a document (la Trinitat de Masaccio, la Bíblia de Gutenberg, l'Escola d'Atenes, el Luter de Cranach, el concili de Cati, l'Atles Català, la ruta de da Gama, el mapa de la Cosa, el planisferi de Cantino) i explicar què mostra, qui ho va fer, quan, per a qui i què hi falta. | 7.1 Explicar els trets definitoris d'algunes cultures històriques, identificar elements de canvi i continuïtat en les seves expressions culturals i artístiques i reconèixer aspectes significatius de la seva aportació a la cultura universal. 7.2 Reflexionar sobre els elements culturals que han conformat les diferents identitats individuals i col·lectives de l'entorn i les aportacions de cadascuna d'elles a la cultura humana universal i a la cohesió social, mostrant una actitud respectuosa envers els sentiments de pertinença. 7.3 Assenyalar alguns elements bàsics del llegat històric i cultural d'Europa, així com els fonaments d'una ciutadania europea inclusiva i solidària. 7.4 Valorar, protegir i conservar alguns elements del patrimoni artístic, històric i cultural, material i immaterial, com a fonament de les diverses identitats col·lectives i de la cohesió social i com a gaudi dels pobles. 4.1 Interpretar l'espai des d'una perspectiva sistèmica, a través del concepte de paisatge, identificant-ne els elements i les interrelacions existents. |
| Desmuntar els tòpics de cada sessió amb dades («el Renaixement és l'art», «Gutenberg va inventar la impremta», «Leonardo era un geni aïllat», «Luter volia fundar una església», «la Contrareforma va ser només repressió», «creien que la Terra era plana», «van descobrir la ruta de l'Índia», «Colom va descobrir Amèrica», «el papa va repartir el món») i prendre posició, datada i argumentada, en decisions, cartes, manifests, desmentits i un «ahir i avui» a cada sessió, sobre qui paga l'art, qui controla la informació, qui pot llegir, qui tanca una ruta, qui descobreix qui, i qui reparteix el que no és seu. | 5.1 Identificar i analitzar els mecanismes que han regulat la vida en comú d'algunes societats del passat, interpretant els principals models d'organització social i política. 5.3 Analitzar els trets bàsics de l'organització social, política i econòmica d'algunes societats del passat i valorar de manera crítica el grau d'equitat dels intercanvis i relacions amb altres poblacions. 5.4 Mostrar actituds pacífiques i tolerants i assumir els drets i deures del marc de convivència, demostrant capacitat crítica i responent de manera assertiva davant de situacions d'injustícia i desigualtat. 6.1 Explicar els trets definitoris d'algunes civilitzacions històriques, identificar elements de canvi i continuïtat en les formes de vida i subsistència i en l'organització de la societat i reconèixer aspectes significatius de la seva aportació a la cultura universal. 6.2 Reconèixer les desigualtats socials en diferents èpoques històriques, els mecanismes de domini i control que s'hi han donat i les conseqüències en el món actual. 6.3 Identificar els col·lectius que han estat sotmesos, silenciats i invisibilitzats al llarg de la història fins al present i destacar les diferents perspectives i aportacions. 2.2 Argumentar de forma crítica sobre problemes socials rellevants utilitzant els coneixements propis de les ciències socials i valorant la importància de trobar solucions dialogades. 2.3 Mantenir una actitud d'alerta i de reflexió davant dels problemes socials, que ajudi a la permanent revisió dels propis criteris i a comprometre's en la construcció de futurs millors. 2.4 Fonamentar els propis arguments en els valors democràtics, els drets humans i la justícia social, assumint els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques cooperatives. 2.5 Posicionar-se amb criteris propis i esdevenir ciutadans crítics amb consciència global mitjançant l'elaboració de productes personals o cooperatius ben argumentats, tot respectant les opinions dels altres. 9.1 Analitzar aspectes del funcionament de l'economia en el món, destacant la interdependència entre països, i el seu impacte en la realitat econòmica de l'entorn proper, i les desigualtats que generen, posant èmfasi en els col·lectius més vulnerables. 9.4 Reconèixer les contribucions històriques i actuals a la solució pacífica dels conflictes, la negociació i la transformació social, política, econòmica i cultural en entorns inclusius. |
Sabers
| Bloc de sabers | Sabers de la càpsula |
|---|---|
| A · Reptes del món actual | Concentració i distribució de la riquesa
|
| B · Societats i territoris | El llegat històric
Ciència, medicina i avenços tecnològics
Evolució dels sistemes econòmics i dels models d'organització social
Religió i organització social
Territori i paisatge
|
| C · Compromís cívic | Convivència cívica i cultura democràtica
Alteritat
|
Desenvolupament de la situació d'aprenentatge
Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (53) · parella (19) · grup (9), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.
Els documents de L'Arxiu (9 documents originals)
| S. | Document | Autor | On és l'original |
|---|---|---|---|
| 1 | Giorgio Vasari, «Vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes»: la vida de Filippo Brunelleschi, el concurs de la cúpula · Publicat el 1550 (segona edició, 1568) sobre fets del 1418-1420 | Giorgio Vasari, pintor i arquitecte florentí, el primer historiador de l'art | en.wikisource.org |
| 2 | Francis Bacon, «Novum Organum», llibre I, aforisme 129: els tres invents que van canviar el món · Any 1620 | Francis Bacon, filòsof i canceller d'Anglaterra | en.wikisource.org |
| 3 | Leonardo da Vinci, carta a Ludovico Sforza, duc de Milà: el que sé fer · Cap al 1482 (esborrany conservat als seus quaderns) | Leonardo da Vinci, pintor, enginyer i inventor florentí | gutenberg.org |
| 4 | Martí Luter, «Disputació sobre el poder i l'eficàcia de les indulgències» (les 95 tesis): les tesis 27, 43 i 86 · 31 d'octubre de 1517 | Martí Luter, frare agustí i professor de teologia a Wittenberg | en.wikisource.org |
| 5 | Concili de Trento, sessió IV (8 d'abril de 1546): decret sobre l'edició i l'ús dels llibres sagrats, i sobre els impressors · 8 d'abril de 1546 | Els bisbes reunits al concili de Trento, sota el papa Pau III | en.wikisource.org |
| 6 | Marco Polo, «El llibre de les meravelles» (Il Milione), llibre III, capítol 2: l'illa de Cipango · Cap al 1298 | Marco Polo, mercader venecià, dictat a Rustichello de Pisa a la presó de Gènova | gutenberg.org |
| 7 | Diari del primer viatge de Vasco da Gama a l'Índia (1497-1499): l'encàrrec del rei i l'arribada a Calicut · Escrit entre el juliol del 1497 i el 1499 | Un mariner anònim de l'expedició (potser Álvaro Velho) | archive.org |
| 8 | El diari del primer viatge: divendres 12 d'octubre de 1492, l'illa de Guanahani · 12 d'octubre de 1492 | Cristòfor Colom, en el resum que en va fer fra Bartolomé de las Casas | archive.org |
| 9 | La segona butlla Inter caetera: la ratlla del papa · 4 de maig de 1493, Roma | El papa Alexandre VI (Roderic de Borja), als reis Isabel i Ferran | es.wikisource.org |
Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases
- La portada de la càpsula: la pregunta motora i amb què n'ha de sortir l'alumnat
- El sondeig d'idees prèvies de cada sessió (27 preguntes en total)
- «Desmuntant tòpics»: 9 tòpics que l'alumnat sol portar de casa, un per sessió
- 10 activitats de Situar (a totes les sessions)
- La lectura de cada sessió, processada a la llibreta (no copiada)
- L'Arxiu: 9 documents originals, amb enllaç a la font
- Un vídeo per sessió (9 de 9)
- 23 activitats de Investigar (a totes les sessions)
- La fitxa de dades (9 de 9 sessions)
- El tancament de cada sessió: síntesi i pregunta oberta (9 de 9)
- El quiz formatiu: 27 preguntes amb explicació de la resposta
- 27 activitats de Explicar (a totes les sessions)
- El producte final a la llibreta (sessió 9)
- La microhistòria (sessió 10): el saber de la càpsula posat en un relat
- 21 activitats de Participar (a totes les sessions)
Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.
Què en sé? Els tòpics que la càpsula desmunta (9, un per sessió)
- «El Renaixement va ser quan els artistes van descobrir la bellesa i els genis com Leonardo van crear obres per amor a l'art.»
- «Gutenberg va inventar la impremta del no-res, i abans d'ell ningú no havia imprès res.»
- «Els humanistes del Renaixement eren ateus que van posar l'home en lloc de Déu i van acabar amb l'edat mitjana.»
- «Luter va clavar les tesis a la porta de l'església i va fundar una religió nova perquè volia casar-se.»
- «La Contrareforma va ser només repressió: la Inquisició, les fogueres i els llibres prohibits.»
- «A l'edat mitjana la gent creia que la Terra era plana, i per això no gosaven sortir a l'oceà.»
- «Els portuguesos van descobrir la ruta de l'Índia i van obrir un comerç nou.»
- «Colom va descobrir Amèrica el 1492.»
- «A Tordesillas el papa va repartir el món entre Espanya i Portugal.»
Graella d'activitats, sessió a sessió
Sessió 1 · El Renaixement italià (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El Quattrocento, en una ratlla. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 2 | Vasari amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Llegeix la Trinitat de Masaccio. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.2 |
| 4 | Què va canviar i què no: la taula. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | Per què a Florència (esquema 1-3-1). | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE7 · 7.2 |
| 6 | Vasari, explicat a un paleta de la cúpula. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 7 | Desmuntant «per amor a l'art». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.1 |
| 8 | Ets Cosme de Mèdici, any 1436. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 9 | Ahir i avui: qui paga l'art. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE7 · 7.4 |
Sessió 2 · La impremta: la revolució de la informació (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Les ciutats amb impremta, en barres. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Bacon amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Llegeix la Bíblia de Gutenberg. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 4 | Del tipus mòbil a Luter: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | Telegrama d'un impressor de València, 1474. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.4 |
| 6 | Carta d'un copista de Montserrat, 1480. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.1 |
| 7 | Desmuntant «Gutenberg ho va inventar tot». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.2 |
| 8 | Manifest dels llibreters de Venècia, 1500. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.5 |
| 9 | Ahir i avui: la revolució de la informació. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.3 |
Sessió 3 · El Cinquecento i l'Humanisme (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El Cinquecento, en una ratlla. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 2 | Leonardo amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Vertader o fals davant l'Escola d'Atenes. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 4 | L'enigma del papa que pintava pagans. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE5 · 5.3 |
| 5 | Dos titulars per al dia que es va destapar la Sixtina, 1512. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 6 | Leonardo i la Fitxa: coincideixen? | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 7 | Desmuntant «els humanistes eren ateus». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.1 |
| 8 | Els intrusos entre els humanistes. | Investigar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.1 |
| 9 | Ahir i avui: el que un currículum diu de nosaltres. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 4 · La Reforma protestant (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Els escrits de Luter, en una barra. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Les tesis amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Llegeix el retrat de Luter. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 4 | De Sant Pere a Augsburg: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | Les tesis, explicades a un pagès de Saxònia. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 6 | Desmentit: «la moneda dringa i l'ànima surt». | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmuntant «va fundar una religió per casar-se». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.1 |
| 8 | Ets un príncep alemany, any 1525. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.4 |
| 9 | Ahir i avui: la crítica que corre. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.3 |
Sessió 5 · La Contrareforma catòlica (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Els col·legis jesuïtes, en barres. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | El decret de Trento amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Llegeix el quadre del concili. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.2 |
| 4 | L'intrús entre les eines de Roma. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.1 |
| 5 | Luter i Trento, cara a cara. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Telegrama d'un jesuïta de Viena a Roma, 1560. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmuntant «només repressió». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.1 |
| 8 | Manifest dels impressors de Venècia, 1559. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 9 | Ahir i avui: qui decideix què es pot llegir. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.3 |
Sessió 6 · La cartografia oceànica (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'Atles Català, al mapa. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Marco Polo amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | El mapa per creure i el mapa per navegar. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE4 · 4.1 |
| 4 | Per què es podia sortir a l'oceà (esquema 1-3-1). | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.1 |
| 5 | Marco Polo i l'Atles: coincideixen? | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 6 | Polo, explicat a un pilot de Palma. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 7 | Desmuntant «creien que la Terra era plana». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Desmentit: «amb Ptolemeu, Àsia és a 4.400 quilòmetres». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.4 |
| 9 | Ahir i avui: el mapa a la butxaca. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 7 · El bloqueig otomà i l'estratègia portuguesa (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La ruta de Vasco da Gama, al mapa. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | El diari de da Gama amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | L'intrús entre els llocs de la ruta. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | De Constantinoble a Calicut: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | Telegrama de Vasco da Gama al rei Manuel, Calicut, maig del 1498. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.4 |
| 6 | Carta d'un mariner que va tornar, Lisboa, setembre del 1499. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.3 |
| 7 | Desmuntant «van descobrir la ruta de l'Índia». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.2 |
| 8 | Ets el rei de Portugal, any 1484. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 9 | Ahir i avui: la ruta que algú tanca. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE9 · 9.1 |
Sessió 8 · Colom i l'arribada a Amèrica (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El primer mapa amb Amèrica, al detall. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | El diari de Colom amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Del no de Portugal a Barcelona: la línia del temps de Colom. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.1 |
| 4 | Vertader o fals: el que se sap de Colom. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.2 |
| 5 | Tres titulars per a un mateix dia: 12 d'octubre de 1492. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 6 | Carta d'un taïno de Guanahani, octubre del 1492. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.3 |
| 7 | Desmuntant «Colom va descobrir Amèrica». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.2 |
| 8 | L'enigma del mapa: com sabia la Cosa que era una costa? | Investigar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.1 |
| 9 | Ahir i avui: el 12 d'octubre. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE9 · 9.1 |
Sessió 9 · El Tractat de Tordesillas (1494) (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La ratlla al planisferi de Cantino. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | La butlla amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | La ratlla del papa i la del mapa. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | Qui es queda què: la taula del repartiment. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.1 |
| 5 | Per què va funcionar una ratlla que no es podia trobar. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.3 |
| 6 | Ets el rei de França, any 1530. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.1 |
| 7 | Desmuntant «el papa va repartir el món». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.2 |
| 8 | El llibre de text d'aquí a cinquanta anys. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 9 | Ahir i avui: repartir el que no és de ningú. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE9 · 9.4 |
Tècniques d'aquesta càpsula
Les 19 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.
- Comentari d'imatge4 activitats
- Comentari de mapa4 activitats
- Decisió raonada4 activitats
- Taula de classificació4 activitats
- Cadena causa-efecte3 activitats
- Carta des d'un rol3 activitats
- Corroboració de fonts3 activitats
- Esquema 1-3-13 activitats
- Gràfic de dades3 activitats
- Intrús justificat3 activitats
- Línia del temps3 activitats
- Reescriptura3 activitats
- Telegrama3 activitats
- Desmentit2 activitats
- Enigma2 activitats
- Manifest2 activitats
- Titular periodístic2 activitats
- Vertader o fals justificat2 activitats
- Rellevància històrica1 activitat
Els sis vectors del currículum
- Aprenentatges competencials
- Cada sessió és una resposta parcial a la mateixa pregunta (com es va fer gran el món?) i les nou acaben amb un «ahir i avui» en grup que porta el tema al present amb el que l'alumnat ja sap: qui paga l'art d'una ciutat, la informació que va més de pressa que qui la controla, els llibres que es retiren, un mapa que decideix què hi surt, una ruta que algú tanca, el 12 d'octubre recordat de dues maneres, els llocs que encara no són de ningú; la novena tanca amb la rellevància històrica de tota la càpsula.
- Perspectiva de gènere
- Hi entra per les activitats de rol datades, que posen l'alumnat en veus concretes (un mariner que torna del 1499, un taïno de Guanahani, el rei de Portugal del 1484, el de França del 1530) i per la microhistòria, on el croat foradat passa de mare a filla durant cent quaranta anys fins a arribar a un noi perquè no hi ha hagut filla. El vector es treballa al llarg del curs; en aquesta càpsula no hi ha cap sessió amb criteri propi de la CE8: els col·lectius silenciats que s'hi treballen (6.2, 6.3) són els taïns, els pobles de les terres «per trobar» i els que no podien llegir.
- Universalitat del currículum
- Tres nivells d'accés al mateix saber (aprenent · intermedi · avançat) i la versió eriço (DIL/SIEI) de les nou sessions, amb la imatge de treball i tres termes de glossari a cada una; la secció de mesures addicionals de sota ho compta.
- Qualitat de l'educació de les llengües
- La llengua és matèria de la càpsula (la Bíblia en alemany, la Vulgata que Trento declara única, el llatí dels humanistes, el portuguès del Brasil que decideix una ratlla) i és eina: lectura de font amb fet, parer i senyal a les nou sessions, amb l'original en anglès o italià al costat de l'adaptació; telegrames, titulars i reescriptures que obliguen a canviar de registre (da Gama al rei Manuel, tres titulars per al 12 d'octubre, Luter explicat a un pagès); cartes, manifests i decisions datades («res que algú del 1484 no pogués saber»).
- Ciutadania democràtica i consciència global
- Qui paga i qui decideix (els Mèdici, els gremis i l'art de Florència), qui controla la informació (la impremta, l'Índex, la llicència del bisbe), qui pot llegir la Bíblia sol, qui tanca una ruta i qui en busca una altra, qui descobreix qui i amb quins canons, qui reparteix el món i qui no hi és a la taula: la càpsula llegeix el segle XV i el XVI com una qüestió de poder i de drets, la porta al present a cada sessió i la tanca preguntant què s'ha de recordar i com.
- Benestar emocional
- L'escorbut, la mort dels taïns de La Española, la guerra dels pagesos i les fogueres de l'Índex es treballen des dels documents i les xifres de la Fitxa, sense recrear-se en la desgràcia i dient sempre qui ho va comptar i per què; les persones sense veu (els taïns del diari de Colom, els mercaders de l'Índic, els pobles «per trobar») hi són pel que van fer i van veure, i la microhistòria posa l'alumnat davant d'un noi que compon una frase del revés i d'una moneda al coll, no davant d'una víctima.
Mesures i suports universals (DUA)
Els tres nivells (🎏 aprenent · 🎠 intermedi · 🎢 avançat) ofereixen múltiples graus d'accés al mateix saber; bastides que s'esvaeixen per graó; un sol vídeo per sessió com a ganxo; vocabulari clau destacat al marge i recollit al glossari del dossier.
Mesures i suports addicionals o intensius
La versió eriço 🦔 (DIL/SIEI) de les nou sessions: la mateixa sessió amb la lectura reescrita (uns 300-350 mots, amb el subratllat de quatre colors), la imatge de treball, L'Arxiu adaptat, la fitxa i les tres activitats d'aprenent 🎏 —les mateixes que fa la resta de la classe—, perquè l'alumna les pugui contestar.
Les mesures addicionals i intensives són, per definició, individualitzades (Decret 150/2017, sovint via pla individualitzat): l'eriço és el recurs que les fa possibles a cada sessió; a quin alumne o alumna s'assignen ho decideix el docent.