ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 8 · COM ES VA FER GRAN EL MÓN? · #GiH2

Sessió 6. La cartografia oceànica

Abandonament del mapa mental medieval (T-O). Brúixola, astrolabi, portolans, caravela. La revolució tècnica que permet la navegació atlàntica.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE4

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Mapa antic del món conegut, pintat, amb Europa, Àfrica i Àsia dins d'una xarxa de línies corbes de latitud i longitud, envoltat de caps que bufen els vents; l'oceà Índic és tancat per terra al sud.
El mapa del món segons Ptolemeu, un geògraf d'Alexandria del segle II, tal com es va imprimir a Ulm el 1482: amb una quadrícula de latitud i longitud, però amb l'oceà Índic tancat i sense Amèrica. Colom hi va creure. Nicolaus Germanus · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Un mapa amb Jerusalem al mig, els tres continents en forma de T i el Paradís a l'est. Serveix per anar enlloc? Per a què serveix, doncs?
  • Si tens una brúixola, saps cap on vas; si tens un astrolabi, saps a quina altura ets; però no saps quant has avançat cap a l'est o l'oest. Com t'ho fas per tornar a casa?
  • Un llibre diu que a l'altra punta del món hi ha una illa amb els palaus coberts d'or. El que el llegeix, no ha sortit mai del Mediterrani. Què fa amb aquesta informació?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar què va canviar entre el mapa medieval (el T-O, amb Jerusalem al mig) i els portolans del segle XIV i XV, fets per navegar, i què hi va aportar la redescoberta de Ptolemeu.
  2. Descriure les quatre eines que van fer possible sortir del Mediterrani: la brúixola, l'astrolabi i el quadrant, el portolà i la caravel·la; i què no resolien (la longitud).
  3. Llegir Marco Polo sobre l'illa de Cipango i entendre com un llibre del 1300 va fer sortir vaixells el 1492.

🧠 De la sessió anterior:Contrareforma · concili de Trento · Vulgata · Índex. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Vuit minuts i mig de BBC Mundo sobre la primera volta al món: de Sevilla el 1519, cinc naus i 250 homes; tres anys després, una nau i divuit. Mentre el mires, apunta a la llibreta què els va fallar (el mapa, el càlcul de la distància, els queviures) i què els va salvar. La lectura t'explica els instruments amb què navegaven: el vídeo t'ensenya què passava quan el mapa era erroni.

El brutal viaje de Magallanes y Elcano en el que solo sobrevivieron 18 de los 250 tripulantes · BBC News Mundo · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Cap al 1300, el mapa del món que hi havia a les catedrals era un cercle amb Jerusalem al mig, partit per una T en tres continents, amb el Paradís a l’est: el mapa T-OT-OEl mapa medieval del món: un cercle (la O, l’oceà) partit per una T (el Mediterrani, el Don i el Nil) en tres continents, Àsia a dalt, Europa i Àfrica a baix, amb Jerusalem al centre. Ve d’Isidor de Sevilla (segle VII).. No servia per anar enlloc, i ningú no ho pretenia: servia per ordenar el món. Per anar d’un port a l’altre, els pilots del Mediterrani tenien una altra cosa: el portolàportolàMapa de navegació fet a partir de les notes dels pilots, amb la costa al detall, els ports en fila i una xarxa de línies per posar-hi la brúixola. El primer conservat és del 1290., amb la costa dibuixada al detall, els ports en fila i una xarxa de línies rectes per posar-hi la brúixola. Al segle XIV Europa tenia dos mapes: un per creure i un per navegar, i el segon era tan bo que encara es reconeix la costa.

L’Atles Català i les eines

El 1375 un jueu de Mallorca, Cresques Abraham, va fer per al rei de França l’Atles CatalàAtles CatalàMapa del 1375, de Cresques Abraham, jueu de Palma, fet per al rei de França: sis fulls d’Europa a la Xina, amb la primera rosa dels vents en un mapa. Avui, a la Biblioteca Nacional de França., el mapa més bonic del segle: el Mediterrani port a port, la primera rosa dels vents, el rei de Mali amb una peça d’or a la mà i, als fulls de l’est, l’Àsia que Marco Polo havia explicat. Mira’l. Al segle XV s’hi van afegir les eines: la brúixolabrúixolaAgulla imantada que assenyala el nord, inventada a la Xina. Diu cap on vas; no diu on ets., que diu cap on vas; l’astrolabiastrolabiInstrument que mesura l’altura de l’estrella polar o del sol i dona la latitud, a quina distància de l’equador ets. Els portuguesos el van adaptar al mar cap al 1480. i el quadrant, que diuen a quina latitud ets; i la caravel·lacaravel·laVaixell portuguès (cap al 1440), petit, amb veles triangulars que permeten navegar gairebé contra el vent: podia baixar la costa d’Àfrica i tornar. La Pinta i la Niña ho eren., un vaixell petit amb veles triangulars que podia tornar contra el vent. El que no es podia saber era la longitud, quant havies anat cap a l’oest: es calculava a ull. Amb una brúixola, un astrolabi i una caravel·la es podia sortir a l’oceà i tornar; el que faltava era saber què hi havia a l’altra banda, i quant hi havia.

Quatre fulls de pergamí d'un mapa medieval, de colors, amb el Mediterrani en blau, les costes plenes de noms escrits en fila, banderes i ciutats dibuixades, una xarxa de línies rectes que surten d'una rosa dels vents a l'esquerra, i al sud, en un desert groc, homes a camell i un rei negre assegut amb una peça rodona d'or a la mà.
Els quatre fulls occidentals de l'Atles Català (1375), de Cresques Abraham, fet a Mallorca per al rei de França: el Mediterrani port a port, amb els noms escrits en fila per llegir-los girant el mapa. A l'esquerra, la primera rosa dels vents d'un mapa; al sud, el rei de Mali, Mansa Musa, amb una peça d'or a la mà. Cresques Abraham · Bibliothèque nationale de France · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Un mapa vell i un llibre

L’altra banda la va donar un mapa vell i un llibre. Cap al 1400 va arribar a Florència, en grec, la Geografia de PtolemeuGeografia de PtolemeuLlibre de Claudi Ptolemeu (Alexandria, segle II) amb el món en quadrícula i 8.000 llocs amb coordenades. Imprès amb mapes el 1477., un llibre del segle II amb el món en quadrícula i vuit mil llocs amb coordenades, i el 1477 es va imprimir amb mapes: per primera vegada tothom tenia el mateix mapa. Però Ptolemeu feia la Terra un quart més petita i Àsia molt més gran. I el llibre era el de Marco Polo, que llegiràs a L’Arxiu: a llevant, en alta mar, hi havia una illa, Cipango, amb els palaus coberts d’or, on pocs mercaders anaven perquè era lluny. Colom tenia els dos, i va calcular que cap a l’oest Cipango era a uns quatre mil quatre-cents quilòmetres. N’hi ha vint mil. El que va fer sortir els vaixells no va ser perdre la por que la Terra fos plana, que ningú instruït no tenia: va ser un vaixell que tornava, un mapa que s’equivocava i un llibre que prometia or.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
6.1 Situar-se · comentari de mapa La imatge La fitxa de dades Individual

L'Atles Català, al mapa.

Mira l'Atles Català, el mapa del cos de la lectura, i comenta'l en tres passos. DESCRIC: què hi ha dibuixat a les costes, i què a l'interior? IDENTIFICO: amb el peu, qui el va fer, on i quan? DEDUEIXO: per què les costes tenen tant detall i l'interior no?

El comentari del mapa en tres passos (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa
  1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
  2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
  3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
  4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «A les costes hi ha…; a l'interior…». Per deduir, llegeix a la segona línia de la Fitxa de què es feien els portolans.

6.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu En parella

Marco Polo amb lupa.

Llegiu en parella el text de Marco Polo de L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. FET: on és Cipango, i què hi ha? PARER: què vol Polo que pensi un mercader que el llegeixi? SENYAL: quina frase ho delata? Copieu-la.

Les tres respostes, amb la frase copiada (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Cipango és…», «Polo vol que un mercader pensi…», «Ho delata la frase…». Per al senyal, mireu què diu de l'or i dels mercaders.

6.3 Explicar · taula de classificació La fitxa de dades Individual

El mapa per creure i el mapa per navegar.

Classifica aquestes sis coses en una taula de dues columnes, «el mapa T-O» i «el portolà»: Jerusalem al centre, els ports escrits en fila, el Paradís, les línies per a la brúixola, els tres continents, les notes dels pilots. Després escriu el criteri que separa les dues columnes.

La taula de dues columnes amb les sis coses col·locades i una frase de criteri.

Com es fa · Taula de classificació
  1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
  2. Reparteix els casos.
  3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
  4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Les dues descripcions són a la primera i la segona línies de la Fitxa. Per al criteri, comença així: «Un serveix per…, i l'altre per…».

Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
6.4 Explicar · esquema 1-3-1 La lectura La fitxa de dades Individual

Per què es podia sortir a l'oceà (esquema 1-3-1).

Fes un esquema 1-3-1 que expliqui per què al segle XV es va poder sortir a l'oceà i abans no. A dalt, la idea central en una frase. Al mig, tres peces de les línies 3, 4 i 5 de la Fitxa, cada una amb el que resolia. A baix, la conclusió: què continuava sense resoldre's?

L'esquema: la idea central, tres peces amb el que resolien i la conclusió en una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1
  1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
  2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
  3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
  4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La idea de dalt ha de ser una afirmació que es pugui discutir. El que no es resolia és a la tercera línia de la Fitxa.

6.5 Investigar · corroboració de fonts L'Arxiu La imatge Individual

Marco Polo i l'Atles: coincideixen?

Compara el text de Marco Polo amb l'Atles Català i el seu peu. Tots dos parlen d'un rei amb or: és el mateix rei, i és al mateix lloc? Què mostra el mapa que Polo no diu? Explica què buscava qui mirava aquest mapa.

Una coincidència, una diferència i la teva conclusió (50-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts
  1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
  2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
  3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
  4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Busca al peu qui és el rei de l'or, i on és. «En canvi» t'ajuda a marcar la diferència.

6.6 Explicar · reescriptura L'Arxiu En parella

Polo, explicat a un pilot de Palma.

Reescriviu en parella el text de Marco Polo com l'explicaria un mercader a un pilot de Palma, l'any 1380, per convèncer-lo d'anar a Cipango: què hi ha, on és i per què no hi va ningú. Sense copiar cap frase de L'Arxiu: amb paraules de mercader.

La reescriptura en boca del mercader, de sis línies com a màxim.

Com es fa · Reescriptura
  1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
  2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
  3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
  4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Un mercader que vol convèncer comença pel que es guanya, no per on és.

Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
6.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «creien que la Terra era plana».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la cinquena línia de la Fitxa. Explica per què és fals que a l'edat mitjana es cregués que la Terra era plana: d'on ve el tòpic, dues proves que no s'ho creien, per a què servia el mapa T-O i què és el que de debò no sabien.

L'explicació: d'on ve el tòpic, dues proves, el T-O i el que no sabien (cinc frases).

💡 Pista: Separa dues preguntes: sabien que era rodona?, i sabien quant feia?

6.8 Participar · desmentit La fitxa de dades La lectura Individual

Desmentit: «amb Ptolemeu, Àsia és a 4.400 quilòmetres».

Ets un cosmògraf de la cort de Portugal l'any 1485. Un navegant genovès et diu que, segons Ptolemeu, es pot arribar a Cipango navegant uns 4.400 quilòmetres cap a l'oest. Desmunta-li el càlcul amb dues raons de la cinquena línia de la Fitxa, i digues què li passaria a un vaixell que sortís amb aquest càlcul si no trobés res pel mig. Res que algú del 1485 no pogués saber.

El desmentit: el càlcul, dues raons i la conseqüència (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit
  1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
  2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
  3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
  4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit bo no diu «és mentida»: diu «és mentida perquè», amb números.

6.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura En grup

Ahir i avui: el mapa a la butxaca.

El 1375 un mapa era una obra d'art feta per a un rei, i el pilot navegava amb brúixola i càlculs a ull. Avui portem a la butxaca un mapa que sap on som. Penseu en grup en l'aplicació de mapes que feu servir: què hi surt, què no hi surt i qui la fa. Argumenteu què s'assembla als mapes del segle XV, què és diferent i si un mapa és una foto del món o una decisió.

L'argumentació: una semblança, una diferència i la vostra resposta (80-100 paraules).

💡 Pista: Penseu què hi surt primer quan hi busqueu el vostre barri: carrers, botigues, noms?

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

El mapa medieval era un cercle amb Jerusalem al mig i tres continents en forma de T: servia per ordenar el món segons la Bíblia, no per navegar, i ningú instruït no creia que la Terra fos plana. Per navegar hi havia els portolans, amb la costa al detall, els ports en fila i una xarxa de línies per posar-hi la brúixola; l'Atles Català del 1375, fet a Mallorca per un jueu per al rei de França, hi va posar la primera rosa dels vents i l'Àsia de Marco Polo. Al segle XV s'hi van afegir les eines: la brúixola per saber cap on vas, l'astrolabi i el quadrant per saber a quina latitud ets, i la caravel·la, que tornava contra el vent; la longitud, a ull. I un mapa vell tornat a trobar, el de Ptolemeu, amb quadrícula i 8.000 llocs, que feia la Terra massa petita i Àsia massa gran. Amb tot això, i amb el llibre de Marco Polo que deia que a Cipango els palaus tenien el terra d'or, es podia sortir del Mediterrani: els portuguesos van baixar per l'Àfrica, i un genovès va calcular, malament, que cap a l'oest Cipango era a uns quatre mil quatre-cents quilòmetres.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Per a què servia el mapa T-O, segons la sessió?

  2. 2. Què era el que els pilots del segle XV encara havien de calcular a ull?

  3. 3. Quin error de Ptolemeu va fer creure a Colom que Cipango era a prop per l'oest?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els portuguesos tenien les eines i un problema: el camí de les espècies passava per mans d'altres, i el 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble, es va fer més incert. La seva resposta va ser resseguir l'Àfrica durant setanta anys fins a arribar a l'Índia. La sessió següent.