Càpsula 8 · ES POT INVENTAR UN MÓN NOU? · #GiH2
Imperi inca: xarxa de camins, quipus, la mita. Cusco i Machu Picchu. Organització política i religiosa. Una civilització sense roda ni escriptura però amb administració eficient.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE6
.jpg?width=1600)
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Quan els europeus van arribar a l’Amèrica del Sud, hi van trobar l’imperi més gran que mai s’havia construït al continent: el TawantinsuyuTawantinsuyuNom inca de l’imperi, «les quatre regions unides». Era el regne més gran de l’Amèrica precolombina., l’imperi dels inques. S’estenia al llarg dels Andes, des de l’actual Colòmbia fins a Xile, per muntanyes que superen els quatre mil metres d’altitud. Governar tanta gent en un terreny tan difícil hauria estat un repte per a qualsevol estat modern. Els inques ho van fer sense conèixer la roda, la moneda ni l’escriptura. I això no els converteix en un poble endarrerit, sinó en un poble que va resoldre els mateixos problemes d’una manera diferent.
La columna vertebral de l’imperi era el Capac ÑanCapac ÑanLa gran xarxa de camins reials inques, de més de 30.000 km, amb magatzems i missatgers (els chasquis)., una immensa xarxa de camins de pedra de més de trenta mil quilòmetres, amb ponts penjants sobre els congostos i magatzems plens de menjar i roba. Per aquests camins corrien els chasquis, missatgers que es passaven la informació de relleu en relleu. I per comptar-ho tot (quanta gent vivia a cada lloc, quant blat de moro s’havia collit, quants dies de treball devia cada comunitat) feien servir els quipuquipuConjunt de cordes amb nusos de colors per registrar xifres sense escriptura alfabètica.: cordes de colors amb nusos que funcionaven com una comptabilitat de cordill.
El treball s’organitzava amb la mitamitaSistema de treball per torns: cada comunitat aportava uns dies de feina a l’Estat a canvi de protecció i aliments.: cada poble aportava uns dies de feina a l’Estat, que a canvi guardava aliments als magatzems per als anys de mala collita. Tot plegat, sense una sola moneda. Ho sabem, en part, gràcies a cronistes com Pedro Cieza de León, que va recórrer el Perú pocs anys després de la conquesta. Era un home del bàndol vencedor, però el text que llegim a L’Arxiu admira l’ordre de l’imperi i, alhora, plora la crueltat amb què els seus el van sotmetre.
Tot aquell món estava a punt de canviar per sempre. Però, abans de mirar com va caure, val la pena entendre què hi havia. Una civilització capaç d’administrar milions de persones amb cordes, camins i torns de treball, a milers de metres d’altitud. Jutjar-la pel que no tenia és perdre’s el que de debò va aconseguir. Perquè «avançat» i «diferent» no volen dir el mateix.
On i quan
Dibuixa a la llibreta la silueta de l'Amèrica del Sud i acolora-hi, a la franja de muntanyes de l'oest, la zona aproximada de l'imperi inca. Al costat, escriu en una frase quan existia aquest imperi: just abans que hi arribessin els europeus, cap al 1500.
💡 Pista: Els Andes són la serralada que recorre tota la costa oest de l'Amèrica del Sud, de dalt a baix.
Què descriu Cieza?
Llegiu en parella la font de L'Arxiu. Localitzeu i copieu a la llibreta la frase on l'autor explica què guardaven als magatzems del camí. Després escriviu en dues línies per a què servien aquests magatzems.
💡 Pista: Fixeu-vos en la llista de coses guardades: roba, menjar, armes... Per a qui podien ser, si el camí el feien servir exèrcits i missatgers?
Tres eines, tres problemes
Dibuixa a la llibreta tres requadres. A cada un, escriu el nom d'una eina inca (camins, quipu, mita) i, a sota, en una sola frase, quin problema resolia. No copiïs la fitxa: digues-ho amb les teves paraules.
💡 Pista: Pensa: comunicar l'imperi, comptar sense escriure, repartir la feina.
Fris d'un missatge
Imagina un missatge que viatja per la xarxa de camins inca. Dibuixa a la llibreta un fris de tres caselles —«surt de Cusco», «passa de chasqui en chasqui», «arriba a l'extrem de l'imperi»— i escriu sota cada una què hi passa.
💡 Pista: Els chasquis eren corredors que es passaven el missatge de relleu en relleu, com una cursa.
Descriure no és el mateix que opinar
A la font de L'Arxiu, Cieza fa dues coses molt diferents: descriu l'imperi i dóna la seva opinió sobre la conquesta. Copia a la llibreta una frase de cada tipus i, al costat, escriu «DESCRIU» o «OPINA» segons correspongui.
💡 Pista: Una part explica com eren els camins; una altra part diu què sent ell sobre el que van fer els seus compatriotes.
Cadena de la mita
Dibuixa a la llibreta una cadena de causa-efecte de tres baules: «Cada comunitat aporta dies de treball (mita)» → «...» → «...». Completa-la fins a arribar a «hi ha menjar guardat per als anys de mala collita».
💡 Pista: Entre la primera baula i l'última hi ha qui rep el treball i què en fa.
Una font amb dos cors
Cieza era un soldat del bàndol que va conquerir el Perú, i tot i així admira els inques i lamenta la crueltat dels seus. Explica a la llibreta, en 5 línies, per què aquesta contradicció fa la seva crònica MÉS interessant per a un historiador, i no menys.
💡 Pista: Un testimoni que reconeix coses incòmodes per al seu propi bàndol sol ser més creïble que un que només lloa els seus.
Desmuntar «primitiu»
Llegeix el bloc Desmuntant el Mite. Escriu a la llibreta un text breu (tesi-prova-conclusió) que respongui: «Eren els inques un poble endarrerit per no tenir roda ni escriptura?». Dóna almenys dues proves del que SÍ que van aconseguir.
💡 Pista: Pensa en els 30.000 km de camins i en com comptaven un imperi sencer amb cordes i nusos.
Patrimoni en perill, avui
Machu Picchu i els camins inques (Capac Ñan) són Patrimoni de la Humanitat i avui reben tant turisme que se'n discuteix la conservació. Escriu a la llibreta un titular d'opinió i tres línies que responguin: com es pot visitar un lloc així sense destruir-lo?
💡 Pista: Pensa en l'equilibri entre deixar que la gent el conegui i protegir un patrimoni de fa cinc segles.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
