Sessió 7. El bloqueig otomà i l'estratègia portuguesa

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap al 1450 el pebrepebreL’espècia més venuda de l’edat mitjana, cultivada a l’Índia; a Europa arribava per l’Índic, Egipte i Venècia, i valia el seu pes en plata., el clau i la canyella arribaven a Europa de l’Índia i les Moluques en vaixells àrabs fins a Egipte i Síria, i d’allà a Venècia i Gènova, que ho venien a tothom. A cada mà que passaven, el preu pujava. El 1453 els otomansotomansL’imperi turc que va prendre Constantinoble el 1453 i va controlar l’est del Mediterrani, Egipte (1517) i les rutes de terra cap a Àsia. van prendre Constantinoble. Sovint es diu que aleshores van tancar el camí de les espècies, però no és ben bé així: el pebre passava per Egipte, que no va ser otomà fins al 1517, i Venècia el continuava comprant a Alexandria. El que va canviar és que un camí que ja era car i d’altres es va fer més incert. Europa no es va quedar sense espècies: depenia de venedors que no controlava, i hi havia qui ja buscava la porta del darrere.

Setanta anys baixant una costa

La va buscar el regne que menys tenia. Portugal era petit, un milió de persones, amb tota la costa a l’Atlàntic i cap camí a l’est. L’infant Enric el NavegantEnric el NavegantFill del rei de Portugal (1394-1460). Des de la seva cort de Sagres va pagar durant quaranta anys expedicions per la costa d’Àfrica, amb pilots, cartògrafs i caravel·les. va pagar durant quaranta anys, des de Sagres, expedicions que baixaven la costa d’Àfrica cap per cap, cada any una mica més, amb les caravel·lacaravel·laEl vaixell de la sessió 6: petit, amb veles triangulars que permeten tornar contra el vent. Sense caravel·la, baixar la costa d’Àfrica volia dir no poder tornar.: Ceuta el 1415, Madeira, les Açores, i el 1434 el cap Bojador, que es creia el final del mar. Buscaven or, esclaus i el camí de l’Índia, en aquest ordre. El 1444 van vendre a Lagos els primers esclaus africans; el 1482 van fer un fort a Elmina, on hi havia or; i el 1488 Bartolomeu Dias va doblar el cap de Bona Esperançacap de Bona EsperançaLa punta sud d’Àfrica, doblada per Bartolomeu Dias el 1488; ell l’havia batejat cap de les Tempestes, i el rei el va rebatejar. i va veure que la costa girava cap al nord: hi havia camí. No va ser una descoberta: va ser un pla de setanta anys, pagat cada any, per un regne que no podia comprar les espècies a ningú.

Calicut, on ja hi era tothom

El 8 de juliol de 1497 Vasco da GamaVasco da GamaNoble portuguès (cap al 1460-1524), capità del primer viatge d’Europa a l’Índia per mar (1497-1499). Hi va tornar el 1502 amb vint vaixells i canons. va sortir de Lisboa amb quatre vaixells i cent setanta homes; el rei els enviava, diu el diari que llegiràs a L’Arxiu, «a fer descobriments i a buscar espècies». Va doblar el cap, va pujar la costa oriental d’Àfrica, on hi havia ciutats musulmanes que feia segles que comerciaven amb l’Índia, i a Malindi un pilot li va ensenyar el monsómonsóVent de l’oceà Índic que bufa cap a l’Índia a l’estiu i cap a Àfrica a l’hivern. Els mariners de l’Índic el feien servir des de feia mil anys: qui el coneixia travessava l’oceà en un mes.: vint-i-tres dies després era a Calicut. El maig del 1498, els primers que va trobar a l’Índia van ser dos musulmans de Tunis que parlaven castellà, i que li van preguntar què hi feia allà. La resposta la saps: cristians i espècies. El samorí de Calicut es va riure dels regals, els mercaders àrabs no volien competència, i da Gama va tornar el 1499 amb dos vaixells i cinquanta-cinc homes, la resta morts d’escorbutescorbutMalaltia per manca de vitamina C (fruita fresca): les genives s’inflen, les dents cauen., i amb una bodega de pebre que es va vendre a seixanta vegades el preu. A l’Índic ja hi era tothom: els portuguesos no hi van descobrir res, hi van entrar per un camí nou, i el 1502 hi van tornar amb canons per quedar-se el comerç que no havien obert.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La ruta de Vasco da Gama, al mapa.

Mira el mapa de la ruta de Vasco da Gama, al cos de la lectura, i comenta'l en tres passos. DESCRIC: per on entra la línia, i on acaba? IDENTIFICO: amb la tercera línia de la Fitxa, quan va sortir i quan va arribar? DEDUEIXO: per què, de Malindi a Calicut, travessa l'oceà en línia recta?

El comentari del mapa en tres passos (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «La línia entra pel … i acaba a…». Per deduir, busca a la quarta línia de la Fitxa què li va ensenyar el pilot de Malindi.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El diari de da Gama amb lupa.

Llegiu en parella el diari de L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. FET: a què envia el rei els vaixells, segons la primera frase? PARER: què vol el mariner que pensin a Calicut que venen a buscar? SENYAL: quina paraula hi afegeix, respecte de la primera frase?

Les tres respostes (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «El rei els envia a…», «El mariner vol que pensin…», «La paraula nova és…». Poseu la primera frase i l'última una al costat de l'altra.

7.3 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús entre els llocs de la ruta.

Aquí tens sis llocs: Ceuta, el cap Bojador, Elmina, el cap de Bona Esperança, Calicut i Constantinoble. Cinc els van tocar els portuguesos entre el 1415 i el 1498; a un no hi van anar mai. Identifica l'intrús i justifica per què és el que els va fer anar als altres cinc.

L'intrús i la justificació, en dues frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Busca a la tercera línia de la Fitxa quins llocs hi són, i a la primera, què va passar el 1453. Comença així: «L'intrús és … perquè…».

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De Constantinoble a Calicut: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa de la presa de Constantinoble, el 1453, al pebre de Vasco da Gama venut a seixanta vegades el preu, el 1499. A cada fletxa, explica per què una baula porta a la següent. Després explica en una frase per què va ser Portugal, i no Venècia, qui va buscar el camí.

La cadena de cinc baules amb una explicació a cada fletxa, i una frase sobre Portugal i Venècia.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això». Per a la frase final, mira a la primera i la segona línies de la Fitxa què tenia cada un.

7.5 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Telegrama de Vasco da Gama al rei Manuel, Calicut, maig del 1498.

Sou Vasco da Gama i acabeu d'arribar a Calicut, el maig del 1498, després de deu mesos de mar. Resumiu en un telegrama per al rei Manuel com hi heu arribat, qui hi heu trobat i què hi ha per comprar.

El telegrama, de 25 paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Cada paraula ha de fer feina: fora articles i adjectius. Qui hi heu trobat és a L'Arxiu; com hi heu arribat, a la quarta línia de la Fitxa.

7.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un mariner que va tornar, Lisboa, setembre del 1499.

Ets un dels cinquanta-cinc homes que han tornat a Lisboa amb Vasco da Gama, el 1499; n'havíeu sortit cent setanta. Escriu una carta a la família d'un company que no ha tornat: de què moria la gent, què porteu a la bodega i què en treu la família d'un mort. Res que algú del 1499 no pogués saber.

La carta del mariner: els morts, la bodega i la família (50-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer si el teu mariner està orgullós, enrabiat o les dues coses. De què morien, ho diu la lectura; què valia la bodega, la quarta línia de la Fitxa.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «van descobrir la ruta de l'Índia».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i el diari de L'Arxiu. Explica per què és fals que els portuguesos descobrissin la ruta de l'Índia i obrissin un comerç nou: dues proves del diari que a l'Índic ja hi havia gent d'arreu, qui els va ensenyar el camí i què van fer el 1502.

L'explicació: dues proves del diari, qui els va ensenyar el camí i què van fer el 1502 (cinc frases).

💡 Pista: Separa dues preguntes: van trobar un camí nou des d'Europa?, i van descobrir un mar nou?

7.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ets el rei de Portugal, any 1484.

Ets Joan II de Portugal l'any 1484. Fa setanta anys que el teu regne baixa la costa d'Àfrica, i el fort d'Elmina porta or. Un navegant genovès, Colom, et demana tres vaixells per anar a l'Índia cap a l'oest: diu que Cipango és a uns 4.400 quilòmetres, i els teus cosmògrafs diuen que s'equivoca. Decideix: li pagues el viatge, li dius que no, o fas les dues coses. Defensa-ho amb dues raons i la raó més forta en contra. Res que algú del 1484 no pogués saber.

La decisió, dues raons i la raó més forta en contra (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, pregunta't què val més: un pla de setanta anys o una aposta.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la ruta que algú tanca.

El 1453 els otomans van prendre Constantinoble i el camí de les espècies, que ja depenia d'altres, es va fer més incert; Europa va trigar quaranta-cinc anys a obrir-ne un de propi. Avui també hi ha rutes que es poden tancar: un canal, un estret, un port. Penseu en grup en una cosa que feu servir i que ve de lluny, i en què passaria si se'n tanqués el camí. Argumenteu què s'assembla al 1453, què és diferent i què val més: dependre d'un camí o pagar-ne un de propi.

L'argumentació: el cas, una semblança, una diferència i la vostra resposta (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu primer la cosa: el mòbil, la roba, el cafè. Per on arriba fins a vosaltres?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Les espècies arribaven a Europa de l'Índia per l'Índic, Egipte i Venècia, i a cada mà que passaven pujaven de preu; el 1453 els otomans van prendre Constantinoble i aquell camí, que ja era d'altres, es va fer més incert. Portugal, un regne petit a la punta d'Europa sense cap camí a l'est, feia anys que en buscava un de propi, amb un pla de setanta anys: Enric el Navegant va pagar caravel·les per baixar la costa d'Àfrica cap per cap, buscant or, esclaus i el camí de l'Índia: Bojador el 1434, el cap Verd el 1444, Elmina i el seu or el 1482, i el 1488 Dias va doblar el cap de Bona Esperança. El 1497 Vasco da Gama va sortir de Lisboa amb quatre vaixells i cent setanta homes, va pujar la costa oriental d'Àfrica i un pilot de Malindi li va ensenyar el monsó; el maig del 1498 era a Calicut, on dos moros de Tunis que parlaven castellà li van preguntar què hi venia a fer: «cristians i espècies». A l'Índic ja hi era tothom; els portuguesos hi van entrar per un camí nou i s'hi van quedar el comerç amb els canons. Van tornar dos vaixells i cinquanta-cinc homes, i el pebre es va vendre a seixanta vegades. Lisboa era la capital de les espècies; a Venècia s'acabava un món.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què va passar amb el camí de les espècies quan els otomans van prendre Constantinoble?

   A. Va quedar tancat del tot, i Europa es va quedar sense pebre ni canyella B. Va passar a mans de Venècia, que va deixar de comprar a Alexandria C. Es va desviar cap a Egipte, que els otomans havien pres aquell mateix any D. Va continuar passant per Egipte i Venècia, però es va fer més incert

2. 2. Com era el pla de Portugal per arribar a l'Índia, segons la lectura?

   A. Baixar la costa d'Àfrica cap per cap, cada any una mica més B. Travessar l'Atlàntic cap a l'oest, seguint el mapa de Ptolemeu C. Pactar amb els otomans un pas per Egipte fins al mar Roig D. Conquerir l'interior d'Àfrica i arribar-hi per terra, fort a fort

3. 3. Què hi van trobar els portuguesos quan van arribar a Calicut, el 1498?

   A. Un regne cristià que feia segles que esperava notícies d'Europa B. Un port ple de mercaders, amb musulmans de Tunis que parlaven castellà C. Un rei que va quedar admirat dels regals i els va omplir la bodega D. Un port petit i sense comerç, on el pebre no valia gairebé res

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Mentre Portugal baixava l'Àfrica, un genovès que Portugal havia rebutjat va convèncer la reina de Castella que l'Índia era a uns quatre mil quatre-cents quilòmetres cap a l'oest. S'equivocava, i va trobar una altra cosa. La sessió següent.