ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 8 · COM ES VA FER GRAN EL MÓN? · #GiH2

Sessió 5. La Contrareforma catòlica

Concili de Trento (1545-1563) i la reafirmació dogmàtica. Companyia de Jesús (sant Ignasi de Loiola) com a exèrcit intel·lectual. Inquisició i Índex de llibres prohibits.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Façana lateral d'una catedral romànica de pedra clara amb una rosassa gran, una torre campanar i una galeria d'arcs petits, en una plaça amb una font i cases pintades de colors.
La catedral de Sant Vigili, a Trento, on es van celebrar les sessions del concili entre el 1545 i el 1563: una ciutat petita dels Alps, a mig camí entre Roma i l'Imperi, triada perquè els alemanys hi poguessin anar. CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si la teva institució ha perdut mig país en trenta anys, què fas: canvies el que dius, canvies com ho dius, o prohibeixes que els altres parlin? Es poden fer les tres coses alhora?
  • Una màquina ha fet possible que t'ataquin. La prohibeixes, o la fas servir tu també?
  • Uns frares que obren col·legis gratuïts a mig món, amb els millors professors, per formar els fills dels que manen. És educació o és estratègia?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar com va respondre l'Església catòlica a la Reforma: el concili de Trento (1545-1563) i què va decidir, la Companyia de Jesús i els seus col·legis, la Inquisició i l'Índex de llibres prohibits.
  2. Comparar punt per punt el que deia Luter i el que va dir Trento, i entendre per què l'Església va reafirmar tot el que li discutien.
  3. Llegir el decret de Trento del 1546 sobre la impremta i veure com una institució reacciona davant la màquina que l'ha posada en perill.

🧠 De la sessió anterior:indulgències · Luter · excomunió · fe. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Tretze minuts, en castellà, sobre la resposta de Roma: Trento, els jesuïtes, la Inquisició, l'art barroc. Mentre el mires, apunta a la llibreta les tres eines de la Contrareforma que digui el vídeo i una data de cada una. Compara-ho amb la Fitxa: hi coincideixen?

La Contrarreforma de la Iglesia católica · Academia Play · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Quan Luter va fer públiques les tesis, Roma va trigar trenta anys a convocar el concili que els bisbes demanaven, i quan el va convocar, el 1545, mitja Europa ja havia marxat. La resposta té nom, ContrareformaContrareformaLa resposta de l’Església catòlica a la Reforma, entre el 1545 i el 1650: el concili de Trento, els jesuïtes, la Inquisició i l’Índex, les missions, l’art barroc i la impremta catòlica., i tres eines: un concili, un exèrcit de frares i una llista. L’Església no va canviar res del que Luter discutia, va corregir el que ell denunciava i va fer servir contra ell la mateixa màquina que l’havia fet gran: la impremta.

Trento: no a tot, i uns quants sí

El concili de Trentoconcili de TrentoAssemblea dels bisbes catòlics reunida a Trento, als Alps, entre el 1545 i el 1563: vint-i-cinc sessions que van reafirmar la doctrina contra Luter i van reformar l’Església. va durar divuit anys i va dir que no a Luter en tot: la salvació ve de la fe i de les obres; l’autoritat és la Bíblia i la tradició; la Bíblia oficial és la VulgataVulgataLa traducció llatina de la Bíblia feta per sant Jeroni al segle IV, que Trento va declarar l’única oficial el 1546, contra les traduccions d’Erasme i de Luter: el poble no l’havia de llegir sol. en llatí, i el poble no l’ha de llegir sol; set sagraments; el papa mana; els capellans no es casen; les indulgències són vàlides. I va corregir el que Luter denunciava sense donar-li la raó: seminaris perquè els capellans sabessin llegir, bisbes obligats a viure a la diòcesi, un catecisme, i el 1567 la venda d’indulgències, prohibida. El 1546, a la quarta sessió, els bisbes van decidir què fer amb la impremta, i ho llegiràs a L’Arxiu: no prohibir-la, sinó llicència del bisbe abans d’imprimir, nom d’autor obligatori i excomunió per a qui vengués llibres no aprovats. Tretze anys després arribaria l’ÍndexÍndexL’Índex de llibres prohibits: la llista de llibres que un catòlic no podia llegir ni tenir. El primer de Roma, del 1559, incloïa tots els d’Erasme; el de Trento és del 1564. Es va actualitzar fins al 1948 i es va abolir el 1966.. Trento va entendre la sessió 2: el problema no era la màquina, era qui la feia servir, i la solució va ser posar-hi un bisbe al davant.

Pintura dins d'un marc daurat: a la part de dalt, una sala amb grades plenes de bisbes vestits de negre i, a l'esquerra, cardenals de vermell; a baix, un grup de dones amb vestits de colors, una d'elles coronada amb la tiara papal i amb una creu a la mà, envoltades d'un globus, llibres i instruments; sota els seus peus, un home caigut.
«El concili de Trento», fresc de Pasquale Cati (1588) a Santa Maria in Trastevere, Roma, vint-i-cinc anys després del concili. A dalt, els bisbes en grades i els cardenals de vermell; a baix, l'Església coronada amb la tiara del papa, envoltada de les virtuts i les ciències (el globus, els llibres) i amb l'heretgia caiguda sota els peus. Pasquale Cati · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Els jesuïtes i les altres armes

La segona eina va ser un exèrcit. Els jesuïtesjesuïtesLa Companyia de Jesús, fundada per Ignasi de Loiola, soldat basc, el 1534 i aprovada pel papa el 1540: obediència militar al papa, formació llarga i col·legis gratuïts per als fills de les elits (més de 500 el 1640), i missions a l’Índia, el Japó, la Xina i Amèrica., fundats per un soldat basc ferit a Pamplona, obeïen el papa com a un general i van obrir en un segle cinc-cents col·legis gratuïts, amb els millors professors d’Europa, on van estudiar els fills de tots els que manaven; i van anar a l’Índia, al Japó i a la Xina. La tercera va ser la Inquisició, a Roma des del 1542, que va cremar llibres i persones. I n’hi va haver més: l’art barrocbarrocL’art de la Contrareforma, del 1580 al 1750: esglésies d’or, cúpules pintades, sants en èxtasi, per convèncer pels ulls la gent que no sabia llegir. El model és l’església del Gesù, a Roma (1568-1584)., esglésies d’or i sants que ploraven per convèncer pels ulls, i milions d’estampes i catecismes impresos. Cap al 1650 l’Església havia recuperat Polònia, Àustria, el sud d’Alemanya i part de França; el nord, no. La Contrareforma va ser repressió i, alhora, escoles, imatges i impremta: Roma va recuperar mig Europa més amb col·legis que amb fogueres, i el continent va quedar partit per un segle de guerres.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
5.1 Situar-se · gràfic de dades La fitxa de dades Individual

Els col·legis jesuïtes, en barres.

Amb la segona línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de quatre barres amb els col·legis jesuïtes del 1556, el 1580, el 1600 i el 1640. Cada centímetre són 50 col·legis. Posa-hi títol i escala. Després descriu entre quins dos anys creixen més.

El gràfic de quatre barres amb títol i escala, i una frase que en descriu el creixement.

Com es fa · Gràfic de dades
  1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
  2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
  3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
  4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: «Més de 500», dibuixa-ho com a 500. Comença així: «Els col·legis creixen més entre el … i el …».

5.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu En parella

El decret de Trento amb lupa.

Llegiu en parella el decret de Trento de L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. FET: què no podrà fer ningú sense l'aprovació del bisbe? PARER: què pensen els bisbes dels impressors? SENYAL: quina expressió ho delata? Copieu-la.

Les tres respostes, amb l'expressió copiada (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Ningú no podrà…», «Els bisbes pensen que els impressors…», «Ho delata l'expressió…». Per al parer, mireu la primera frase del decret.

5.3 Investigar · comentari d'imatge La imatge Individual

Llegeix el quadre del concili.

Mira el quadre del concili, la imatge del cos de la lectura, i comenta'l en tres passos. DESCRIC: què hi ha a la part de dalt, i què hi ha a baix? IDENTIFICO: amb el peu, qui és la dona coronada i qui és l'home caigut? DEDUEIXO: per què Roma el va fer pintar vint-i-cinc anys després del concili?

El comentari del quadre en tres passos (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A dalt hi ha…; a baix…». Per deduir, pensa qui veia aquest quadre en una església de Roma.

Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
5.4 Investigar · intrús justificat La fitxa de dades La lectura Individual

L'intrús entre les eines de Roma.

Aquí tens sis coses: el concili de Trento, els col·legis jesuïtes, l'Índex de llibres prohibits, els seminaris, l'art barroc i la venda d'indulgències. Cinc són eines de la Contrareforma; una és el que la Contrareforma va prohibir. Identifica la intrusa i justifica per què l'Església la va prohibir sense donar la raó a Luter.

La intrusa i la justificació, en tres frases.

Com es fa · Intrús justificat
  1. Copia la llista.
  2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
  3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
  4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: La pregunta que separa és: servia per recuperar fidels o en va fer perdre? La data de la prohibició és a la primera línia de la Fitxa.

5.5 Explicar · taula de classificació La fitxa de dades Individual

Luter i Trento, cara a cara.

Fes una taula de dues columnes, «Luter» i «Trento», amb sis files de la cinquena línia de la Fitxa: la salvació, l'autoritat, qui llegeix la Bíblia, el papa, els capellans i les indulgències. Després classifica les respostes de Trento: quines reafirmen el que es feia abans, i quina corregeix alguna cosa?

La taula de dues columnes i sis files, i una frase que diu quina fila és diferent i per què.

Com es fa · Taula de classificació
  1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
  2. Reparteix els casos.
  3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
  4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Per trobar la fila diferent, llegeix bé cada casella de Trento: n'hi ha una que té dues parts.

5.6 Explicar · telegrama La fitxa de dades En parella

Telegrama d'un jesuïta de Viena a Roma, 1560.

Sou el rector del col·legi jesuïta de Viena l'any 1560, en una ciutat mig luterana. Resumiu en un telegrama per al general de la Companyia, a Roma, com va la feina: a qui ensenyeu, què necessiteu i què espereu aconseguir.

El telegrama, de 25 paraules exactes.

Com es fa · Telegrama
  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Cada paraula ha de fer feina: fora articles i adjectius. La segona línia de la Fitxa us diu a qui ensenyaven els col·legis.

Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
5.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «només repressió».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i les línies 2, 3 i 4 de la Fitxa. Explica per què és fals que la Contrareforma fos només repressió: què hi ha de cert en el tòpic, tres eines que no eren repressió, amb una dada cada una, i què va corregir Trento.

L'explicació: el que hi ha de cert, tres eines amb una dada i la correcció (cinc frases).

💡 Pista: Separa dues preguntes: hi va haver repressió?, i va ser només això?

5.8 Participar · manifest L'Arxiu La fitxa de dades Individual

Manifest dels impressors de Venècia, 1559.

Ets un impressor de Venècia l'any 1559. Acaba de sortir el primer Índex de llibres prohibits, amb tots els llibres d'Erasme, i el decret de Trento obliga a demanar llicència al bisbe. Escriu el manifest dels impressors al govern de Venècia: qui sou, què us demana l'Església segons L'Arxiu i què us costa, una cosa que l'Església té raó de témer i una proposta concreta.

El manifest en punts: qui sou, què us demanen i què us costa, la concessió i la proposta (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest
  1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
  2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
  3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
  4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què passa a Venècia si els llibres es comencen a fer a Ginebra.

5.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura En grup

Ahir i avui: qui decideix què es pot llegir.

Trento va decidir que cap llibre de religió s'imprimís sense llicència ni nom d'autor, i Roma va fer una llista de llibres prohibits que va durar fins al 1966. Avui també hi ha filtres i normes sobre el que es pot publicar. Penseu en grup en un cas que conegueu i argumenteu què s'assembla a Trento, què és diferent i si algú ha de poder decidir què no es pot llegir.

L'argumentació: el cas, una semblança, una diferència i la vostra resposta (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu el cas abans d'escriure: un filtre d'una xarxa, un llibre retirat, una norma de l'institut. La pregunta de fons: prohibeixes la màquina o la fas servir tu també?

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Roma va trigar trenta anys a respondre a Luter, i ho va fer amb tres eines. El concili de Trento (1545-1563), divuit anys en una ciutat dels Alps, va dir que no a tot el que Luter deia que sí: la fe i les obres, la Bíblia i la tradició, la Vulgata llatina que el poble no ha de llegir sol, set sagraments, el papa, els capellans cèlibes, les indulgències; i va corregir el que ell denunciava: seminaris, bisbes a casa, un catecisme, i la venda d'indulgències prohibida el 1567. Els jesuïtes, l'ordre d'un soldat basc, van obrir cinc-cents col·legis gratuïts en un segle per als fills dels que manaven, i van anar a l'Índia i al Japó. La Inquisició i l'Índex de llibres prohibits (1559) van perseguir llibres i persones, i el decret de Trento del 1546 va decidir què fer amb la impremta: no prohibir-la, controlar-la, amb llicència del bisbe i nom d'autor obligatori. Amb l'art barroc, que entrava pels ulls, i amb milions d'estampes i catecismes impresos, l'Església va recuperar Polònia, Àustria, el sud d'Alemanya i part de França. El nord, no: Europa va quedar partida, i durant un segle es va matar per això.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Què va fer el concili de Trento amb les idees de Luter, segons la lectura?

  2. 2. Segons el Desmuntant, amb què va recuperar l'Església bona part del que havia perdut?

  3. 3. Què va decidir Trento sobre la impremta el 1546, segons el decret de L'Arxiu?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Mentre Europa es partia per la fe, uns mariners portuguesos i castellans havien començat a partir el món d'una altra manera: amb mapes, brúixoles i caraveles. La sessió següent.