Sessió 2. La impremta: la revolució de la informació

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 1400, un llibre era una cosa que es feia a mà. Un copistacopistaMonjo o professional que copiava llibres a mà, lletra a lletra, en pergamí. Una Bíblia li podia costar anys; per això un llibre valia el sou d’un any i les biblioteques més grans tenien uns centenars de volums. trigava mesos o anys a copiar una Bíblia en pergamípergamíPell d’animal (vedella, ovella, cabra) preparada per escriure-hi. Una Bíblia sencera necessitava unes 170 pells. El paper, més barat, va arribar d’Orient pels àrabs., un llibre valia el sou d’un any d’un artesà, i les biblioteques més grans d’Europa tenien uns centenars de volums. Cinquanta anys després hi havia vint milions de llibres. El que va passar entremig és la primera revolució de la informació, i la va fer un orfebre endeutat d’una ciutat del Rin.

El que va fer Gutenberg, i el que no

GutenbergGutenbergJohannes Gensfleisch, dit Gutenberg (Magúncia, cap al 1400-1468), orfebre. Cap al 1450 va ajuntar els tipus mòbils de metall, la premsa de cargol i una tinta d’oli, i va imprimir la Bíblia de 42 línies (1454-1455). El 1455 el seu soci li va prendre el taller pels deutes. no va inventar la impremta: a la Xina s’imprimia amb planxes de fusta des del segle VIII i amb lletres soltes des de l’XI, i a Corea es feien llibres amb lletres de metall des del 1377. El que va fer, cap al 1450 a Magúncia, va ser ajuntar tres coses que ja existien (les lletres soltes, la premsa de cargol del vi i el paper) i afegir-n’hi dues de seves: un motlle per fondre milers de tipus mòbilstipus mòbilsLletres soltes de metall (plom, estany i antimoni), foses en un motlle perquè fossin totes iguals, que es componen en línies, s’entinten i s’impremen, i després es desmunten i es tornen a fer servir. La clau de la impremta de Gutenberg. iguals i una tinta d’oli que s’enganxés al metall. La seva Bíblia de 42 línies, del 1455, semblava un manuscrit i eren cent vuitanta còpies. Ell va morir arruïnat; l’invent, no. Gutenberg no va inventar imprimir: va inventar imprimir barat i en sèrie, i és això el que va canviar el món.

Cinquanta anys

El 1470 hi havia impremta en una quinzena de ciutats; el 1480, en més de cent; el 1500, en dues-centes cinquanta, amb un miler d’impremtes, trenta mil títols i uns vint milions de llibres, els incunablesincunablesEls llibres impresos abans del 1500, «al bressol» de la impremta: uns 30.000 títols i entre 15 i 20 milions d’exemplars. A València se’n va imprimir el primer en català, el 1474., per a una Europa de setanta milions de persones que gairebé no sabia llegir. A València es va imprimir el 1474 el primer llibre en català. El preu d’un llibre va caure a una vintena part. I amb els llibres barats van venir les coses que sense ells no s’entenen: els textos antics iguals a tot arreu per als humanistes, la Bíblia en la llengua de cada país, els mapes iguals per a tots els pilots, la ciència, i el 1517 les tesis d’un frare alemany, copiades a mig Europa en dos mesos. També la censuracensuraControl del que es pot publicar. Amb la impremta van néixer la llicència prèvia (permís per imprimir) i, el 1559, l’Índex de llibres prohibits de l’Església: qui pot copiar mil vegades una crítica també pot ser perseguit mil vegades.: la llicència prèvia i l’Índex de llibres prohibits. Francis Bacon ho va resumir el 1620, i ho llegiràs a L’Arxiu: la impremta, la pólvora i la brúixola, tres invents d’origen «fosc i sense glòria», havien canviat el món més que cap imperi. Quan copiar es torna barat, qui escriu arriba a tothom i qui mana ho perd de vista: la impremta va donar veu i, alhora, va inventar la censura.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les ciutats amb impremta, en barres.

Amb la tercera línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de quatre barres: les ciutats que tenien impremta el 1450, el 1470, el 1480 i el 1500. Cada centímetre són 25 ciutats. Posa-hi títol i escala. Després descriu entre quins dos anys la barra creix més.

El gràfic de quatre barres amb títol i escala, i una frase que en descriu el creixement.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: El 1450 només hi ha una ciutat, Magúncia; «més de 100», dibuixa-ho com a 100. Comença així: «La barra creix més entre el … i el …».

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Bacon amb lupa.

Llegiu en parella el text de Bacon de L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. FET: què va canviar cada un dels tres invents? PARER: Bacon creu que aquests invents han pogut més o menys que els imperis? SENYAL: quina frase ho delata? Copieu-la.

Les tres respostes, amb la frase copiada (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «La impremta va canviar…», «Bacon creu que…», «Ho delata la frase…». El fet és a la tercera frase del text; el parer, a l'última.

2.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Llegeix la Bíblia de Gutenberg.

Comenta en tres passos la Bíblia de Gutenberg, la imatge del cos de la lectura. DESCRIC: quantes columnes té la pàgina, i de quin color són les lletres grans? IDENTIFICO: amb el peu, on i quan es va fer, i què hi ha fet a mà? DEDUEIXO: per què Gutenberg va voler que semblés un llibre copiat a mà?

El comentari de la imatge en tres passos (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «La pàgina té … columnes…». Per deduir, pensa qui havia de comprar aquell llibre i què estava acostumat a veure.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del tipus mòbil a Luter: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa d'un motlle per fondre lletres, cap al 1450, a les 95 tesis de Luter llegides a mig Europa el 1517. A cada fletxa, explica per què una baula porta a la següent. Després explica en una frase per què això no hauria pogut passar el 1417.

La cadena de cinc baules amb una explicació a cada fletxa, i una frase sobre el 1417.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això». Les baules del mig són a la tercera i la cinquena línies de la Fitxa.

2.5 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Telegrama d'un impressor de València, 1474.

Sou l'impressor alemany que acaba d'obrir la primera impremta de València, l'any 1474. Resumiu en un telegrama per al vostre soci de Magúncia què heu imprès primer, en quina llengua, i què costa ara un llibre comparat amb un de copiat a mà.

El telegrama, de 25 paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Cada paraula ha de fer feina: fora articles i adjectius. El primer llibre és a la quarta línia de la Fitxa; el preu d'abans, a la primera.

2.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un copista de Montserrat, 1480.

Ets un monjo copista de Montserrat, l'any 1480. Acaben d'arribar al monestir els primers llibres impresos a Barcelona, que costen molt menys que els teus. Escriu una carta a un copista d'un altre monestir: què tenen aquests llibres, què els falta i què decideixes fer amb el teu ofici. Res que algú del 1480 no pogués saber.

La carta del copista: què tenen els llibres impresos, què els falta i la teva decisió (50-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer si el teu copista té por o curiositat, i escriu la carta al voltant d'això. «En canvi» i «per això» t'ajuden.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Gutenberg ho va inventar tot».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la segona línia de la Fitxa. Explica per què és fals que Gutenberg inventés la impremta del no-res: què ja existia abans del 1450, i on, què hi va afegir ell, i per què això és el que va canviar el món.

L'explicació: què ja existia i on, què hi va afegir Gutenberg i per què va ser decisiu (cinc frases).

💡 Pista: Separa dues preguntes: qui va imprimir primer?, i qui va fer que imprimir fos barat?

2.8 🌍 Participar · manifest 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Manifest dels llibreters de Venècia, 1500.

Ets un llibreter de Venècia l'any 1500, la ciutat amb més impremtes del món. El govern vol obligar que cada llibre tingui llicència abans d'imprimir-se, perquè diu que s'hi imprimeixen mentides i heretgies. Escriu el manifest dels llibreters al govern: qui sou, dues raons contra la llicència, una cosa que el govern té raó de témer i una proposta a canvi.

El manifest en punts: qui sou, dues raons, la concessió i la proposta (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Un manifest bo no ignora l'altre bàndol: digues-li què entens de la seva por, i contesta-la.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la revolució de la informació.

La impremta va fer que copiar fos barat, que una crítica arribés a mig Europa en dos mesos i que naixés la censura. Internet ha fet el mateix, més de pressa. Penseu en grup en un cas que conegueu: un vídeo que es va fer viral, una notícia falsa que va córrer. Argumenteu què s'assembla a la impremta del 1500, què és diferent i si més informació vol dir més veritat.

L'argumentació: el cas, una semblança, una diferència i la vostra resposta (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu el cas abans d'escriure. La pregunta de fons és la del sondeig: quan copiar és gratis, qui hi guanya?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Abans del 1450 un llibre es copiava a mà, sobretot als monestirs, trigava mesos i valia el sou d'un any. Cap al 1450 Gutenberg, un orfebre de Magúncia, va ajuntar tres coses que ja existien (les lletres de metall, que la Xina i Corea coneixien; la premsa de cargol del vi; el paper) i hi va afegir un motlle per fondre milers de lletres iguals i una tinta d'oli. La Bíblia de 42 línies (1454-1455) semblava un manuscrit i eren cent vuitanta còpies. En cinquanta anys, mil impremtes a dues-centes cinquanta ciutats, trenta mil títols i uns vint milions de llibres, i el preu a una vintena part: la primera revolució de la informació. Sense ella no s'entenen l'humanisme, que necessitava textos iguals a tot arreu; la Reforma, que va córrer per Europa en dos mesos; els mapes dels pilots ni la ciència. I va portar la censura: llicències prèvies i un Índex de llibres prohibits. Bacon ho va dir el 1620: la impremta, la pólvora i la brúixola, tres invents «foscos i sense glòria», havien canviat el món més que cap imperi.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què hi va afegir Gutenberg, de seu, a les coses que ja existien?

   A. La premsa de cargol i el paper, que va portar ell mateix des d'Orient B. Un motlle per fondre lletres iguals i una tinta d'oli per al metall C. Les lletres soltes de metall, que ningú no havia fet mai abans d'ell D. Les planxes de fusta gravades, que va copiar dels llibres de la Xina

2. 2. Com estava la impremta a Europa cap al 1500, cinquanta anys després de Gutenberg?

   A. Hi havia impremta en una quinzena de ciutats, gairebé totes alemanyes B. Només s'hi imprimien Bíblies en llatí, i la resta encara es copiava a mà C. La majoria dels europeus ja sabia llegir, gràcies als llibres barats D. Hi havia un miler d'impremtes en unes 250 ciutats i milions de llibres

3. 3. Què diu Bacon de la impremta, la pólvora i la brúixola, al text de L'Arxiu?

   A. Que han canviat el món més que cap imperi, cap secta i cap estrella B. Que han fet el món millor i més just que el que coneixien els antics C. Que els antics ja els coneixien, però no en van saber treure profit D. Que tenen un origen antic i gloriós, conegut per tots els savis

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Amb els llibres barats i els textos antics corregits, uns homes van començar a llegir els grecs i la Bíblia sense intermediaris i a preguntar-se què és un ésser humà. Roma, Leonardo, Erasme: la sessió següent.