Sessió 3. El Cinquecento i l'Humanisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap al 1500 el centre de l’art va canviar de ciutat. A Florència els Mèdici havien estat expulsats; a Roma hi havia un papa, Juli IIJuli IIPapa del 1503 al 1513, guerrer i mecenes: va fer començar la basílica nova de Sant Pere (1506), la volta de la Sixtina (Miquel Àngel, 1508-1512) i les sales del Vaticà (Rafael). Ho pagava amb els impostos de la cristiandat i les indulgències., que anava a la guerra amb armadura i pagava més que cap banquer. Va fer començar la basílica nova de Sant Pere; va tenir Miquel ÀngelMiquel ÀngelMichelangelo Buonarroti (1475-1564), escultor, pintor i arquitecte de Florència: la Pietat (1499), el David (1501-1504), la volta de la Capella Sixtina (1508-1512, més de 300 figures pintades d’esquena a la bastida), la cúpula de Sant Pere. quatre anys estirat a la bastida pintant la volta de la Capella Sixtina, més de tres-centes figures; i va fer que Rafael pintés a la seva biblioteca vint filòsofs grecs, pagans, sota una volta romana. Ho pagava amb els impostos de tota la cristiandat i venent perdons. El Cinquecento és el Renaixement pagat pels papes: la mateixa fama i el mateix poder que a Florència, però amb uns diners que venien de tota Europa i que algú, aviat, es preguntaria d’on sortien.

Leonardo, enginyer de guerra

El tercer gran nom del Cinquecento gairebé no va treballar a Roma. Leonardo da VinciLeonardo da VinciLeonardo (1452-1519), pintor, enginyer i inventor de Florència: Milà (1482-1499, l’Últim Sopar), la Mona Lisa (cap al 1503), i mor a França al servei del rei. Va deixar 13.000 pàgines de quaderns escrits en mirall. va anar de cort en cort, i el 1482 va escriure al duc de Milà una carta de feina que llegiràs a L’Arxiu: nou punts de màquines de guerra (ponts, canons, catapultes, com buidar un fossat) i un desè, «en temps de pau», d’arquitectura, escultura i pintura, «tan bé com qualsevol altre». El que un duc comprava era un enginyer militar; el pintor de l’Últim Sopar i de la Mona Lisa venia de regal. Al 1500 un artista era algú que demostrava el que sabia fer davant de qui pagava, i el que pagava, primer de tot, era la guerra.

L’humanisme

Mentrestant, uns homes que sabien grec havien començat a llegir d’una altra manera. L’humanismehumanismeMoviment dels que estudiaven les «humanitats» (grec, llatí, els autors antics) llegint els textos en l’original i amb crítica, posaven l’ésser humà i la seva dignitat al centre i creien que l’educació el pot millorar. Eren cristians: volien llegir la Bíblia sense intermediaris. ve de les humanitats, el grec i el llatí, i vol dir llegir els clàssics i la Bíblia en l’original, amb crítica, i creure que l’ésser humà pot millorar amb l’educació. ErasmeErasmeErasme de Rotterdam (1466-1536), sacerdot, l’humanista més llegit d’Europa gràcies a la impremta: l’«Elogi de la follia» (1511), que es riu de frares i papes, i el Nou Testament en grec (1516), que corregia la traducció llatina de l’Església. va editar el Nou Testament en grec i va corregir la traducció que l’Església feia servir des de feia mil anys, i es va riure de frares i papes en un llibre que la impremta va escampar per tot Europa. Tomàs Moro va imaginar una illa sense propietat, Utopia. Lluís VivesLluís VivesJoan Lluís Vives (València, 1493-Bruges, 1540), humanista, fill de conversos (la Inquisició va cremar el seu pare). Va escriure sobre l’educació, l’educació de les dones i la pobresa («Del socors dels pobres», 1526): la primera proposta que l’ajuda als pobres la faci la ciutat., de València, va escriure sobre l’educació i els pobres des de Bruges, on vivia; a València, la Inquisició havia cremat el seu pare. Eren tots cristians. Els humanistes no van posar l’home en lloc de Déu: van posar el lector davant del text, i un d’aquests lectors, un frare alemany, va llegir sant Pau i va dir que l’Església s’equivocava.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El Cinquecento, en una ratlla.

Amb la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del 1480 al 1540, amb una marca cada cinc anys. Situa-hi sis moments: l'Últim Sopar, el David, la Sixtina, l'Escola d'Atenes, l'Elogi de la follia i Utopia. Després descriu en quins deu anys passen més coses.

La línia del temps amb sis moments datats i una frase sobre els deu anys amb més fets.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les obres d'art són a la segona i la cinquena línies de la Fitxa; els llibres, a la quarta. Per a la frase, comença així: «Entre el … i el … hi ha … moments».

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Leonardo amb lupa.

Llegiu en parella la carta de Leonardo de L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. FET: què diu que sap fer en temps de guerra, i què en temps de pau? PARER: què creu Leonardo que el duc vol comprar? SENYAL: què de la carta ho delata?

Les tres respostes (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «En temps de guerra sap…; en temps de pau…», «Leonardo creu que el duc vol…», «Ho delata…». Per al senyal, mireu en quin ordre ho diu.

3.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Vertader o fals davant l'Escola d'Atenes.

Mira l'Escola d'Atenes, la imatge del cos de la lectura, i llegeix-ne el peu. Decideix si aquestes tres frases són vertaderes o falses i justifica cada una amb un detall del peu: (a) els dos del centre són sants; (b) Rafael hi va posar la cara d'altres artistes; (c) l'edifici pintat és grec, com els filòsofs.

Les tres frases amb V o F, i una prova del peu per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «La (a) és … perquè el peu diu que…». A cada frase, busca al peu la paraula que la fa certa o falsa.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma del papa que pintava pagans.

Resoleu en parella aquest enigma. Juli II era un papa que anava a la guerra amb armadura. Va fer pintar vint filòsofs pagans a la seva biblioteca i va pagar Miquel Àngel quatre anys per pintar un sostre. Per què un cap de l'Església gastava fortunes en art, i en pagans? Deduïu-ho amb la lectura i la primera línia de la Fitxa.

La resposta a l'enigma en tres frases, amb la pista que ha estat decisiva.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Compareu-lo amb els mecenes de la sessió 1: què hi guanyaven? I en què es diferencia un papa d'un banquer?

3.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

Dos titulars per al dia que es va destapar la Sixtina, 1512.

Escriviu en parella dos titulars per al dia que es va destapar la volta de la Capella Sixtina, la tardor del 1512: un com l'escriuria el diari del papa i un altre com l'escriuria Miquel Àngel, després de quatre anys estirat a la bastida. Tots dos han de ser certs, amb la primera línia de la Fitxa. Després expliqueu què calla cada un.

Els dos titulars, de deu paraules com a màxim cada un, i una frase sobre què calla cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Els dos parlen del mateix dia: canvia què va davant. Al segon, la paraula «glòria» no serveix.

3.6 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Leonardo i la Fitxa: coincideixen?

Compara la carta de L'Arxiu amb la segona línia de la Fitxa. En què coincideixen sobre el que sabia fer Leonardo? En què no coincideixen: què va fer de debò a Milà? Explica si Leonardo va fer el que prometia a la carta.

Una coincidència, una contradicció i la teva conclusió (50-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Una carta de feina diu el que un vol que li comprin; la Fitxa diu el que va passar. «En canvi» t'ajuda a marcar la distància.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «els humanistes eren ateus».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i les línies 3 i 4 de la Fitxa. Explica per què és fals que els humanistes fossin ateus: d'on ve la paraula «humanisme», dos humanistes amb una prova que eren cristians, i què van canviar de debò.

L'explicació: d'on ve la paraula, dos humanistes amb una prova cada un i què van canviar (cinc frases).

💡 Pista: Separa dues preguntes: creien en Déu?, i llegien diferent?

3.8 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Els intrusos entre els humanistes.

Aquí tens cinc noms del mateix temps: Erasme, Tomàs Moro, Lluís Vives, Miquel Àngel i Juli II. Tres eren humanistes en el sentit de la tercera línia de la Fitxa; dos, no. Identifica els dos intrusos, justifica a quin grup pertanyen de debò i escriu el criteri que has fet servir per separar-los.

Els dos intrusos, el grup on van de debò i el criteri, en quatre frases com a màxim.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Abans de triar, escriu al costat de cada nom què va fer, amb la Fitxa.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: el que un currículum diu de nosaltres.

Leonardo va escriure una carta de feina amb nou punts de guerra i un de pintura, perquè era el que el duc comprava. Avui també escrivim currículums i perfils amb el que creiem que volen sentir. Penseu en grup en un cas que conegueu: una oferta de feina, una entrevista, un perfil. Argumenteu què s'assembla a la carta de Leonardo, què és diferent i què posaríeu vosaltres al punt desè.

L'argumentació: el cas, una semblança, una diferència i el vostre punt desè (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu el cas abans d'escriure. La pregunta de fons: què diu una carta de feina de com es guanya la vida algú?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al 1500 el centre de l'art va passar de Florència a Roma, perquè els papes pagaven més que els banquers: Juli II va manar començar la basílica nova de Sant Pere, va tenir Miquel Àngel quatre anys estirat a la bastida pintant la volta de la Sixtina i va fer que Rafael pintés a la seva biblioteca vint filòsofs pagans sota una volta romana, amb les cares dels seus amics. Ho pagava amb els impostos de tota la cristiandat i amb les indulgències. Leonardo, mentrestant, anava de cort en cort venent-se com a enginyer de guerra, amb la pintura al desè punt de la carta, i va morir a França. I uns homes que sabien grec, l'humanisme, van començar a llegir els clàssics i la Bíblia en l'original i amb crítica, i a escriure sobre què és un ésser humà i què pot arribar a ser amb l'educació: Erasme, que corregia el Nou Testament i es reia dels frares; Moro, que va imaginar una illa sense propietat i va morir executat; Vives, de València, que escrivia sobre els pobres i les dones. Eren cristians, no ateus: no van posar l'home en lloc de Déu, van posar el lector davant del text. I un d'aquests lectors, un frare alemany, va llegir sant Pau i va dir que l'Església s'equivocava.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què el centre de l'art va passar de Florència a Roma cap al 1500?

   A. Perquè Leonardo s'hi va instal·lar i hi va obrir el taller més gran d'Itàlia B. Perquè els Mèdici s'hi van traslladar amb el seu banc i els seus artistes C. Perquè s'hi acabaven de descobrir les ruïnes i les estàtues dels romans D. Perquè el papa Juli II hi pagava més que cap banquer de Florència

2. 2. Què volia dir ser humanista, segons la sessió?

   A. Deixar de creure en Déu i posar l'ésser humà al seu lloc B. Llegir els clàssics i la Bíblia en l'original i amb crítica C. Pintar persones de debò, amb la seva cara, en lloc de sants D. Rebutjar les universitats i els monestirs de l'edat mitjana

3. 3. Com presenta Leonardo la pintura a la carta de feina al duc de Milà?

   A. Al principi de tot, com l'ofici amb què s'ha fet famós a Florència B. Al final de la carta, i assegurant que ningú a Itàlia pinta millor que ell C. Al final, després de les màquines de guerra, «tan bé com qualsevol altre» D. Enlloc: la carta només parla de ponts, de canons i de catapultes

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un frare que llegia la Bíblia en l'original va clavar noranta-cinc tesis contra la venda d'indulgències i, gràcies a la impremta, en dos mesos les llegia mig Europa. La sessió següent: la Reforma.