Sessió 1. El Renaixement italià

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Florència, cap al 1420, tenia quaranta mil habitants, cap rei i els banquers més rics d’Europa. La governaven els gremis, i el que hi manava de debò, sense cap càrrec, era una família de banquers, els MèdiciMèdiciFamília de banquers de Florència, banquers del papa. Cosme el Vell va manar a la ciutat des del 1434 sense cap càrrec; Llorenç el Magnífic (1469-1492) va ser poeta i mecenes.. En cent anys, aquella ciutat va pagar una manera nova de fer art que Vasari, un segle després, va anomenar RenaixementRenaixementNom que Vasari va posar el 1550 (rinascita, tornar a néixer) a l’art que va començar a Florència al segle XV: la mirada als grecs i als romans, la perspectiva, l’artista amb nom. Després va passar a Roma, a Venècia i a tot Europa.: tornar a néixer, després de mil anys que ells consideraven foscos. El Renaixement no va néixer d’un rei ni d’un bisbe: va néixer d’una ciutat de comerciants que competien per fer-la més bonica que la del veí.

La cúpula i la perspectiva

El 1418 la catedral de Florència tenia un forat de quaranta-cinc metres d’ample que ningú no sabia com tancar, i el gremi de la llana, que la pagava, va convocar un concurs. El va guanyar BrunelleschiBrunelleschiFilippo Brunelleschi (1377-1446), orfebre i arquitecte de Florència. Va tancar la cúpula de la catedral, el Duomo (1420-1436), sense bastida, amb dues closques i els maons en espiga, i va inventar la perspectiva cap al 1415., un orfebre que deia que podia tancar-lo sense bastida; els cònsols no se’l creien, van voler veure’n una prova i li van donar la feina per votació, amb un límit de set metres per començar. Ho llegiràs a L’Arxiu, explicat per Vasari. La cúpula va trigar setze anys i encara és el que es veu primer de Florència. El mateix Brunelleschi havia descobert cap al 1415 la perspectivaperspectivaManera de dibuixar l’espai com el veu l’ull, amb totes les línies que fugen cap a un punt. La va provar Brunelleschi cap al 1415, la va pintar Masaccio a la Trinitat (1425-1428) i Alberti la va escriure en regles el 1435.: dibuixar l’espai com el veu l’ull, amb les línies que fugen cap a un punt. Masaccio la va pintar en un mur de Santa Maria Novella, i el mur es va convertir en una capella de tres metres de fondària que no existeix. Per primera vegada des de Roma, un edifici i una pintura es feien amb càlcul: la cúpula amb geometria, el mur amb un punt de fuga.

Qui pagava, què demanava

Cap obra del Renaixement no es va fer per amor a l’art: totes tenien un client i un contracte. El mecenatgemecenatgePagar art per encàrrec. Els mecenes del segle XV (els Mèdici, els gremis, les famílies riques) hi guanyaven fama, perdó dels pecats del préstec i el poder de fer bonica la ciutat que manaven; el contracte fixava tema, mida, termini, preu i materials. funcionava així: el gremi de la llana va pagar la cúpula; un Mèdici, la Primavera de Botticelli; una família, la Trinitat de Masaccio, i hi surt agenollada. El contracte deia el tema, la mida, el termini, el preu i els materials, i el blau d’ultramar, fet de lapislàtzuli, que valia més que l’or, s’apuntava a part. L’artista era un artesà amb taller i aprenents, membre d’un gremigremiAssociació dels que fan un mateix ofici. Els pintors de Florència eren del gremi dels metges i apotecaris, perquè compraven pigments. Els gremis rics pagaven edificis i obres per a la ciutat., com un sabater. Tots miraven enrere: Brunelleschi i Donatello van anar a Roma a mesurar ruïnes, i els humanistes buscaven manuscrits antics als monestirs. La bellesa la van descobrir, sí, però la van descobrir perquè algú la pagava: el Renaixement és art de contracte, i el que va canviar va ser qui pagava i què demanava.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El Quattrocento, en una ratlla.

Amb la segona línia de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del 1400 al 1500, amb una marca cada deu anys. Situa-hi sis moments: el concurs de la cúpula, la cúpula acabada, la Trinitat, les regles d'Alberti, la Primavera i la mort de Llorenç. Després descriu en quina dècada passen més coses.

La línia del temps amb sis moments datats i una frase sobre la dècada amb més fets.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Totes les dates són a la segona línia de la Fitxa: compta quantes en cauen a cada dècada. Per a la frase, comença així: «La dècada amb més fets és la del … perquè…».

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Vasari amb lupa.

Llegiu en parella el text de Vasari de L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. FET: què volen veure els cònsols abans de donar-li la cúpula? PARER: què pensa Vasari de Brunelleschi? SENYAL: quina frase ho delata? Copieu-la.

Les tres respostes, amb la frase copiada (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Els cònsols volen veure…», «Vasari pensa que Brunelleschi…», «Ho delata la frase…». El fet és a la tercera frase del text. Per al parer, fixeu-vos en com diu Vasari que parlava Filippo.

1.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Llegeix la Trinitat de Masaccio.

Mira la Trinitat de Masaccio, la imatge del cos de la lectura, i comenta-la en tres passos. DESCRIC: qui hi ha dins de la capella pintada i qui hi ha a fora? IDENTIFICO: amb la Fitxa, qui són els dos agenollats de fora? DEDUEIXO: per què el pintor els ha fet tan grans com els sants?

El comentari de la imatge en tres passos (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Dins de la capella hi ha…; a fora…». Qui són els de fora, ho diu la sisena línia de la Fitxa. Per deduir, pensa com cobrava un pintor del segle XV.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Què va canviar i què no: la taula.

Classifica aquestes sis coses en una taula de dues columnes, «va canviar amb el Renaixement» i «va continuar com abans»: qui paga l'art, el contracte, el gremi de l'artista, com es pinta l'espai, on es busquen els models, els temes religiosos. Després explica en una frase el cas que t'ha fet dubtar més.

La taula de dues columnes amb les sis coses col·locades i una frase sobre el cas dubtós.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La lectura i la cinquena línia de la Fitxa diuen com treballava un artista. Per al cas dubtós, «tot i que» t'ajuda a dir les dues coses alhora.

1.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què a Florència (esquema 1-3-1).

Fes un esquema 1-3-1 que expliqui per què el Renaixement va néixer a Florència. A dalt, la idea central en una frase. Al mig, tres proves de la Fitxa (primera, quarta i cinquena línies), cada una amb un nom propi. A baix, la conclusió: què hauria passat sense els Mèdici?

L'esquema: la idea central, tres proves amb nom propi i la conclusió en una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La idea de dalt ha de ser una afirmació que es pugui discutir, no un tema. Per a la conclusió, «per tant» fa la feina.

1.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Vasari, explicat a un paleta de la cúpula.

Reescriviu en parella el text de Vasari com si l'expliqués un paleta de la cúpula als companys, l'any 1421: qui ha triat aquell home, què ha hagut de demostrar i quin límit li han posat, dit en metres. Sense copiar cap frase de L'Arxiu: amb paraules de paleta.

La reescriptura en boca del paleta, de sis línies com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Un paleta no diu «cònsols» ni «aprovació». Les braces passades a metres són al context de L'Arxiu.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «per amor a l'art».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fals que els artistes del Renaixement treballessin per amor a l'art: d'on ve el tòpic, dues obres amb el nom de qui les va pagar i què fixava un contracte, segons la cinquena línia de la Fitxa.

L'explicació: d'on ve el tòpic, dues obres amb qui les va pagar i què fixava un contracte (cinc frases).

💡 Pista: Separa dues preguntes: eren bons?, i treballaven per amor?

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ets Cosme de Mèdici, any 1436.

Ets Cosme de Mèdici l'any 1436: el banquer més ric d'Europa, en una ciutat on l'Església diu que prestar amb interès és pecat. Un frare et demana que paguis la reconstrucció del convent de Sant Marc, amb una biblioteca pública. Decideix: ho pagues tot, en pagues una part amb el teu nom a la porta, o no pagues. Defensa-ho amb dues raons de la Fitxa i la raó més forta en contra. Res que algú del 1436 no pogués saber.

La decisió, dues raons i la raó més forta en contra (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, escriu què hi perds si no pagues.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui paga l'art.

Al segle XV els banquers i els gremis pagaven l'art i hi guanyaven fama i poder. Penseu en grup en un cas que conegueu: un museu, una exposició o un edifici restaurat que porti el nom d'un banc o d'una empresa. Argumenteu què s'assembla als Mèdici, què és diferent i si l'art que paga algú és lliure.

L'argumentació: el cas, una semblança, una diferència i la vostra resposta (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu el cas abans d'escriure: el nom que hi ha a la porta ja és una pista.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Al segle XV Florència era una ciutat de quaranta mil habitants sense rei, governada pels gremis i pels banquers, i els més rics d'Europa eren els Mèdici. Amb els seus diners i els dels gremis, la ciutat va pagar en cent anys una manera nova de fer art: Brunelleschi va tancar la cúpula de la catedral sense bastida, després de guanyar un concurs davant d'uns comerciants que no es refiaven de les paraules; Masaccio va pintar una capella que no existia amb la perspectiva; Donatello va fer el primer nu des de Roma; Botticelli, la Primavera. Tots miraven enrere, cap als grecs i els romans, i tots treballaven per contracte, amb el tema, la mida, el termini i el blau d'ultramar apuntats: eren artesans d'un gremi, no genis. Els mecenes hi guanyaven fama, perdó dels pecats del préstec i el poder de fer bonica la ciutat que manaven. Vasari en va dir «renaixement» el 1550, i el nom s'ha quedat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, de què va néixer el Renaixement a Florència?

   A. D'un rei culte que volia una capital més bonica que la de les ciutats veïnes B. D'un bisbe que va pagar la catedral i els artistes amb diners de l'Església C. D'una ciutat de comerciants i banquers que competien per fer-la bonica D. D'uns artistes que van deixar el gremi per treballar pel seu compte

2. 2. Segons Vasari, com van acabar donant la cúpula a Brunelleschi els cònsols del gremi?

   A. Li van donar l'obra per les seves paraules, sense demanar-li cap prova B. Li van donar l'obra sencera quan va prometre acabar-la en dotze anys C. Li van donar l'obra perquè era l'únic que es va presentar al concurs D. Li van donar l'obra per votació, amb un límit de dotze braces d'alçada

3. 3. Com treballava un artista a la Florència del segle XV, segons la lectura?

   A. Com un artesà amb taller i aprenents, membre d'un gremi i per encàrrec B. Com un geni lliure, que triava el tema i després buscava un comprador C. Com un criat dels Mèdici, que li pagaven un sou fix durant tot l'any D. Com un membre del gremi de la llana, que repartia els encàrrecs d'art

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Mentre Florència pintava, a Magúncia un orfebre inventava una màquina que faria més per canviar el món que totes les cúpules: la impremta. La sessió següent.