Situació d'aprenentatge · Plantilla del Departament d'Educació
👑 Es pot governar el món des de Madrid?
Guia per al professorat — no forma part del recorregut de l'alumnat.
| Títol | Es pot governar el món des de Madrid? (Càpsula 9) |
|---|---|
| Curs | 2n ESO |
| Àrea / matèria | Ciències Socials: Geografia i Història |
| Sessions | 9 sessions · portada · microhistòria |
Descripció (context + repte)
Al segle XVI una sola família va manar un imperi on no es ponia el sol, i un rei va decidir governar-lo des d'un despatx de granit llegint cada carta. El repte de la càpsula, l'última del curs, és respondre si es podia governar el món des de Madrid, i per fer-ho va d'un casament (1469) a un funeral (1700): la unió dinàstica que uneix reis i fe però no lleis; els dos imperis de l'altra banda i els cinc-cents homes que els van tombar amb la verola i milers d'aliats; la plata de Potosí que va pujar els preus a tot el món; Carles V que va viatjar quaranta anys; Felip II que ho va provar amb paper; els tres reis que van deixar el despatx buit; els segadors del 1640 i el tractat que va partir Catalunya; i el Barroc com a propaganda d'un poder que feia fallida. Nou documents llegits a l'original (el decret de l'Alhambra, Garcilaso, Las Casas, Acosta, l'abdicació de Brussel·les, l'Acta d'abjuració, el ban dels moriscos, el tractat dels Pirineus, Quevedo) i, a cada un, la pregunta de qui l'escriu, què hi guanya i qui no hi surt.
Relacionada amb: la càpsula 8 (🌍 Com es va fer gran el món?), que la precedeix; cap de posterior: tanca el curs. Les microhistòries del bloc C (càpsules 7, 8, 9) comparteixen personatges o escenari.
El dossier de la càpsula a la llibreta, amb la sessió 9 com a peça de tancament: la rellevància històrica de tota la càpsula, que tria els dos fets que més pesen per respondre la pregunta de la càpsula, els passa per dues preguntes (a quanta gent van afectar, què va canviar que encara duri) citant la sessió d'on surten, i respon si el món es podia governar des de Madrid; i l'ahir i avui en grup que posa una imatge d'avui pagada per convèncer al costat de «La rendició de Breda».
Competències específiques de l'àrea
🧭 Situar
CE1 Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l'anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar-ho a través de diferents formats. · 17 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE3 Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible. · 37 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
🔍 Investigar
CE2 Indagar i argumentar a partir de problemes socials rellevants, locals i globals, per desenvolupar un pensament crític i respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la identitat individual i col·lectiva i a la consecució d'un present i un futur més just i inclusiu. · 2 activitats (s4 · s8)
CE5 Analitzar de forma crítica els mecanismes que han regulat la vida de les societats al llarg de la història fins a l'actualitat i la construcció dels sistemes democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat. · 12 activitats (s1 · s2 · s3 · s5 · s6 · s8 · s9)
✍️ Explicar
CE6 Interpretar els processos que han conformat les societats actuals en la seva diversitat i riquesa a partir de l'anàlisi de perspectives i mirades diverses per formar-se un criteri propi fonamentat i comprometre's en la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat davant les situacions d'injustícia i discriminació. · 5 activitats (s1 · s2 · s3 · s7)
🌍 Participar
CE7 Identificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col·lectives des d'una perspectiva intercultural, respectant els sentiments de pertinença, i valorar les diverses manifestacions culturals i artístiques i el patrimoni material i immaterial per contribuir a la cohesió social i als valors que emanen d'una ciutadania europea responsable i solidària. · 3 activitats (s9)
CE9 Valorar críticament les dinàmiques d'interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar les problemàtiques locals i globals per proposar alternatives basades en la cultura de la pau i adquirir compromisos que permetin la consecució d'un món més solidari i sostenible. · 5 activitats (s4 · s5 · s7)
Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.
Competències transversals
| Competència transversal | Com hi contribueix (annex 4) | Sessions |
|---|---|---|
| Competència ciutadana | Implicar-se en la comunitat i defensar la dignitat de les persones en un context de sostenibilitat; consciència cívica i global, cultura de la pau i equitat. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
| Competència personal, social i d'aprendre a aprendre | Autoregulació de l'aprenentatge, autoconeixement i autoestima, benestar emocional i treball en equip. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s7 · s8 · s9 |
| Competència digital | Ús segur, saludable, crític i responsable de les tecnologies digitals per aprendre i participar en la societat. | s6 |
L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.
Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació
| Objectiu (capacitat + saber + finalitat) | Criteris d'avaluació (acció + saber + context) |
|---|---|
| Situar l'imperi en l'espai i en el temps (els regnes del 1492, els dominis Habsburg del 1555, el mapa de Tenochtitlan, el gravat de Potosí; les línies del temps del 1469 al 1502, de Carles V, de Felip II i del 1626 al 1659; els gràfics de les ciutats del 1519, de la població indígena i de les fallides) i explicar-lo amb cadenes de causes, esquemes, taules, telegrames, titulars i reescriptures que distingeixin el que les fonts diuen del que fan. | 3.3 Representar adequadament informació geogràfica i històrica a través de diverses formes de representació gràfica, cartogràfica i visual. 3.4 Situar fets i processos històrics en eixos cronològics, trobant relacions entre diferents períodes i simultaneïtats temporals entre diferents territoris. 1.3 Elaborar i comunicar els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i formats, emprant les possibilitats que ofereixen els entorns i recursos digitals. 1.4 Incorporar i utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials mitjançant intervencions orals, textos escrits i altres produccions, tot avançant en la construcció d'un discurs precís i rigorós. 3.1 Identificar els canvis i les continuïtats entre les etapes històriques, a través de processos inductius, reptes i projectes de recerca, i trobar relacions amb el món actual. |
| Llegir les nou fonts de L'Arxiu (el decret d'expulsió dels jueus, Garcilaso sobre els quipus, Las Casas, Acosta a Potosí, l'abdicació de Carles V, l'Acta d'abjuració, el ban dels moriscos, el tractat dels Pirineus, el sonet de Quevedo) distingint el fet, el parer i el senyal, corroborar-les amb la imatge del cos (Las Casas i el Lienzo de Tlaxcala, el ban i la pintura de Dénia, Quevedo i Velázquez), i decidir amb la font a la mà què és vertader, què és fals, què és l'intrús i què amaga l'enigma. | 3.5 Identificar i utilitzar les fonts primàries i secundàries, valorant les seves aportacions al coneixement del medi i de les formes de vida en el present i el passat. 1.2 Analitzar de manera crítica, responsable i creativa les fonts d'informació analògiques i digitals, contrastant les dades obtingudes i aplicant-les a diferents situacions i contextos. |
| Analitzar els mecanismes que van regular la vida en comú de la monarquia (la unió dinàstica, la unitat religiosa forçada, el tribut i la mita dels imperis americans, l'encomienda, la centralització de Felip II, els validos, les constitucions catalanes contra la Unió d'Armes) i el funcionament de la primera economia mundial (la plata, la inflació, les fallides, el galió de Manila), reconeixent qui hi guanyava i qui hi perdia i les desigualtats que va generar. | 5.1 Identificar i analitzar els mecanismes que han regulat la vida en comú d'algunes societats del passat, interpretant els principals models d'organització social i política. 5.2 Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. 9.1 Analitzar aspectes del funcionament de l'economia en el món, destacant la interdependència entre països, i el seu impacte en la realitat econòmica de l'entorn proper, i les desigualtats que generen, posant èmfasi en els col·lectius més vulnerables. 9.3 Analitzar i entendre l'evolució dels factors que generen conflictes violents, i les estratègies econòmiques, polítiques i socials per prevenir-los. |
| Identificar els col·lectius silenciats i sotmesos (els jueus i els moriscos expulsats, els pobles indígenes que van morir de verola i van treballar a la mita, els aliats de Tlaxcala, els pagesos de Castella que pagaven, la Cerdanya partida) i prendre posició, datada i argumentada, en decisions, cartes, manifests, desmentits i un «ahir i avui» a cada sessió sobre qui ha de marxar, qui conquereix amb aliats, qui paga el que consumim, qui decideix una guerra o una frontera, i què amaga una imatge que convenç; i valorar el Barroc i el Segle d'Or com a expressió cultural d'una època de crisi. | 6.2 Reconèixer les desigualtats socials en diferents èpoques històriques, els mecanismes de domini i control que s'hi han donat i les conseqüències en el món actual. 6.3 Identificar els col·lectius que han estat sotmesos, silenciats i invisibilitzats al llarg de la història fins al present i destacar les diferents perspectives i aportacions. 5.4 Mostrar actituds pacífiques i tolerants i assumir els drets i deures del marc de convivència, demostrant capacitat crítica i responent de manera assertiva davant de situacions d'injustícia i desigualtat. 2.2 Argumentar de forma crítica sobre problemes socials rellevants utilitzant els coneixements propis de les ciències socials i valorant la importància de trobar solucions dialogades. 7.1 Explicar els trets definitoris d'algunes cultures històriques, identificar elements de canvi i continuïtat en les seves expressions culturals i artístiques i reconèixer aspectes significatius de la seva aportació a la cultura universal. |
Sabers
| Bloc de sabers | Sabers de la càpsula |
|---|---|
| A · Reptes del món actual | Concentració i distribució de la riquesa
Desafiaments demogràfics al món actual
|
| B · Societats i territoris | Origen i evolució de l'organització social
Religió i organització social
Les persones invisibilitzades de la història
L'ampliació del món conegut i les civilitzacions no europees
Ciència, medicina i avenços tecnològics
Violència i conflictes armats
Evolució dels sistemes econòmics i dels models d'organització social
Territori i paisatge
Evolució de les expressions artístiques i culturals
El llegat històric
|
| C · Compromís cívic | Dignitat humana i drets universals
|
Desenvolupament de la situació d'aprenentatge
Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (54) · parella (18) · grup (9), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.
Els documents de L'Arxiu (9 documents originals)
| S. | Document | Autor | On és l'original |
|---|---|---|---|
| 1 | Decret de l'Alhambra: l'expulsió dels jueus dels regnes de Castella i Aragó · 31 de març del 1492 | Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, els Reis Catòlics, a Granada | es.wikisource.org |
| 2 | Inca Garcilaso de la Vega, «Comentaris reials»: com comptaven els inques amb fils i nusos · 1609, escrit a Còrdova, seixanta anys després de deixar el Perú | Garcilaso de la Vega, l'Inca, nascut a Cusco el 1539, fill d'una princesa inca i d'un capità espanyol | es.wikisource.org |
| 3 | Bartolomé de las Casas, «Brevíssima relació de la destrucció de les Índies»: la denúncia amb xifres · Escrita el 1542, publicada a Sevilla el 1552 | Bartolomé de las Casas, frare dominic, antic encomendero convertit en defensor dels indis, bisbe de Chiapas | es.wikisource.org |
| 4 | José de Acosta, «Història natural i moral de les Índies»: les mines de Potosí i la plata que arribava a Sevilla · Publicada a Sevilla el 1590; edició anglesa del 1604 | José de Acosta, jesuïta, que va viure al Perú del 1572 al 1586 i va visitar les mines de Potosí | archive.org |
| 5 | Discurs d'abdicació de Carles V a Brussel·les, tal com el recull François Mignet · 25 d'octubre del 1555 | Carles V, davant dels Estats Generals dels Països Baixos; recollit per l'historiador Mignet (1854) a partir dels testimonis de la sala, en traducció castellana del 1855 | archive.org |
| 6 | Acta d'abjuració (Plakkaat van Verlatinghe): els Estats Generals dels Països Baixos deixen de reconèixer Felip II com a rei · 26 de juliol del 1581 | Els Estats Generals de les Províncies Unides dels Països Baixos, reunits a la Haia | nl.wikisource.org |
| 7 | Ban d'expulsió dels moriscos del regne de València · Proclamat a València el 22 de setembre del 1609 | Felip III, publicat pel virrei de València, el marquès de Caracena | es.wikisource.org |
| 8 | Tractat de pau dels Pirineus entre les corones d'Espanya i de França · 7 de novembre del 1659 | El cardenal Mazzarino, primer ministre de França, i Luis Méndez de Haro, valido de Felip IV, a l'illa dels Faisans | es.wikisource.org |
| 9 | Francisco de Quevedo, «Miré los muros de la patria mía»: un sonet sobre la pàtria que s'esfondra · Primera versió, abans del 1613; la que llegeixes es va publicar el 1648, després de la seva mort | Francisco de Quevedo (1580-1645), poeta i cavaller de la cort de Felip IV, empresonat per Olivares del 1639 al 1643 | es.wikisource.org |
Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases
- La portada de la càpsula: la pregunta motora i amb què n'ha de sortir l'alumnat
- El sondeig d'idees prèvies de cada sessió (27 preguntes en total)
- «Desmuntant tòpics»: 9 tòpics que l'alumnat sol portar de casa, un per sessió
- 9 activitats de Situar (s1 · s2 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8)
- La lectura de cada sessió, processada a la llibreta (no copiada)
- L'Arxiu: 9 documents originals, amb enllaç a la font
- Un vídeo per sessió (9 de 9)
- 24 activitats de Investigar (a totes les sessions)
- La fitxa de dades (9 de 9 sessions)
- El tancament de cada sessió: síntesi i pregunta oberta (9 de 9)
- El quiz formatiu: 27 preguntes amb explicació de la resposta
- 28 activitats de Explicar (a totes les sessions)
- El producte final a la llibreta (sessió 9)
- La microhistòria (sessió 10): el saber de la càpsula posat en un relat
- 20 activitats de Participar (a totes les sessions)
Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.
Què en sé? Els tòpics que la càpsula desmunta (9, un per sessió)
- «Els Reis Catòlics van unir Espanya: el 1469 va néixer un sol país.»
- «Els asteques i els inques eren civilitzacions mil·lenàries: feia molts segles que manaven a Amèrica quan hi van arribar els espanyols.»
- «Cinc-cents espanyols van conquerir Mèxic sols, perquè eren millors soldats.»
- «La plata d'Amèrica va fer rica Espanya.»
- «Carles V era el rei d'Espanya i va fer d'Espanya la primera potència del món.»
- «Felip II va perdre l'Armada Invencible per una tempesta, i amb ella l'imperi.»
- «Espanya va decaure al segle XVII perquè els reis eren dèbils i incapaços.»
- «El 1640 Catalunya es va aixecar per independitzar-se d'Espanya.»
- «El Segle d'Or vol dir que al segle XVII Espanya anava bé: per això hi va haver tants artistes.»
Graella d'activitats, sessió a sessió
Sessió 1 · Els Reis Catòlics i la unió dinàstica (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Els regnes de la península el 1492. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | El decret amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Què uneix i què no: la taula de la unió dinàstica. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE5 · 5.1 |
| 4 | Del casament a Guanahaní. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.4 |
| 5 | Vertader o fals, amb el decret a la mà. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.2 |
| 6 | Titular: Granada, 31 de març del 1492. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.3 |
| 7 | Desmuntant «el 1469 va néixer Espanya». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Ets una família del call de Girona, abril del 1492. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.3 |
| 9 | Ahir i avui: els que han de marxar. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 2 · Asteques i inques: els imperis de l'altra banda (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Tenochtitlan vista des de Nuremberg. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | Garcilaso amb lupa: els nusos. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | El quipu, explicat a un nen de Cusco. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.3 |
| 4 | Les ciutats del 1519, en barres. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.3 |
| 5 | L'enigma de l'imperi sense nom. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.2 |
| 6 | Telegrama de Tlaxcala, primavera del 1519. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmuntant «eren civilitzacions mil·lenàries». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Carta d'un pagès sotmès, vall de Mèxic, 1518. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.3 |
| 9 | Ahir i avui: mesurar pel que falta. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 3 · La conquesta i organització colonial (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Cholula, pintada pels aliats. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | Las Casas amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Governar des de sis mil quilòmetres: 1-3-1. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE5 · 5.1 |
| 4 | El frare i els aliats: dues fonts sobre la mateixa conquesta. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.2 |
| 5 | Per què cau un imperi: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Titular: Tenochtitlan, 13 d'agost del 1521. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.3 |
| 7 | Desmuntant «cinc-cents espanyols sols». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Ets un senyor de Tlaxcala, setembre del 1519. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.3 |
| 9 | Ahir i avui: conquerir amb aliats. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 4 · L'impacte global de 1492 (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El Cerro de Potosí, gravat el 1553. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | Acosta amb lupa: la mina i la flota. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | L'intercanvi, en dues columnes. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE9 · 9.1 |
| 4 | Nou de cada deu: el gràfic de la població. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.3 |
| 5 | L'intrús del 1492. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.4 |
| 6 | Acosta, explicat per un miner de la mita. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.3 |
| 7 | Desmuntant «la plata va fer rica Espanya». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Desmentit: «els indígenes van morir a les guerres». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 9 | Ahir i avui: la muntanya que paga el que consumim. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE9 · 9.1 |
Sessió 5 · Carles V i l'Imperi Universal (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'herència en verd. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | L'abdicació amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Telegrama de Brussel·les, 25 d'octubre del 1555. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 4 | Quaranta anys de Carles V. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.4 |
| 5 | L'enigma de la ciutat on va passar. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.2 |
| 6 | Carta d'un pagès de Castella, tardor del 1527. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.1 |
| 7 | Desmuntant «el rei d'Espanya que va fer Espanya gran». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Ets Carles V a Worms, abril del 1521. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 9 | Ahir i avui: qui paga les guerres d'un altre. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE9 · 9.3 |
Sessió 6 · Felip II i la centralització (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'Escorial, vertader o fals. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | L'Acta d'abjuració amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Governar des d'un despatx: 1-3-1. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE5 · 5.1 |
| 4 | El cim i la decadència, alhora. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.4 |
| 5 | De la revolta a l'abjuració: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Titular: l'Armada, setembre del 1588. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 7 | Desmuntant «la tempesta va enfonsar l'imperi». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Manifest dels Estats, la Haia, 1581. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.2 |
| 9 | Ahir i avui: governar des d'un despatx. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 7 · La crisi del XVII i els Àustries menors (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El ban i la pintura: dues fonts sobre tres dies. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | El ban amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Per què fa fallida un imperi: 1-3-1. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE9 · 9.1 |
| 4 | Les fallides del segle XVII. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.3 |
| 5 | L'intrús de la crisi. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.4 |
| 6 | Telegrama de Dénia, octubre del 1609. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmuntant «els reis eren dèbils». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Carta d'una morisca de la Marina, tercer dia. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.3 |
| 9 | Ahir i avui: tres dies per marxar. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE6 · 6.2 |
Sessió 8 · La Guerra dels Segadors (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La imatge del 1910, vertader o fals. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | El tractat amb lupa: qui signa i qui no. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Titular: Barcelona, 7 de juny del 1640. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.3 |
| 4 | De la Unió d'Armes a l'illa dels Faisans. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.4 |
| 5 | Del Corpus als Pirineus: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE3 · 3.1 |
| 6 | Desmentit: «el 1641 Catalunya va ser independent». | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.2 |
| 7 | Desmuntant «es va aixecar per independitzar-se». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Ets Pau Claris, gener del 1641. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 9 | Ahir i avui: la ratlla que parteix. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 9 · El Barroc i el Segle d’Or (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Les llances, amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | Quevedo amb lupa: els murs. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | L'art del Barroc: qui el paga i per a què. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.1 |
| 4 | El poeta i el pintor: dues fonts de la mateixa cort. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.2 |
| 5 | El sonet, explicat en prosa a un amic. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.3 |
| 6 | L'intrús del Barroc. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE7 · 7.1 |
| 7 | Desmuntant «Segle d'Or vol dir que anava bé». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Es pot governar el món des de Madrid? La rellevància de tota la càpsula. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.1 |
| 9 | Ahir i avui: l'art que ven poder. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Tècniques d'aquesta càpsula
Les 19 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.
- Comentari d'imatge4 activitats
- Decisió raonada4 activitats
- Línia del temps4 activitats
- Titular periodístic4 activitats
- Cadena causa-efecte3 activitats
- Carta des d'un rol3 activitats
- Corroboració de fonts3 activitats
- Esquema 1-3-13 activitats
- Gràfic de dades3 activitats
- Intrús justificat3 activitats
- Reescriptura3 activitats
- Taula de classificació3 activitats
- Telegrama3 activitats
- Vertader o fals justificat3 activitats
- Comentari de mapa2 activitats
- Desmentit2 activitats
- Enigma2 activitats
- Manifest1 activitat
- Rellevància històrica1 activitat
Els sis vectors del currículum
- Aprenentatges competencials
- Cada sessió és una resposta parcial a la mateixa pregunta (es pot governar el món des de Madrid?) i les nou acaben amb un «ahir i avui» en grup que porta el tema al present amb el que l'alumnat ja sap: els que han de marxar, mesurar un poble pel que li falta, conquerir amb aliats, la muntanya que paga el que consumim, qui paga les guerres d'un altre, governar des d'un despatx, tres dies per marxar, la ratlla que parteix, l'art que ven poder; la novena tanca amb la rellevància històrica de tota la càpsula i del curs.
- Perspectiva de gènere
- Hi entra per la carta de la morisca de la Marina (s7), pels rols datats en doble gènere (el pare o la mare de la família del call, l'alcalde o l'alcaldessa) i per la microhistòria, on una noia de Veracruz es lliga al coll el croat que travessa l'oceà. Isabel de Castella apareix com a reina pròpia, no com a esposa (la Concòrdia de Segòvia, s1). El vector es treballa al llarg del curs; en aquesta càpsula no hi ha cap sessió amb criteri propi de la CE8.
- Universalitat del currículum
- Tres nivells d'accés al mateix saber (aprenent · intermedi · avançat) i la versió eriço (DIL/SIEI) de les nou sessions, amb la imatge de treball i tres termes de glossari a cada una; la secció de mesures addicionals de sota ho compta.
- Qualitat de l'educació de les llengües
- Lectura de font amb fet, parer i senyal a les nou sessions, amb l'original en castellà, anglès del 1604 o neerlandès del 1581 al costat de l'adaptació; un sonet llegit i reescrit en prosa (Quevedo); telegrames de vint paraules exactes, titulars de tres redaccions, reescriptures que canvien de destinatari (Garcilaso per a un nen de Cusco, Acosta per a un miner de la mita, el sonet per a un amic); i produccions datades («res que algú del 1492 / 1519 / 1555 / 1609 / 1641 no pogués saber»).
- Ciutadania democràtica i consciència global
- Qui decideix i qui no signa: un Estat que es construeix sobre una sola fe i fa fora els que no la tenen, una conquesta feta amb aliats que després són sotmesos, una plata que paguen els que la treuen, un imperi que paga Castella, uns súbdits que argumenten per primera vegada que poden deixar de tenir rei, un ban amb tres dies, una pau entre reis que parteix un país sense preguntar-ho: la càpsula llegeix la monarquia hispànica com una qüestió de poder i de drets, i la tanca demanant una resposta amb proves de nou sessions.
- Benestar emocional
- La conquesta, el col·lapse demogràfic, les expulsions i la pesta es treballen des dels documents i les xifres de la Fitxa, dient qui les compta i per què s'exageren (Las Casas), sense recrear-se en la desgràcia; les persones sense veu hi són pel que van fer i van decidir (la família del call, el senyor de Tlaxcala, el miner, la morisca, Pau Claris), i la microhistòria tanca el curs amb un noi que menteix per passar i una noia que es queda una moneda perquè li agrada.
Mesures i suports universals (DUA)
Els tres nivells (🎏 aprenent · 🎠 intermedi · 🎢 avançat) ofereixen múltiples graus d'accés al mateix saber; bastides que s'esvaeixen per graó; un sol vídeo per sessió com a ganxo; vocabulari clau destacat al marge i recollit al glossari del dossier.
Mesures i suports addicionals o intensius
La versió eriço 🦔 (DIL/SIEI) de les nou sessions: la mateixa sessió amb la lectura reescrita (uns 300-350 mots, amb el subratllat de quatre colors), la imatge de treball, L'Arxiu adaptat, la fitxa i les tres activitats d'aprenent 🎏 —les mateixes que fa la resta de la classe—, perquè l'alumna les pugui contestar.
Les mesures addicionals i intensives són, per definició, individualitzades (Decret 150/2017, sovint via pla individualitzat): l'eriço és el recurs que les fa possibles a cada sessió; a quin alumne o alumna s'assignen ho decideix el docent.