Sessió 4. L'impacte global de 1492

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1545 uns indígenes van trobar plata en una muntanya a quatre mil metres, al mig dels Andes, i en seixanta anys Potosí tenia més habitants que Madrid. El 1492 va obrir un intercanvi que ningú no controlava: plantes, animals, malalties i metall van creuar l’oceà en totes dues direccions, i el que es menjava, el que valien els diners i quanta gent hi havia al món van canviar en un segle.

La plata que va pujar els preus

Mira el gravat: el Cerro de Potosí el 1553, vuit anys després del descobriment, amb els camins pels vessants i el poble a baix. El jesuïta AcostaAcostaJosé de Acosta (1540-1600), jesuïta que va viure al Perú del 1572 al 1586, va pujar a Potosí i va tornar amb la flota del 1587. La seva «Història natural i moral de les Índies» (1590) és el primer llibre europeu que explica Amèrica com a sistema. hi va pujar cap al 1580 i ho va escriure: es treballava en foscor contínua, amb fred i mal aire, per torns; el rei rebia el quintquintLa cinquena part de tota la plata i l’or d’Amèrica, que era del rei per llei. Acosta diu que a Potosí valia un milió l’any cap al 1587., un milió l’any; i a la flota amb què ell va tornar, el 1587, hi anaven onze milions. Ho llegiràs a L’Arxiu. Entre el 1503 i el 1660 van arribar a Sevilla unes setze mil tones de plata, i la plata no es menja: els preus a Castella es van multiplicar per tres o per quatre en un segle, la primera inflacióinflacióLa pujada general dels preus. Al segle XVI, la plata d’Amèrica va fer pujar els preus a Castella per tres o per quatre («la revolució dels preus»), i després a tot Europa i a la Xina. mundial. La Corona gastava la plata en guerres abans que arribés, la devia als banquers de Gènova i d’Augsburg i va fer fallida quatre vegades entre el 1557 i el 1607. Espanya va tenir la plata; la riquesa va anar a qui la va saber fer servir, i a Potosí la van pagar els miners de la mita.

El que va anar i el que va venir

Amb els vaixells van viatjar coses que ningú no havia decidit. Cap a Europa, la patata, el blat de moro, el tomàquet, la mongeta, el pebrot, el cacau i el tabac; cap a Amèrica, el blat, la canya de sucre, la vinya, el cavall, la vaca, el porc i l’ovella. En diem l’intercanvi colombíintercanvi colombíEl pas de plantes, animals, persones i malalties entre Amèrica i la resta del món després del 1492. El nom el va posar l’historiador Alfred Crosby el 1972.. I amb la gent va viatjar la verolaverolaLa malaltia que, amb el xarampió, la grip i el tifus, va arribar a Amèrica amb els europeus contra pobles sense cap defensa. Va matar nou de cada deu americans en un segle: al Mèxic central, de quinze a vint-i-cinc milions a poc més d’un., el xarampió i la grip, contra pobles que no hi tenien cap defensa: al Mèxic central, de quinze a vint-i-cinc milions de persones el 1519 a poc més d’un milió el 1605; als Andes, de deu milions a un milió tres-cents mil. Nou de cada deu en un segle, i la raó que des del 1502 es portessin esclaus africans per fer la feina dels morts.

Una moneda per a tot el món

Des del 1565 un galió anava cada any d’Acapulco a Manila carregat de plata, i tornava amb seda i porcellana de la Xina, que volia plata per pagar impostos. El real de vuit, la moneda espanyola, va córrer per tres continents i va ser el dòlar del segle XVII. Per primera vegada, el que valia una moneda es decidia en tres continents, i el que es menjava a Girona depenia d’una muntanya a quatre mil metres: el món s’havia fet un, i no per a tothom igual.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El Cerro de Potosí, gravat el 1553.

Mira el gravat del Cerro de Potosí a la lectura. DESCRIC: quina forma té la muntanya, i què hi ha a baix? IDENTIFICO: amb la primera i l'última línia de la Fitxa, qui el va publicar, quan, i a quina altura és la mina? DEDUEIXO: per què algú posaria aquesta muntanya en un llibre per a lectors d'Europa?

Tres frases, una per pas (DESCRIC, IDENTIFICO, DEDUEIXO).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «La muntanya té forma de…». Per a la tercera frase, pensa què buscaven a Amèrica els que llegien aquell llibre a Sevilla.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Acosta amb lupa: la mina i la flota.

Llegiu en parella el text d'Acosta a L'Arxiu i copieu la frase dels onze milions. Després identifiqueu, en una línia cada un: FET: com es treballa a la mina? PARER: què pensa Acosta dels reis d'Espanya? SENYAL: quines paraules ho delaten?

La frase copiada i les tres respostes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «A la mina es treballa…», «Acosta pensa que els reis…», «Ho delaten les paraules…». Mireu per a què diu Acosta que escriu.

4.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intercanvi, en dues columnes.

Fes una taula de dues columnes, «cap a Europa» i «cap a Amèrica», i classifica-hi aquestes vuit coses amb la tercera i la quarta línia de la Fitxa: la patata, el cavall, el blat de moro, la verola, el tomàquet, la vaca, el cacau, el blat. Sota la taula, escriu en una frase el criteri que has fet servir.

La taula amb les vuit coses classificades i la frase del criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença el criteri així: «Una cosa va a la primera columna si…». Tot és a la tercera i la quarta línia de la Fitxa. A la frase pots fer servir «intercanvi colombí».

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Nou de cada deu: el gràfic de la població.

Amb la quarta línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de quatre barres: la població del Mèxic central el 1519 i el 1605, i la dels Andes abans de la conquesta i el 1590. Posa la xifra sobre cada barra, l'escala i un títol. Sota, escriu en una frase la causa principal, segons la Fitxa.

El gràfic de quatre barres amb títol, escala i xifres, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Un quadret per cada 2 milions. Del 1519, dibuixa la xifra més baixa i escriu al peu que es discuteix.

4.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'intrús del 1492.

A cada llista hi ha un intrús. Trobeu-lo en parella i justifiqueu-ho amb la Fitxa: (a) patata · tomàquet · blat · cacau; (b) cavall · vaca · gall dindi · porc; (c) Gènova · Augsburg · Potosí · Anvers; (d) verola · xarampió · sífilis · grip. Per a cada intrús, digueu a quin grup pertany de debò.

Els quatre intrusos, cada un amb una frase que digui a quin grup pertany.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Per a cada llista, busqueu primer què tenen en comú tres elements. Per a (c), mireu la primera i la cinquena línia de la Fitxa.

4.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Acosta, explicat per un miner de la mita.

Ets un miner indígena de la mita, l'any 1590, i has sentit llegir el que Acosta escriu de la mina. Explica-ho als companys del torn amb les teves paraules: una cosa que Acosta ha encertat i una que no diu. Sense copiar cap frase de L'Arxiu. Res que algú del 1590 no pogués saber.

Quatre o cinc frases, amb el que Acosta encerta i el que calla.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: El miner sap el que Acosta no diu. La cinquena línia de la Fitxa et recorda qui hi perd.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «la plata va fer rica Espanya».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica per què és fàcil creure que la plata d'Amèrica va fer rica Espanya, i desmunta-ho amb dues dades de la segona línia de la Fitxa. Fes servir el terme «inflació».

L'explicació amb les dues dades (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: va arribar molta plata? es va quedar? La segona és la que desmunta el tòpic.

4.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmentit: «els indígenes van morir a les guerres».

Algú ha escrit a les xarxes: «Els espanyols van matar a les guerres els milions d'indígenes que van morir després del 1492». Desmunta-ho: copia la frase, corregeix-la amb dues dades de la Fitxa o de L'Arxiu, i digues què hi ha de cert.

El desmentit amb la frase copiada, les dues dades i el que és cert (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Separa dues coses: de què van morir, i qui en té la responsabilitat. La frase les barreja.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Ahir i avui: la muntanya que paga el que consumim.

La plata de Potosí la treien miners en foscor contínua i la gastaven a Sevilla, a Anvers i a la Xina. En grup, penseu en una cosa que feu servir cada dia i que ve de molt lluny. Argumenteu què s'assembla a Potosí (qui la fa o la treu, qui en treu profit) i què és diferent. Tanqueu amb la vostra resposta: qui hauria de pagar el que costa?

La semblança, la diferència i la vostra resposta (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Si no sabeu d'on ve exactament, digueu-ho: també és una resposta sobre qui ho sap i qui no.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1492 va canviar el que es menjava, el que valien els diners i quanta gent hi havia al món. Cap a Europa van anar la patata, el blat de moro, el tomàquet, el cacau i el tabac; cap a Amèrica, el blat, la canya de sucre, el cavall i la vaca; i amb la gent, sense que ningú ho volgués, la verola, el xarampió i la grip, que van matar nou de cada deu americans en un segle. De Potosí, descobert el 1545 a quatre mil metres, i de Mèxic van sortir setze mil tones de plata cap a Sevilla, tretes pels miners de la mita en foscor contínua, com va escriure Acosta; el rei en rebia el quint i la gastava en guerres, els banquers de Gènova i Augsburg la cobraven abans que arribés, la Corona va fer fallida quatre vegades i els preus es van multiplicar per tres. Una part anava a la Xina pel galió de Manila: per primera vegada, el que valia una moneda es decidia en tres continents. Espanya va tenir la plata; la riquesa va anar a qui la va saber fer servir.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diu la sessió de l'intercanvi colombí?

   A. Que el dirigia la Casa de Contractació, que triava les plantes i els animals que viatjaven B. Que va anar en un sol sentit: Europa va rebre plantes noves i Amèrica no en va rebre cap C. Que era el comerç de plata per seda i porcellana que el galió feia entre Acapulco i Manila D. Que ningú no el controlava: plantes, animals i malalties van viatjar en tots dos sentits

2. 2. Segons la sessió, on anava a parar la plata que arribava a Sevilla?

   A. Als miners de la mita, que cobraven la cinquena part de tot el que treien de Potosí B. A pagar guerres i banquers de Gènova i d'Augsburg, que la cobraven abans que arribés C. A fer tallers i fàbriques a Castella, que va vendre els seus productes a tot Europa D. A les Corts de Castella, que la repartien perquè el preu del pa no pugés tant

3. 3. Per a què diu Acosta que escriu les xifres de la plata de Potosí?

   A. Per denunciar davant del rei com es treballa a la mina, «en foscor contínua» B. Per demanar lleis noves que protegeixin els miners indígenes de la mita C. Per mostrar el poder dels reis d'Espanya, que «envolten el món sencer» D. Per avisar que la plata s'acaba i que cada any n'arriba menys a Sevilla

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Amb aquella plata, un home va heretar mig món: Castella, Aragó, Nàpols, els Països Baixos, Alemanya i Amèrica. Es podia governar tot alhora? La sessió següent.