Sessió 2. Asteques i inques: els imperis de l'altra banda

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mira el mapa: una ciutat al mig d’un llac, amb tres calçades cap a la vora, un temple quadrat al centre i cases fins a l’aigua. El van imprimir a Nuremberg el 1524 uns alemanys que no hi havien estat mai, copiant el que deia una carta de Cortès, i a Europa ningú no s’ho acabava de creure. El 1519, Tenochtitlan tenia uns dos-cents mil habitants, més que Sevilla, Londres o Roma, i a l’altra punta del continent Cusco governava deu milions de persones sense roda, sense moneda i sense escriptura: dos imperis, joves i grans, que no sabien que existíem.

Tenochtitlan: la ciutat que vivia del tribut

Els astequesastequesEls mexiques, el poble que va fundar Tenochtitlan el 1325 en una illa del llac de Texcoco i que des del 1428, amb la Triple Aliança, va dominar el centre de Mèxic. El 1519 manava Moctezuma II. havien fundat la ciutat el 1325 en una illa, i en cent anys l’havien fet la capital d’un imperi. Tenia dos aqüeductes, horts flotants, escoles obligatòries i un mercat, el de Tlatelolco, on Cortès va comptar seixanta mil persones en un dia. Vivia del tributtributEl que els pobles sotmesos havien d’enviar a Tenochtitlan cada any: blat de moro, cacau, cotó, mantes, plomes, jade, esclaus. S’anotava en llibres de dibuixos; gairebé quatre-cents pobles en pagaven. de gairebé quatre-cents pobles sotmesos i de la guerra permanent per capturar presoners per als sacrificis. I aquí hi havia el punt feble: els sotmesos odiaven l’imperi, i Tlaxcala, una ciutat que els asteques assetjaven cada any sense conquerir-la mai, esperava algú amb qui aliar-se.

El Tawantinsuyu: comptar amb nusos

A quatre mil quilòmetres, als Andes, el TawantinsuyuTawantinsuyu«Les quatre regions unides», el nom inca de l’imperi. Des de Cusco, del 1438 al 1532, va arribar a deu milions de persones i quatre mil quilòmetres de muntanyes, de Colòmbia a Xile. havia crescut des del 1438 fins a deu milions de persones. La seva columna vertebral eren els camins: trenta mil quilòmetres de pedra amb ponts penjants de fibra, magatzems a cada dia de camí i missatgers de relleu que feien dos-cents quaranta quilòmetres en un dia. El treball es devia en dies: la mitamitaEls dies de treball que cada comunitat (ayllu) devia a l’Estat inca per fer camins, terrasses, mines i exèrcit; a canvi, els magatzems alimentaven la gent els anys dolents. No hi havia moneda., i a canvi els magatzems alimentaven la gent els anys de mala collita. I es comptava tot, sense escriptura, amb els quipusquipusFils de colors amb nusos que servien per comptar: el color deia la cosa (groc l’or, blanc la plata, vermell els soldats) i la posició del nus, el número. Els llegien uns funcionaris, els quipucamayus.: ho llegiràs a L’Arxiu, explicat per Garcilaso, nascut a Cusco el 1539 de mare inca i pare espanyol, que va escriure de vell, a Còrdova, per defensar l’imperi de la seva mare. Sense roda, perquè als pendents dels Andes i sense animals de tir no servia; sense moneda, perquè el treball es devia en dies; sense escriptura, perquè els nusos comptaven: no els faltava res, ho resolien d’una altra manera.

Dos imperis amb els enemics a dins

Cap dels dos no tenia cent anys el 1519, i tots dos tenien el mateix que tots els imperis: enemics a dins. Els asteques, els pobles que pagaven tribut i n’estaven farts. Els inques, una guerra civil: el 1527 la verola, arribada per les rutes comercials abans que cap espanyol, va matar l’inca Huayna Cápac, i els seus fills Huáscar i Atahualpa es van fer la guerra cinc anys. El que els va fer caure no va ser el que els faltava sinó el que els sobrava: sotmesos amb ganes de venjança i prínceps amb ganes de tron. Cinc-cents homes, l’any següent, ho aprofitarien.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tenochtitlan vista des de Nuremberg.

Mira el mapa de la lectura. DESCRIC: què hi ha a la meitat dreta, i què a l'esquerra? IDENTIFICO: amb la primera i l'última línia de la Fitxa, on i quan es va imprimir, i quants habitants tenia la ciutat? DEDUEIXO: què volia que pensés de la ciutat un lector d'Europa del 1524?

Tres frases, una per pas (DESCRIC, IDENTIFICO, DEDUEIXO).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la dreta hi ha una ciutat al mig d'un llac, amb…». Per a la tercera frase, mira la bandera de dalt i pensa qui la posa.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Garcilaso amb lupa: els nusos.

Llegiu en parella el text de Garcilaso a L'Arxiu i copieu la frase dels colors. Després identifiqueu, en una línia cada un: FET: com comptava un quipu, segons el text? PARER: què pensa Garcilaso dels inques? SENYAL: quina paraula o quin detall del text ho delata?

La frase copiada i les tres respostes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Un quipu compta amb…», «Garcilaso pensa que els inques…», «Ho delata…». Per al parer, mireu al context qui era la seva mare i a qui volia convèncer.

2.3 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

El quipu, explicat a un nen de Cusco.

Ets un quipucamayu vell de Cusco l'any 1530. Explica a un nen de vuit anys com es llegeix un quipu: què vol dir el fil groc i el blanc, i on van els números grans i els petits. Fes-ho amb les teves paraules, sense copiar cap frase de L'Arxiu. Res que algú del 1530 no pogués saber.

Quatre o cinc frases, amb els dos colors i on van els números.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença així: «Mira aquest fil groc…». Els colors i les posicions són a L'Arxiu: digues-ho com ho diries tu.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Les ciutats del 1519, en barres.

Amb la primera línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb els habitants de Tenochtitlan, París i Sevilla el 1519, de més a menys, amb la xifra sobre cada barra, l'escala i un títol. Sota el gràfic, explica en una frase què li sorprendria a un soldat de Sevilla que entrés a Tenochtitlan.

El gràfic de tres barres amb títol, escala i xifres, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Un quadret per cada 25.000 habitants. Compara la barra de Sevilla amb la de Tenochtitlan abans d'escriure la frase.

2.5 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

L'enigma de l'imperi sense nom.

Un imperi americà. Pistes: (1) té menys de cent anys el 1519; (2) els pobles li deuen treball en dies, no productes; (3) no té escriptura però ho compta tot; (4) el 1527 una malaltia nova mata el seu emperador abans que arribi cap europeu; (5) els seus camins fan trenta mil quilòmetres. Deduïu en parella quin és, i quina pista és la decisiva.

La solució i una línia per pista: què descarta.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comenceu per la pista que descarta més. La primera no us ajudarà gaire: mireu a la Fitxa quants anys tenia cada imperi.

2.6 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de Tlaxcala, primavera del 1519.

Ets un senyor de Tlaxcala la primavera del 1519: la teva ciutat és la que els asteques assetgen cada any sense conquerir-la. A la costa han desembarcat uns homes amb bèsties i armes que fan soroll. Resumeix en un telegrama de vint paraules exactes, per als altres senyors, què proposes fer amb els nouvinguts i per què. Res que algú del 1519 no pogués saber.

El telegrama de vint paraules exactes, amb el recompte al costat.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Pensa primer qui és el teu enemic de sempre. El senyor no sap què volen els nouvinguts: només sap qui l'assetja cada any.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «eren civilitzacions mil·lenàries».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica per què asteques i inques no eren imperis mil·lenaris, amb una data de la Fitxa per a cada imperi, i encadena-ho amb el seu punt feble: per què un imperi jove té els enemics a dins?

L'explicació amb les dues dates (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Compta quants anys tenia cada imperi el 1519. Després pensa com se sentia un poble conquerit feia poc.

2.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un pagès sotmès, vall de Mèxic, 1518.

Ets un pagès d'un poble de la vall de Mèxic sotmès als asteques, l'any 1518. Escriu una carta a un cosí que viu a Tlaxcala, la ciutat lliure, i defensa-hi el que faries si algú de fora oferís lluitar contra els asteques. Explica-li abans què paga el teu poble a Tenochtitlan. Fes servir el terme «tribut». Res que algú del 1518 no pogués saber.

La carta, amb el tribut i la teva decisió (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Decideix primer si l'imperi et fa por, ràbia o totes dues coses. El pagès no sap que els espanyols arribaran l'any que ve.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: mesurar pel que falta.

Els conqueridors van mesurar asteques i inques pel que no tenien (roda, ferro, escriptura) i no pel que havien aconseguit. En grup, penseu en un poble o un país d'avui que sentiu descriure pel que li falta. Argumenteu què s'assembla a la mirada dels conqueridors i què és diferent. Tanqueu amb la vostra resposta: com s'hauria de mesurar una civilització?

La semblança, la diferència i la vostra resposta (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, feu la llista del que aquell lloc sí que té i que ningú no compta.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La vigília del 1519 hi havia a l'altra banda de l'oceà dos imperis joves i grans. Tenochtitlan, en una illa del llac de Texcoco, tenia uns dos-cents mil habitants, més que cap ciutat d'Espanya, tres calçades, aqüeductes, un mercat de seixanta mil persones i escoles; vivia dels tributs de quatre-cents pobles sotmesos i de la guerra per als sacrificis, i els sotmesos, com Tlaxcala, l'odiaven. El Tawantinsuyu governava des de Cusco deu milions de persones sobre trenta mil quilòmetres de camins amb ponts, magatzems i missatgers, sense roda, sense moneda ni escriptura: la mita comptava el treball en dies i els quipus comptaven tota cosa amb colors i nusos, com va explicar Garcilaso, fill d'una princesa inca. El 1527 la verola, arribada abans que els espanyols, va matar l'Inca i va obrir una guerra civil. No eren primitius: eren imperis, amb els enemics a dins que tenen tots els imperis.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, de què vivia l'imperi asteca?

   A. Dels dies de treball que cada comunitat devia a l'Estat, a canvi de menjar B. Del tribut de gairebé quatre-cents pobles sotmesos i de la guerra permanent C. Del mercat de Tlatelolco, on cada dia compraven i venien seixanta mil persones D. Dels horts flotants del llac i de les collites que li venien els pobles aliats

2. 2. Segons Garcilaso, què indicava el color de cada fil d'un quipu?

   A. El número que s'hi comptava: el groc eren les desenes de miler i el blanc, les unitats B. La regió d'on venia el compte: cada una de les quatre del Tawantinsuyu tenia un color C. El funcionari que l'havia fet: cada quipucamayu nuava els fils amb un color propi D. La cosa que s'hi comptava: el groc era l'or, el blanc la plata i el vermell, els soldats

3. 3. Quin era el punt feble de l'imperi inca quan hi van arribar els espanyols?

   A. Una guerra entre els germans Huáscar i Atahualpa, després que la verola matés l'Inca B. L'odi de Tlaxcala i dels quatre-cents pobles que li pagaven tribut cada any C. La falta de camins i de magatzems per moure l'exèrcit per les muntanyes dels Andes D. Una revolta de les comunitats contra la mita, que les obligava a treballar a les mines

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Cinc-cents homes van tombar el primer imperi el 1521 i cent seixanta-vuit el segon el 1532. Com és possible? La sessió següent.