Càpsula 9 · ES POT GOVERNAR EL MÓN DES DE MADRID? · #GiH2
Roma com a nou centre: Miquel Àngel, Leonardo, Rafael. Erasme, Tomàs Moro, Lluís Vives. La impremta de Gutenberg (1450) com a revolució de la informació.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE8
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Al segle XVI, que els italians anomenen el CinquecentoCinquecentoEl segle XVI italià, apogeu del Renaixement amb Leonardo, Miquel Àngel i Rafael., el Renaixement va arribar al seu punt més alt. Roma va substituir Florència com a gran centre de l’art, i hi van treballar tres genis que encara avui admirem: Leonardo da Vinci, pintor i inventor curiós de tot; Miquel Àngel, escultor i autor dels frescos de la Capella Sixtina; i Rafael, mestre de l’harmonia. Però el Renaixement no era només art: era també una manera de pensar que anomenem humanismehumanismeCorrent del Renaixement que situa l’ésser humà, la raó i la dignitat de la persona al centre del pensament..
Els humanistes posaven l’ésser humà, la seva raó i la seva dignitat al centre de tot. Estudiaven amb passió els autors grecs i romans, defensaven l’educació i creien que la persona és lliure de millorar-se a si mateixa. El text que llegim a L’Arxiu, de Pico della Mirandola, ho diu d’una manera preciosa: imagina Déu dient a l’home que pot ser «escultor de si mateix», que pot triar què vol arribar a ser. Era una idea nova i atrevida, perquè a l’edat mitjana es pensava que cada persona naixia ja amb un lloc fix al món. Pensadors com Erasme de Rotterdam, l’anglès Tomàs Moro o el valencià Lluís Vives van escriure, sovint amb ironia, criticant la ignorància i els abusos del seu temps, fins i tot dins l’Església.
Res d’això no s’hauria estès tan de pressa sense un invent decisiu: la impremtaimpremtaInvent de Gutenberg (cap a 1450) que reprodueix textos amb tipus mòbils i multiplica els llibres abaratint-ne el preu. de tipus mòbils, que Johannes Gutenberg va posar a punt cap al 1450. Un llibre que abans un copista tardava mesos a reproduir a mà ara es podia imprimir en centenars d’exemplars i molt més barat. Les idees van començar a viatjar més lluny i més de pressa que mai.
Encara faltava molt perquè tothom sabés llegir, i no van aparèixer biblioteques a cada casa d’un dia per l’altre. Però els poderosos ja intuïen una cosa que els feia por. A partir d’ara, controlar el que es publicava i el que pensava la gent seria molt més difícil. Una idea, o una crítica, podia arribar a milers de persones sense que cap rei ni cap bisbe la pogués aturar. I, com veurem a la pròxima sessió, no van trigar a aparèixer idees capaces de partir Europa en dos.
La galeria dels humanistes
Fes a la llibreta una taula de dues columnes. A l'esquerra, tres artistes del Cinquecento (Leonardo, Miquel Àngel, Rafael); a la dreta, tres humanistes (Erasme, Tomàs Moro, Lluís Vives). Escriu al costat de cadascú una paraula que el defineixi.
💡 Pista: Els primers són sobretot pintors i escultors; els segons, pensadors i escriptors.
L'home al mig del món
Llegiu en parella el text de Pico a L'Arxiu. Copieu la frase on Déu diu a l'home que pot fer-se la forma que prefereixi i expliqueu en tres línies què vol dir «ser escultor de tu mateix».
💡 Pista: No parla d'escultura de veritat: vol dir que cadascú es construeix amb les seves decisions.
Què canvia amb la impremta
Explica a la llibreta, en 4 línies i amb les teves paraules, dues coses que canvien quan un llibre es pot imprimir en lloc de copiar-lo a mà.
💡 Pista: Pensa en el temps que es tarda, en el preu i en quants exemplars es poden fer.
La línia del temps de les idees
Dibuixa a la llibreta una línia del temps amb tres fites: «cap a 1450: impremta de Gutenberg», «1486: Pico escriu sobre la dignitat de l'home» i «inicis del s. XVI: Cinquecento (Leonardo, Miquel Àngel)». Posa sota cada fita una frase.
💡 Pista: Primer arriba l'eina (la impremta) i després les idees corren més de pressa.
Edat mitjana o humanisme?
Llegeix el text de Pico i el bloc Desmuntant. Escriu a la llibreta dues diferències entre la idea medieval (cadascú té un lloc fix al món) i la idea humanista (la persona és lliure de fer-se a si mateixa).
💡 Pista: La diferència clau és si el teu lloc al món ja està decidit en néixer o el decideixes tu.
L'esquema de l'humanisme (1-3-1)
Dibuixa a la llibreta un esquema vertical (1-3-1): a dalt «L'Humanisme», tres branques («La persona i la raó al centre», «Retorn als clàssics i als llibres», «La impremta escampa les idees») i a baix un node de tancament («Una Europa que dubta i pregunta»).
💡 Pista: Les tres branques s'alimenten entre elles: més confiança en la raó, més ganes de llegir, més llibres.
Per què espantava la impremta?
Explica a la llibreta, en 5 línies, per quins motius reis i Església van veure la impremta com un perill. Pensa que ara una idea o una crítica podia arribar a milers de persones sense que ells la poguessin aturar.
💡 Pista: Qui controla la informació té poder; la impremta treu una part d'aquest control de les mans dels poderosos.
Explica-ho a un infant
Imagina que expliques a un nen de 8 anys què és l'humanisme. Escriu a la llibreta 4 línies amb una comparació senzilla, sense usar paraules difícils.
💡 Pista: Una idea: passar de «tu has de fer el que et toca» a «tu pots decidir qui vols ser».
La impremta i internet
Completa a la llibreta i argumenta: «La impremta va fer que les idees corressin més que mai, i això va ser bo perquè [Argument] però perillós perquè [Argument]. Avui internet ens deixa publicar el que pensem a l'instant; per fer-ho amb seny, jo [Acció personal].»
💡 Pista: Pensa en les notícies falses: avui i fa cinc segles, qui escampa una mentida arriba molt lluny.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
