Sessió 8. La Guerra dels Segadors

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El dia de Corpus del 1640, el 7 de juny, els segadors que baixaven a Barcelona per llogar-se per la sega, com cada any, van tenir un incident amb un soldat, i al vespre el virrei era mort a la platja intentant fugir en barca. Cridaven «visca el rei i mori el mal govern». La Guerra dels Segadors no va ser una guerra per la independència: va ser una guerra per les lleis, contra un rei que se les saltava, i es va acabar amb un rei que les respectava i mig país perdut.

Els soldats a casa

Les constitucionsconstitucionsLes lleis de Catalunya, votades a les Corts pel rei i pels tres braços, que el rei havia de jurar: prohibien cobrar impostos sense les Corts i allotjar soldats als pobles a la força. El 1640 el rei se les saltava; el 1652 va prometre respectar-les; el 1714 van desaparèixer. deien que el rei no podia cobrar sense les Corts ni posar soldats a les cases de la gent. La Unió d'ArmesUnió d'ArmesEl pla d’Olivares del 1626 perquè tots els regnes de la monarquia, i no només Castella, posessin soldats i diners per a les guerres de l’imperi. Les Corts catalanes no ho van votar; el 1640 va aixecar Catalunya i Portugal. d’Olivares, del 1626, demanava soldats i diners que les Corts no havien votat; i des del 1639 els terços de la guerra contra França s’allotjaven als pobles catalans a càrrec dels veïns, robaven, van cremar l’església de Riudarenes i van matar a Santa Coloma de Farners. Per als pagesos, l’enemic no era França. Mira la imatge: és del 1910, i imagina els segadors amb barretina i falç matant el virrei; és un document de com es recordava el 1640 dos segles i mig després, quan s’acabava d’escriure l’himne.

Dotze anys fora de la monarquia

La revolta es va estendre a tot el país, i la GeneralitatGeneralitatLa institució que governava Catalunya entre Corts, amb tres diputats; el seu president el 1640 era Pau Claris, canonge de la Seu d’Urgell. Va buscar l’ajuda de França i va proclamar la República., amb Pau Claris al capdavant, va buscar l’ajuda de França. El 16 de gener del 1641 la Junta de Braços va proclamar la República Catalana, i set dies després, el 23, va posar Catalunya sota el rei de França com a comte de Barcelona; el 26 de gener l’exèrcit de Felip IV va ser vençut a Montjuïc, i Claris va morir al febrer. Els francesos van governar dotze anys saltant-se les constitucions tant com els castellans; va venir la pesta del 1650 i el setge de Barcelona, que va capitular l’11 d’octubre del 1652 a canvi que Felip IV respectés les lleis. Es va canviar un rei per un altre i es va tornar al primer amb les lleis a la mà: la guerra era per les constitucions, i les constitucions van sobreviure fins al 1714.

Una illa, una ratlla

La guerra entre les dues corones va continuar set anys més, i el 7 de novembre del 1659 els dos primers ministres, Mazzarino i Luis de Haro, es van trobar a l’illa dels Faisans, al riu que fa de frontera, i van signar el tractat dels Pirineustractat dels PirineusLa pau del 7 de novembre del 1659 entre França i Espanya, signada a l’illa dels Faisans amb el casament de Maria Teresa i Lluís XIV: la frontera a les muntanyes, i el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i trenta-tres pobles de la Cerdanya per a França (article 42)., que llegiràs a L’Arxiu: la frontera seran les muntanyes dels Pirineus. L’article 42 ho concretava: el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i trenta-tres pobles de la Cerdanya passaven a França; Llívia, que era vila i no poble, es quedava. Catalunya, el país partit, no era a la taula, i ningú no li ho va preguntar: una pau entre reis la paguen els que han fet la guerra.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La imatge del 1910, vertader o fals.

Mira la imatge dels segadors a la lectura i decideix si cada frase és vertadera o falsa, amb una prova de la imatge o de la Fitxa: (a) «La imatge es va fer el 1640»; (b) «El virrei va morir a la platja»; (c) «Els segadors porten falçs»; (d) «La imatge mostra el 1640 tal com va ser».

Quatre respostes (V o F), cada una amb la seva prova.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Escriu cada resposta així: «Vertader (o fals), perquè…». Comença per la (a): mira l'última línia de la Fitxa. Per a la (d), pensa que qui la va fer no hi era.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El tractat amb lupa: qui signa i qui no.

Llegiu en parella el tractat de L'Arxiu i copieu la frase dels Pirineus. Després identifiqueu, en una línia cada un: FET: sobre quin fonament es fa la pau? PARER: com es veuen els dos reis l'un a l'altre? SENYAL: amb quina paraula anomena el tractat la gent dels regnes?

La frase copiada i les tres respostes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «La pau es fa sobre…», «Els reis es veuen com…», «La gent és…». Tot és a L'Arxiu: llegiu-lo fins al final.

8.3 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Titular: Barcelona, 7 de juny del 1640.

Escriu tres titulars, de màxim dotze paraules cada un, sobre el dia de Corpus del 1640 a Barcelona: un d'un diari de Madrid, un de Barcelona i un de París. Sota cada titular, explica en una línia què destaca.

Tres titulars de màxim dotze paraules, amb una línia sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular diu qui fa què, i on. El que va passar és a la segona línia de la Fitxa. Pensa què vol llegir la gent de cada ciutat.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la Unió d'Armes a l'illa dels Faisans.

Dibuixa una línia del temps de la Unió d'Armes al tractat dels Pirineus i situa-hi sis fets amb l'any de la Fitxa: la Unió d'Armes, la guerra amb França, el Corpus de Sang, la República, la capitulació de Barcelona i el tractat. Pinta d'un color els fets decidits a Madrid o a París i d'un altre els decidits a Catalunya. Sota, escriu quants dies va durar la República.

La línia amb els sis fets datats en dos colors, i els dies de la República.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret cada any. Els dies de la República són a la tercera línia de la Fitxa: compta del primer dia a l'últim.

8.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

Del Corpus als Pirineus: la cadena.

Encadeneu en parella, en cinc baules, com es passa de «Olivares vol que tots els regnes paguin l'imperi» a «el Rosselló passa a França». Les baules del mig són a les quatre primeres línies de la Fitxa. Sobre cada fletxa, escriviu la paraula que uneix les dues baules.

La cadena de cinc baules, amb una paraula sobre cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una fletxa bona diu «i per això», no «i després». Busqueu la baula en què Catalunya deixa de decidir.

8.6 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmentit: «el 1641 Catalunya va ser independent».

Algú ha escrit a les xarxes: «El 1641 Catalunya va ser un Estat independent i els espanyols la van envair». Desmunta-ho: copia la frase, corregeix-la amb dues dades de la tercera línia de la Fitxa i digues què hi ha de cert.

El desmentit amb la frase copiada, les dues dades i el que és cert (entre 50 i 80 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: La frase és certa en el fet i falsa en el sentit: separa-ho. Mira què va passar el 23 de gener del 1641.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «es va aixecar per independitzar-se».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica per què avui és fàcil creure que el 1640 Catalunya es va aixecar per independitzar-se, i desmunta-ho amb dues dades de la primera i la segona línia de la Fitxa. Fes servir el terme «constitucions».

L'explicació amb les dues dades (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: volien marxar de la monarquia? volien que el rei complís les lleis? La segona és la que desmunta el tòpic.

8.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ets Pau Claris, gener del 1641.

Ets Pau Claris, president de la Generalitat, el 15 de gener del 1641. L'exèrcit de Felip IV puja cap a Barcelona i França ofereix soldats si Catalunya accepta el seu rei. Decideix: negociar amb Felip IV, proclamar la república i defensar-la sols, o posar Catalunya sota el rei de França. Argumenta-ho amb dues raons de la Fitxa i escriu el risc més gran que acceptes. Res que algú del 1641 no pogués saber.

La decisió, dues raons i el risc que acceptes (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: La pregunta de debò és: qui respectarà les constitucions, i durant quant de temps?

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: la ratlla que parteix.

El 1659 dos ministres van partir Catalunya en una illa d'un riu, i la gent de la Cerdanya no hi era. En grup, penseu en la Catalunya del Nord, o en una altra frontera que conegueu que parteixi gent de la mateixa llengua. Argumenteu què s'assembla als Pirineus del 1659 i què és diferent. Tanqueu amb la vostra resposta: qui hauria de decidir per on passa una frontera?

La semblança, la diferència i la vostra resposta (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: La cinquena línia de la Fitxa us diu què va passar amb la llengua al nord.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Olivares volia que tots els regnes paguessin l'imperi, i les constitucions de Catalunya deien que els soldats no s'allotjaven als pobles a la força ni els impostos es cobraven sense les Corts. Els terços de la guerra contra França ho van fer igualment, i el dia de Corpus del 1640 els segadors que baixaven a Barcelona van aixecar la ciutat al crit de «visca el rei i mori el mal govern» i el virrei va morir a la platja. Pau Claris va proclamar la República el 16 de gener del 1641 i set dies després va posar Catalunya sota el rei de França: dotze anys de guerra, de francesos que també es saltaven les lleis, de pesta i de setge, fins que Barcelona va capitular el 1652 i Felip IV va prometre respectar les constitucions. El 1659, a l'illa dels Faisans, dos ministres van signar la pau i van posar la frontera als Pirineus: el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i trenta-tres pobles de la Cerdanya van passar a França, sense preguntar-ho a ningú. No va ser una guerra per la independència: va ser per les lleis, i es va perdre mig país.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, per què es va aixecar Catalunya el 1640?

   A. Perquè volia independitzar-se d'Espanya i ser una república sense cap rei B. Perquè Pau Claris havia pactat amb França, abans del Corpus, posar-hi un rei francès C. Perquè la pesta i el setge havien buidat els pobles i ningú no podia pagar impostos D. Perquè el rei se saltava les constitucions amb impostos i soldats a les cases

2. 2. Quant va durar la República Catalana proclamada el 16 de gener del 1641?

   A. Una setmana: el 23 de gener Catalunya es va posar sota el rei de França B. Dotze anys: fins que Barcelona va capitular davant de Felip IV, el 1652 C. Divuit anys: fins que el tractat dels Pirineus la va repartir, el 1659 D. Un mes i mig: fins que Pau Claris va morir, a final de febrer del 1641

3. 3. Què va decidir el tractat dels Pirineus (1659), i qui el va signar?

   A. Que el Rosselló tornava a Felip IV; el van signar els dos reis a l'illa dels Faisans B. Que el Rosselló i part de la Cerdanya passaven a França; el van signar dos ministres C. Que Catalunya conservava les constitucions; el va signar la Generalitat amb França D. Que tota la Cerdanya, amb Llívia, passava a França; el van votar les Corts catalanes

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Enmig de la fallida, Velázquez pintava per al rei i Quevedo mirava els murs de la seva pàtria i els veia esfondrar-se. Per què el segle de la crisi va ser el Segle d'Or? L'última sessió.