Càpsula 9 · ES POT GOVERNAR EL MÓN DES DE MADRID? · #GiH2
Felip III, Felip IV, Carles II. Bancarrotes, expulsió dels moriscos (1609), pèrdua de Portugal (1640). Espanya enfront de la nova hegemonia europea (França, Holanda).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5CE6
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Després de Felip II, el tron va passar als seus successors: Felip III, Felip IV i Carles II, els reis que la història anomena els Àustries menorsÀustries menorsEls reis Habsburg del segle XVII (Felip III, Felip IV i Carles II), sota els quals la monarquia entra en crisi.. El sobrenom no és casual: eren governants febles, poc interessats a manar, que van deixar el poder de debò en mans d’un home de confiança, el validovalidoMinistre de confiança en qui el rei delegava de fet el govern.. El més famós va ser el comte-duc d’Olivares, que governava en nom de Felip IV. I tot això passava just quan la monarquia entrava en la pitjor crisi de la seva història.
Perquè aquell imperi que semblava tan ric no parava de quedar-se sense diners. La plata que arribava d’Amèrica se n’anava de seguida a pagar guerres caríssimes per tot Europa i a tornar deutes a banquers estrangers, i la corona feia fallida un cop i un altre. En aquell ambient de por i de manca de diners, la monarquia va buscar culpables a dins. El 1609 va dur a terme l’expulsió dels moriscosexpulsió dels moriscosExpulsió el 1609 d’uns 300.000 antics musulmans convertits, sobretot pagesos de València i Aragó, acusats de falsos cristians., foragitant uns 300.000 antics musulmans batejats a la força, acusats de ser falsos cristians i traïdors. Però la majoria eren pagesos que treballaven la terra de València i d’Aragó, i quan van marxar, molts camps van quedar abandonats.
El comte-duc d’Olivares va intentar salvar la situació amb un pla: que tots els regnes de la monarquia (Catalunya, Aragó, València, Portugal…) paguessin impostos i posessin soldats com feia Castella. Sobre el paper semblava just, però aquells regnes tenien lleis pròpies que els protegien i no estaven disposats a renunciar-hi. La pressió va acabar esclatant: el 1640, el mateix any, es van revoltar Catalunya i Portugal.
La monarquia que volia governar el món des de Madrid descobria que ni tan sols podia mantenir units els seus propis regnes. I, com passa tantes vegades, quan les coses anaven mal dades, en lloc de buscar les causes reals va assenyalar un enemic interior a qui fer pagar la crisi. Però expulsar els qui treballaven la terra no va fer la monarquia més forta: la va fer més pobra. La revolta de Catalunya de 1640 és la història de la pròxima sessió.
Els reis del segle de la crisi
Dibuixa a la llibreta una línia del temps del segle XVII amb tres reis Àustries menors en ordre (Felip III, Felip IV i Carles II) i marca-hi dues fites: «1609: expulsió dels moriscos» i «1640: revoltes».
💡 Pista: Els tres reis van un darrere l'altre; les fites cauen sota el regnat dels dos primers.
L'argument de l'expulsió
Llegiu en parella la font de L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase on s'acusa els moriscos de ser un «perill» i, a sota, escriviu en una línia de quins delictes se'ls acusava sense provar-ho.
💡 Pista: Fixeu-vos en les paraules «heretges» i «traïdors»: són acusacions contra tota una comunitat, no contra persones concretes.
Què és un valido?
Explica a la llibreta, amb les teves paraules i en tres línies, què era un valido i per què apareixen justament quan els reis són febles. Posa l'exemple del comte-duc d'Olivares.
💡 Pista: Si el rei no vol o no sap governar, algú ha d'agafar el timó: aquest algú és el valido.
El mapa de qui marxa
Dibuixa a la llibreta un mapa esquemàtic de la península i ombreja les zones d'on van marxar més moriscos el 1609: el regne de València i Aragó. Escriu al costat «pagesos que treballaven la terra».
💡 Pista: Els moriscos eren especialment nombrosos a la costa mediterrània, sobretot a València.
L'argument i les conseqüències
Torna al text de L'Arxiu i a la lectura. A la llibreta, escriu l'argument oficial per expulsar els moriscos i, a sota, dues conseqüències reals que va tenir aquella decisió per a l'economia.
💡 Pista: L'argument és la «seguretat»; les conseqüències, terres abandonades i menys gent treballant.
La cadena de la crisi (causa-efecte)
Dibuixa a la llibreta una cadena de causa-efecte de quatre baules sobre la crisi del XVII: «guerres caríssimes» → «la corona fa fallida» → «reis febles i validos» → «decisions que afebleixen encara més (expulsions, revoltes)».
💡 Pista: Cada baula provoca la següent: segueix el fil dels diners i del poder.
Buscar un culpable
A la llibreta, fes una taula de dues columnes: «Com presentava la monarquia els moriscos» i «Qui eren de veritat». Omple cada columna amb dues idees a partir de la font i de la lectura.
💡 Pista: A una banda, l'acusació d'enemics interns; a l'altra, pagesos batejats que feien produir la terra.
El titular de 1609
Escriu a la llibreta un titular de diari (màxim 12 paraules) sobre l'expulsió dels moriscos i dues línies d'entrada que expliquin no només què passa, sinó quin mal econòmic farà al país.
💡 Pista: Un bon titular d'aquell fet no es queda en «el rei expulsa»: diu també què hi perd el regne.
L'enemic interior, ahir i avui
Completa i raona a la llibreta: «El 1609 es va culpar tota una comunitat dels mals del país i se la va expulsar perquè [Motiu]; això va ser injust perquè [Argument]. Avui també hi ha qui culpa grups sencers (per origen o religió) dels problemes; cal rebutjar-ho perquè [Idea democràtica].»
💡 Pista: Pensa en la diferència entre jutjar persones pels seus actes i condemnar tot un grup pel que és.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
