Sessió 1. Els Reis Catòlics i la unió dinàstica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 19 d’octubre del 1469, a Valladolid, una noia de divuit anys i un noi de disset es van casar d’amagat del rei de Castella, que era el germà d’ella. Cinc anys després ella era reina de Castella i deu anys després ell era rei d’Aragó, i les dues corones més grans de la península tenien els mateixos reis. Però no van ser un sol país: cada corona va conservar les seves lleis, les seves Corts, la seva moneda i les seves fronteres, i un castellà era estranger a Barcelona. En diem unió dinàstica: es comparteixen els reis, i res més.

Dues corones, un llit

Mira el mapa: cinc regnes de colors diferents, i la frontera entre Castella i Aragó dibuixada com si els reis no es coneguessin. La Concòrdia de SegòviaConcòrdia de SegòviaL’acord del gener del 1475 entre Isabel i Ferran: Castella la governa Isabel com a reina pròpia; Ferran hi és consort, signa amb ella i pot governar en absència seva, però la corona és d’ella. del 1475 ho va deixar escrit: a Castella manava Isabel i Ferran hi era consort; a Aragó, el rei era Ferran. Cada corona tenia la seva moneda (el maravedí i el ducat aquí, el croatcroatLa moneda de plata de Barcelona des del 1285, amb la creu al revers. A la Corona d’Aragó corria amb el florí d’or; a Castella, amb el maravedí i el ducat. El croat de la microhistòria en porta un. i el florí allà), les seves Corts, les seves duanes. El que compartien era la fe, la guerra i, aviat, un Estat nou: la Santa Germandat, una policia reial; el Consell Reial ple de lletrats; els corregidors a les ciutats; un exèrcit pagat amb impostos de Castella.

Una sola fe, per la força

Si les lleis no van ser comunes, la religió sí. El 1478 el papa va autoritzar la InquisicióInquisicióEl tribunal reial, autoritzat pel papa el 1478 i en marxa el 1480, que perseguia els conversos acusats de practicar en secret el judaisme. Depenia dels reis, no de Roma, i va ser la primera institució comuna a totes dues corones., un tribunal contra els conversosconversosEls jueus i els seus descendents convertits al cristianisme, sovint per força després dels pogroms del 1391. Els cristians vells desconfiaven que «judaïtzessin» en secret; la Inquisició era per a ells. acusats de ser jueus en secret, i va ser la primera institució comuna als dos regnes. El 2 de gener del 1492 Boabdil va lliurar Granada, l’últim regne musulmà, després de deu anys de guerra. I el 31 de març, a l’Alhambra, els reis van signar el decret que llegiràs a L’Arxiu: tots els jueus i jueves havien de convertir-se o marxar abans de final de juliol, sota pena de mort. El motiu que dona el text no és odiar els jueus sinó protegir els conversos del contacte amb ells; el resultat és que entre cinquanta mil i cent cinquanta mil persones van deixar casa seva cap a Portugal, el nord d’Àfrica i l’Imperi Otomà. Deu anys després els va tocar als musulmans de Castella.

L’any en què tot va passar alhora

El 17 d’abril del 1492, al campament de Santa Fe, davant de Granada, els reis van signar les Capitulacions de Santa FeCapitulacions de Santa FeEl contracte del 17 d’abril del 1492 entre els reis i Colom: ell seria almirall, virrei i governador del que trobés i en tindria una desena part. El viatge era una empresa de la Corona de Castella. amb Colom, i el 3 d’agost tres naus van sortir de Palos. Granada al gener, l’expulsió al març, Colom a l’agost: tres decisions del mateix projecte, un Estat nou amb una sola fe i una empresa a l’oceà que era de Castella i només de Castella. Durant més d’un segle només els castellans van poder anar a les Índies: la unió dinàstica era de reis, no de regnes, i a l’altra banda de l’oceà es notaria.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els regnes de la península el 1492.

Mira el mapa de la lectura. DESCRIC: quants regnes hi ha pintats, i de quins colors? IDENTIFICO: amb la primera línia de la Fitxa, qui manava a Castella i qui a Aragó el 1492? DEDUEIXO: per què el mapa dibuixa una frontera entre Castella i Aragó, si els reis estaven casats?

Tres frases, una per pas (DESCRIC, IDENTIFICO, DEDUEIXO).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Al mapa hi ha … regnes, pintats de…». Per a la tercera frase, mira a la primera línia de la Fitxa què conservava cada corona.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El decret amb lupa.

Llegiu en parella el decret de L'Arxiu i copieu la frase que diu fins quan tenen per marxar. Després identifiqueu, en una línia cada un: FET: què mana el decret, i a qui? PARER: per què diuen els reis que ho fan? SENYAL: quina paraula del decret delata què pensen dels conversos?

La frase copiada i les tres respostes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «El decret mana que…», «Els reis diuen que ho fan perquè…», «La paraula que ho delata és…». El motiu és a la primera frase de L'Arxiu; el context us diu per a qui era la Inquisició.

1.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Què uneix i què no: la taula de la unió dinàstica.

Fes una taula de dues columnes: «comú a les dues corones» i «cada corona el seu». Classifica-hi aquestes vuit coses amb la Fitxa: els reis, les lleis, les Corts, la moneda, la fe, la Inquisició, les duanes, la guerra de Granada. Sota la taula, escriu en una frase el criteri que has fet servir.

La taula amb les vuit coses classificades i la frase del criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença el criteri així: «Una cosa és comuna si…». La primera i la segona línia de la Fitxa diuen què compartien les corones. A la frase pots fer servir «unió dinàstica».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del casament a Guanahaní.

Dibuixa una línia del temps del 1469 al 1502 i situa-hi set fets amb l'any de la Fitxa: el casament, Isabel reina, la Inquisició en marxa, la caiguda de Granada, el decret d'expulsió, l'arribada de Colom i la conversió forçada dels musulmans de Castella. Pinta d'un color els fets d'unió i d'un altre els d'una sola fe. Sota, explica en una frase per què hi ha un any amb tres marques.

La línia amb els set fets datats en dos colors, i una frase sobre l'any de les tres marques.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret per any. Quan tinguis els set fets, busca a la lectura què uneix els tres fets d'aquell any.

1.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Vertader o fals, amb el decret a la mà.

Decidiu en parella si cada frase és vertadera o falsa, i justifiqueu-ho amb una frase de L'Arxiu o una dada de la Fitxa: (a) «Els jueus tenien un any per marxar»; (b) «El 1469 Castella i Aragó van passar a tenir les mateixes lleis»; (c) «Un català podia anar a Amèrica el 1500 com un castellà»; (d) «Les capitulacions de Granada prometien respectar la religió dels musulmans».

Quatre respostes (V o F), cada una amb la seva prova.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: No val «fals perquè no»: cada resposta porta la frase o la dada. Per a la (b) i la (c), mireu la primera i la quarta línia de la Fitxa.

1.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Titular: Granada, 31 de març del 1492.

Escriu tres titulars, de màxim dotze paraules cada un, sobre el decret de L'Arxiu el dia que es va fer públic: un d'un diari de la cort, un del call jueu de Girona i un de Lisboa, on arribaran molts expulsats. Sota cada titular, explica en una línia què destaca i què calla.

Tres titulars de màxim dotze paraules, amb una línia sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular té subjecte i verb. Pensa qui parla a cada diari: el que mana, el que ha de marxar o el que rep.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el 1469 va néixer Espanya».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica per què és fàcil creure que el 1469 va néixer un sol país, i desmunta-ho amb dues proves de la primera línia de la Fitxa: una cosa que cada corona va conservar i el que diu la Concòrdia de Segòvia. Fes servir el terme «unió dinàstica».

L'explicació amb les dues proves (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: compartien els reis? compartien les lleis? La segona és la que desmunta el tòpic.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ets una família del call de Girona, abril del 1492.

Ets el pare o la mare d'una família jueva de Girona, l'abril del 1492. Acaben de llegir el decret a la plaça. Decideix què fa la família: convertir-se i quedar-se, marxar (cap a Portugal, Nàpols o l'Imperi Otomà) o separar-se. Argumenta-ho amb dues raons tretes de L'Arxiu i de la Fitxa, i escriu el risc més gran que acceptes. Res que algú del 1492 no pogués saber.

La decisió, dues raons i el risc que acceptes (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què es perd en cada cas i què es pot recuperar. La família només sap el que diu el decret.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: els que han de marxar.

El 1492 un decret va donar quatre mesos a tota una comunitat per convertir-se o marxar. En grup, penseu en un cas que conegueu, de les notícies o de la història recent, de gent que ha hagut de deixar casa seva per decisió d'un govern. Argumenteu una semblança amb el decret i una diferència. Tanqueu amb la vostra resposta: pot un Estat decidir qui hi cap?

La semblança, la diferència i la vostra resposta (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Compareu primer el motiu que dona cada govern, i després el termini.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El casament d'Isabel i Ferran el 1469 va posar dues corones en les mateixes persones, i res més: Castella i Aragó van conservar lleis, Corts, moneda, fronteres i duanes, i la Concòrdia de Segòvia del 1475 ho va deixar escrit. Se'n diu unió dinàstica. El que els reis sí que van imposar a tots els regnes va ser una sola fe: la Inquisició contra els conversos des del 1480, la guerra de Granada fins al 2 de gener del 1492, el decret de l'Alhambra del 31 de març que va donar als jueus fins al juliol per convertir-se o marxar, i la conversió forçada dels musulmans deu anys després. I el mateix any, a Santa Fe, van signar amb Colom el viatge que va arribar a Guanahaní el 12 d'octubre, com a projecte de Castella. El nou Estat tenia policia, consells, corregidors i exèrcit; i tenia, per la força, una sola religió.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, què compartien Castella i Aragó després del casament d'Isabel i Ferran?

   A. Els reis, les lleis i les Corts, però cada corona amb la seva moneda pròpia B. Els reis i la moneda, però cada corona amb la seva fe i les seves lleis C. Els reis, la fe i la guerra, però cada corona amb les seves lleis i Corts D. Les lleis i les duanes, però cada corona amb el seu rei i la seva fe

2. 2. Quin motiu donen els reis, al decret de l'Alhambra, per expulsar els jueus?

   A. Protegir els conversos del tracte amb els jueus, que els fa «judaïtzar» B. Castigar els jueus per haver ajudat el regne musulmà de Granada a la guerra C. Quedar-se els béns dels jueus per pagar els deu anys de guerra de Granada D. Obeir el papa, que el 1478 havia autoritzat la Inquisició contra els jueus

3. 3. Què diu la lectura dels tres fets del 1492: Granada, l'expulsió dels jueus i el viatge de Colom?

   A. Que són decisions del papa, que les va manar als reis quan va autoritzar la Inquisició B. Que són decisions de les Corts de Castella i d'Aragó, reunides a Santa Fe aquell any C. Que van coincidir per casualitat: cada una la va prendre una corona pel seu compte D. Que són decisions d'un mateix projecte: un Estat amb una sola fe i una empresa de Castella

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

A l'altra banda de l'oceà hi havia dos imperis que no sabien que existíem: Tenochtitlan i Cusco. Com eren, la vigília que arribéssim? La sessió següent.