Sessió 6. Felip II i la centralització

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El pare havia fet quaranta viatges en quaranta anys; el fill no va sortir gairebé mai d’un despatx. Felip II, nascut a Valladolid el 1527 i educat en castellà, va decidir que un imperi de tres continents es governava llegint. Madrid capital el 1561, l’Escorial com a palau, monestir i tomba, i milers de cartes anotades de nit de la seva mà: la centralització va ser la resposta al problema del pare, i va tenir el seu propi problema.

El despatx

Mira la fotografia: un edifici de granit gris amb una basílica al mig, quatre torres i patis en quadrícula. L’EscorialEscorialEl monestir de San Lorenzo, construït del 1563 al 1584 a la serra de Madrid: palau, monestir, biblioteca, panteó dels reis i despatx de Felip II, tot en un sol edifici de granit sense adorns. es va construir del 1563 al 1584 i ho tenia tot: el rei hi vivia, hi resava, hi guardava els llibres, hi enterrava el pare i hi treballava. La centralitzaciócentralitzacióGovernar-ho tot des d’un sol lloc: una capital fixa (Madrid, 1561), uns consells que preparen els papers i un rei que decideix. El contrari del pare, que governava viatjant. funcionava així: els consellsconsellsEls organismes que preparaven els papers per al rei, un per cada territori o matèria: d’Estat, de Castella, d’Aragó, d’Índies, d’Itàlia, de Flandes. El rei llegia les seves propostes i les anotava. preparaven els papers, el rei els llegia i els anotava al marge, i els virreis i governadors executaven. Una carta a Mèxic i la resposta trigaven un any. Els enemics li deien «el rei paperer». Tot passava per una taula, i això tenia un preu: el que passava lluny arribava tard, i el que es decidia a la taula no es podia canviar sobre la marxa.

El cim

Els anys de l’Escorial van ser els del cim. A Lepanto, el 7 d’octubre del 1571, la flota de la Lliga Santa va vèncer els otomans. El 1580 Felip va heretar Portugal i el seu imperi, del Brasil a l’Índia, i des del 1565 les Filipines tenien el seu nom: per primera vegada un imperi on no es ponia el sol.

La decadència, alhora

I alhora, als Països Baixos, disset províncies riques amb assemblees i privilegis antics, s’havia aixecat una revolta el 1566. El rei hi va enviar el duc d’Alba amb un exèrcit i un tribunal que va executar més de mil persones, i la revolta es va fer guerra. El 26 de juliol del 1581 set províncies del nord van signar l’Acta d'abjuracióActa d'abjuracióEl document del 26 de juliol del 1581 en què els Estats Generals de set províncies dels Països Baixos deixen de reconèixer Felip II com a rei, argumentant que un príncep que oprimeix els súbdits és un tirà. El primer text d’Europa en què uns súbdits ho argumenten per escrit., que llegiràs a L’Arxiu: el príncep és per als súbdits i no els súbdits per al príncep, i un rei que els oprimeix és un tirà que els Estats poden deixar. Era la primera vegada que algú ho escrivia així a Europa, i els anglesos i els americans ho llegirien. El 1588 Felip va enviar l’Armada, cent trenta vaixells, per envair l’Anglaterra que ajudava els rebels: els canons anglesos i els vaixells de foc la van dispersar al canal, el pla fet a l’Escorial no es va poder canviar i la tempesta va acabar la feina a la tornada; en van tornar seixanta-cinc. La Corona va fer fallida el 1557, el 1575 i el 1596: el cim i la decadència van passar als mateixos anys, perquè l’imperi costava més del que rendia.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'Escorial, vertader o fals.

Mira la fotografia de l'Escorial a la lectura i decideix si cada frase és vertadera o falsa, amb una prova de la foto o de la primera línia de la Fitxa: (a) «És una fortalesa amb muralles»; (b) «Hi ha una església al mig del conjunt»; (c) «Es va construir en menys de deu anys»; (d) «És només un palau».

Quatre respostes (V o F), cada una amb la seva prova.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Escriu cada resposta així: «Vertader (o fals), perquè…». Per a la (b), busca la cúpula a la foto; per a la (c), resta els dos anys de la Fitxa.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

L'Acta d'abjuració amb lupa.

Llegiu en parella l'Acta de L'Arxiu i copieu la frase del tirà. Després identifiqueu, en una línia cada un: FET: qui pot deixar de reconèixer el rei, segons l'Acta? PARER: què pensen del rei Felip els que escriuen? SENYAL: quina paraula del text ho delata?

La frase copiada i les tres respostes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Segons l'Acta, poden…», «Pensen que el rei…», «La paraula que ho delata és…». Tot és a L'Arxiu; el context us diu qui eren els Estats.

6.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Governar des d'un despatx: 1-3-1.

Explica-ho en un esquema 1-3-1. A dalt, la idea: «Felip II va governar l'imperi amb paper des d'un sol lloc». Al mig, tres caixes amb la primera i la segona línia de la Fitxa: la capital, l'edifici i la manera de treballar, amb una data o una dada. A baix, una frase: què passa si una ordre triga un any?

L'esquema amb les tres caixes i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Cada caixa porta un nom i una data o una xifra. La frase de baix pot començar: «Quan la resposta arriba…». Hi pots fer servir «centralització».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El cim i la decadència, alhora.

Dibuixa una línia del temps del regnat de Felip II i situa-hi set fets amb l'any de la Fitxa: la capital a Madrid, la revolta dels iconoclastes, Lepanto, Portugal, l'Acta d'abjuració, l'Armada i l'última fallida. Pinta d'un color els que fan pujar l'imperi i d'un altre els que el fan baixar. Sota, escriu en una frase què veus quan mires els colors.

La línia amb els set fets datats en dos colors, i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret cada dos anys. Quan tinguis els colors, mira si els d'un color i els de l'altre cauen en anys separats o barrejats.

6.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

De la revolta a l'abjuració: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa de «disset províncies riques amb privilegis antics» a «set províncies declaren que Felip ja no és el seu rei». Les baules del mig són a la quarta línia de la Fitxa. Sobre cada fletxa, escriu la paraula que uneix les dues baules.

La cadena de cinc baules, amb una paraula sobre cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una fletxa bona no diu «i després»: diu «i per això». Busca la baula que converteix un rei en tirà als ulls dels seus súbdits.

6.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Titular: l'Armada, setembre del 1588.

Escriviu en parella tres titulars, de màxim dotze paraules cada un, sobre la tornada de l'Armada el setembre del 1588: un d'un diari de Madrid, un de Londres i un d'Amsterdam, la ciutat dels rebels. Sota cada titular, expliqueu en una línia què destaca i què calla.

Tres titulars de màxim dotze paraules, amb una línia sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular té subjecte i verb. La cinquena línia de la Fitxa i el bloc «Desmuntant un tòpic» us diuen què va passar; cada diari en triarà un tros.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «la tempesta va enfonsar l'imperi».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica d'on ve la idea que una tempesta va enfonsar l'Armada i l'imperi, i desmunta-la amb dues dades de la tercera i la cinquena línia de la Fitxa. Fes servir el terme «centralització».

L'explicació amb les dues dades (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: hi va haver tempesta? va ser la causa? La segona és la que desmunta el tòpic.

6.8 🌍 Participar · manifest 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Manifest dels Estats, la Haia, 1581.

Ets un diputat dels Estats d'Holanda el juliol del 1581 i has de llegir l'Acta de L'Arxiu a la plaça, a gent que no sap llegir. Defensa-la en un manifest amb un títol i quatre punts: per a què és un príncep, què el converteix en tirà, què ha fet el rei Felip des del 1567 i què decidiu. Cada punt porta una prova de L'Arxiu o de la Fitxa. Res que algú del 1581 no pogués saber.

El manifest amb títol i quatre punts, cada un amb una prova (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Un manifest no explica: afirma. L'últim punt no pot dir que guanyareu.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: governar des d'un despatx.

Felip II governava tres continents llegint papers en un despatx, amb un any entre l'ordre i la resposta. En grup, penseu en una decisió d'avui presa lluny del lloc on passa: a l'institut, al barri o una que hàgiu vist a les notícies. Argumenteu què s'assembla al despatx de Felip II i què és diferent. Tanqueu amb la vostra resposta: des d'on s'hauria de decidir el que passa en un lloc?

La semblança, la diferència i la vostra resposta (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Penseu primer què no sabia qui va decidir, i qui ho sabia.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Felip II va fer el contrari del pare: gairebé no va viatjar, va governar amb paper des d'un despatx. Madrid capital el 1561, l'Escorial acabat el 1584 amb el palau, el monestir i el panteó, els consells que preparaven els papers i el rei que els anotava de nit; una carta a Mèxic i la resposta, un any. L'imperi va arribar al cim: Lepanto el 1571, Portugal el 1580, les Filipines, un imperi on no es ponia el sol. I va començar a baixar alhora: els Països Baixos es van aixecar el 1566, el duc d'Alba hi va posar un exèrcit i un tribunal, i el 1581 set províncies van declarar per escrit que un rei que oprimeix els súbdits és un tirà i que els Estats poden deixar de reconèixer-lo, la primera vegada que algú ho argumentava així a Europa. L'Armada del 1588 es va perdre pels canons anglesos i per un pla rígid abans que pel vent. La Corona va fer fallida tres vegades: l'imperi costava més del que rendia.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com funcionava el govern de Felip II, segons la lectura?

   A. El rei anava d'un regne a l'altre amb els consells, com havia fet el seu pare B. Els virreis decidien a cada territori i n'enviaven un resum al rei un cop l'any C. Els consells preparaven els papers, el rei els anotava i els virreis executaven D. Les Corts feien les lleis a Madrid i el rei les signava de nit a l'Escorial

2. 2. Segons l'Acta d'abjuració, qui pot deixar de reconèixer un príncep que oprimeix els súbdits?

   A. El poble sencer, reunit a la plaça, que es pot governar sense cap príncep B. El papa, que és qui posa el príncep com a pastor per guardar els súbdits C. Els calvinistes, perquè un rei catòlic no pot manar sobre una altra religió D. Els súbdits, per decisió dels Estats del país, que en poden triar un altre

3. 3. Segons la sessió, per què es va perdre l'Armada del 1588?

   A. Per una tempesta al canal, que la va enfonsar abans de trobar cap vaixell anglès B. Pels canons anglesos, els vaixells de foc i un pla que no es podia canviar C. Perquè l'exèrcit de Parma va desembarcar a Anglaterra i hi va ser vençut D. Perquè en van sortir seixanta-cinc vaixells contra cent trenta d'anglesos

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els fills i els néts van heretar un imperi que costava més del que rendia, i van deixar el govern en mans d'altres. Què passa quan el despatx queda buit? La sessió següent.