Sessió 5. Carles V i l'Imperi Universal

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1517 va desembarcar a Astúries un noi de disset anys que no sabia castellà, envoltat de consellers flamencs, per ser rei de Castella i d’Aragó. Es deia Carles, havia nascut a Gant, i dos anys després seria emperador. De quatre avis va heretar quatre trossos d’Europa i Amèrica, i va passar quaranta anys intentant governar-los alhora: l’imperi universal va ser el somni més gran i més impossible del segle.

L’herència de quatre avis

Mira el mapa: les terres verdes, partides en trossos, i França al mig sense pintar. De l’avi Maximilià, Àustria i el dret a l’Imperi; de l’àvia Maria de Borgonya, els Països Baixos; de l’avi Ferran, Aragó, Catalunya, Sicília i Nàpols; de l’àvia Isabel, Castella i Amèrica. El 1519 va comprar la corona d’emperadoremperadorEl cap del Sacre Imperi Romanogermànic, elegit per set prínceps alemanys. Carles va guanyar l’elecció del 1519 pagant més de 850.000 florins als electors, avançats pels banquers Fugger d’Augsburg.: més de vuit-cents cinquanta mil florins als set electors, avançats pels FuggerFuggerLa família de banquers d’Augsburg que va prestar a Carles els diners de l’elecció i de les guerres, a canvi de mines i de la plata d’Amèrica abans que arribés. d’Augsburg. A Castella, els ComunerosComunerosLes ciutats de Castella que es van aixecar el 1520 contra els consellers flamencs, els impostos i l’absència del rei. Vençuts a Villalar el 23 d’abril del 1521; els caps, executats l’endemà. es van aixecar contra els consellers estrangers i els impostos i van ser vençuts a Villalar el 1521. Després Carles va aprendre castellà, i Castella va ser el cor de l’imperi i qui el pagava.

Quaranta anys de guerra

No hi va haver cap any sense guerra. Contra França, per Itàlia: a Pavia, el 1525, el rei Francesc I va caure presoner; el 1527 les tropes imperials, sense cobrar, van saquejar Roma. Contra l’Imperi Otomà: Solimà davant de Viena el 1529, Tunis presa el 1535, Alger perduda el 1541. Contra els prínceps protestantsprotestantsEls prínceps i les ciutats d’Alemanya que van seguir Luter des que es va plantar davant de Carles a la Dieta de Worms el 1521. Vençuts a Mühlberg el 1547, van guanyar igualment: la pau d’Augsburg del 1555 deixa que cada príncep triï la religió del seu territori. d’Alemanya, des que Luter es va negar a retractar-se davant seu a Worms el 1521: els va vèncer a Mühlberg el 1547 i va haver d’acceptar a Augsburg el 1555 que cada príncep triés la seva religió. Ho pagava Castella amb impostos i amb el quint de la plata, que es devia als Fugger i als genovesos abans que els vaixells arribessin: l’imperi era d’ell, i el deute, de Castella.

Brussel·les, 1555: comptar els viatges

El 25 d’octubre del 1555, malalt i recolzat en l’espatlla del jove Guillem d’Orange, Carles va renunciar davant dels Estats Generals dels Països Baixos. Ho llegiràs a L’Arxiu: nou vegades a Alemanya, sis a Espanya, set a Itàlia, deu a Flandes, quatre a França, dues a Anglaterra, dues a l’Àfrica, vuit cops el Mediterrani i tres l’oceà. Comptava els viatges perquè aquell era el problema: un imperi així només es governava sent-hi, i un home no pot ser a cinc llocs. Va partir l’herència: Espanya, Amèrica, Itàlia i els Països Baixos per al fill Felip; l’Imperi per al germà Ferran. Es va tancar a Yuste i hi va morir el 1558. L’imperi universal no es podia governar; el fill ho intentaria des d’un sol lloc, amb paper, i l’any següent a l’abdicació la Corona va fer fallida.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'herència en verd.

Mira el mapa de la lectura. DESCRIC: de quin color són les terres dels Habsburg, i en quants trossos estan partides? IDENTIFICO: amb la primera línia de la Fitxa, de quin avi o àvia venien Castella i els Països Baixos? DEDUEIXO: per què França, al mig, va ser l'enemiga de sempre?

Tres frases, una per pas (DESCRIC, IDENTIFICO, DEDUEIXO).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Les terres dels Habsburg són … i estan partides en…». Per a la tercera frase, pensa què li passa a un país envoltat per tots costats.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'abdicació amb lupa.

Llegiu en parella el discurs de L'Arxiu i copieu la frase dels viatges. Després identifiqueu, en una línia cada un: FET: per què diu Carles que no ha pogut fer el que volia? PARER: com explica per què va voler tants regnes? SENYAL: quina dada de la primera línia de la Fitxa en fa sospitar?

La frase copiada i les tres respostes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «No ho ha pogut fer per…», «Diu que no va ser…», «En fa sospitar que…». Per al senyal, busqueu a la Fitxa quant va costar ser emperador.

5.3 ✍️ Explicar · telegrama 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama de Brussel·les, 25 d'octubre del 1555.

Ets un mercader de Barcelona a la sala de Brussel·les el 25 d'octubre del 1555. Resumeix en un telegrama de vint paraules exactes, per als socis de la Llotja, què ha fet l'emperador i qui es quedarà amb què. Compta les paraules i escriu el número al costat. Res que algú del 1555 no pogués saber.

El telegrama de vint paraules exactes, amb el recompte al costat.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Brussel·les. L'emperador ha renunciat…». Qui es queda amb què és a la cinquena línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quaranta anys de Carles V.

Traça una línia del temps del naixement de Carles a la seva mort i situa-hi sis fets amb l'any de la Fitxa: l'arribada a Espanya, l'elecció imperial, Pavia, Viena assetjada, Mühlberg i l'abdicació de Brussel·les. Pinta d'un color les guerres i d'un altre la resta. Sota, escriu en una frase contra quins enemics va lluitar.

La línia amb els sis fets datats en dos colors, i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret cada dos anys. Els enemics són a la tercera línia de la Fitxa: compta'ls.

5.5 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma de la ciutat on va passar.

Una ciutat. Pistes: (1) hi van elegir emperador un noi de dinou anys; (2) l'elecció va costar més de vuit-cents cinquanta mil florins; (3) els diners els van avançar uns banquers d'Augsburg; (4) no era de cap dels regnes que el noi havia heretat; (5) és una ciutat alemanya, però no és la dels banquers. Deduïu en parella quina és, i quina pista és la decisiva.

La solució i una línia per pista: què descarta.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comenceu per la pista que us porta a la Fitxa. La tercera us pot despistar: llegiu-la bé.

5.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un pagès de Castella, tardor del 1527.

Ets un pagès de Castella la tardor del 1527. Han vingut a cobrar l'alcabala i un servei nou per pagar la guerra d'Itàlia, i el teu fill és soldat a Nàpols. Escriu-li una carta: explica què heu pagat aquest any i per a quina guerra, i valora un emperador que no és a Castella. Res que algú del 1527 no pogués saber.

La carta al fill, amb el que heu pagat i el que en penses (entre 50 i 80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Decideix primer si el pagès està orgullós, enfadat o cansat. Els impostos són a la quarta línia de la Fitxa; la guerra, a la tercera.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el rei d'Espanya que va fer Espanya gran».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica per què és fàcil creure que Carles V era un rei espanyol, i desmunta-ho amb dues dades de la primera i la quarta línia de la Fitxa. Fes servir el terme «imperi».

L'explicació amb les dues dades (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: de qui era l'imperi? qui el pagava? La segona és la que desmunta el tòpic.

5.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ets Carles V a Worms, abril del 1521.

Ets Carles V, de vint-i-un anys, a Worms l'abril del 1521. Luter s'ha negat a retractar-se; els prínceps que el protegeixen són els que t'han elegit, i a Castella els Comuneros s'han aixecat. Decideix: declarar-lo fora de la llei, deixar-lo marxar i negociar amb els prínceps, o esperar. Argumenta-ho amb dues raons de la Fitxa i escriu el risc més gran que acceptes. Res que algú del 1521 no pogués saber.

La decisió, dues raons i el risc que acceptes (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: La pregunta de debò és: pots fer la guerra a Alemanya i a Castella alhora, sense diners?

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui paga les guerres d'un altre.

Castella va pagar quaranta anys de guerres que es feien lluny, a Itàlia, al Danubi i a Alemanya. En grup, penseu en una decisió d'avui que paga gent que no l'ha presa: un impost, una obra, una guerra. Argumenteu què s'assembla a la Castella de Carles V (qui decideix, qui paga) i què és diferent. Tanqueu amb la vostra resposta: qui hauria de decidir el que paga tothom?

La semblança, la diferència i la vostra resposta (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, digueu qui va decidir i qui va pagar en el vostre cas, i si els uns podien dir que no als altres.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Carles va néixer a Gant el 1500 i de quatre avis va heretar quatre trossos: Àustria, els Països Baixos, Aragó amb Nàpols i Castella amb Amèrica. Va arribar a Espanya el 1517 sense saber castellà, va comprar la corona imperial el 1519 amb diners dels Fugger, va vèncer els Comuneros a Villalar i va fer la guerra quaranta anys sense parar: a França per Itàlia, als turcs a Viena i a Tunis, als protestants a Alemanya des que Luter s'hi va plantar a Worms. Ho pagava Castella amb impostos i amb la plata, que es devia als banquers abans d'arribar. El 25 d'octubre del 1555, a Brussel·les, va comptar els seus quaranta viatges davant de tothom i va renunciar: Espanya, Amèrica, Itàlia i els Països Baixos per al fill Felip, l'Imperi per al germà Ferran. L'imperi universal no es podia governar; el 1557, l'any següent, la Corona va fer fallida.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, com va arribar Carles a ser emperador el 1519?

   A. Va heretar la corona de l'avi Maximilià, amb Àustria, sense cap elecció B. Va guanyar l'elecció pagant els electors amb diners avançats pels Fugger C. El van triar les Corts de Castella després de vèncer els Comuneros a Villalar D. Va heretar la corona de l'àvia Isabel, juntament amb Castella i Amèrica

2. 2. Segons la lectura, per què Carles compta els seus viatges al discurs de Brussel·les?

   A. Perquè aquell era el problema: l'imperi només es governava sent-hi en persona B. Perquè volia demostrar que Espanya era el lloc on havia passat més vegades C. Perquè els Estats Generals li demanaven comptes del que havien costat D. Perquè volia que el fill Felip fes els mateixos viatges quan fos emperador

3. 3. Segons la sessió, qui pagava sobretot les guerres de Carles V?

   A. Els Països Baixos, el territori on havia nascut, amb els impostos dels Estats Generals B. Els prínceps alemanys que l'havien elegit, a canvi de poder triar la seva religió C. Castella, amb els impostos i amb la plata, que es devia als banquers abans d'arribar D. El papa i els regnes d'Itàlia, perquè Carles defensava la cristiandat dels turcs

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El fill va decidir governar-ho tot des d'un sol lloc, amb paper: Madrid el 1561, l'Escorial, i un despatx. Va funcionar? La sessió següent.