Sessió 9. El Barroc i el Segle d’Or

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mira el quadre: un general lliura la clau d’una ciutat a un altre, que li posa la mà a l’espatlla perquè no s’agenolli; a la dreta, les llances dretes dels vencedors; a l’esquerra, els vençuts cansats; al fons, la ciutat i el fum. Velázquez el va pintar el 1635 per al palau del rei, en una sala amb onze victòries més, i Breda es va perdre dos anys després. L’art del Barroc era propaganda del poder i de la fe, i era la millor pintura que s’havia fet mai: el segle de la fallida va ser el Segle d’Or, i no és una contradicció.

Roma: convèncer amb la llum

El BarrocBarrocL’art del segle XVII (de cap al 1600 a cap al 1750), nascut a Roma amb la Contrareforma: llum i ombra, moviment, teatre i grandesa per convèncer i emocionar. Caravaggio i Bernini a Roma; Velázquez a Madrid. va néixer a Roma, a l’Església de la ContrareformaContrareformaLa resposta de l’Església catòlica a la Reforma protestant després del concili de Trento (1545-1563): una fe que es veiés, amb esglésies, imatges i festes que emocionessin. Ho vas veure a la càpsula 8., que havia perdut mig Europa i volia una fe que es veiés. Caravaggio va pintar sants amb cara de gent del carrer i la llum sortint de la foscor; Bernini va aixecar davant de Sant Pere dues columnates corbes com dos braços que abracen qui arriba. El Barroc no volia que miressis: volia que sentissis, i que en sortir estiguessis convençut.

Madrid: pintar victòries

A Madrid, Felip IV, el rei de les fallides, va fer construir el palau del Buen Retiro i va omplir el Salón de Reinos amb dotze quadres de victòries; el millor el va pintar VelázquezVelázquezDiego Velázquez (1599-1660), pintor de Felip IV des del 1623: «La rendició de Breda» (1634-1635), «Les Menines» (1656). Pintava per al rei, i pintava com ningú.: «La rendició de Breda», la ciutat holandesa que Spínola havia pres el 1625. El quadre no diu «hem guanyat», diu «som generosos». Ho pagava el rei que no pagava els banquers, perquè l’art era propagandapropagandaUna obra feta per convèncer: de la grandesa del rei, de la veritat de la fe. L’art del Barroc ho és gairebé sempre; això no li treu qualitat, i cal saber-ho per llegir-lo., i la propaganda cal quan el que es diu es discuteix.

El poeta que veia els murs

Els mateixos anys, un cavaller de la mateixa cort escrivia el contrari. QuevedoQuevedoFrancisco de Quevedo (1580-1645), poeta i cavaller de la cort de Felip IV, empresonat per Olivares del 1639 al 1643. El seu sonet «Miré los muros de la patria mía» (primera versió, abans del 1613; publicat el 1648) és el retrat de la decadència escrit des de dins. va mirar els murs de la seva pàtria i els va veure esfondrats, va entrar a casa i va veure ruïnes: el llegiràs a L’Arxiu, i no es pot saber on acaba el país i on comença ell. Amb Cervantes, Lope de Vega, Góngora i Calderón va fer el Segle d'OrSegle d'OrEl segle de les lletres castellanes (de cap al 1550 a cap al 1680): Cervantes, Lope, Góngora, Quevedo, Calderón; i de la pintura: Velázquez, Zurbarán, Murillo. En català, els mateixos anys es diuen de la Decadència: la cort era a Madrid. de les lletres castellanes (el «Siglo de Oro»), mentre en català aquells anys es diuen de la Decadència, perquè la cort era a Madrid. El Segle d’Or és or per als que el llegim; els que hi vivien en deien crisi, i els mateixos artistes ho sabien: el rei pagava perquè es pintés glòria, i el poeta de la cort escrivia que tot queia.

Es podia governar el món des de Madrid?

Els Reis Catòlics van unir reis i fe, no lleis; Carles V va viatjar quaranta anys; Felip II ho va provar des d’un despatx; els seus fills el van deixar buit, i el 1640 dos regnes van dir que no. La resposta la dones tu, a l’activitat 8.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les llances, amb lupa.

Mira el quadre de Velázquez a la lectura. DESCRIC: què fan els dos homes del centre? IDENTIFICO: amb la segona línia de la Fitxa, qui el va pintar, quan i per a quin lloc? DEDUEIXO: què volia el rei que pensés del seu exèrcit qui mirava el quadre?

Tres frases, una per pas (DESCRIC, IDENTIFICO, DEDUEIXO).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al centre, l'home de l'esquerra…». Per a la tercera frase, pensa que el quadre penjava en una sala amb onze victòries més, al palau del rei.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Quevedo amb lupa: els murs.

Llegiu en parella el sonet de L'Arxiu i el seu context, i copieu la primera frase. Després identifiqueu, en una línia cada un: FET: com troba Quevedo els murs, la casa i l'espasa? PARER: com se sent ell? SENYAL: quina paraula del sonet ho delata?

La frase copiada i les tres respostes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Els murs són…, la casa… i l'espasa…», «Quevedo se sent…», «Ho delata la paraula…». Si el sonet se us fa difícil, el context el diu en paraules planes.

9.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

L'art del Barroc: qui el paga i per a què.

Fes una taula de tres columnes, «per al rei», «per a l'Església» i «per al públic», i classifica-hi aquestes sis obres amb la Fitxa: «La rendició de Breda», la columnata de Sant Pere, les comèdies de Lope, «L'èxtasi de santa Teresa», «Les Menines», «La vida es sueño». Sota la taula, escriu en una frase el criteri que has fet servir.

La taula amb les sis obres classificades i la frase del criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença el criteri així: «Una obra va a una columna segons qui…». Qui paga cada obra és a la quarta línia de la Fitxa. A la frase pots fer servir «propaganda».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

El poeta i el pintor: dues fonts de la mateixa cort.

Teniu dues fonts de la mateixa cort: el sonet de Quevedo (L'Arxiu) i «La rendició de Breda» de Velázquez (el quadre de la lectura). Compareu-les en una taula de dues columnes: en què coincideixen i en què es contradiuen, amb una prova de cada font. Sota, digueu quina de les dues explica millor com anava el país cap al 1640.

La taula amb proves i la vostra tria justificada (entre 50 i 80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Cada casella porta una frase del sonet o un detall del quadre. Mireu a la Fitxa qui pagava cada obra.

9.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El sonet, explicat en prosa a un amic.

Ets Quevedo l'any 1643, acabat de sortir del convent de Lleó. Explica el sonet de L'Arxiu en una carta a un amic de Madrid, amb les teves paraules: què has vist als murs, a casa i a la teva espasa, i per què barreges el país i tu mateix. Sense copiar cap frase del sonet. Res que algú del 1643 no pogués saber.

Quatre o cinc frases, amb els murs, la casa, l'espasa i el perquè.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Decideix primer si Quevedo escriu amb ràbia o amb cansament. El context t'explica què li havia passat del 1639 al 1643.

9.6 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

L'intrús del Barroc.

A cada llista hi ha un intrús. Troba'l i justifica-ho amb la Fitxa: (a) Caravaggio · Bernini · Velázquez · Brunelleschi; (b) llum i ombra · moviment · proporció serena · teatre; (c) Cervantes · Lope de Vega · Calderón · Erasme; (d) el Buen Retiro · la plaça de Sant Pere · el corral de comèdies · el Duomo de Florència. Per a cada intrús, digues de quin moment és.

Els quatre intrusos, cada un amb una frase que digui de quin moment és.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Per a cada llista, busca primer què tenen en comú tres elements. Si un nom no és a la Fitxa, pensa on l'has vist abans.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Segle d'Or vol dir que anava bé».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica per què és fàcil creure que el Segle d'Or vol dir que el país anava bé, i desmunta-ho amb dues dades de la segona i la quarta línia de la Fitxa. Fes servir el terme «propaganda».

L'explicació amb les dues dades (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: hi havia grans artistes? per què els pagaven? La segona és la que desmunta el tòpic.

9.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Es pot governar el món des de Madrid? La rellevància de tota la càpsula.

Torna a les nou sessions de la càpsula i tria els dos fets que més pesen per respondre la pregunta: es pot governar el món des de Madrid? Per a cada fet, digues de quina sessió és, a quanta gent va afectar i què va canviar que encara duri. Tanca amb la teva resposta a la pregunta de la càpsula.

Els dos fets, amb la sessió i les dues respostes de cada un, i la teva resposta a la pregunta (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: No triïs el més espectacular: tria el que, si no hagués passat, ho canviaria tot.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: l'art que ven poder.

Felip IV va pagar dotze quadres de victòries per a una sala del seu palau mentre l'exèrcit perdia. En grup, penseu en una imatge d'avui pagada per convèncer: un cartell, un anunci o un vídeo que hàgiu vist. Argumenteu què s'assembla a «La rendició de Breda» (qui paga, què vol que sembli) i què és diferent. Tanqueu amb la vostra resposta: una obra pot ser propaganda i art alhora?

La semblança, la diferència i la vostra resposta (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Penseu primer què mostra la imatge i què amaga.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El segle de la fallida va ser el segle de la millor pintura i la millor literatura, i no és una contradicció: l'art del Barroc era propaganda del poder i de la fe, i el poder i la fe necessitaven convèncer perquè totes dues coses es discutien. A Roma, Caravaggio i Bernini treballaven per una Església que havia perdut mig Europa; a Madrid, Velázquez pintava per a Felip IV les victòries d'un exèrcit que perdia, i «La rendició de Breda» mostra un vencedor generós en una ciutat que es va perdre dotze anys després. Cervantes, Lope, Calderón i Quevedo van fer el Segle d'Or de les lletres, i Quevedo, cavaller de la mateixa cort, va escriure que els murs de la pàtria s'esfondraven. Es podia governar el món des de Madrid? Els Reis Catòlics van unir reis i fe, Carles V va viatjar quaranta anys, Felip II ho va provar amb paper, els seus fills van deixar el despatx, i el 1640 dos regnes van dir que no. La resposta és teva.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, per a què servia l'art del Barroc?

   A. Per ensenyar la proporció serena i l'ordre que s'havien perdut amb les guerres B. Per criticar el rei i l'Església, que pagaven els artistes sense entendre-ho C. Per convèncer i emocionar: era propaganda del poder del rei i de la fe D. Per decorar les cases dels mercaders rics, que eren els qui pagaven els pintors

2. 2. Què vol fer veure «La rendició de Breda», segons la lectura?

   A. Que la guerra és inútil: vencedors i vençuts hi tenen la mateixa cara de cansats B. Que el rei és generós: el vencedor no deixa que el general vençut s'agenolli C. Que Holanda no es rendeix: Breda es va tornar a perdre dos anys després D. Que l'exèrcit fa por: el general vençut s'agenolla davant d'un bosc de llances

3. 3. Segons la sessió, per què hi va haver tant d'art al segle de les fallides?

   A. Perquè el país era ric: la plata d'Amèrica arribava a Sevilla més que mai B. Perquè el poble pagava l'entrada dels corrals, i d'això vivien també els pintors C. Perquè Olivares protegia els escriptors de la cort, com Quevedo, i els pagava bé D. Perquè el rei, l'Església i els nobles pagaven els artistes per convèncer

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La càpsula tanca el curs. A la microhistòria, el croat que va sortir de la vall d'Amer el 1349 i va veure arribar l'Almirall el 1493 travessa l'oceà.